És fàcil ser un Mag ? | offmàgia

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Sempre he pensat que en un espectacle de màgia cal seguir les mateixes regles que en un entorn teatral… Molts il·lusionistes no tenen aquest criteri i molt sovint es comenten errors que estic convençut que un director teatral no permetria.

A continuació, reflexions sobre el que hauria de tenir en compte tot actuant a una gala màgica. Tenint en compte que és un gènere màgic que cada cop es realitza més en entorns a priori no professionals, penso que aquestes idees poden ser d’utilitat pels il·lusionistes que visitin el “Diari d’un Mag”… A mi em semblen evidents, però he comprovat que no tots els mags ho tenen en compte… Per tant, m’imagino que a algun lector, li pot servir…

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Preparació prèvia de la gala i gala en si.

Sigui en un entorn professional o amateur… Sempre cal tenir present que…

1 – Actuar és molt divertit però la preparació, els assajos, la concepció d’un espectacle és molt seria. Sempre cal planificar.

2 – Pel que fa a l’actitud personal dels actuants…

Cal respectar els companys, els seus assajos, el seu material, la seva màgia…

Cal respectar el públic que ens vindrà a veure, actuem per a ells, els actuants passen en un segon terme.

Cal disciplina i responsabilitat, en aquest sentit i en tots els sentits…

3 – Pel que fa als assajos…

Cal que només tinguin accés als assajos les persones autoritzades, ja que les distorsions afecten a tot el conjunt.

Les distraccions, bromes o comentaris que no aportin res a l’objectiu, que és que l’espectacle surti bé, no caben en l’univers de preparació i assaig d’una gala.

És preferible fer un assaig complet de cada número i per extensió, de tota la gala.

Res es pot deixar a l’atzar. Els assajos han de servir perquè tot estigui controlat.

Cal fer assajos, el més complets possibles, perquè el tècnic es faci a la idea de com volem que sigui el nostre número, durant l’actuació.

4 – Pel que fa a les escaletes i àudios…

Cal lliurar, amb dies previs a la Gala, una escaleta i àudios de cada número. És responsabilitat de l’actuant que la música surti bé. Si el tècnic no la punxa bé, hem de pensar sempre, a priori, que és culpa nostra, que no li hem sabut transmetre el que volíem… En principi, nosaltres som els únics responsables de què el nostre acte surti bé, de cara al públic.

5 – Pel que fa a la disciplina, des del punt de vista tècnic…

Cal seguir totes les instruccions indicades pel tècnic. Per exemple, en referència al fet que els micròfons estiguin sempre encesos i que ell els comanda…

6 – Pel que fa al tècnic…

Si el tècnic s’equivoca en directe, no se l’increpa durant l’actuació. Cal seguir actuant i cal confiar que ell ho reconduirà. Increpar-lo és greu i posa en perill el conjunt, ja que no sabem com es comportarà un tècnic estressat. A més, és una falta de respecte cap a la persona que hi ha darrere els controls.

No és el mateix actuar en un show unipersonal que en una gala amb més implicats. Tots els actes poden afectar els altres companys. Realitzar alguna temeritat desacredita el grup.

L’espectador no sap el que està previst. Per tant, si un tall de so no sona en el moment en què l’artista sap que ha de sonar, només ho sap l’il·lusionista i ell ho ha d’assumir i confiar en què tot sortirà bé.

En cas que un tall de so no soni quan realment cal, i això afecti el bon desenvolupament del número… Ens aturem, demanem elegantment al tècnic que ho rectifiqui o fins i tot ho intentem integrar en el guió, però mai amb crispació.

Sempre hem de pensar que hi ha una persona darrera els comandaments de la taula de so. A més, en l’àmbit dels espectadors, no sempre serà ben entès una increpació en directe del tècnic.

7 – Pel que fa a la improvisació, durant l’espectacle…

Cap actuant ha de realitzar cap acció, cap joc, que no estigui previst. No és concebible amagar a ningú, direcció o tècnics, una acció que es farà durant l’actuació. Ja que això pot afectar a la seguretat o tècnicament, al correcte desenvolupament de l’espectacle.

Si es lliura amb temps, un guió a un presentador. Cal que sigui respectat. Ja que segur que el text el beneficiarà. En tot cas, els canvis es parlen abans. No es canvia durant l’actuació, improvisadament.

