És fàcil ser un Mag ? | offmàgia

Guions Màgics… Les frases clau en els jocs interactius…

Caminant pel carrer sento un senyor a una Terrassa d’un bar, parlant amb un altre, que diu… “Yo soy una mente libre, no creo en nada ni en nadie… Todo es mentira…”

He de reconèixer que em va fer gràcia sentir el “Tot és Mentida !”, una de les frases que utilitzo a la meva rutina de corda… Les frases a les rutines màgiques, tal com ho enfoco, són molt importants… Els guions poden tenir més o menys variacions, improvisacions fruit del moment, però les frases puntuals, les paraules en el moment oportú, són clau… De fet, podríem definir-les com les frases clau…

Sense les frases clau, segons la meva opinió, les rutines no tenen ànima… Són les que fan que els jocs tinguin entitat pròpia i segueixin endavant fins a l’objectiu final, el desenllaç del joc.

Llavors un guió màgic, mentalment, pot ser vist com una xarxa de punts, punts o etapes on hem de passar, per arribar al desenllaç. El que passa entremig, les frases que direm entremig, no importa tant que siguin exactes, cal tenir clar a la nostra ment, el concepte a tenir en compte en aquests moments entremitjos…

Aquest enfocament, segons el meu punt de vista, és vàlid per jocs molt interactius i amb la col·laboració del públic, el text d’enmig dels punts, molt sovint seran instruccions als espectadors, que et permetran arribar a l’etapa següent que té una frase clau, que has de dir ineludiblement perquè el joc funcioni.

Tot pot estar escrit, plasmat en un guió, però hi haurà jocs on serà millor deixar lliure una part, i no caldrà memoritzar-ho tot, només les frases dels punts claus… I tot semblarà molt fresc, arribant a un estat de quasi semiimprovisació estructurada quan parlem amb el públic…

Un exemple en un entorn no màgic, serien els acudits, en el que si no dius, en el moment adequat, la frase precisa, no fan tanta gràcia…

Bon cap de setmana ! Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb Estructura Creativa… i 6…

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles que us lliuro en forma de fascicles setmanals… Mira els anteriors, abans de llegir el que segueix…

La preparació genera confiança…

En els dies previs a l’espectacle, cal fer llistes… A l’article anterior, ja vaig parlar de les llistes de so… Cal que les llums hi siguin descrites, per exemple, quan cal obrir llum de sala durant l’actuació.

Cal fer, també, sembla evident però segur que hi ha gales que es “no preparen” sense pensar en quins efectes màgics veurà el públic… Cal fer llistes exhaustives dels jocs, de tots els mags que hi participaran, per evitar que es repeteixin 4 jocs amb corda o 2 desaparicions d’un mocador realitzats de la mateixa manera… Això també inclou els efectes màgics que es realitzaran a les presentacions… Per contribuir a homogeneïtzar l’espectacle, el coneixement dels números màgics facilitaran la tasca de decidir l’ordre d’aparició a escena dels artistes…

Tota aquesta preparació, a més de la responsabilitat, que he parlat en els punts anteriors, genera confiança. Com més preparat ho tinguis, més segur estaràs i millor sortirà… I aquesta confiança també es transmetrà a la resta de l’equip…

L’homogeneïtzació de l’heterogeni…

Per fer la millor gala, perquè sempre has de pensar que faràs la millor gala, sigui pel teatre que sigui, sigui petit, gran, una gala familiar o una gala que tindrà repercussió mediàtica…. Per fer la millor gala cal analitzar la màgia i la personalitat de cada un dels actuants i extreure’n el millor de cadascun… Quan fem un espectacle conjunt, a l’haver-hi molts mags es tracta d’una feina de grup i els personalismes es diluiran…

Valorar la intel·ligència envers el fet fàcil…

Tinc la sensació, que molt sovint no es pensa, tinc la sensació que molt sovint es dóna massa confiança al fet que els artistes tenen recursos suficients per tirar endavant un espectacle teatral, que tot s’improvisa… Tinc la sensació que se suposa que es pensa suficientment, que ja es té experiència… Doncs no… No n’hi ha mai prou i cal sempre qüestionar-se… Els recursos que funcionen en un show unipersonal no tenen per què funcionar en un espectacle conjunt… Per tant, cal que els pensadors de Gales Màgiques Teatrals siguin gent intel·ligent amb idees i tinguin necessitat de canviar patrons i esquemes preestablerts que potser no sempre tenen perquè ser bons…

Fi de la sisena i última part…

La conclusió de tot plegat és que cal pensar, planificar i organitzar els dies abans de la gala, perquè un cop estiguem al teatre, tot encaixi perfectament i puguem realitzar el millor dels espectacles, perquè la màgia quedi molt valorada, en un dels seus hàbitats naturals, el teatre…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb estructura creativa… (3)

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles que us lliuro en forma de fascicles setmanals… Llegeix els anteriors, abans de llegir el que segueix…

Renovar el format…

La clau és personalitzar un espectacle amb l’elenc que tens a disposició.

