2006 febrer | offmàgia

“Secretillos”

claudia i david copperfield

No m’agraden els “secretillos”, ja sé que penseu…, i teniu raó*, pel fet de ser mag m’haurien d’agradar els secrets perquè la màgia, en el fons existeix, té raó de ser, perquè existeixen secrets.
Però no m’estic referint a aquest tipus de secrets.
L’altre dia vaig anar a sopar a un restaurant “pijo”, sí, sí, d’aquells que recullen les molles de pa amb una espàtula de plata, d’aquells que et canvien els coberts cada cop que canvies de plat, d’aquells que vigilen si t’has acabat el pa, per donar-te’n un altre de seguida (això m’estressa), d’aquells que els plats tenen noms quilomètrics (amb més número de paraules que ingredients reals en el plat).
Vaig menjar molt bé.
Aquests llocs em produeixen urticària perquè tot son “secretillos”, tot sembla encobert d’una aurèola fictícia, “fetge d’ànec amb salsa plim, amb fruites del bosc”, molt bo però hi havia 2 mores!, mireu: f r u i t e s d e l b o s c és més llarg que 2 mores. Per tant el secret del plat és que no hi ha fruites del bosc, és que hi ha 2 mores. Per tant és un plat gens sincer (si és que un plat de menjar pot ser-ho), millor hagués estat: “fetge d’ànec amb 2 mores”. Esnobisme i la gran tonteria d’aquest món.
Altres mostres de “secretillos” que no m’agraden, son els xiuxiuejos en una taula on hi ha molta gent, sí!, que hi hagi 2 o 3 persones parlant de secrets, de coses que només saben ells, de bromes pròpies, en veu alta, cridant, durant tota l’estona, mentre tots els altres no saben de què va (tot i que no els interessi, els hi sigui igual), això és excloent i de mala educació.
No entenc tampoc com un mag com el Copperfield va fer allò de la Schiffer ?, hi havia algun “secretillo” en aquella relació de conte de fades? o potser sí que eren nòvios i no era cap muntatge…?
Poca sinceritat, mala educació, mentides, “secretillos” negatius.
En canvi la màgia és sana…, sí, els secrets de la màgia tenen un objectiu positiu: fer somiar la gent. I els secrets negatius només ens deixen un mal sabor de boca (tot i ser el menjar tan bo), un veritable malson.

La setmana que ve parlarem d’un mag “normal” (si és que n’hi ha algun…)…, d’un que no és de Las Vegas i que no va fer desaparèixer l’estàtua de la llibertat…

* expressió feta famosa a la sèrie de televisió “magnum”.

read more

Las Vegas –Part 2- (Diari d’un Mag)

Copperfield

Fotos: Copperfield firmant a Barcelona (sí, efectivament estava firmant la carta del de davant meu…) i a la dreta il·lusions: Cocoon i la Serra…

David Copperfield…
Sí, l’autògraf del diari de la setmana passada és del David Copperfield… Es veu clarament que és d’ell no ?
És la mostra de Las Vegas que tots coneixem…
Recordo molt, el primer programa que em va marcar molt, un mag que traspassava la muralla de xina…, que irreal…
Més endavant he acabat veient quasi tot el que he pogut d’ell, tots els shows, estudiat les seves il•lusions,… com molts mags suposo…
Vaig veure el seu espectacle 3 cops quan va venir a Barcelona (2 la primera vegada i 1 la segona).
Tot perfecte, tot calculat fins al detall.
Va ser quan va venir a Barcelona que vaig aconseguir el seu autògraf, amb una cua quilomètrica de curiosos, i ell, ràpid, feia gargots un darrera l’altre, en sèrie… Curiosament tots els gargots eren semblants…, deu firmar així.
Deixem de banda el tema Schiffer, que devia ser un contracte publicitari.
Deixem de banda l’estètica, molts cops retro, molts cops sobreactuada…
Els jocs, els efectes, estant molt ben dissenyats, copiats fins a la sacietat per molts mags del món, sí…, per desgràcia és un mag que marca tendència…
M’agrada molt el joc de la serra gegant (que si la meva memòria no em falla va fer la segona vegada que va venir a Barcelona), i el Cocoon per la seva bellesa i rapidesa.

La setmana que ve parlarem de “secretillos”.