8 – Pel que fa a la humilitat de l’artista…

Si ets un artista vertaderament humil, hi ha més possibilitats que la sort et somrigui… O almenys, seràs més feliç i faràs que els que treballen amb tu, també ho siguin…

9 – Pel que fa a l’experiència adquirida en una Gala…

De qualsevol experiència, després d’una gala, sigui positiva o negativa i més de les negatives… Se n’aprèn…

10 – L’única manera que tot surti bé, és que tot estigui controlat.

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Radiografia d’una intervenció televisiva màgica… (2)

Fa unes setmanes vaig començar explicant com havia preparat la meva intervenció televisiva a l’Scènik. Si no l’has llegit encara, llegeix l’anterior article, al següent enllaç, i continua amb el text que segueix…

Abans que te’n parli, mira el tràiler… I si vols veure la secció completa, trobaràs el vídeo sencer, al final d’aquest article…

https://www.youtube.com/watch?v=vCpKfpHyEc4

Una de les coses que tot creador ha de tenir clar, és que estàs sol, et poden ajudar, però la decisió última és teva i com sempre un gran poder comporta una gran responsabilitat…

Tal com vaig explicar l’altre dia, havia assajat fins diumenge 3 jocs, i 2 d’ells no em convencien… Per alguna raó tècnica, no ho veia… I això aniria en detriment de la meva intervenció televisiva…

Dilluns al matí, m’aixeco, dutxa… A la dutxa les idees, molt sovint flueixen… Vaig pensar en les paraules que havia llegit al llibre de Jandro… En aquell capítol on explica que les coses acaben sortint, que ell té una secció de màgia a El Hormiguero i que a més té un càrrec important dins el programa… Ell diu que amb la seva agenda tan plena, hi ha moments que fins a l’últim moment, encara li falta alguna cosa per la seva intervenció… I que al final… Com ell diu “siempre sale…”.

Fins a l’últim dia no has de tenir por de canviar d’idea. Pot ser esgotador però val la pena, ja que l’objectiu és el resultat final. Tot suma…

Doncs, dilluns al matí, a la dutxa, després d’haver-me anat esgotat a dormir la nit anterior… Vaig pensar que sortiria… No sabia com però resoldria els dos problemes que tenia… A vegades cal ser analític… Saps el temps que tens, saps el que et falta… Em faltava resoldre dos jocs que no veia… Vaig aprofitar el dia… Anant cap a la feina ja tenia una primera solució… A migdia ja se m’havia acudit que més podia fer… A la tarda-nit, vaig enviar vídeos que s’emetrien durant la meva intervenció, als del programa, assajar el nou guió gravant-me, imprimir Tour Eiffel i dibuixos de Cubs de Rubik per la bossa. Dormir…

L’endemà, feina tot el dia i cap a la tele…

Els jocs, el de la poma se m’havia acudit fa uns mesos. Gràcies al programa, he pensat un mínim guió i li he posat nom, l’efecte l’he batejat “Newton”. Es basa en un efecte clàssic, en faig una versió, però la versió que vaig fer a la tele és inèdita. El joc del Cub de Rubik el faig així al meu espectacle, amb aquesta presentació. Els dibuixos de Cubs de Rubik a la bossa, va ser una idea que vaig tenir dilluns… També genuïna meva. Ja que em funcionava amb el guió, parlava de dibuixos i els dibuixos incidirien en els objectes. De les idees que estic més satisfet, i que, penso, és ideal per la presentació d’aquest joc a televisió. El joc, ja el tenia assajat de fa mesos, el faig a l’espectacle. Per tant, els recursos que tens t’ajuden en anar de pressa per complir un termini… Els daus que apareixen, els feia fa molts anys, un recurs d’aquests amagats al fons de la ment, que vaig buscar dins d’una capsa perduda i que vaig agrair tenir-ne alguns que encara no havia estrenat…

Al final, la rutina, segons el meu gust, em va quedar rodona. Tots els objectes adquirien una relació entre ells mentre apareixien a pantalla. Tot lligat, nexes que em permetien seguir un fil connectat, tot connectat, tal com m’agrada… De fet, la clau és que em sembli rodó a mi per poder-ho fer bé. Així, va quedar tot molt orgànic…