Per la Gala dels Lluïsos, vaig dissenyar un guió on els presentadors érem alguns dels mateixos mags, i potser alguna de les intervencions ni tenien presentador ! Algunes actuacions passaven molt a prop del públic, altres més a l’escenari. Els espectadors no sabrien mai què passaria a continuació… La sorpresa com a clau de la màgia…

A més, les presentacions van resultar ràpides i fluides, una de les meves majors obsessions… Penso que falla alguna cosa quan el públic s’ha d’esperar…

I va funcionar ! Estic molt content del resultat ! Vam tenir un tècnic professional que va entendre el que volíem ! Tots els protagonistes implicats van col·laborar en el joc ! Gràcies !

La gala va resultar dinàmica, gens avorrida… Al públic se li va fer curta… Ho vam aconseguir, entre tots vam renovar el format !

Crec que per què la màgia segueixi en els teatres, és urgent renovar el format de les Gales Màgiques…

Evidentment fer això no és fàcil. És més pràctic fer que el format sigui el clàssic: mateix presentador, actuant1, mateix presentador, actuant2, mateix presentador, actuant3… Una estructura clàssica requereix menys preparació… O potser requeriria més preparació, però se suposa que és més fàcil de fer i quan la preparem menys, també és més fàcil que el resultat sigui, molt sovint, proper a una Scala en Hifi de Festa Major…

Per tant, necessitem qualitat, costi el que costi…

Fí de la tercera part…

Seguiré parlant de la meva concepció de les Gales Màgiques, al quart lliurament d’aquest article per fascicles, d’aquí a uns dies, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb estructura creativa… (2)

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles que us lliuro en forma de fascicles setmanals… Llegeix els anteriors, abans de llegir el que segueix…

Gala estàndard enfront d’una Gala amb estructura creativa…

A mi, francament, en general, el format estàndard, no m’agrada perquè trobo que li falta un punt de vista narratiu… No vull dir que no he gaudit en gales de màgia, simplement vull dir que crec que és millorable…

Perquè penso que, habitualment, tal com es realitza, el format no és gaire teatral. Ens omplim la boca que la màgia ha de reviure en els teatres i proliferen les Gales Màgiques soporíferes i mal estructurades. Al meu gust, l’estructura lineal és avorrida.

Fa un any vaig tenir l’oportunitat de veure l’espectacle “The Illusionists” a Londres. En general, em va decebre, tenia més expectatives o potser he vist molta màgia i cada cop demano quelcom més. Però el que em va agradar més d’aquell espectacle és l’estructura… No sempre era igual, no hi havia un presentador que sempre presentava als actuants, en aquell cas, potser sí que un d’ells predominava, però mai sabies que passaria, i més d’un dels mags que hi actuaven, presentaven els seus companys… Aquesta estructura més complexa em va encantar…

És urgent renovar el format…

Quan em van proposar idear la Gala Màgica de Guanyadors de les Olimpíades SEI-ACAI, que es va representar als Lluïsos Teatre, vaig pensar en aquella experiència de fa un any… Em van donar permís per posar-ho en pràctica. Tanta confiança dipositada m’omple de joia però, evidentment, la responsabilitat era gran…

Que quedi clar que no vaig copiar l’estructura d’aquell “The Illusionists” per concebre l’espectacle de dissabte passat, simplement ho vaig agafar com a exemple, dissenyant un mètode de treball totalment diferent, totalment personalitzat amb cada un dels mags que hi interveníem, pel cas, en concret, al que m’enfrontava…

La clau és personalitzar un espectacle amb l’elenc que tens a disposició.

