2006 març | offmàgia

Endevinaré el que penses…

20Q

Endevinaré el que penses… Bé, jo no…, 20Q sí…
Pensa en un animal, vegetal o mineral … Sí…, endevinarà en el que estàs pensant…
L’altre dia vaig fullejar després de molts anys la revista Muy Interesante, de petit sempre me la comprava, i un atac de nostàlgia, una portada que em va cridar l’atenció, no sé, vaig comprar-la.
I dins vaig veure un anunci, un anunci d’una joguina que em va cridar l’atenció (els mags ens fixem amb les joguines, som nens grans…), una joguina curiosa, una bola amb una pantalla digital, deia que “endevinaria el que pensaves…”. I jo que faig màgia, quan algú em diu que endevinarà el que penso, de seguida m’interesso.

Saps quan a la vida, les coses, fan el que sigui, per cridar-te l’atenció…?, quan aniràs ensopegant amb la mateixa pedra fins que t’acabis fixant del tot ? Doncs divendres vaig veure un expositor en uns grans magatzems on es venia l’artefacte…

Es diu 20Q i està basat en Intel•ligència Artificial(IA). Vaig provar-lo, vaig pensar en un Enciam i me’l va endevinar!, l’estri va fent preguntes, preguntes que contestes per un SI, un NO, un NO SÉ…, i llavors dedueix, i cap a les 20 preguntes acostuma a encertar-ho.
Vaig descobrir, mirant el cartró, que l’aparell en qüestió té pàgina web.
I a la pàgina web es pot jugar al joc, podeu pensar en un animal, un mineral, un vegetal, o una altra cosa, i l’enginy IA intentarà endevinar-ho, proveu-ho, és sorprenent! (ningú em paga per fer-ne publicitat, no us penseu!)

Ara recordo que de petit tenia un ordinador Amstrad 128, i que tenia un joc que es deia Animal, Mineral o Vegetal i que era l’avi del 20Q segurament!

Fins la setmana que ve!
I no t’oblidis: pensa en alguna cosa, i mira si t’ho endevina l’oracle: www.20q.net

I la setmana que ve… un Súperheroi…

Daniel
diaridaniel@offmagia.com

read more

Notícies d’última hora: Any màgic… i que duri.

Fa uns dies vaig expressar la meva grata sorpresa en veure la proliferació de programes de televisió sobre màgia, avui escric aquest article especial a mitja setmana per informar-vos d’un nou programa de televisió, d’una actuació en directe molt important, de l’estrena d’un nou espectacle i d’un llibre amb mags pel mig(no és Harry Potter).
Esperem que tanta màgia duri i tot no sigui només una il•lusió.

– Nou programa a Cuatro: “Nada X aquí”. Dissabtes 21h30.

Noche H

Dimarts a Noche Hache, varen convidar en Jorge Blass i la Inés, dos mags (mag i maga) que participen en el nou programa de màgia “Nada X aquí” que comença aquest dissabte a cuatro. En Jorge Blass va destacar que es el primer programa dedicat a la màgia en un canal a nivell nacional des de fa 20 anys!!!!, fa 20 anys que hi havia el mític programa del Tamariz: Magia Potagia (el Tamariz serà un dels mags convidats del programa).
És molt fort que hagi hagut de passar 20 anys… (mireu article meu sobre el tema: http://offmagia.blocat.com/post/3633/52991). Això demostra el poc interès que el gènere televisiu té pel nostre art. Ara que sembla ser que això canvia espero que no haurem d’esperar 20 anys més per que torni a haver-hi programes, i que entrem en la normalitat. En altres països és habitual que hi hagi espais fixes a la televisió amb il•lusionistes en nòmina.
Sort doncs a Jorge Blass, Inés, Jandro y Luis Piedrahita, en la seva nova aventura televisiva.
Acabo de mirar la pàgina de la cadena, i el programa té molt bona pinta.
Molt recomanable.
http://www.cuatro.com/programas//entretenimiento/nadaxaqui/

– Juan Tamariz: Magia Potagia.
L’Hospitalet de Llobregat dissabte 25/03/2006 a les 21h00 i diumenge 26/03/2006 a les 18h00

Si no heu vist mai un espectacle de Juan Tamariz, aneu-hi, ÉS EL MILLOR.
Més informació i venda d’entrades a: http://www.telentrada.com

Veure l’article sobre Tamariz que faig fer fa uns dies (en penso fer molts sobre ell): http://offmagia.blocat.com/post/3633/50926