Pel que fa als nervis, dimarts a la tarda estava molt nerviós. Però quan vaig entrar al plató, com que tot van ser facilitats, els nervis van desaparèixer de cop i ho vaig gaudir molt. M’ho vaig passar molt bé perquè ho tenia tot preparat, perquè havia viscut el procés creatiu a fons…

La conclusió és que he après molt. I que he adquirit eines per les pròximes ocasions. Tot es basa en treballar i en aprofitar les oportunitats, els moments, que potser mai tornaran i que cal sempre agafar al vol…

https://www.youtube.com/watch?v=MUbVrsl6FCg

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Radiografia d’una intervenció televisiva màgica… (1)

Fa unes setmanes, es va emetre el programa Scenik de ETV – Televisió de Baix Llobregat, on vaig tenir l’honor de ser entrevistat per Mercè Ruíz de la Fuente i l’Ignasi Stigman. Va ser una gran experiència màgica televisiva. Si vols veure l’entrevista completa, pots accedir al següent articleAvui, parlaré de com vaig preparar la meva intervenció màgica…

Abans que te’n parli, mira el tràiler… I si vols veure la secció completa, trobaràs el vídeo sencer, al final d’aquest article…

https://www.youtube.com/watch?v=vCpKfpHyEc4

El procés creatiu és complex i apassionant a la vegada… I gràcies a l’experiència en crear, en inventar rutines que potser mai veuran la llum, de possibilitats descartades, de jocs imaginats… Gràcies als llibres llegits, a les rutines apreses, a les tècniques, a tot el bagatge que la teva vida de mag et va lliurant. Gràcies a tot plegat i si tens un objectiu, el teu bagatge conspira a favor teu…

Explicaré la petita crònica d’una secció inventada… Una setmana abans de la meva intervenció, vaig tenir la idea de realitzar un article del “Diari d’un Mag” en viu i a més, en condicions de directe, sense talls de càmera… Li vaig comentar a l’Stigman, li va semblar molt bona idea, i em va donar totes les facilitats. I li estic molt agraït. Recordaré sempre la generositat de la Mercè i de l’Ignasi. Ja que era una proposta que podia ser arriscada. A vegades la vida et dóna aquestes oportunitats que has de saber aprofitar…

Tenia clar el que volia fer, un article en viu, amb vídeos i màgia en directe… Vaig començar a pensar quins vídeos podia incloure, i em vaig remetre a imatges que m’inspiressin per explicar històries màgiques, anecdòtiques potser, per poder construir un discurs, una línia argumental…

En paral·lel, els jocs enllaçarien els vídeos, i tal com a mi m’agrada fer quan construeixo les meves rutines màgiques, que tot estigués lligat, que tot tingués sentit en aquell moment…

Doncs bé… Una anècdota que ja puc explicar… El programa es grava els dimarts… I dilluns al matí, després d’un cap de setmana atrafegat, amb uns vídeos i uns jocs assajats durant la setmana vaig decidir canviar 2 jocs dels 3 que vaig fer… Però no avancem esdeveniments…

Que vaig fer després de tenir la idea de fer un article en viu en un programa de televisió ? Doncs vaig pensar que em complico la vida… Però, evidentment, vaig decidir continuar, perquè a la vegada, m’emocionava la idea, m’engrescava i no podia deixar perdre l’oportunitat de provar una cosa nova, una cosa que ja m’havia passat pel cap uns mesos abans… Sempre cal recordar les idees que hem tingut en algun moment, potser algun dia les podrem realitzar…

Vaig anar perfilant els vídeos, en tenia dos de clars, però el tercer, no el vaig tenir decidit fins dijous o divendres… Els jocs, ja els tenia pensats, també, dijous o divendres… I vaig assajar, sí… La millor improvisació consisteix a assajar… Vaig anar escrivint un guió i vaig assajar, gravant les meves intervencions…

Però hi havia dos efectes que no acabava de veure… La meva obsessió pel que fa a presentar màgia per la tele, era que havia de ser màgia molt visual, que el secret no fos fàcil de descobrir amb rebobinats, que no havia de consistir en triar una carta, ja que no hi hauria espectadors ni convidats, ja que la màgia seria amb els presentadors… També tenia por, francament, de fer segons quins efectes que reservo per fer en directe… També vaig pensar que havia de ser màgia que ja tingués assajada, ja que per realitzar un joc correctament cal haver-lo fet uns quants cops, i havia d’estar segur que el faria bé. Si has fet un joc molts cops, tens seguretat…

Continuarà…

La setmana que ve, segona part, amb un article que contindrà la següent frase…

Una de les coses que tot creador ha de tenir clar, és que estàs sol, et poden ajudar, però la decisió última és teva i com sempre un gran poder comporta una gran responsabilitat…

https://www.youtube.com/watch?v=MUbVrsl6FCg

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…

Bon cap de setmana !

