màgia.cat - la màgia d'en Daniel Arbonés - Diari d'un Mag - Off Màgia

Festival Màgic Manresa 2017

Agenda Màgica

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

La vida és un Cabaret…


Dissabte vam gaudir del musical “Cabaret” que ha iniciat les seves representacions al Teatre Victoria de Barcelona. Interpretat per 20 actors a l’escenari, encapçalats en la producció barcelonina per Elena Gadel, que interpreta a Sally, Iván Labanda com a impressionant mestre de cerimònies i dirigit per Jaime Azpilicueta.

La vida és un Cabaret…

Ja sé que el títol de l’article és previsible… però n’és la clau… Ja que el Cabaret de l’obra, el Kit Kat Klub, reflecteix, alhora, la brillantor i la foscor de la vida…

A l’inici, el carismàtic mestre de cerimònies, ens convida a oblidar-nos dels problemes i endinsar-nos en el Kit Kat Klub, un Cabaret Berlinès en un dels moments més delicats de la història recent… Que els espectadors s’oblidin per uns moments dels problemes de la vida quotidiana, aquesta n’és la clau… I és una de les lliçons que sempre cal que tinguem en compte els il·lusionistes, en els nostres espectacles…

Cabaret és un musical compromès, que inspira dignitat, principis, viure i deixar viure, que va ser pioner pel que fa a tractar temes com l’homosexualitat, que va ser polèmic pel que fa a les referències a l’avortament. És un musical que com diu el programa de mà: “És el musical de Broadway que tothom hauria de veure un cop a la vida…” Un altre cop la vida…

Orquestra en directe, tot un luxe… Una escenografia espectacular, grandiosa, coreografies que et fan endinsar en l’univers del club nocturn que dóna títol al musical… Cançons que encara ressonen, mítiques “Willkommen”, “Cabaret”, “May be this time”, “Money Money”

Iván Labanda, com a mestre de cerimònies, realitza un exercici magistral, canta, balla, diverteix, anima la sala, impecable, és l’actor total, és el punt d’unió de totes les trames, un personatge, que com tota l’obra, evoluciona, pas a pas, en cada escena, en cada cançó, mai és el mateix, cada cop més profund, cada cop més abocat al seu destí… És genial…

Emoció… He sentit emoció quan Elena Gadel ha cantat el tema principal, “Cabaret”, pell de gallina, tenint en compte el context, el moment de la història, on la vida, tal com la coneixem ja no tornarà a ser igual. La seva interpretació és dura i sensible, esquinçadora i sublim, a la vegada. La cançó és a la vegada una lliçó de vida, un aixecar-se quan tot s’enfonsa. I penso que la interpretació reforça les paraules, quan semblaria, a priori, que hauria de ser tot el contrari.

Una lliçó més pels il·lusionistes, que, molt sovint, som massa simplistes, que, molt sovint, ens pensem que tot ha de ser molt evident. I és millor quan no és evident. Cal buscar aquestes altres capes, aquests matisos, cal aprofundir perquè les nostres escenes arribin fins a tocar el cor i l’estómac dels espectadors… L’autèntica màgia…

I el final… Que no explicaré… Però que és una obra mestra… Que et deixa enganxat a la butaca del teatre, sense respirar, un final esglaiador, potent, real… Aquell so, aquell abisme… L’obra evoluciona, condiciona l’espectador, fins que el té ben atrapat, fins que li mostra la cruel realitat… Un final brillant… Que s’aparta de la futilitat dels musicals amb happy end… Bravo !