– Llibre “Farsa” d’en Màrius Serra

Farsa
He assistit a la presentació avui (22/03/2006) a la llibreria “Casa del Llibre” del nou llibre d’en Màrius Serra, “Farsa” (gràcies Jordi per haver-me enviat la invitació).
Després de la presentació per part de l’Anton Maria Espadaler (ha definit l’autor de “mag de les paraules”), en Màrius Serra ha establert paral•lelismes entre la màgia i la escriptura llegint “principis generals sobre la prestidigitació” extrets del llibre de Robert-Houdin: “Los Secretos de la Prestidigitación y de la Magia – Cómo se hace uno brujo” (ed.Valencia)
Per cloure l’acte hi ha hagut una inspirada actuació del Mag Hausson.
Enhorabona!

– Praeludium de màgia en si major.
Espai Brossa. Del 19 de Març al 16 d’Abril.

A la presentació del llibre m’he assabentat del nou espectacle que oferirà el Mag Hausson a l’Espai Brossa. El Mag Hausson és hereu de la poesia d’en Joan Brossa.

Diumenge, com sempre, nou article, després d’aquest parèntesi noticiari especial…

Daniel
diaridaniel@offmagia.com

read more

Nessie

Nessie, diari metro

Llegeixo al diari (metro-7/03/2006) una noticia que diu que un científic assegura que les fotos del monstre del llac Ness podrien ser d’un elefant!!. Diu que als anys 30, que és quan més fotos es van fer del monstre, molts circs s’aturaven vora del llac, i els animals s’hi banyaven.
Si ens fixem en la foto, i amb una mica d’imaginació, podem veure la trompa d’un elefant…

Fotos Nessie

Això em recorda un dels primers dibuixos del llibre “El Petit Príncep” d’Antoine de St. Exupery on es veu un barret… però en realitat es tracta d’una serp que s’ha menjat un elefant… Un elefant…, els mags també fan aparèixer elefants.

Barret St.Exupery

Serà l’elefant un animal privilegiat que ens regala il•lusió ?, la il•lusió d’un monstre fantàstic, d’un conte molt enriquidor (llegiu el petit príncep és una lliçó de vida), d’una aparició impossible ?, Babar també és un elefant … (http://www.babar.com/)

Tot i així, espero que la notícia sigui mentida… El monstre existeix…
Recordo el dia que vaig anar-hi, mirava aquelles aigües misterioses, feia fotos, intentava veure’l…
I el vaig veure!!!, sí…, a totes les tendes de souvenirs…

I mentre tant, el monstre sota el llac se’n riu de nosaltres.
Espero que mai el trobin, perquè necessitem il•lusió, fantasia, éssers fantàstics, màgics.
Perquè el transformarien en una atracció de fira, un king kong dins una piscina prop del llac, envoltat de delfins en un zoo ple d’elefants…

Daniel

I la setmana que ve… Algú us llegirà el pensament !

Enllaços:
El petit príncep (llibre sencer en francès i castellà)
http://www3.sympatico.ca/gaston.ringuelet/lepetitprince/

Nessie, n’hi ha molts a la xarxa, una mostra:
http://www.nessie.co.uk/

Moltes fotos del monstre:
http://www.geocities.com/area51/vault/9054/foto.html

En aquesta parlen del mateix, de la relació amb l’elefant…, diuen que aquesta teoria no és nova i ja havia estat de moda en el passat…
www.users.bigpond.com/rdoolan/nessie2.html

read more

Garcimore: El Mag Assassinat

Garcimore

Garcimore Fotos

Avui parlaré de la meva infantesa…, o més aviat d’un mag de quan era petit…
Tinc dos records de màgia d’infantesa a França: un mag fent un joc dificilíssim amb anelles i que em portava de cap (ara el faig a l’espectacle) i un altre al qui li sortia tot malament i que es deia Garcimore…
Garcimore era espanyol (d’albacete) i aquí no va triomfar… Va anar a França i es va fer molt popular al país veí… les seves primeres aparicions televisives foren l’any 1976.
Diuen que va anar a fer una prova aquí i que no el volien perquè li sortia tot malament. Va fer d’aquest defecte una virtut…, es va especialitzar en fer jocs que li sortien aparentment malament, el públic es confiava, reia d’ell i llavors, de cop, sorprenia tothom, feia jocs amb un ratolí blanc que adivinava cartes, també cantava (havia publicat alguns discs humorístics). Recordo dies feliços veient aquest personatge per al tele, imatges borroses d’un nen que veia el món des de dins d’una capsa de cartró.

