2007 febrer | offmàgia

Somnis de Las Vegas

Las Vegas Satèl·lit

La setmana passada vaig dir que avui parlaria del futur…
I una de les coses relacionades amb la màgia (o no), que vull fer en el futur és anar a Las Vegas i a Nova York.
Jo crec que quan desitges de veritat alguna cosa, d’alguna manera, les oportunitats se’t presenten… sí, crec en una màgia de les casualitats, de les casualitats i de l’esforç, de l’esforç que genera els seus fruits. Només cal tenir les antenes ben alerta i estar preparat, tenir les maletes a punt…
I perquè Las Vegas? I perquè Nova York ?

Recorregut de somnis pel meu imaginari, tal com raja i sense ser exhaustiu ni exacte:
Què és el primer que se’m passa pel cap quan em diuen Las Vegas ? Doncs “el Montecito”, el casino de ficció, que no existeix a la realitat, de la sèrie Las Vegas.
Doncs Las Vegas, és la ciutat on hi ha més mags per metre quadrat. Des que ho vaig sentir un dia no paro de repetir-ho (crec que ja ho he dit en algun dels textos que he escrit aquí), és una d’aquestes frases que em surten quan algú diu els mots “Las Vegas”, no en tinc dades estadístiques, no ho he comprovat, però m’ho crec, és el que tenen els somnis, que te’ls creus, te’ls creus perquè son somnis.
A Las Vegas hi ha des dels més grans mags fins als més petits (si és que hi ha mags grans i mags petits). Vaig veure un reportatge sobre el tema, sobre casinos de barri, com si fossin el bar del barri on la gent va a fer-hi vida.
Ja sé, suposo que Las Vegas és un món simulat, un parc d’atraccions, fals, de cartró pedra, lleig, molt mitificat per la tele i el cinema. Però tinc ganes de comprovar-ho, és el que tenen els somnis, que cada cop vols estar-hi més a prop.

Nova York, és el Copperfield fent desaparèixer l’estàtua de la llibertat, i moltes tendes i Manhattan i Woody Allen, el seu skyline, el Central Park, el Central Perk de la sèrie Friends, ja se que també és de ficció…, però deixeu-me somiar…!!! és el que tenen els somnis, que tot s’hi val…

La clau de tot és Somiar, somiar que tot és possible.

Fins la setmana que ve, somieu!

Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

Les fotos de satèl·lit del google maps que il·lustren el text son dels casinos ‘New York New York’ i del Paris.
Accediu als mapes des de l’aire i passegeu per Las Vegas… és una altra manera de somiar…
Link G.Maps: Casino Paris
Link G.Maps: Casino New York New York

read more

El primer joc…

Primer Joc 

La setmana passar us vaig parlar de la meva primera capsa de màgia, i avui seguiré amb aquest atac de nostàlgia, parlant d’aquell o aquells primers jocs de mans que vaig fer… (jocs de màgia, no vull que les ments malaltisses pensin altres coses… jeje)

La majoria dels jocs d'aquella capsa infantil, per mi eren incomprensibles, diria que eren més difícils que les actuals capses, o potser m’ho sembla ara amb la distància, no hi havia jocs immediats, tots requerien esforç, abstracció… com la bona màgia.
Hi havia un tros de fusta molt ben pintat amb una goma elàstica que traspassava per dins fins un caputxó superior…, em va costar molt temps saber quina n'era la gràcia, hi ha moltes capses de màgia que tenen jocs no adequats per un nen, aquest en seria un clar exemple (és el joc de la foto, juntament amb uns daus, també d'aquella capsa).
M'agradava fer el joc de la vareta que es torna de goma (que requereix molt treball), un joc amb unes fustes numerades, molt bo (a la meva capsa, molts dels jocs eren de fusta, com a les capses clàssiques), un amb unes reines i evidentment jugar amb la corda (encara la tinc), encara tinc molts dels jocs d'aquella capsa.

Uns anys després em van comprar jocs mans de la Disney, amb cartes on hi sortia el Mickey Mouse, no era el mateix…
Encara em compro capses de màgia, sí, és una mania que tinc, potser és que per uns moments voldria tornar a aquella innocència dels primers anys…

Què nostàlgic m’està quedant tot ?!… Ho acabo de decidir…, la setmana que ve parlaré del futur!

Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

Jo no vaig tenir una capsa de màgia Borrás…

Mister Magie

La majoria de vocacions de mags són degudes a una capsa de màgia per nens.

El que passa és que jo, per circumstàncies de la vida, no vaig tenir una capsa de màgia Borrás. Vaig tenir una capsa de màgia Mister Magie, similar a la de la foto.

Es curiós com a la vida, hi ha coses que, tot i ser molt petit, les recordes molt. La vaig veure a la secció de joguines d’uns grans magatzems, i cada dia que hi passava davant, cada dia la volia, aquell mag amb barret de copa, amb aquella capa, aquell misteri que desprenia aquella capsa…

Un cop la vaig tenir, jugava a ser mag.
Si us fixeu, el mag que surt a la tapa s'assembla al Mandrake, el personatge de còmic. En aquella època també llegia les tires còmiques del Mandrake i per tant per mi en aquell moment, els mags eren com el Mandrake i com el de la meva capsa de màgia…
Amb una capa d’una disfressa del "Zorro", que tenia l'interior vermell, un barret de copa fet de cartolina i la vareta màgica… ja era mag!
En vaig fer molts, de petit, de barrets de cartolina: cal fer primer un cilindre, i després un cercle que el tapa, i una anella, que enganxarem a la base del cilindre. No m'agradaven mai, ja que no tenien aquella forma sinuosa, tant perfecta d'un barret de copa de veritat, com el de la tapa de la capsa de màgia…, uns anys més tard me’n comprava dels que venen per carnaval, però seguien sense tenir aquella forma, i de gran: per fi me'n vaig comprar un de veritat: un Clack…
Un Clack per mi és un tresor, no em pregunteu perquè m’atreuen tant encara els barrets de copa, perquè no ho se, … seria l’únic element màgic que m’enduria en una illa deserta.

Fins la setmana que ve des del país de la nostàlgia.

Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

Riure’s d’un mateix

Daniel Chesterfield

Ho vaig trobar molt divertit quan, un dia d’aquestes festes de Nadal, en un dinar familiar, algú va fer una paròdia de mi fent màgia. És necessari que els mags (i tothom) ens riguem de nosaltres mateixos, la vida (que és una gran broma), es mereix que ens la prenguem com a tal, com un acudit.

En un dels extres del DVD del Copperfield, "Illusion", que es va editar fa uns anys, hi ha un tall molt divertit, es tracta d’una paròdia del mag feta pel Conan O'Brien.
Que el Copperfield, que sembla tant seriós i que te molta cura en les seves aparicions públiques, es permeti la autocrítica en un dvd propi, vol dir alguna cosa…

Us explico tot això perquè l’altre dia vaig veure un vídeo d’una paròdia del Copperfield. Mireu:

I vaig començar a investigar sobre el tema…

La paròdia és d’un humorista belga que es diu: Chris Van den Dorpel, que interpreta a Daniel Chesterfield, aquest és el nom del personatge, clara referència al mag famós.
Doncs, el Daniel Chesterfield s’ha fet famós mundialment, quan molta gent (o ell mateix?) ha penjat les seves paròdies al youtube. Quan dic s’ha fet famós, vull dir que l’ha contractat la marca de tots terrenys Hummer per la seva campanya publicitària.
El web de Hummer dedicat al Daniel Chesterfield, és enginyós. Hi ha els vídeos dels espots: http://www.hummer.com/itsnotmagic/

Fins aquí la meva recerca, que ha estat complicada perquè moltes pàgines tenien vídeos del Chesterfield però poques explicaven de qui es tractava (he trobat aquesta que m’ho ha aclarit: pàgina ). Si algú te més informació li agrairia que me’n expliqués més detalls.

Igual només em fa gràcia a mi, hi ha coses que només ens fan gràcia als mags…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

Com a curiositat, dir que la paròdia del DVD Illusion del Copperfield (que no és del Daniel Chesterfield, que és anterior, però em sembla que va inspirar-lo) és del showman nord-americà Conan O'Brien (que es veu que és molt conegut als estats units i que al 2009 serà el que rellevarà en Jay Leno com a presentador de “The Tonight Show” , el latenight més llarg, és el segon programa de TV més llarg: 52 temporades!!). No he trobat al youtube imatges de la paròdia feta pel Conan O’Brien.

read more