Penso que els il·lusionistes ens hauríem d’esforçar a explicar històries…

La nostra màgia pot vehicular la història… Com és vehicle al servei de la història, les cançons i el cabaret, el Kit Kat Klub, de l’obra d’avui, que serveix per explicar un episodi horrible de la nostra història, que, a la vegada, es repeteix de diferents maneres a tots els temps… En aquest cas, l’episodi concret també és un pretext per explicar el que ha passat, passa i passarà a la història de la humanitat… La complexitat humana terrible, que ens acompanya en aquesta vida que cal aprofitar… Carpe Diem, tal com ens recordava aquella pel·lícula… Cal assaborir la vida… que, tal com diu la cançó… És, al cap i a la fí, un Cabaret…

Elena Gadel interpretant el tema principal, una lliçó de vida…

https://www.youtube.com/watch?v=tGpNganJ_PQ

També, molt interessant, els episodis penjats al web del Teatre Victòria, “Las 10 Perlas de Cabaret”, on explica l’evolució del musical, la seva història, les diferents versions, quins actors l’han interpretat al llarg dels temps… Imprescindible…

“Las 10 Perlas de Cabaret”

https://www.youtube.com/watch?v=WGJBzZ3OsIE

El Tràiler…

https://www.youtube.com/watch?v=clMJugEVqtc

Més informació i entrades al web del Teatre Victòria

Fins dimecres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

M’agradaria contagiar el meu amor per l’art màgic…

A continuació, reprodueixo la carta oberta que he escrit per inaugurar la nova aventura que inicio aquesta temporada. M’han encarregat la Direcció de les Classes de Màgia d’Escena i Saló de l’ACAI-SEI Barcelona. Cada setmana, em podreu trobar a la Sala/Teatre Pablo Domenech de l’associació, ajudant en el que em sigui possible, als il·lusionistes que hi assisteixen, àvids de somnis màgics…

———–

“M’agradaria contagiar el meu amor per l’art màgic”

Quan a finals de Maig passat, em van oferir dirigir les Classes de Màgia d’Escena de la SEI ACAI-Cercle de Barcelona, vaig començar a planificar, a escriure idees, entre altres coses, bàsicament, per tranquil·litzar-me davant de la magnitud del repte… Els que em coneixeu sabreu que, per responsabilitat, m’agrada, en un primer moment, no deixar res a l’atzar… Vaig començar a plasmar com pensava que havia d’enfocar el curs 2017/2018. També vaig esbossar el següent text, que sortiria a la llum al setembre. Ara que ja és setembre, que m’he passat l’agost repassant el Tarbell i moltes altres obres màgiques perquè no ens faltin idees, preparant exhaustivament el curs, el podeu llegir…

És un honor poder dirigir les Classes d’Escena dels dimarts, agraeixo la confiança dipositada per May Closa i Xavier Tapias. La gran tasca realitzada per Xavier Tapias conduint les sessions aquests últims anys, és admirable, molt lloable i vull destacar que ha marcat el camí. Ens ha ensenyat que les sessions dels dimarts podien estructurar-se com una classe de màgia de veritat, les ha dignificat, ha sabut donar una raó de ser a les col·laboracions a classe i ha donat oportunitats a qui ha treballat a favor de la màgia. Sóc un dels que m’ha donat aquestes oportunitats. Li agraeixo i espero saber seguir aquesta herència que ens ha lliurat tan generosament. Se’m fa difícil imaginar els dimarts sense ell portant el timó i n’assumeixo plenament la responsabilitat lliurada amb tot el respecte possible a la feina feta i amb l’esperit obert d’ajudar i d’aprendre dels assistents a classe, amb el desig de millorar la nostra màgia.

També agraeixo profundament els altres professors que ens han inspirat, que també han estat al càrrec de classes a la SEI-ACAI Cercle de Barcelona. Quan Antoni Casas va portar el grup dels dimarts, vaig assajar, depurar molts cops i representar a classe, la meva estimada rutina amb Corda, que estava elaborant aquell any. La rutina de Reines, que em fa tan feliç, també va seguir evolucionant durant aquells mesos, marcant-me objectius i millorant-la. Vaig saber aprofitar les oportunitats de tenir altres il·lusionistes que em podien guiar.