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Guions Màgics… Les frases clau en els jocs interactius…

Caminant pel carrer sento un senyor a una Terrassa d’un bar, parlant amb un altre, que diu… “Yo soy una mente libre, no creo en nada ni en nadie… Todo es mentira…”

He de reconèixer que em va fer gràcia sentir el “Tot és Mentida !”, una de les frases que utilitzo a la meva rutina de corda… Les frases a les rutines màgiques, tal com ho enfoco, són molt importants… Els guions poden tenir més o menys variacions, improvisacions fruit del moment, però les frases puntuals, les paraules en el moment oportú, són clau… De fet, podríem definir-les com les frases clau…

Sense les frases clau, segons la meva opinió, les rutines no tenen ànima… Són les que fan que els jocs tinguin entitat pròpia i segueixin endavant fins a l’objectiu final, el desenllaç del joc.

Llavors un guió màgic, mentalment, pot ser vist com una xarxa de punts, punts o etapes on hem de passar, per arribar al desenllaç. El que passa entremig, les frases que direm entremig, no importa tant que siguin exactes, cal tenir clar a la nostra ment, el concepte a tenir en compte en aquests moments entremitjos…

Aquest enfocament, segons el meu punt de vista, és vàlid per jocs molt interactius i amb la col·laboració del públic, el text d’enmig dels punts, molt sovint seran instruccions als espectadors, que et permetran arribar a l’etapa següent que té una frase clau, que has de dir ineludiblement perquè el joc funcioni.

Tot pot estar escrit, plasmat en un guió, però hi haurà jocs on serà millor deixar lliure una part, i no caldrà memoritzar-ho tot, només les frases dels punts claus… I tot semblarà molt fresc, arribant a un estat de quasi semiimprovisació estructurada quan parlem amb el públic…

Un exemple en un entorn no màgic, serien els acudits, en el que si no dius, en el moment adequat, la frase precisa, no fan tanta gràcia…

Bon cap de setmana ! Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb Estructura Creativa… i 6…

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles que us lliuro en forma de fascicles setmanals… Mira els anteriors, abans de llegir el que segueix…

La preparació genera confiança…

En els dies previs a l’espectacle, cal fer llistes… A l’article anterior, ja vaig parlar de les llistes de so… Cal que les llums hi siguin descrites, per exemple, quan cal obrir llum de sala durant l’actuació.

Cal fer, també, sembla evident però segur que hi ha gales que es “no preparen” sense pensar en quins efectes màgics veurà el públic… Cal fer llistes exhaustives dels jocs, de tots els mags que hi participaran, per evitar que es repeteixin 4 jocs amb corda o 2 desaparicions d’un mocador realitzats de la mateixa manera… Això també inclou els efectes màgics que es realitzaran a les presentacions… Per contribuir a homogeneïtzar l’espectacle, el coneixement dels números màgics facilitaran la tasca de decidir l’ordre d’aparició a escena dels artistes…

Tota aquesta preparació, a més de la responsabilitat, que he parlat en els punts anteriors, genera confiança. Com més preparat ho tinguis, més segur estaràs i millor sortirà… I aquesta confiança també es transmetrà a la resta de l’equip…

L’homogeneïtzació de l’heterogeni…

Per fer la millor gala, perquè sempre has de pensar que faràs la millor gala, sigui pel teatre que sigui, sigui petit, gran, una gala familiar o una gala que tindrà repercussió mediàtica…. Per fer la millor gala cal analitzar la màgia i la personalitat de cada un dels actuants i extreure’n el millor de cadascun… Quan fem un espectacle conjunt, a l’haver-hi molts mags es tracta d’una feina de grup i els personalismes es diluiran…