Més informació al web del David Copperfield que és:
www.dcopperfield.com

read more

Las Vegas – Part 1- (Diari d’un mag)

No…, no m’estic referint a la edulcorada i recauxutada sèrie de televisió…
Las vegas (Fabrini)Fabrini©

M’agradaria anar a Las Vegas…, sí, ja sé, tot és molt hortera, parc temàtic de llumetes, artificiós, tot de plàstic… L’excés de frikisme té la seva gràcia… Però és que Las Vegas és el paradís dels mags!…, sí …, és la ciutat del món on hi ha més mags per metre quadrat…, tot i que aquella estètica no va amb mi, tot i que no tinc la mateixa concepció de l’espectacle que ells, reconec que tots els mags del món que no estem a Las Vegas tenim un deute amb els mags que viuen i treballen a Las Vegas, perquè amb pressupost es pot fer molta màgia, molt espectacular.. Ei!, que també es pot fer molt bona màgia sense pressupost… fins i tot millor…
A Las Vegas hi ha shows de màgia amb molts diners, i també deu haver molts mags que es moren de gana…


Siegfried & Roy…

Siegfried and Roy

No us espanteu! (reconec que son una mica freakis…), sí…, aquests de la foto son Siegfried & Roy, i l’article del costat va sortir fa dos anys a la premsa d’aquí…
Em fa molta gràcia veure coses (en vídeo) d’aquests dos mags que jo diria son el símbol de Las Vegas…, Acostumen a fer jocs amb tigres blancs, lleons, elefants…. Viuen els dos en una mansió enorme, envoltats de tigres blancs… Peculiars, excèntrics… I estant envoltats d’una llegenda negra…, diuen les males llengües que un dels dos ja no és el mateix…, que té un doble a qui li van fer la cirurgia estètica i que el “de veritat” es va ferir quan “jugava” amb els seus tigres…, no sé…, m’és igual… l’important és el resultat, el show. I les coses que he vist d’aquests dos monstres són realment espectaculars, desaparicions fulgurants, aparicions d’animals molt ràpides, levitacions… un gran espectacle.
La setmana que ve seguirem parlant de Las Vegas… Parlarem de…
Una pista, una imatge, aquest autògraf que em va firmar davant dels meus nassos…, adivineu de quin gran mag és ? suposo que no us costarà saber-ho, veient les lletres de la seva firma (je je).

Autograf

Més informació sobre Siegfried and Roy a la seva pàgina (que la veritat fa una mica de por des del punt de vista estètic…, Viva Las Vegas!): www.siegfriedandroy.com

read more

Clínex humits (diari d’un mag)

Si voleu llegir els altres articles del diari d’un mag: (http://offmagia.blocat.com/category/3633/8790)

shalakabula

L’Octubre passat, tv3 va oferir el programa "Il·lusionadors", liderat pel Mag Lari, que també va participar al programa de cap d’any de la cadena.
La setmana passada van entrevistar el Tamariz al "loco de la colina".
El programa de dissabte a la nit de tve1 té la participació dels mags Jorge Blass i Anthony Blake.
Divendres es va estrenar a les autonòmiques (telemadrid, canal 9…) un nou programa de màgia: "Shalakabula" presentat per la Paz Padilla (em cau molt bé la Paz).
Fins i tot un concursant del concurs Allá tú, feia jocs de mans…
I el 29 de Gener, el Daniel va estrenar al Cafè Teatre el Llantiol l’espectacle de màgia: “OFF MÀGIA, l’espectacle on el mag us explicarà els seus secrets…”, je je je, si no em faig propaganda, qui me’n farà? (demà posaré fotogrames del vídeo de l’espectacle…)

Després de molts anys sense veure màgia per la tele, ara sembla que torna a formar part del negoci de l’entreteniment, i això és molt bo…
No sempre ha sigut així: Em sembla molt fort que quan es va morir el malaurat, pobre, Pepe Carol, ni tan sols antena3 (on Carol va treballar i presentar programes d’èxit amb molta audiència), no va fer-li un homenatge!, un mag mort en el oblit…
Senyors d’antena 3: És imperdonable no haver emès res en el seu moment…Tenen moltes imatges d’aquest mag…, tots els que ens dediquem a això, l’estimem i el recordem, per la seva contribució a l’art, per la seva manera que tenia de fer-nos riure, per lo llest i divertit que era… I no només el recordem nosaltres, segur que molts espectadors apreciarien tornar-lo a veure…

Els mags manipulem material sensible i és molt fàcil que els poderosos s’aprofitin de nosaltres quan els hi som rendibles i ens llencin a la paperera quan ja no… ara sembla que hi ha bonança…, més val recordar-ho quan s’oblidin de nosaltres com si fóssim clínex humits…(sí, sí, molt observador, aquest és el títol que he posat a l’article…)

Fins la setmana que ve, seré més optimista…
Al mateix bat-dia, al mateix bat-canal.

read more