Aquesta n’és la clau: Saber aprofitar les ocasions per millorar la teva màgia. És un dels fets que m’agradaria que passessin, espontàniament, a classe, en els pròxims mesos… Les participacions de tots enriquiran de coneixements tota la classe.

De Koke, a les classes de prop, com tots, en tinc molt bons records, sabia incentivar, sabia lliurar coneixements, píndoles, que si volies, segur que aprofitaves, era humil, un valor que valoro molt en el nostre món artístic on els egos creixen i creixen…

Salvant totes les distàncies amb aquests mestres, no em vull comparar, però seguiré molts dels seus llegats, que ens han inspirat a cadascun de nosaltres, en algun moment de la nostra vida màgica…

També vull agrair tots els que m’heu ensenyat un esperit obert i constructiu envers l’art màgic, durant tots aquests anys, a classe i pels passadissos de la SEI-ACAI de Barcelona. Pel gran tímid que sóc, sempre és un plaer venir a gaudir i parlar de màgia entre amics que comparteixen el mateix somni.

Tot aquest cúmul d’estímuls de tots aquests anys, segur que han incidit en com sóc, en el mag que sóc i en com anirà tot, a partir d’ara… De tots vosaltres n’he après molt i en seguiré aprenent. Sense tots vosaltres, especialment els que vindreu a les classes dels Dimarts, segur que no sabré plantejar les classes tal com les plantejaré. Evidentment amb el vostre beneplàcit i la vostra participació que serà clau, ja que sense participació, les sessions dels dimarts no existirien.

Reconec l’herència apresa, l’agraeixo de tot cor i sabent-ne la responsabilitat, ho faré de la millor manera que sàpiga, faré tot el que estigui a les meves mans perquè, entre tots, aprenguem molta màgia i seguim creixent com a millors il·lusionistes…

El meu desig és realitzar un curs digne d’una escola de màgia… Tractar molts dels àmbits de l’art màgic, treballar la improvisació, el guió i l’estructura d’espectacles, aprendre nous jocs oblidats en llibres clàssics, potenciar projectes màgics, seguir amb les Olimpíades d’Escena per assolir nous objectius, crear sinergies amb les classes dels dilluns…

Estic molt il·lusionat per l’inici d’aquest curs, una de les raons és perquè aprendrem molta màgia, n’estic convençut. M’agradaria contagiar aquesta il·lusió, el meu entusiasme, el meu amor per l’art màgic i que els objectius marcats ens siguin útils a tots. Estic segur que aquesta il·lusió, que desitjo que també sigui la de tots, serà el motor d’aquesta nova aventura…

Sempre he pensat que el deure que tenim els il·lusionistes és ajudar al fet que la màgia segueixi ben viva, aprofitar l’herència lliurada i perpetuar-la a les noves generacions, serà l’eix d’aquest curs 2017/2018…

Bona Màgia, Visca la Màgia i fins Dimarts !

———–

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Estiu Màgic Televisiu

…I il·lustrat amb articles de revista…

 “Pura Magia” (TVE)

(revista Teletodo, on Mag Lari n’ha sigut protagonista a la portada, aquest estiu)

Un dels últims articles de Juliol, al “Diari d’un Mag”, van versar sobre Pura Magia, (pots llegir “La TV no té Cor… Ni Cap”, al següent enllaç), el talent show de TVE, dirigit per Javier Cárdenas i presentat per Mag Lari. Tot i que és un programa molt dolent pel nostre art, he de reconèixer que no he pogut evitar mirar-lo, no perquè m’agradi especialment, no m’agrada gents, simplement, per comprovar tot el que passa, tots els errors, que encara no entenc ara. L’he mirat per poder opinar quan parlo amb els companys mags i per mantenir ben viu el meu esperit crític. M’agradaria que l’experiència negativa servís per què cap més responsable televisiu, ni il·lusionista, s’embarqués en fer més programes d’aquest estil, amb mala realització, secrets al descobert, competitivitat excessiva i exagerada, mostrant il·lusionistes sense educació, ambiciosos i amb l’ego pujat. Un programa amb poc respecte, en general, cap al nostre art. M’ha semblat vergonyós i una irresponsabilitat. És greu i segueixo sense entendre que mags de prestigi hagin jugat el joc, demostrant que tot s’hi val per l’audiència. Cal tornar als orígens en l’àmbit televisiu, pel que fa a la màgia, fins i tot a costa de tenir menys audiència. Si no, això empobreix perillosament el nostre art.