Fí de la segona part…

Seguiré parlant de la meva concepció de les Gales Màgiques, al tercer lliurament d’aquest article per fascicles, d’aquí a uns dies, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb estructura creativa… (1)

La mítica Gala Màgica de Guanyadors d’Escena dels Lluïsos Teatre…

Dissabte passat, vaig tenir l’oportunitat de fer el guió, coordinar i assumir la direcció de la Gala de Guanyadors de les Olimpíades d’Escena de la SEI-ACAI 2016.

Vam participar a la Gala, per ordre de primera aparició a escena: May Closa, Xavier Tapias, Reivaj, Tito’s, Daniel Arbonés, Zelig, Jordi Pallarés, amb l’ajut de l’Abel Capdevila i de Damià a la part tècnica.

L’espectacle va resultar un homenatge a les gales màgiques que s’han realitzat, històricament, en aquest cas, a les societats màgiques de la ciutat. A escena es va poder veure un monòleg inèdit sobre el Padre Ciuró, un conillet pixaner, una pilota que va recorre la platea, acudits enginyosos, tot plegat imbricat amb números d’escena, tots ells molts diferents, exemplificant l’heterogènia del nostre art, mentalisme, màgia clàssica, nova màgia… Vam aconseguir evitar l’endogàmia que és fàcil que passi en aquest tipus d’actes… Tot el públic es va sentir partícip de la festa màgica…

I us puc assegurar que tota la màgia va arribar… Percebent que vam aconseguir il·lusionar el públic… Tots, infants i grans van gaudir-ho… Els comentaris al final, amb el públic, ens ho van corroborar… La màgia havia funcionat… Vam crear felicitat, que és el que realment importa…

Va ser una gala especial, crec que per tots els que hi vam participar i especialment per mi, ja que vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica la meva concepció, el meu enfoc… Aquella nit, vaig créixer com a il·lusionista… Ressaltar que tothom va ser molt disciplinat seguint els meus suggeriments… És bonic quan et donen tota la llibertat per fer realitat un somni… Estic profundament molt agraït a tots…

Gales Màgiques amb estructura creativa…

Va ser una gala especial, perquè l’estructura de l’espectacle va ser concebuda de manera diferent, vaig afegir un concepte, un lligam per convertir l’heterogeni en homogeni…

Actualment, en general, el desenvolupament d’una gala de mags, ho sigui, un espectacle conjunt, on entre 5 i 6 il·lusionistes presenten els seus números màgics es realitza de la següent manera: s’escull un presentador, que habitualment és mag i entre actuació i actuació dels il·lusionistes de la Gala, mentre ells es preparen darrere el teló, ell fa temps, realitzant jocs de mans…

Aquest format funciona si el presentador és l’adequat i agrada, en general, al públic…

El problema de les gales màgiques, és que al haver tants elements implicats i en ser persones que es troben un dia i fan un espectacle, com que no hi ha possibilitats d’assajar en excés o gens… M’estic referint a l’espectacle sencer, no a cada un dels números màgics, que se suposa que sí. A causa d’aquests factors, les Gales Màgiques poden ser un fracàs, i així passa, massa sovint… I a mi no m’agrada, ja que fa que el nostre art resulti tenir menys nivell del que realment té…

Fí de la primera part…

Seguirem parlant de la meva concepció de les Gales Màgiques, al segon lliurament d’aquest article per fascicles, d’aquí a uns dies, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Els Jocs de Màgia per nens no existeixen…

Segurament el títol de l’article d’avui no és del tot cert, però té una part de veritat…

Ho he reflexionat arran de saber que després d’una actuació meva, els meus nebots, nena i nen, de 5 i 8 anys, van confessar-me que el joc que més els hi havia agradat era el de la camisa de força…

Joc infantil… El joc de la camisa de forca !

Ho vaig trobar divertidíssim i molt interessant !

Realment, ho entenc, no hi ha res més emocionant que jugar a escapar-se… Ells ho han entès…

Fer màgia és jugar… I si el joc és molt impossible i té un component d’acció, segur que atraurà més als nens… Per tant, jo no sóc partidari de classificar tant els jocs en funció del públic a qui van dirigits… Si un joc diverteix i entreté, doncs, benvinguts siguin els ulls que el veuen, independentment de l’edat…

És possible que hi hagi nens que no entenguin, en la seva totalitat, un efecte en concret. I jo penso que no passa res. Hi haurà infants que es divertiran amb la música de l’efecte, amb el divertiment en sí i potser no entendran la carta que s’endevina, perquè no coneixen el valor de les cartes, però s’ho passaran bé, que és el que realment importa en un joc de màgia, tant és si el segueixes més o menys…

