2007 maig | offmàgia

Tot és mentida ! (i una veritat…)

Els Pets(L'altre títol: Avui parlaré del meu anunci de la setmana, l’Uri, i de Els Pets)

Anunci
M’agrada molt el nou anunci d’una marca de cotxes per surrealista i extravagant, és genial!, he rigut molt aquesta setmana veient-lo… i no puc evitar posar-lo aquí (estic veient que molts com jo, no s’han pogut resistir a incloure’l als seus blogs), per qui no l’hagi vist a la tele i perquè m’agrada visitar la meva pàgina i divertir-me (ego excessiu? Sí!).
A la TV tot és mentida, però és màgic si t’atures a pensar-ho, el vídeo al final del text d’avui.

L’Uri
Hi ha un escàndol per la publicació al youtube on es desvetlla com feia lo de les culleretes l’Uri Geller? (tampoc són cap novetat aquestes imatges del mag nord-americà que es dedica a desemmascarar l’Uri). Tot mentida…, En realitat l’Uri s’ha escandalitzat perquè li perilla el negoci a nivell global?. Quin negoci? Treure diners d’on sigui?, (sense anar més lluny, últimament he vist un anunci amb ell com a protagonista a TV). Crec que li agrada que parlin d’ell, sigui com sigui, bé o malament. Per cert… les teles se n’han omplert la boca i han comès el mateix error que critiquen del youtube, explicar coses que no cal dir a vegades… Si s’haguessin llegit el que vaig escriure fa dues setmanes: aquí i fa tres: això !!!

Els Pets
L’altre dia vaig anar al concert de Els Pets a Mollerussa i em va agradar molt, i el disc (que vaig adquirir el mateix divendres al matí) també molt!. Escoltant-los penso que per mi son una banda sonora que em va acompanyant a la vida (ni que això que escric soni molt cursi ho reconec). Per mi, Els Pets són de veritat.

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

L’anunci del cotxe (que consti que la marca no em paga res):

read more

Mira: offmàgia.com

read more

Estètica màgica

Aquesta setmana he vist als diaris algun article sobre Fangoria, i m’ha cridat l’atenció les fotos que il·lustren la campanya del nou disc (El Extraño Viaje), tenen un look clarament inspirat en clàssics de la màgia… i m’agrada.
Avui el text més curt que he fet mai… perquè fa unes quantes setmanes que faig coses interminables (ho reconec), avui m’ha sortit així… podreu acabar de llegir el de la setmana passada que valia per dos :)
Mireu doncs, aquestes fotos de Fangoria:

Fangoria

Sigueu feliços, fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

read more

Secrets a la TV, al cine, als llibres…

gargots

o… Els secrets no s’expliquen 2

Quin límit hi ha quan s’explica secrets a la televisió? o en un llibre de màgia per nens?, al cine ?
Sí, no m'he tornat boig…
Aquesta pregunta me la faig arrel de dubtes (diguem existencials) que de tant en quan em plantejo … Neures que de tant en quan em passen pel cap…
L'altre dia vaig veure un llibre de màgia per nens que explicava un joc, que jo no hagués inclòs, perquè és utilitzat àmpliament pels professionals (jo mateix).
Al Japó, hi ha hagut un escàndol, quan un conjunt de mags han denunciat una cadena de televisió, ja que en uns informatius van explicar el secret d’uns jocs, arrel d’un cas judicial on estava implicat un mag…
A molts països s'han emès programes que expliquen secrets, fa uns anys va fer furor un programa fet per un mag emmascarat…
La recent estrenada pel·lícula, 'The Prestige' (aquí mal anomenada 'El Truco Final'), explicava bases de l'il·lusionisme.

Després de tot això he arribat a una humil conclusió o més aviat, unes reflexions…
Al meu entendre, el problema és explicar-ho gratuïtament…, ho sigui sense justificació, pel simple plaer d'explicar on està la trampa.
En canvi, si l'explicació d'un joc no és pel simple plaer de tirar-lo per terra, és positiu.
I mai explicar, per respecte per tots, mags i espectadors, en un entorn televisiu, jocs amb molta rellevància. Potser algun principi molt bàsic proper als trencaclosques…
Ja se, és una barrera molt fina i difícil…

Segons els exemples exposats abans:
– The Prestige: L'acció, l'argument de la pel·lícula, justifica que s'expliqui algun joc.
– Programes que desvetllen trucs (i dic trucs perquè ells ho consideren com a trucs i no com a efectes o jocs): Tret d'alguna excepció que caldria estudiar amb lupa, tots son reprovables, no son justificats i simplement alimenten el 'morbo', només produeixen decepció en l’espectador, en el mag… i no son respectuosos amb la professió, no respecten ningú, no son educatius…
– Escàndol Japó: No pot ser que en un informatiu, tot i que la notícia tingui que veure amb aquell joc, s'expliqui com funciona, hi ha mil maneres de parlar de màgia sense explicar el com, jo mateix ho faig cada setmana aquí, i mai explico cap secret, i cada vegada tinc més pràctica en parlar del tema sense desvetllar res. Però clar, jo en tinc pràctica, i m’estimo la màgia, però és possible que una persona no iniciada, no sàpiga com no desvetllar res, sense deixar d’informar.
– Llibres de màgia per nens: He vist vertaderes barbaritats i moltes joies (m'agrada col·leccionar llibres de màgia per nens), també passa amb les capses de màgia, però en general, si es justifica i s'expliquen bé els conceptes bàsics, al ser un mitjà escrit, forma part de la pedagogia i és positiu. Cal recordar com vàrem començar, molts mags hem crescut gràcies a aquests mètodes d’aprenentatge.
Està clar que el mitjà influeix, per dir-ho d'alguna manera: és més greu explicar secrets a TV que en un mitjà escrit, ja que a la televisió no esculls el que t’oferiran en aquell instant, el llibre el llegeixes perquè vols…

Així doncs, proposo que hi hagi assessors-mags en els programes, que ens preguntin als mags, com enfocar conceptualment els temes, perquè, pel simple fet de tractar cada dia amb màgia, sabem, a vegades més encertadament que altres (som humans), però en general, millor, com parlar-ne.

Cal pensar que dir el secret és com explicar el final de la pel·lícula a algú que no l’hagi vist.

Per completar l’escrit d’avui podeu mirar el text que vaig escriure a principi de temporada, de perquè no s’han d’explicar els secrets… Aquí

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

gargots

read more

Quina culpa en tenen les culleretes ?

Uri Geller

Hi ha coses del passat que recordes i no saps ben bé perquè. Amb l’Uri Geller em passa això, recordo estar a casa la meva tieta i quan l’Uri Geller diu “Aneu a buscar els aparells que teniu espatllats i amb la ment tots s’arreglaran…”, ella va anar a buscar un rellotge vell i una cassola amb el mànec trencat perquè el xarlatà de la tele li arreglés amb la ment…
Aquelles primeres imatges de tele aquí varen ser amb el José Maria Iñigo al programa "Directísimo", arreu del món van reproduir-se de forma similar, l’Uri Geller va esdevenir d’aquesta manera un fenomen de masses. A la pel·lícula on apareixen Santiago Segura i El Gran Wyoming, "Muertos de Risa", l’Uri Geller i el mateix Iñigo van reproduir aquella mítica escena fa pocs anys.

És mítica, i com a argúcia publicitària funciona, però el ‘cuento’ del que ha viscut des de llavors l’Uri no em sembla gents ètic i una mica poca solta, el problema de tot és vendre-ho com a real.
Aquesta setmana he estat aprofundint en l'estudi de com doblegar una cullereta… sí, ja sóc com l'Uri!, i no ha fet falta que uns alienígenes em concedissin aquest do(ell assegura que sí). En el fons és un joc que hagués passat desapercebut…
No us quedi cap dubte, el joc de les culleretes doblegades no és gràcies al poder mental del tipus aquest, és un joc de màgia, que no és lícit fer creure que és real.
I em direu: els mags, quan fem màgia ho venem com a real, i us diré: sí, però en el context de l’actuació, de l’escenari, del pacte no parlat entre públic i espectadors, de que es tracta d’una il·lusió, i que els espectadors, tot i saber que hi ha alguna trampa, accepten de jugar-hi.
M’agrada quan els mentalistes (mags que es dediquen a fer jocs que simulen efectes paranormals) són honestos, i deixen clar el seu personatge i no enreden a la gent fent-los-hi creure que tenen un poder de veritat. I no m’agrada quan el David Blaine en un dels seus shows televisius, fa creure que es connecta amb el més enllà, amb un difunt que és familiar d’un espectador a qui li fa el joc, per endevinar qui sap què!!!, això m’indigna!, és jugar amb la gent apuntant al punt més dèbil.
L’Uri “demostrava” els seus poders, tal com feien els sacerdots de l’antic Egipte, mitjançant jocs de mans.

Llegeixo coses d’ell i resulta que explica que quan era petit (com si fos l’Obelix), va veure una llum, que relaciona amb extraterrestres i després, menjant sopa se li va doblegar la primera cullera!! Un guió pensat per reforçar el seu mite.
Ara l’Uri Geller és mooolt ric, ell diu que és gràcies als diners que va guanyar quan es dedicava a fer de radiestesista i buscava aigua amb els seus poders mentals, viu a Gran Bretanya, escriu llibres, col·labora amb art, fa alguna excentricitat per sortir a la premsa: una cotxe cobert amb tot de culleres torçades (totes fruit de la seva ment superpoderosa, sí, clar…!), un reality show (The Successor) on busca el nou Uri Geller…

Quan l’entrevisten, ja no fa tant allò de les culleretes per la tele, ara ja no li cal demostrar res, el personatge ha superat la cosa mítica de les culleretes, que no en tenen cap culpa…

Fins la setmana que ve… però seguiu llegint…
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

Més coses
I perquè he parlat avui de l’Uri Geller ?, doncs, perquè vaig veure al programa La Tarda de BTV, a la secció de TV, que l'esmentaven, quan parlaven dels programes de l’Iñigo.

Em passen pel cap més coses sobre el tema, alguna foto divertida que vull mostrar-vos… llegiu la continuació de l'article…

read more