“Res és Impossible” (TV3)

Antonio Díaz apareix a la revista Ego Nº 10 Otoño 2017. Pots descarregar-la gratuïtament amb l’app del grup editorial que l’edita, a l’enllaç

A TV3, la presència d’Antonio Díaz va ser reconciliadora. Tot i les mancances que trobo en els seus programes de màgia de carrer, veure’l en acció hipnotitza, el programa resulta simpàtic i la màgia seria el de menys. Però veure un programa ben realitzat en format videoclip és un plaer pels ulls. En aquest cas, cada programa està dedicat a una ciutat. Notar que el seu programa es diu com el seu nou espectacle, que ja tinc ganes de veure i que s’estrena aquest setembre a Madrid. Espero, molt aviat, poder-lo gaudir a Barcelona.

Tràiler d’un dels programes, Londres…

 “Això no és un trio” (TV3)

Antonio Díaz va ser l’entrevistat al programa “Això no és un trio”, presentat per Bibiana Ballbè, Àngels Molina i Ana Boadas. L’entrevista, en profunditat, va tenir moments molt interessants, on el mag es va obrir, explicant coses diferents, conceptes que no havia sentit abans a les entrevistes de l’il·lusionista de Badia del Vallès, fent pedagogia sobre l’art màgic, sobre la seva empresa màgica…

Mireu el programa:

https://www.youtube.com/watch?v=8vHUbOuFMho

 “Délires Magiques” (Televisió Francesa)

Interessant article sobre Eric Antoine i la seva dona que també l’ajuda a escena. Parlen de com compaginen feina màgica i vida personal. També parlen del programa que he vist aquest estiu a França… ( podeu llegir l’article en qüestió al web de la seva autora, al següent enllaç )

I durant les vacances, a França, els diumenges al vespre, vaig veure un programa molt interessant, que em reconciliava amb els programes de televisió màgics. Es tractava de “Délires Magiques”, de l’il·lusionista del país veí Eric Antoine. Conec els seus espectacles que són molt enginyosos. El seu programa (crec que es tractava d’una reposició estiuenca), consisteix en píndoles amb gags que versen sobre l’art màgic, que presenta junt amb la seva ajudant, copresentadora Lindsay, que, molt sovint, es riu del mag. Aquests moments serveixen de presentació d’actuacions d’altres il·lusionistes, clàssics de la màgia o d’intervencions a programes internacionals, tots molt ben escollits i de qualitat. També s’hi veuen moments de l’espectacle del presentador mag, que és una estrella al país veí.

Seccions del programa, que demostren que es pot innovar sense ferir la sensibilitat del públic ni anar en contra de l’art màgic. Una on, per sorteig, un nen o nena mag, té el premi d’anar a fer màgia a televisió, envoltat dels dos presentadors. Els nens fan màgia, en un entorn favorable i amb l’únic premi de poder fer màgia a la tele ! És un moment entranyable. Cal tornar a aquest esperit lúdic, penso. En una altra secció, Eric Antoine mostra un joc científic i el fa. També s’explica un joc de màgia per nens, molt ben explicat i sense fer mal a l’il·lusionisme. Tot molt ben fet, un programa familiar, fet amb un pressupost, segurament petit, tot es fa a un estudi, sense públic i amb decorats fet amb croma. Es nota que el programa cuida l’art màgic. Es desprèn amor al nostre art. Si un dia realitzo un programa de televisió màgic, m’agradaria que fos així…

