4 Comments

1. 

   16-12-2011

   Tiet Jordi says:

   Noi, ja sé que a tu en Copperfield t’agrada molt… peró jo, qué vols que et digui… no m’acaba de fer el pes…

   reply
   • 

     18-12-2011

     Daniel says:

     A veure…
     Jo veig en Copperfield amb aquells ulls que el veia quan era petit… Com un mite potser ? Com quan en sabia la música que sonaria en cada moment de cada efecte, de tant visionar-los… Amb aquella il·lusió de quan vaig anar-hi 2 cops aquella primera vegada que va venir a Barcelona…
     Entenc que vistos ara, aquelles posades en escena poden ser molt horteres…
     Però revisant, els shows des dels més antics… veus que allí hi ha un treball, una creativitat… Prescindint de l’estètica, els jocs són obres d’enginyeria…
     I a mi em passa, amb la màgia, que a vegades tinc ganes de treballar el joc de cubilets, i un altre dia somio amb grans il·lusions impossibles (o no), i de cop penso amb el nou espectacle de màgia infantil que vull fer, i torno a l’espectacle de sempre… M’agraden les grans il·lusions, la màgia de prop, la d’escenari…

     reply