2006 novembre | offmàgia

Teatre

Teatre 

Aquesta setmana he anat al Concert d’ Els Pets a l’Auditori, en David Blaine ha tornat a fer una de les seves i he tingut un altre episodi de Serendipity…

Els Pets
El concert dels Pets a l’auditori em va agradar molt. No havia estat mai a l’Auditori. La seva immensitat, la seva sonoritat perfecta, les llums i el luxe de veure “Els Pets fan teatre”, van fer d’aquella vetllada, una nit inoblidable…
Que ben dissenyat tot el concert!, que diferent i alhora familiar, que divertits els comentaris entre cançons, que madur tot plegat. I que ben “educats” els fans…, quan calia ens aixecàvem i quan la cançó ho requeria tots assentats, tranquilets…

Els següents blogs en parlen:
http://emci.blogspot.com/
http://bitsandbeats.blogspot.com/2006/11/els-pets-fan.html

David Blaine
El mag s’ha col·locat dins un giroscopi a Times Square i ha aconseguit alliberar-se, per una causa benèfica aquest cop, també perquè li agrada sortir als diaris…
Jo m’imagino que el David Blaine està tot el dia pensant: “i si em poso dins aquesta nevera, la posem a 10 metres d’altura i estic allí dins fins que em treuen amb camilla ?”. Imagina’t, el convides a casa, veu la torradora del pa i de seguida està pensant: “ i si em posen dins una torradora, l’engeguen i jo estic dins fins que passin 15 dies a 30 metres d’altura?”.
Això em recorda que fa uns anys un mag britànic, en Noah Kelly va fer una paròdia d’en Blaine (arrel de que feia poc en David Blaine s’havia posat dins un bloc de gel), En Noah va introduir-se dins uns blocs de formatge Cheddar durant 48 hores, va comentar el següent, dient com n’havia tingut la idea:
"Vaig pensar que el que feia era una cosa realment 'cheesy' (ridícula)", fent un joc de paraules amb la paraula anglesa ‘cheese’. “Per això se’m va acudir que ho podia fer dins d’un formatge”

Mireu les imatges, la paròdia te la seva gràcia:
http://www.bbc.co.uk/somerset/noah/freeatlast.shtml
http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/2780257.stm

Notícies sobre David Blaine (ja que s’esforça tant per sortir en els mitjans):
http://www.20minutos.es/noticia/176402/0/david/blaine/grilletes/
http://www.elpais.com/articulo/gente/elpepugen/20061122elpepuage_5/Tes

Serendipity 2
Fa unes setmanes, vaig parlar de que la vida et reservava sorpreses, cops de teatre…, doncs resulta que al concert dels Pets, per casualitat, seients numerats, reservats fa uns mesos, com en un joc de màgia, situació inicial totalment aleatòria, moltes localitats, l’Auditori és molt gran…
Doncs, al seient del costat hi havia en Xavier, patinador que va ser convidat, també com jo, al programa “La Tarda” de BTV, on vàrem compartir moments de ‘backstage’. Només se m’acut una paraula: Màgia.

La vida és un teatre, fins la setmana que ve, que segurament serà molt màgica també…

Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

El Taronger Fantàstic d’en Edward Norton

Taronger Fantàstic Robert-Houdin

He vist la pel·lícula: The illusionist protagonitzada per Edward Norton
The illusionist ens trasllada a l’època daurada de l’il·lusionisme.
M’agraden les sessions de màgia que mostra la pel·lícula.
Destacaré un joc que m’emociona perquè ja no es fa avui en dia, és el Taronger Fantàstic. És un joc d’en Robert-Houdin (no confondre amb Houdini, que és posterior, que va copiar-li el nom, estudiar els seus llibres i després renegar d’ell…). Un altre dia parlaré d’en Robert-Houdin (anomenat “El pare de la màgia moderna”…).
Avui parlaré del joc del Taronger Fantàstic que es mostra a la pel·lícula, amb alguna llicència cinematogràfica, però bastant proper a com el feia en Robert-Houdin.
Enlloc d’explicar com es mostra a la pel·lícula, us reproduiré un fragment d’una transcripció, que us tradueixo, d’uns textos de la època, on es descriu el joc, si heu vist o veureu la pel·lícula, podreu fixar-vos fins a quin punt s’assembla a l’original:

“El taronger fantàstic : Robert-Houdin demanava un mocador a una dona, feia una bola amb el mocador, una bola que posava al costat d’un ou, una llimona i una taronja. Aquests quatre objectes desapareixien uns dins els altres i quan estaven tots reunits dins la taronja, aquesta servia per a fer un 'licor fantàstic': la taronja era exprimida entre les mans de Robert-Houdin on es reduïa i esdevenia una pols que es col·locava dins d’un recipient que contenia Esperit de Vi.
Algú portava un Taronger sense flors ni fruits. Una mica de 'licor fantàstic' i inflamable s’encenia i es tirava  sobre l’arbust.
I les branques es carregaven de flors, que de seguida es convertien en fruits, que es distribuïen entre els espectadors, menys una taronja, que es deixava sobre l’arbre, que s’obria en quatre parts, i dins la qual hi havia el mocador demanat prèviament. Dos papallones aletejant l’agafaven per les puntes i el desplegaven i s’elevaven pels aires.”

Que bonic no?, que increïble!, que màgic …
Crec que els mags, ens hauríem de plantejar, copsar l’esperit d’aquella època per crear nous jocs amb aquesta força i poesia …

Fins la setmana que ve
Bona màgia.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

Magia Potagia

Tamariz Firmant 

Magia Potagia

Ahir vàrem anar a veure l’espectacle Magia Potagia d’en Tamariz.
I senyores i senyors…
En Tamariz és el millor mag del món.