Tràilers, del programa…

https://www.youtube.com/watch?v=q3QqzoXdiBU

https://www.youtube.com/watch?v=czNw-dZbcug

https://www.youtube.com/watch?v=34-Af4VF6S0

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

La inconsciència tecnològicament màgica…

Aquest estiu, a París, encuriosits, vam assistir a un espectacle de màgia… Es tracta de Miracles, del mag Moulla. A la nit, no vaig poder evitar esbossar el següent text, fruit de la meva indignació… Que consti que a França es fa molt bona màgia i que vaig triar malament… Però, com dic en el text, de tot se n’aprèn…

Tot i ser París i en un teatre, tot i que el tràiler era interessant, ha resultat ser decebedor…

Mireu el tràiler…

https://www.youtube.com/watch?v=myuJ38bd9RA

De qualsevol experiència màgica se n’aprèn… I encara diria més, se n’aprèn més de les males experiències… Com és aquest cas…

La premissa inicial era interessant, mescla de tecnologia i màgia. Tema molt “a la mode”, com dirien a França…

Un mag jove, ens prometen història de la màgia mesclada amb tecnologia i realitat augmentada…

I que ens trobem a l’espectacle del “Palais des Glaces” ? Doncs, una pantalla amb projeccions, un renegar de la màgia clàssica des de l’inici de la funció, una demostració d’incultura màgica i immaduresa, per exemple: escriuen malament Garcimore com a Garcy More, en una projecció i l’actuant en fa mofa,  quan es tracta d’un dels mags més mediàtics, que ha tingut el país veí. Un mag que ha estat estimat per moltes generacions i entenc que caldria tenir-li un respecte. Caldria veure si en Moulla, serà tan conegut i estimat com ell…

Hi ha bones intencions, com la d’explicar l’història de la màgia amb imatges, es parla de la màgia medieval, demostrada amb un joc molt modern com són les boles d’esponja (és ironia). El que m’indigna és que l’il·lusionista renega dels clàssics a l’inici però utilitza mètodes clàssics durant tot l’espectacle. En fa burla realitzant jocs amb mocadors, barret, conill, corda, cartes i llums que sorgeixen de la punta dels dits… Jocs que funcionen en el seu públic, per cert, tot i estar realitzats de forma no molt depurada.

El problema és que si en renegues, has de saber superar-ho… O no renegar-ne i respectar-ho, que seria la millor opció. Ja que sense tots aquells jocs que consideres menors, tu no estaries en un teatre, fent màgia que creus que és millor…

El triler fet a un infant és interessant. Tot i que fa aparèixer caramels amb la cassola més clàssica del món… A mi em sembla bé el joc, però on està la modernitat constantment recordada ?

Mostra imatges de David Copperfield, la desaparició del vagó de tren, i diu que els mags dels anys 80 feien il·lusions fora dels teatres, com si tot això fos passat i ell ho revolucionarà… No s’hi compara directament, però…

A la publicitat de l’espectacle, d’un cartell que ens trobem penjat per tota la ciutat, hi ha una frase d’un mitjà que compara el mag en qüestió, com el nou David Copperfield. El del mitjà no en té ni idea de màgia, però el nostre mag protagonista no hauria de permetre que es posi aquesta frase al tríptic… Resulta insultant i enganyós…

El joc amb paraigües que apareixen des de la pantalla està molt bé, però no és nou. Evidentment, si el discurs de tot l’espectacle fos un altre, m’hagués agradat més el número en qüestió. Si ens fixem amb els detalls, molts il·lusionistes han materialitzat objectes des d’una pantalla, molt abans que naixés el nostre protagonista d’avui. Si vols ser un pioner, has de respectar els antecessors, si no, no deixes de semblar un inexpert una mica insolent, segons el meu punt de vista. Segur que els assistents que no eren mags, s’ho van passar bé i no van percebre el que estic escrivint…

Després, un casc de realitat virtual que gaudeix una espectadora i que els altres veiem a la pantalla. Una carta virtual girada al revés al mig de les altres… L’espectadora pensa en una carta… Les cartes reals estant en una capsa… I la carta al revés és la que ha pensat l’espectadora… Us sona ? Un altre cop un clàssic (executat de la forma més maldestre tècnicament, per cert), que és de l’època de Dai Vernon i que fem tots els mags en l’actualitat… Ah ! Ja ho entenc, fer màgia del segle XXI consisteix a fer clàssics en una pantalla i fer creure als espectadors que no és màgia clàssica !