Un altre exemple, durant anys representava el joc de la guillotina, la víctima era un adult i els nens eren els primers que contestaven embogits “Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii”, quan jo preguntava si volien que accionés el mecanisme que, suposadament, tallaria l’extremitat d’aquell adult… Encantadors 😀

Per tant, un mateix joc pot tenir diferents nivells, estrats o capes de comprensió i seguir essent molt efectiu escènicament…

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Aprendre la Tranquil·litat Màgica…

Actuar fent màgia no és sempre tenir un equip de 100 persones, actuar en un teatre, ser el rei del mambo i que t’ho facin tot…

Has de comptar que això no passarà mai i si passa, aprofitar la situació fantàstica…

Normalment, molt sovint, anar a actuar per aquest món, serà parlar amb un tècnic a l’últim moment, tenir coses per lligar fins a l’últim instant, micròfons que potser no funcionen, etc…

La regla d’or que he après, a partir d’un dia que ja no recordo quan va ser, després d’haver-me equivocat en com enfocar-ho en algun moment, és no preocupar-me… És una de les conclusions de les que estic més content d’haver arribat, últimament… Sobretot, del fet de ser-ne conscient, d’adonar-me, que el meu comportament ara, és aquest i que a partir d’un moment, sense determinar, va canviar cap a bé…

És que si et poses nerviós, repercutirà negativament en la teva actuació que realitzaràs de forma imminent. El que necessites en aquell moment és està tranquil, content i gaudir del moment. Així, quan surtis a actuar, retransmetràs aquesta mateixa sensació…

Quan dic “no preocupar-me”… No em mal interpreteu, no és que no em preocupi per què l’espectacle surti bé, el que no vull, és no viure en pau, aquells instants irrepetibles, a causa que aquests petits detalls no estiguin resolts fins a l’últim moment…

El que faig és fer com si ho estigués veient des de fora… Observar les oportunitats per reivindicar el que necessito, i sobretot no perdre l’humor… En aquell moment estic content perquè estic a punt de començar a actuar i per tant només puc estar de bon humor…

El que importa més i que no et pots permetre no tenir previst, és el que depèn directament de tu, la màgia, l’espectacle degudament assajat, totes les eines per facilitar la vida als tècnics… Tot el que depèn de tu… Has d’haver fet els deures…

Ja que, per regla general, si tot està a punt, tot acaba sortint, perquè la màgia, que és l’essència de l’actuació, està a punt…

Però tenint en compte això, a partir d’aquí, ja em preocuparé quan m’hagi de preocupar… Les persones, en principi, quan tenen una responsabilitat i els hi dónes confiança, responen… Aquesta és la clau, també, confiar en els altres…

Les coses tècniques, més o menys perfectes, en principi, sortiran bé… Al final, els tècnics improvisats, les condicions curioses, els problemes d’última hora solen resoldre’s bé… I si no, gràcies a la teva màgia i la teva capacitat d’improvisació, gràcies al fet que ho has assajat, salvaràs la situació…

A més, en condicions més o menys informals, no d’estricte espectacle en teatre, si un tall de so no surt, sempre pots fer partícip al tècnic, sense pressionar-lo, però utilitzant-lo com un recurs còmic, com un element més de la narració del teu espectacle…

I en aquests moments d’improvisació controlada és quan tot pot ser molt divertit…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

El poder infinit de la màgia…

Quan actues, t’adones de l’únic objectiu que té el nostre art… Fer feliços els altres… Que totes les tècniques que aprens, que tots els guions escrits, que totes les casualitats estudiades, que totes les teories apreses, que tots els llibres llegits, que seleccionar els millors jocs, que tots els anys d’espera, transformar-te en aquest personatge inventat que fa somiar, tot plegat és per què un somriure neixi…

Per això, els que fem màgia hem de valorar molt bé el poder infinit que comporta realitzar prodigis… És una gran responsabilitat. Un gran poder comporta una gran responsabilitat…

Fer màgia és un coneixement que cal prendre’s seriosament. Després, tot és molt divertit i realitzar-la provoca riures, sorpreses,… Però el coneixement màgic té un component ètic que cal no prendre’s a la lleugera.