Feia màgia com si res, divertint al personal, als 2 segons de sortir a l’escenari tothom estava rient…, un riure sa, humor amb naturalitat, provocat no se sap ben bé com…, Tamariz és màgia.

Tots els jocs que va fer: impecables, sorprenents… La trucada via mòbil a un familiar i encertar la carta que havia pensat, unes anelles xineses magníficament representades amb l’ajut d’un mag argentí amic seu, unes cartes gegants que sortien de la baralla (ho vaig veure en primera persona, tots els que estàvem a primeres files vàrem col·laborar d’alguna manera…), un partit de 'futbolín' on n’encerta el temps i resultat, i un final espectacular: màgia com la que sempre ha fet per la tele, una carta firmada que sempre torna a pujar sobre la baralla (ambiciosa), i el gran joc (que a mi m’agrada molt): la triple coincidència… tot això i molt més, les pissarres, la seva simpatia, sentit de l'humor i bon rotllo…
I molta transparència: deixava examinar tots els objectes, deixant-los que la gent els examinés, aquests objectes anaven transitant entre els assistents àvids de descobrir trampes, mentre ell seguia amb la vertiginosa seqüència de jocs…
Ahir al vespre també ho va dir, quan ell parla de màgia sovint parla que es tracta de fer que els espectadors, per uns instants, tornin a ser nens, tornin a jugar…

L’altre dia vaig dir-li a un amic que en Tamariz per mi és “Déu”…, hi havien molts mags ahir al vespre, entre el públic…
Serà perquè l’hem llegit tantes vegades ?, perquè d’alguna manera aspirem a fer coses com ell ? perquè no ens perdíem cap programa dels que feia ?
Ahir me’n vaig adonar de perquè ens agrada tant: perquè aconsegueix fer-nos somiar a nosaltres també, als mags, que sabem els secrets, també ens fa tornar a ser nens, fa que ens il·lusionem, igual com tots els espectadors.

Vaig anar a que em firmés un llibre seu i fer una foto…, i em vaig quedar tallat (una mica tonto, sí…) i sense saber que dir, però a vegades tampoc cal saber que dir… sobren les paraules…
T’ho dic ara: MUCHAS GRACIAS JUAN, POR HACERNOS SOÑAR!

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

Juan Tamariz

Dossier de Premsa Tamariz

Juan Tamariz

Avui he anat a la roda de premsa que oferia en Juan Tamariz al Teatre Club Capitol (Gràcies Cristina, Belen)
Ja ho vaig dir la setmana passada, en Tamariz actua a Barcelona (del 2 al 12 de Novembre, ahir va ser la primera funció), presentant el seu espectacle Magia Potagia.

En Tamariz ha parlat de l’espectacle, de que cada dia és diferent, de que hi haurà una partida de ‘futbolín’ amb predicció inclosa, mentalisme, esperits…, de que cada dia els espectadors “construeixen” una realitat diferent, un espectacle únic cada dia.
Ha explicat que cada actuació és diferent, irrepetible, única,… que els jocs que fa, poden variar d’un dia a l’altre, i això a ell l’emociona, l’apassiona, sentir al Tamariz és contagiar-se d’aquesta passió…

A la pregunta de com responen els públics d’altres països a la seva màgia, i si és igual fer màgia a un japonès, a un anglès, a un nord-americà, o a algú d’aquí. En Tamariz ha dit que son diferències superficials, que en el fons tothom estima, riu, s’emociona igual a tot arreu. Que fa el mateix espectacle allà on va, i a la gent li agrada igual. Ha actuat a tot el món (entre altres: Londres, Chicago, El Cairo, Edimburg, Zürich, fins i tot a Sotillo del Palancar…- ho ha recalcat amb humor – )

Ha dit que ell no explica acudits, que es diverteix amb el que fa, que l’apassiona i això fa que la gent rebi aquest entusiasme, entusiasme que ha quedat palès i ens ha contagiat, a la reunió que ens ha ofert.

Li han preguntat amb quina assiduïtat actua, i ha comentat que aprofita les conferències, per exemple a una universitat de Nova York, amb una actuació a l’Off Brodway.
Dosifica les seves actuacions, junt amb els seminaris, les conferències, i l’escriptura dels seus llibres.

La paraula que resumiria tot el que fa en Juan Tamariz és Generositat.
I avui, la roda de premsa ha estat mostra d’aquesta Generositat.

Ha fet molta màgia, màgia amb les seves paraules i màgia amb cartes (ell juga amb les cartes, les cartes juguen amb ell).
Jugar: En Tamariz ha parlat de la seva màgia com a joc, un joc en el sentit de diversió, lúdic, passar-s’ho bé…, és el que vol, que ens ho passem bé amb ell.
Tenia tot el temps del món, ha fet 4 o 5 jocs, molt bonics, molt emocionants, deixant bocabadats tot els assistents, i fins hi tot els que no hi eren!, mitjançant una impressionant i improvisada trucada via mòbils a 2, sí, sí, a 2 familiars d’atònits assistents (sempre li havia vist fer el joc amb 1 trucada).

Sempre ho he dit: és un geni i una bona persona.
No sóc mitòman, i normalment no m’aturo quan veig un famós pel carrer, però avui, veure tant de prop en Tamariz m’ha fet feliç.
Es això el que fa d’en Tamariz una persona tant especial: fa feliç a la gent.

No us el podeu perdre!!!

Mireu l’article que vaig escriure sobre el programa Carta Blanca del que va encarregar-se ell:

Tamariz al Carta Blanca: Una lliçó de màgia magistral

Fins la setmana que ve, la setmana que ve aniré a veure l’actuació d’en Tamariz!!!!

Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more