Valorar la intel·ligència envers el fet fàcil…

Tinc la sensació, que molt sovint no es pensa, tinc la sensació que molt sovint es dóna massa confiança al fet que els artistes tenen recursos suficients per tirar endavant un espectacle teatral, que tot s’improvisa… Tinc la sensació que se suposa que es pensa suficientment, que ja es té experiència… Doncs no… No n’hi ha mai prou i cal sempre qüestionar-se… Els recursos que funcionen en un show unipersonal no tenen per què funcionar en un espectacle conjunt… Per tant, cal que els pensadors de Gales Màgiques Teatrals siguin gent intel·ligent amb idees i tinguin necessitat de canviar patrons i esquemes preestablerts que potser no sempre tenen perquè ser bons…

Fi de la sisena i última part…

La conclusió de tot plegat és que cal pensar, planificar i organitzar els dies abans de la gala, perquè un cop estiguem al teatre, tot encaixi perfectament i puguem realitzar el millor dels espectacles, perquè la màgia quedi molt valorada, en un dels seus hàbitats naturals, el teatre…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb estructura creativa… (3)

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles que us lliuro en forma de fascicles setmanals… Llegeix els anteriors, abans de llegir el que segueix…

Renovar el format…

La clau és personalitzar un espectacle amb l’elenc que tens a disposició.

Per la Gala dels Lluïsos, vaig dissenyar un guió on els presentadors érem alguns dels mateixos mags, i potser alguna de les intervencions ni tenien presentador ! Algunes actuacions passaven molt a prop del públic, altres més a l’escenari. Els espectadors no sabrien mai què passaria a continuació… La sorpresa com a clau de la màgia…

A més, les presentacions van resultar ràpides i fluides, una de les meves majors obsessions… Penso que falla alguna cosa quan el públic s’ha d’esperar…

I va funcionar ! Estic molt content del resultat ! Vam tenir un tècnic professional que va entendre el que volíem ! Tots els protagonistes implicats van col·laborar en el joc ! Gràcies !

La gala va resultar dinàmica, gens avorrida… Al públic se li va fer curta… Ho vam aconseguir, entre tots vam renovar el format !

Crec que per què la màgia segueixi en els teatres, és urgent renovar el format de les Gales Màgiques…

Evidentment fer això no és fàcil. És més pràctic fer que el format sigui el clàssic: mateix presentador, actuant1, mateix presentador, actuant2, mateix presentador, actuant3… Una estructura clàssica requereix menys preparació… O potser requeriria més preparació, però se suposa que és més fàcil de fer i quan la preparem menys, també és més fàcil que el resultat sigui, molt sovint, proper a una Scala en Hifi de Festa Major…

Per tant, necessitem qualitat, costi el que costi…

Fí de la tercera part…

Seguiré parlant de la meva concepció de les Gales Màgiques, al quart lliurament d’aquest article per fascicles, d’aquí a uns dies, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb estructura creativa… (2)

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles que us lliuro en forma de fascicles setmanals… Llegeix els anteriors, abans de llegir el que segueix…

Gala estàndard enfront d’una Gala amb estructura creativa…

A mi, francament, en general, el format estàndard, no m’agrada perquè trobo que li falta un punt de vista narratiu… No vull dir que no he gaudit en gales de màgia, simplement vull dir que crec que és millorable…

Perquè penso que, habitualment, tal com es realitza, el format no és gaire teatral. Ens omplim la boca que la màgia ha de reviure en els teatres i proliferen les Gales Màgiques soporíferes i mal estructurades. Al meu gust, l’estructura lineal és avorrida.

Fa un any vaig tenir l’oportunitat de veure l’espectacle “The Illusionists” a Londres. En general, em va decebre, tenia més expectatives o potser he vist molta màgia i cada cop demano quelcom més. Però el que em va agradar més d’aquell espectacle és l’estructura… No sempre era igual, no hi havia un presentador que sempre presentava als actuants, en aquell cas, potser sí que un d’ells predominava, però mai sabies que passaria, i més d’un dels mags que hi actuaven, presentaven els seus companys… Aquesta estructura més complexa em va encantar…

És urgent renovar el format…

Quan em van proposar idear la Gala Màgica de Guanyadors de les Olimpíades SEI-ACAI, que es va representar als Lluïsos Teatre, vaig pensar en aquella experiència de fa un any… Em van donar permís per posar-ho en pràctica. Tanta confiança dipositada m’omple de joia però, evidentment, la responsabilitat era gran…

Que quedi clar que no vaig copiar l’estructura d’aquell “The Illusionists” per concebre l’espectacle de dissabte passat, simplement ho vaig agafar com a exemple, dissenyant un mètode de treball totalment diferent, totalment personalitzat amb cada un dels mags que hi interveníem, pel cas, en concret, al que m’enfrontava…

La clau és personalitzar un espectacle amb l’elenc que tens a disposició.

Fí de la segona part…

Seguiré parlant de la meva concepció de les Gales Màgiques, al tercer lliurament d’aquest article per fascicles, d’aquí a uns dies, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb estructura creativa… (1)

La mítica Gala Màgica de Guanyadors d’Escena dels Lluïsos Teatre…

Dissabte passat, vaig tenir l’oportunitat de fer el guió, coordinar i assumir la direcció de la Gala de Guanyadors de les Olimpíades d’Escena de la SEI-ACAI 2016.

Vam participar a la Gala, per ordre de primera aparició a escena: May Closa, Xavier Tapias, Reivaj, Tito’s, Daniel Arbonés, Zelig, Jordi Pallarés, amb l’ajut de l’Abel Capdevila i de Damià a la part tècnica.

L’espectacle va resultar un homenatge a les gales màgiques que s’han realitzat, històricament, en aquest cas, a les societats màgiques de la ciutat. A escena es va poder veure un monòleg inèdit sobre el Padre Ciuró, un conillet pixaner, una pilota que va recorre la platea, acudits enginyosos, tot plegat imbricat amb números d’escena, tots ells molts diferents, exemplificant l’heterogènia del nostre art, mentalisme, màgia clàssica, nova màgia… Vam aconseguir evitar l’endogàmia que és fàcil que passi en aquest tipus d’actes… Tot el públic es va sentir partícip de la festa màgica…

I us puc assegurar que tota la màgia va arribar… Percebent que vam aconseguir il·lusionar el públic… Tots, infants i grans van gaudir-ho… Els comentaris al final, amb el públic, ens ho van corroborar… La màgia havia funcionat… Vam crear felicitat, que és el que realment importa…

Va ser una gala especial, crec que per tots els que hi vam participar i especialment per mi, ja que vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica la meva concepció, el meu enfoc… Aquella nit, vaig créixer com a il·lusionista… Ressaltar que tothom va ser molt disciplinat seguint els meus suggeriments… És bonic quan et donen tota la llibertat per fer realitat un somni… Estic profundament molt agraït a tots…

Gales Màgiques amb estructura creativa…

Va ser una gala especial, perquè l’estructura de l’espectacle va ser concebuda de manera diferent, vaig afegir un concepte, un lligam per convertir l’heterogeni en homogeni…

Actualment, en general, el desenvolupament d’una gala de mags, ho sigui, un espectacle conjunt, on entre 5 i 6 il·lusionistes presenten els seus números màgics es realitza de la següent manera: s’escull un presentador, que habitualment és mag i entre actuació i actuació dels il·lusionistes de la Gala, mentre ells es preparen darrere el teló, ell fa temps, realitzant jocs de mans…

Aquest format funciona si el presentador és l’adequat i agrada, en general, al públic…

El problema de les gales màgiques, és que al haver tants elements implicats i en ser persones que es troben un dia i fan un espectacle, com que no hi ha possibilitats d’assajar en excés o gens… M’estic referint a l’espectacle sencer, no a cada un dels números màgics, que se suposa que sí. A causa d’aquests factors, les Gales Màgiques poden ser un fracàs, i així passa, massa sovint… I a mi no m’agrada, ja que fa que el nostre art resulti tenir menys nivell del que realment té…

Fí de la primera part…

Seguirem parlant de la meva concepció de les Gales Màgiques, al segon lliurament d’aquest article per fascicles, d’aquí a uns dies, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Els Jocs de Màgia per nens no existeixen…

Segurament el títol de l’article d’avui no és del tot cert, però té una part de veritat…

Ho he reflexionat arran de saber que després d’una actuació meva, els meus nebots, nena i nen, de 5 i 8 anys, van confessar-me que el joc que més els hi havia agradat era el de la camisa de força…

Joc infantil… El joc de la camisa de forca !

