La TV no té Cor… Ni Cap… | offmàgia
Contacte

La TV no té Cor… Ni Cap…

Dimarts passat es va estrenar Pura Magia, el nou programa sobre il·lusionisme, a TVE1… Presentat per Mag Lari.

He publicat avui l’article, a l’espera de veure el segon programa, ahir a la nit…

No ho entenc… Primers cinc minuts del segon programa, prova al carrer de dos dels concursants… Música de fons, una de les cançons característiques que utilitza Antonio Díaz – El Mago Pop… Calia ?

Per la resta, el segon programa, a continuat amb situacions forçades de guió, penso jo, la vareta robada, l’amor impostat entre dos dels concursants… No és creïble… I distorsiona la màgia… Segurament és això… No és un programa de màgia…

En el primer programa, emès l’11 de Juliol 2017… Just començar, eliminen al benvolgut Tito’s, il·lusionista de 80 anys, amb una gran carrera i amplis coneixements sobre el nostre art. L’eliminen tot just iniciar el programa. Fulminat pels mateixos companys concursants. Sense deixar-lo actuar… Això és el que veiem per pantalla. Ens hem de creure el fil narratiu que ens mostren. No sé si hi ha quelcom més amagat que no sabem.

Es desprèn del que veiem, segurament el van eliminar per vell… Ell mateix ho va dir quan el van entrevistar… Segurament perquè desentona enmig de tots aquells joves que deuen pensar (els que el van votar-lo en contra), deuen pensar que la màgia és dels joves… Estan equivocats… Estic segur que Tito’s hagués pogut mostrar els seus amplis coneixements sobre l’escenari i els hi hagués pogut fer ombra a alguns… No m’agrada la competició, però si parlem de competició, aquests serien els termes… Potser per això el van eliminar… I per altra banda, quina manera més desagradable de fer passar una mala estona al seu protagonista, al plató, quan ja l’havien eliminat, fent-li preguntes per crear pena, on no hi ha resposta possible…

Clar que jo també penso, que és millor no presentar-se en aquesta mena de concursos que intenten mesurar el talent i que realment fan una altra cosa.

A més, un il·lusionista, per definició, te ganes d’actuar, encara més si es presenta a un programa d’aquestes característiques, i més tenint en compte que Tito’s sempre vol actuar, ho sé per experiència, quan ve a les Classes de la SEI-ACAI… Per tant, eliminar-lo em sembla cruel i demostra que els programes d’aquestes característiques no tenen cor. Cosa que no m’hauria de sorprendre.

Però tampoc tenen cap… Deixant de banda el injust del fet, si enfoquem el programa com un entreteniment, començar amb una gerra d’aigua freda, eliminant un mag gran, amb tot el que suposa d’implicació emocional amb el personatge, em sembla un error d’estructuració de l’espectacle, de posar-se el públic en contra al cap de 5 minuts de començar. Un programa de televisió no deixa de ser un espectacle amb una estructura narrativa, començar amb una desil·lusió no és digna d’un programa d’il·lusionisme…

Un altre aspecte cruel és alimentar, des del primer moment, la competició malsana, l’eliminació per estratègia, d’un il·lusionista que ni el públic ha pogut veure en acció. A més, sabent que la majoria dels concursants es coneixen, em sembla encara més erroni. No ens haurem d’omplir tant la boca que hi ha molta germanor entre els il·lusionistes… Desenganyeu-vos… És mentida… I s’ensenya valors poc ètics als joves il·lusionistes que potser miren el programa.

Tampoc entenc els moments sexistes del programa. Com és que es perpetua el paper excepcional que hi hagi magues, com un fet diferencial i fins i tot facilitant aquest fet, per les mateixes dones ?

A partir d’aquí, no tot em va semblar dolent del programa. El jurat… M’agraden molt les aportacions constructives i de les que s’aprèn molt, de Miguel Ángel Gea. Tot el que va dir en el programa era digne d’un il·lusionista, d’un professor de màgia amb coneixements molt amplis del nostre art. També em va agradar Anthony Blake. Tot i que molts confrares, en principi els més joves, pensen que va ser molt dur i que provoca… Penso que, tot i que el to és dur, i és característic del prototipus d’un component del jurat d’aquests tipus de programes, el que diu, segons la meva opinió, és encertat, ja que es basa en els principis de l’esforç dels actuants, del ritme que puguin tenir els números presentats (que alguns tenien carències) i donava solucions per millorar. O és que tot ha de ser positiu i de bon rotllo ? Actuar, amb criteri professional no és fàcil, cal tenir respecte al públic, ser autocrític i acceptar les crítiques, també.

A part d’això, em va donar la sensació que la realització no era l’adequada, a vegades s’enfocava el jurat o el públic, quan l’important era la màgia que s’estava realitzant. Aquests talls inadequats distorsionaven, a parer meu, la il·lusió màgica. La màgia a televisió és difícil i cal realitzar-la amb criteris màgics, amb un realitzador ben assessorat o amb amplis coneixements d’il·lusionisme.

Tampoc entenc que el local del càsting fos tan poc televisiu (amb aquella mànega antiincendis de fons). Tampoc es va veure gran cosa de l’acadèmia, no es va entendre si conviuen o no, semblava un programa pilot mal fet…

Però el més greu de tot és la responsabilitat màgica o la falta d’aquesta responsabilitat…

Que professionals de la màgia conspirin a favor d’això em sembla molt greu.

Tradicionalment, els programes de televisió han inspirat noves vocacions de mag… Avui dia, suposo que els vídeos de youtube també ho fan i molt sovint amb qualitat dubtosa…

Però que un programa de televisió, amb mags en la seva concepció, serveixin tan malament aquest material sensible, em sembla molt greu. Des del “Diari d’un Mag”, sempre intento tractar el tema màgic amb criteri i pensant en el meu “espectador” final… No tinc clar que els responsables últims del programa tinguin criteri màgic. Estic desconcertat i és preocupant que en la situació de popularitat actual de la màgia als mitjans, s’aprofiti malament aquesta oportunitat. S’està contribuint a la banalització de l’il·lusionisme i dels efectes màgics, un gran art que per culpa de persones que segurament per fama i diners immediats fan un producte dolent i que no il·lusiona… Segur que aquest fet i altres que han passat a televisió i passaran, repercutirà negativament en el futur de la màgia. És greu i no és un tema anecdòtic.

Fins divendres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia