2007 abril | offmàgia

Tornar del futur…

off back 

M’apassionen els viatges en el temps…
I això ho vaig descobrir el dia que vaig veure les pel·lícules: “Regreso al Futuro”, que ja son clàssiques ara, sí JC! me’n recordo d’aquell dia que me les vas deixar en VHS i que me les vaig mirar durant tot el temps(espai-temps) d’un cap de setmana.
Algun dia us parlaré de la meva teoria dels duplicats Espai-Temps basada sobre els DeLoreans, el cotxe de la saga, és un rotllo que sempre explico quan algú em parla de la pel·lícula.

I ara em preguntareu: ”Què hi te que veure ‘Regreso al Futuro’ amb la màgia ?, que s’empatolla aquest ?”
Doncs potser més del que sembla…

Els meus estris de màgia, quan s’avorreixen, fan viatges en el temps i me’ls trobo en els llocs més insospitats passades unes setmanes; jo mateix, quan em desintegro i torno a aparèixer uns segons més tard, en realitat te una explicació: faig un viatge en el temps.
Moltes coses en màgia son possibles, gràcies als viatges en el temps… La boleta que posem dins un cubilet, a simple vista desapareix, però en realitat fa un viatge en el temps uns microsegons en el futur per aparèixer sota l’altre cubilet.
Tot te una explicació, només cal imaginar-s’ho.

Digueu-me friki, però, a vegades, per aïllar-me dels problemes de la vida quotidiana (com un estruç que amaga el cap sota terra), miro coses de ‘Regreso al Futuro’, és el meu cel particular… Tots hauríem de tenir un cel particular, us ho recomano.

Per tot això vaig comprar-me aquesta camiseta, quan vaig fer un viatge (en espai i no en temps, aquest cop) fa dos mesos:

Regreso al futuro

Mireu la pàgina de 'Regreso al Futuro': aquí. Fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

Moulinsart

Moulinsart

L’altre dia, visitant els castells del Loira a França, vàrem visitar el castell de Cheverny. Aquest palau te una peculiaritat: l’Hergé va veure’l en un prospecte i se’n va inspirar per a fer-ne el palau Moulinsart, que es converteix (a partir dels àlbums: El Secret de l’Unicorn i el Tresor de Rackam el Roig), en base d’operacions d’en Tintín, Milú, el capità Haddock, el Professor Tornasol…
Al arribar just davant del palau, vaig tenir la sensació d’haver-hi estat, l’estranya sensació que aquell lloc imaginari de còmic que havia omplert la meva infantesa era real… al caminar pels seus jardins vaig tenir una sensació de déjà vu (clar, era a França), que allí, ja m’hi havia passejat.
Podeu comprovar que l’Hergé va retallar el palau a banda i banda al crear Moulinsart. Però tot i així, tot i ser un esquema, aquell dibuix segueix tenint el mateix esperit de Cheverny i per tant em semblava que a qualsevol cantonada em trobaria el Tintín, o que aquell udol de gos era el Milú intentant avisar d’algun perill. Sí, m’agrada somiar despert a vegades…
Que fantàstic que és tot plegat si t’atures a pensar-ho!!!, un autor de còmics dibuixa un lloc (que igual no va visitar mai ell mateix), tu vius les històries, llegint-les, i de cop, aquella imatge en 2 dimensions es converteix en real: és màgia.

Somieu desperts per Sant Jordi, els llibres son màgics, disfruteu-los…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

Links:
– Al Saló del còmic he descobert l'Associació Catalana de Tintinaires, la seva pàgina, molt interessant, és: tintin.cat
Cheverny.
– Fotos de l’exposició sobre Tintín que hi ha a Cheverny, molt recomanable pels fans de Tintín: aquí
– Pàgina oficial Tintín: aquí

read more

Màgia a Blois

Museu Màgia

La setmana passada vàrem visitar la regió del Loira a França.
A Blois hi ha el Museu de la Màgia: Maison de la Magie – Robert Houdin.

Robert-Houdin (no confondre amb el mag d’Estats Units Houdini) és aquell mag que va revolucionar el món de la prestidigitació a mitjans del segle XIX, i que al cinema, fa uns mesos, la pel·lícula “El Ilusionista” ens en va mostrar la època i una mica l’esperit d’aquell tipus de màgia, iniciadora de la màgia actual que es fa en teatres, tots els mags li devem un gran reconeixement al erudit, rellotger, inventor, mecànic… i mag de Blois. No és casualitat que al Robert-Houdin se l’anomeni amb molt de respecte: “el pare de la màgia moderna”.

Doncs el museu de màgia de Blois és fantàstic. Una entrada amb columnes que mostren alguns episodis de la història de la màgia, autòmats que fan màgia, sales àmplies, ben estructurades, il·lusions òptiques que s’experimenten en primera persona, cartells de grans mags de l’època daurada en tamany de pòster gegant, vitrines plenes d’objectes, de capses, de grans il·lusions, documents visuals, seccions monogràfiques sobre en Houdini, Robert Houdin, Meliès, el rellotge “màgic” sense mecanisme d’en Robert-Houdin, una tenda amb llibres per iniciar-se, postals, jocs…

I tot plegat arrodonit per un espectacle de màgia molt ben fet, optimista, gents “hortera-lluentons” tipus Las Vegas, tot el contrari: un espectacle modern, contemporani, vital, un divertimento màgic. En l’esperit de la màgia, en un teatre, iniciada per en Robert-Houdin. Realment felicito des d’aquí un altre cop, als mags de l’espectacle, ja ho vaig fer al acabar, quan estaven a la sortida saludant als assistents.

Cal anar al Museu de Màgia de Blois, us ho recomano. Pel públic en general: per entendre i respectar la màgia. Pels mags també: jo m’hi sentia com a casa, molt a gust enmig de tota aquella història, que en el fons, tots en formem part, ja que cal ser conscient del passat per seguir endavant.

Més informació a la pàgina del museu: aquí

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

Picadilly Circus

Picadilly Circus 

Per acabar amb la sèrie: “Londres, un munt de coses per explicar…”, avui, la plaça de Londres: Picadilly Circus.
M’agrada molt la plaça amb els seus autobusos que es mesclen entre els immensos anuncis lluminosos, tot molt a prop de Leicester i dels teatres musicals repartits pel barri.
Un dels dies que ens hi vàrem passejar, vam veure com el showman nord-americà, Bill Bellamy, hi estava gravant la introducció del seu programa d’humor.
Al voltant d’ell, molts focus, cameres, assistents, regidors, espectadors, molts curiosos i turistes com nosaltres, aplaudint eufòrics en l’inici del seu programa que estava gravant allà mateix.
Fixeu-vos amb el teleprompter de la foto, és el text que recitava, així començava la seva introducció:
“Hola, sóc Bill Bellamy, estem aquí a Londres per a fer “Last Comic Standing”. Durant dècades, còmics britànics com John Cleese, …“

I per acabar el text d’avui, us deixo amb un altre vídeo de l’escapista britànic del que us parlava la setmana passada, com podeu veure és humà i a vegades no li surten les coses tant bé (n'hi ha molts més al youtube, bojos, surrealistes, freaks…):

Fins la setmana que ve
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

El triomf de la simplicitat

London
Anar 4 dies a Londres pot donar per molt…, aquesta serà la tercera setmana que us parlo d’alguna cosa que vaig veure allà.
Mirant la tele de l’hotel vàrem veure uns quants latenights i en un d’ells, els col·laboradors feien unes activitats fora del plató i després les comentaven en directe i el públic n’escollia el preferit. Les activitats eren per exemple: cameres ocultes, uns d’ells feia gràcia: era una parella que feia l’amor a llocs públics, posant en evidència els pobres clients d’un pub, o sobre un cotxe d’un concessionari de cotxes (per cert que aquests van ser els escollits pel públic).
Un d’aquests col·laboradors era un escapista. Un escapista d’anar per casa. Us invito a veure aquest vídeo que he trobat al youtube i que és el que vàrem veure en aquell programa, després us explico més coses:

Doncs, veient aquestes imatges, vaig sentir la mateixa sensació de perill (per les seves pilotetes) que si el tren hagués estat un tren d’alta velocitat de veritat.
Es tracta d’un mag britànic, es diu: Jonathan Goodwin
I en els vídeos que he anat veient, fa actuacions d’anar per casa i sembla que te èxit.
La seva pàgina web em sembla una petita obra d’art, enginyosa, si ho penses, te la mateixa grandesa que la de qualsevol escapista. Jocs fets amb poc mitjans però amb un bon resultat, perquè provoca una emoció similar de perill.
M’agrada i em diverteix l’apartat on mostra els seus futurs objectius, dibuixats amb mà: mireu aquí.

Quan creus en el que fas, no cal tenir pressupostos de gran superproducció, no cal fer desaparèixer avions, ni traspassar muralles xineses, per això des d’aquí vull reivindicar la grandesa de la simplicitat !

Fins la setmana que ve.

Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more