Ho vaig trobar divertidíssim i molt interessant !

Realment, ho entenc, no hi ha res més emocionant que jugar a escapar-se… Ells ho han entès…

Fer màgia és jugar… I si el joc és molt impossible i té un component d’acció, segur que atraurà més als nens… Per tant, jo no sóc partidari de classificar tant els jocs en funció del públic a qui van dirigits… Si un joc diverteix i entreté, doncs, benvinguts siguin els ulls que el veuen, independentment de l’edat…

És possible que hi hagi nens que no entenguin, en la seva totalitat, un efecte en concret. I jo penso que no passa res. Hi haurà infants que es divertiran amb la música de l’efecte, amb el divertiment en sí i potser no entendran la carta que s’endevina, perquè no coneixen el valor de les cartes, però s’ho passaran bé, que és el que realment importa en un joc de màgia, tant és si el segueixes més o menys…

Un altre exemple, durant anys representava el joc de la guillotina, la víctima era un adult i els nens eren els primers que contestaven embogits “Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii”, quan jo preguntava si volien que accionés el mecanisme que, suposadament, tallaria l’extremitat d’aquell adult… Encantadors 😀

Per tant, un mateix joc pot tenir diferents nivells, estrats o capes de comprensió i seguir essent molt efectiu escènicament…

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Aprendre la Tranquil·litat Màgica…

Actuar fent màgia no és sempre tenir un equip de 100 persones, actuar en un teatre, ser el rei del mambo i que t’ho facin tot…

Has de comptar que això no passarà mai i si passa, aprofitar la situació fantàstica…

Normalment, molt sovint, anar a actuar per aquest món, serà parlar amb un tècnic a l’últim moment, tenir coses per lligar fins a l’últim instant, micròfons que potser no funcionen, etc…

La regla d’or que he après, a partir d’un dia que ja no recordo quan va ser, després d’haver-me equivocat en com enfocar-ho en algun moment, és no preocupar-me… És una de les conclusions de les que estic més content d’haver arribat, últimament… Sobretot, del fet de ser-ne conscient, d’adonar-me, que el meu comportament ara, és aquest i que a partir d’un moment, sense determinar, va canviar cap a bé…

És que si et poses nerviós, repercutirà negativament en la teva actuació que realitzaràs de forma imminent. El que necessites en aquell moment és està tranquil, content i gaudir del moment. Així, quan surtis a actuar, retransmetràs aquesta mateixa sensació…

Quan dic “no preocupar-me”… No em mal interpreteu, no és que no em preocupi per què l’espectacle surti bé, el que no vull, és no viure en pau, aquells instants irrepetibles, a causa que aquests petits detalls no estiguin resolts fins a l’últim moment…

El que faig és fer com si ho estigués veient des de fora… Observar les oportunitats per reivindicar el que necessito, i sobretot no perdre l’humor… En aquell moment estic content perquè estic a punt de començar a actuar i per tant només puc estar de bon humor…

El que importa més i que no et pots permetre no tenir previst, és el que depèn directament de tu, la màgia, l’espectacle degudament assajat, totes les eines per facilitar la vida als tècnics… Tot el que depèn de tu… Has d’haver fet els deures…

Ja que, per regla general, si tot està a punt, tot acaba sortint, perquè la màgia, que és l’essència de l’actuació, està a punt…

Però tenint en compte això, a partir d’aquí, ja em preocuparé quan m’hagi de preocupar… Les persones, en principi, quan tenen una responsabilitat i els hi dónes confiança, responen… Aquesta és la clau, també, confiar en els altres…

Les coses tècniques, més o menys perfectes, en principi, sortiran bé… Al final, els tècnics improvisats, les condicions curioses, els problemes d’última hora solen resoldre’s bé… I si no, gràcies a la teva màgia i la teva capacitat d’improvisació, gràcies al fet que ho has assajat, salvaràs la situació…

A més, en condicions més o menys informals, no d’estricte espectacle en teatre, si un tall de so no surt, sempre pots fer partícip al tècnic, sense pressionar-lo, però utilitzant-lo com un recurs còmic, com un element més de la narració del teu espectacle…

I en aquests moments d’improvisació controlada és quan tot pot ser molt divertit…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more