A continuació, una bola amb una llum dins (la innovació, déu ser la llum de dins) volta pel públic i els espectadors pensen conceptes, el mag els dibuixa maldestrament en una Tauleta (com que és amb una Tauleta fa modern, encara que els dibuixos resultin poc estètics i els mots mal escrits, amb lletra infantil). I al final, dins un sobre apareix la predicció escrita… Ui que modern ! Per cert, la predicció surt escrita en un paper, massa clàssic potser, no ? Per un mag del segle XXI ?

I per ser modern, has de fer màgia amb mòbils… Després d’un sobre penjat, aquest cop una capsa penjada…

Un mòbil d’un espectador dins un globus, trinxat… De veritat, a l’alçada de la pel·lícula, un espectador del segle XXI, pensa que un mag li destrossarà expressament el seu mòbil ? Si aquest fet és casual, crec que seria més efectiu, si no, els espectadors, penso, entren en el joc, fan veure que s’ho creuen i no hi ha emoció…

Després de filigranes amb la pantalla, el mòbil, embolicat dins del globus, apareix dins la capsa… Sóc jo o a nivell estructura de l’espectacle, fer dos jocs seguits on fas aparèixer dos ítems seguits dins quelcom penjat no és bona idea ?

Per altra banda, aquest joc és un clàssic, si canviem el mòbil per un anell deixat per un espectador, seria el mateix…

Com a conclusió, cal respectar els clàssics, cal saber-ne molt per gosar dir que alguna cosa és pitjor i que tu innoves, quan no innoves realment.

Compte amb la màgia tecnològica… Fer màgia innovadora no vol dir només utilitzar pantalles, Tauletes o mòbils. Caldria que aquesta suposada modernitat transcendís més, penso…

Sinó, no deixa de ser màgia clàssica on hem substituït les pissarres de guix per pantalles, que ja són màgiques de per si, en mans de tots els espectadors, i per això no cal que els mags vinguin a fer màgia amb elles…

Un exemple de màgia multimèdia amb més entitat, segons el meu punt de vista, és la de l’il·lusionista japonés Hiroki Hara

https://www.youtube.com/watch?v=G4hmELQSr70

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Espai de Màgia Temàtica – Ferran Homar – Màgia i Cinema al Caixaforum

Agenda Màgica



Fins dimecres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

read more

Cartells Clàssics Impressionants…

No em canso de descobrir cartells de màgia clàssics… L’altre dia vaig trobar aquest web que en desglossa alguns… Alguns, no sóc conscient d’haver-los vist mai… Són joies de la nostra història… He fet un mosaic que els engloba tots… Podeu accedir al web mashable.com per veure’ls en gran…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

18a Nit d’il·lusió

Agenda Màgica

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

“El Reino de la Magia”… Any 1987…

Sempre em fascina llegir articles sobre la nostra història recent. En aquest cas, me l’ha proporcionat el bon amic Josep Maria Vergés. Es tracta d’un article de la revista de La Vanguardia, de 1987. Hi podem veure referències a El Rei de la Màgia, Bucheli, La Capsa Màgica, Hausson, Joan Brossa, Li-Chang, Joan Bernat, Fassman, Alfons Moliné, Kirman, l’ACAI, CEDAM, amb interessants reflexions sobre el nostre art… Un fantàstic resum de la nostra història màgica pròxima…

Fins divendres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more