Fins que un dia va canviar el govern, i la tele es va oblidar d’ell, i la gent també… tot i que ara, pregunta per frança que et diguin el nom d’un mag i el 90% et dirà Garcimore!
Ajudat per la ràbia i la desesperació va escriure un llibre, les seves memòries: “le magicien assassiné“, el mag assassinat… pels mitjans, on explicava el que li havien fet.

L’últim cop que vaig sentir parlar d’ell va ser arrel d’un congrés de mags a França. Uns vellets simpàtics que venien jocs a la fira van començar-me a parlar d’ell. Deien que feia molt temps que no freqüentava l’entorn dels mags.
Segurament va morir trist.
Fa unes setmanes vaig parlar del Pepe Carol, i això que escric ara, té molts punts en comú, sento la mateixa impotència. Estem condemnats (tots plegats, mags i no mags) a caure irremeiablement en el oblit? Cruel.

Penso que si jo me n’he recordat avui, després de 30 anys…, això obre una mica la porta a l’esperança no?

A la xarxa he trobat aquestes pàgines sobre ell. No t’han oblidat tan, veig…
http://www.imdb.com/name/nm0305485/bio
http://www.stars-oubliees.com/les_inclassables/garcimore/rubrique60.html
http://fr.wikipedia.org/wiki/Garcimore

Fins la setmana que ve. Parlaré d’un monstre…, d’un “monstruo”…

read more

La Rosa Blanca

Sophie Scholl

Dedicat a tots els que lluiten per la llibertat.

L’altre dia vaig anar a veure la pel•lícula “Sophie Scholl” (aquest vespre nominada a l’oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa, http://www.labutaca.net/55berlinale/sophiescholl.htm), i em vaig sorprendre molt al veure que el règim nazi executava els condemnats mitjançant una guillotina.
I jo que sóc mag i que utilitzo la guillotina irònicament i fent broma, se’m va remoure l’estómac al veure una escena de la pel•lícula on el protagonista és aquest estri d’execució.

La meva guillotina no em fa por (perquè quasi mai falla…), però la de la pel•lícula em va produir una repugnància extrema.
Jo relacionava la guillotina a les èpoques de la revolució francesa, on les seves víctimes eren caps de reis i reines, i com que fa molt d’això, doncs el temps i les circumstàncies històriques ho relativitzen tot.
Però la seva utilització com a eina d’execució en el nazisme, em va fer molta ràbia, aquesta peli mostra uns estudiants universitaris de Munic a favor de la llibertat, i les conseqüències d’estar en contra d’un règim dictatorial.
Aquesta història em va interessar, quan aquest estiu vaig estar a Munic, vaig llegir-ho a la guia de viatge: la història d’un grup de joves que no volia que el seu país tingués aquell destí, s’anomenaven “La Rosa Blanca”, un grup de joves que creia en la llibertat i que va morir per creure en el que defensaven. No cal oblidar-ho, i no em cansaré d’explicar i recordar aquesta història d’ara en endavant. Cal recordar aquestes coses perquè no passin mai més, tot i que el món en el que vivim segueix estant en guerra.

Així doncs, he d’investigar sobre quan es va utilitzar històricament la guillotina, per tenir-ho clar en el futur, quan talli el coll o una mà d’un espectador innocent… em costa fer broma després de recordar les imatges (gents explícites no us penseu, a vegades fa més efecte el que no es veu, el que s’intueix, que no pas allò més evident), del que he explicat en el paràgraf anterior… no sé si seguir escrivint i deixar-ho per un altre dia…
Un altre dia en parlarem, millor, no estic d’humor…

Ja se, la setmana passada vaig dir que parlaria d’un mag, però el dia a dia m’ha fet reflexionar sobre un altre tema, si no hi ha canvis, la setmana que ve parlaré d’un mag de la meva infantesa.

M’acaba d’arribar a les mans un llibre: “Los panfletos de La Rosa Blanca” Edición de Inge Scholl editat per la germana de Sophie, Inge Scholl que parla de la història.
També he trobat les següents pàgines a la xarxa:
http://www.sophieschollmovie.com
http://www.sophiescholl-derfilm.de
http://es.wikipedia.org/wiki/Sophie_Scholl

read more