Feu-ne el millor dels usos…

Sempre dic que un mag ha de ser millor persona i això ho dic, en molts aspectes de l’ésser humà…

Tots aquells moments en què tingueu la temptació de copiar els vostres confrares, de no representar un personatge original, d’utilitzar la mateixa música, de menysprear els vostres semblants, de no respectar els espectadors que us ajuden amb bona voluntat, de no mirar totes les fonts que estiguin al vostre abast per crear la millor màgia, de no citar aquestes fonts, de no assajar, de no preparar-vos, de no intentar provocar un mínim avenç a l’art màgic segons les vostres possibilitats…

Fer feliços els altres és un privilegi immens que tenim just en aquells minuts que realitzem el nostre art… Il·lusionistes, penseu que esteu en possessió d’un tresor, tingueu present la seva vàlua, sempre que en feu ús…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Com fer un cartell de màgia ?

Una de les meves obsessions, quan creo un espectacle de màgia, és pensar en el cartell… És com si quan tens el cartell l’espectacle fos més real, existís, es materialitzés en una cosa tangible. Un espectacle de màgia, quan es tanca el teló ja no existeix, però els cartells perduren…

Ara bé, com fer un cartell de màgia ?

No donaré cap fórmula màgica, ja que no déu existir i a més va molt amb la personalitat de cadascú, cada mag trobarà el seu estil, també amb els seus cartells…

Per exemple… Cartells amb foto dels mags. Jo opino que les fotos utilitzades en un cartell han de ser d’estudi i de molt bona qualitat artística. Rebutjo sistemàticament els cartells amb fotos que siguin d’actuació, que és difícil que siguin vàlides. No dic que una foto d’actuació no pugui utilitzar-se mai com a cartell, només dic que en principi, no sol funcionar… Els cartells de gales que s’alimenten de totes les fotos possibles amb qualitats dispars no són bonics, segons el meu punt de vista.

Fonts d’inspiració. Mirar tots els pòsters possibles que no siguin de màgia, mirar els cartells que va fer en Joan Brossa per espectacles de màgia, tota l’obra de Brossa, mirar pòsters antics d’il·lusionisme, estar atent a tot per aprofitar-ho, passant pel sedàs de la mateixa personalitat…

Hem de reflexionar… Si abans els cartells per anunciar il·lusionisme eren bonics, perquè actualment es fan tantes barbaritats ? Perquè no es dedica, actualment, el mateix esforç a comunicar un espectacle de màgia ?

S’han de tenir més coses en compte, ja us ho explicaré una altra vegada…

Una mostra dels cartells que a mi m’agraden i que ens poden servir d’inspiració…




Sempre que mirem els nostres cartells, han de ser molt nostres, han de ser reflex de la nostra personalitat…

Com aquest meu… A mi m’agrada molt perquè penso que expressa molt de mi, les cordes màgiques que m’encanten, l’escapisme, les cartes, el meu somriure, felicitat i una frase que dic a l’espectacle que per mi, ho defineix tot…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

La primera màgia a la tele…

Quan ets mag, la primera vegada que vas a la Tele… No te n’oblides mai…

Vulguis que no, és una gran responsabilitat i ho vols fer molt bé…

I perquè és tan important actuar a la tele i fer-ho bé ?

Sembla evident… Doncs perquè queda gravat, perquè és una prova, una petjada de la màgia que saps fer…

Sí, la televisió és un aparador, una carta de presentació i és potser la clau per fer que la teva màgia arribi a molts espectadors.

És una oportunitat que si se sap aprofitar bé, pot donar moltes satisfaccions.

Però cal preparar molt bé la intervenció a la televisió. Cal tenir-ho tot pensat. Cal preparar-ho com si es tractés d’un nou espectacle que només faràs un cop.

Si actues en un magazine en directe, tens la dificultat que no saps que et trobaràs i que no saps com es comportaran amb tu els presentadors, tu has de marcar-los el camí, ells, potser, seran massa curiosos pel que fa la teva màgia i cal saber-los portar allà on tu vols… Ho sigui, tu aniràs a un lloc on no tens la veu cantant i has de ser, per uns moments, el líder… Complicat…

Tampoc saps quina càmera punxarà aquell moment, aquell angle que no vols que es vegi, tot això cal tenir-ho controlat si és possible… Cosa difícil…

Si no actues en directe, hi ha la possibilitat que tallin moments crucials del joc, que no surti tot, que es desvirtuï el teu art… I segurament no hi pots fer gran cosa…

Tot això fa que tot sigui complicat… però vist en positiu és una oportunitat… que sempre cal aprofitar…

Cal dir que els programes de televisió dedicats a l’il·lusionisme, tenen, en principi, un assessor mag que vigila que tot el que surt a pantalla sigui impecable…

Sergi Dalmau

Fa unes setmanes, en Sergi Dalmau, company mag amb molt de talent, del que ja he parlat en algun moment, al “Diari d’un Mag” (Aquí, Aquí i Aquí), va ser entrevistat, a l’Info K de Televisió de Catalunya.

La intervenció del Sergi a la tele va complir el seu objectiu, va saber comunicar, va fer màgia, es van veure imatges d’una de les seves actuacions en un teatre !!! Perfecte !!! Felicitats Sergi !!!

Mireu, mireu…

https://www.youtube.com/watch?v=XaE_rB3pmwU

Mag Gerard

I un dia abans de la intervenció del Sergi, sí, va ser una setmana molt especial per mi, pel que fa a la televisió, la màgia i els amics…

El Mag Gerard va ser entrevistat en directe al programa Divendres de TV3.

Segurament va ser per ell, la primera gran tele, en directe, en un programa  de  gran audiència i això és molt important…

Va fer una intervenció preparadíssima, que demostra que si es fan les coses bé el resultat s’ho val, va fer màgia tot presentant el seu nou llibre “100 Jocs de Màgia per deixar-los bocabadats”, en vaig parlar l’altre dia, del llibre, aquí, al “Diari d’un Mag”

Mireu, mireu, el Mag Gerard al Divendres de TV3… És tan didàctic i tan màgic !!! La seva intervenció és un clar exemple de com es fa màgia per televisió !!! Excel·lent !!! Felicitats Gerard !

Vídeo Mag Gerard Divendres TV3

També va aparèixer al programa Divendres, dilluns passat, seguint fent pedagogia màgica. Pel que fa a l’ambient al plató amb els presentadors Xavi Coral i Ana Boadas, el Mag Gerard sap crear un clima perfecte de diversió, joc i entreteniment, ideal per fer màgia per televisió de la millor manera possible.

Aquest article d’avui és molt personal, és el que passa quan escrius el “Diari d’un Mag”… Així doncs, ara el faré encara més personal… Jo també vaig tenir una experiència televisiva…

Daniel Arbonés

I sí, me’n recordaré sempre… Era en un magazine de tarda que es feia a BTV

Es deia La Tarda, el presentava Elisenda Roca i Adam Martín, hi havia convidats, col·laboradors… Vam estar una estona en el backstage parlant amb altres persones que hi intervindrien, fent màgia, assajant, compartint nervis i moments previs, en aquella antesala que et conduïa cap al directe, cap als misteris del plató…

Aquells minuts previs abans de sortir en directe, van ser divertits, vam conèixer uns patinadors molt amables (que uns dies més tard em trobaria per casualitat asseguts al meu costat en un teatre), un col·laborador que parlava de cinema, vam aprendre molt d’aquella situació nova, ens vam sentir molt a gust…

Recordo que vaig dir la frase que sempre havia volgut dir a la tele: “Ensenya la carta a la càmera!”.

Recordo que vam tenir menys minuts dels previstos, ja que era l’última intervenció del programa i vulguis que no, sempre s’arrosseguen minuts de retard. Recordo que vaig accelerar i que vaig acabar just al minut que ens havien dit, amb el regidor marcant el temps… Tot molt frenètic i molt emocionant… Va sortir molt bé i m’ho vaig passar fantàsticament bé, que és el que en el fons importa…

Una experiència memorable i satisfacció personal per haver-ho fet correctament, per haver complert amb els temps i amb les expectatives d’aquella oportunitat que ens havien donat… Agraït sempre als que em van donar aquella primera tele i que em van ajudar molt…

Mireu, articles, que ara ja són vintage, que vaig fer en aquell moment… Aquí i Aquí

Adrenalina pura, màgia a la tele, la màgia de la tele… Somnis que es fan realitat…

Si no l’heu vist mai, perquè us heu incorporat al “Diari d’un Mag” fa poc o bé hi éreu i us faria gràcia tornar-ho a veure… Mireu, mireu, és un record fantàstic… Quan la tele no era panoràmica… :)

https://www.youtube.com/watch?v=Zt5lu6jTS8g

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more