2007 novembre | offmàgia

Taronger Fantàstic de Robert-Houdin: El Vídeo

El Taronger Fantàstic

Fa un any vaig parlar del Taronger Fantàstic d’en Robert-Houdin, arrel de l’estrena de la pel·lícula: “El Ilusionista”.
I vaig explicar com era l’actuació original que oferia en Robert-Houdin. El seu taronger era un autòmat on creixien taronges, les papallones… (mireu el text aquí)
A la peli, hi havia un joc inspirat amb el Taronger Fantàstic, però com que s’utilitzaven efectes digitals, no s’acabava de veure com havia realitzat en Robert-Houdin el prodigi, i el text del seu llibre tampoc era tant explícit com per ser aclaridor…
L’altre dia, buscant vídeos pel youtube, vaig trobar aquesta joia, presentada pel britànic Paul Daniels, fent el joc del taronger, utilitzant un autòmat, m’imagino que una reproducció, molt similar al d’en Robert-Houdin:

Realment espectacular l'autòmat, una recreació, penso, bastant fidel, i si penses que això va ser concebut al segle XIX, veus clarament, el perquè en Robert-Houdin és considerat un geni.
M'encanta quan apareixen les papallones…, és la perfecta fusió entre la mecànica de l'autòmat i la poesia de la màgia. Tot i així, tota la rutina, difereix una mica de la que presentava en R-H, ja que sembla ser, que no el feia amb un anell, i hi entraven en joc altres elements: una llimona, un ou, el mocador era prestat i era el que viatjava… Evidentment, aquesta versió d'en Paul, s'ha tornat a adaptar als nostres temps, conservant-ne l'esperit original…
He llegit al llibre “Hiding the Elephant” de Jim Steinmeyer (del que us vaig parlar la setmana passada), en el capítol sobre Robert-Houdin, que ja existien jocs amb fruita, amb mocadors, arbres autòmats… abans que en R-H l’incorporés, que ell va afegir-hi les papallones i va aconseguir construir una rutina ben acabada. En argot màgic una rutina seria un conjunt de jocs ben estructurats, amb un fil conductor…
Mireu que en diu en Jim:
“Més de cent anys abans de que en Robert-Houdin aparegués, els mags havien mostrat arbres autòmats que, a través d’una combinació de rellotgeria, aire comprimit, o tracció amb cordes, donaven la impressió de floració o el cultiu de fruita.
Durant cent anys els mags havien ofert jocs de mans amb ous o llimones, o destruir un mocador deixat, per fer-lo aparèixer en una ubicació sorprenent. Aparells mecànics o jocs de mans: aquests foren les dos categories bàsiques dels secrets dels mags de l’època Victoriana.
Robert-Houdin va millorar el mecanisme dels arbres, va afegir-hi les papallones, i va elaborar una bonica rutina amb el mocador, l’ou i la llimona, però el vertader “invent” del seu Meravellós Taronger va ser la combinació de jocs de mans i la maquinària secreta en una perfecta fantasia, difuminant deliberadament les seves tècniques de manera que una inicia la rutina i l’altra la finalitza.”
Traduït de l’anglès, de la pàgina 140. Hiding the Elephant. Jim Steinmeyer.

Aquest és el secret, el que dóna vertader valor a la màgia son les rutines ben elaborades, treballades, més que els jocs mostrats individualment, personalment sempre intento crear un conjunt d'efectes homogeni, i sempre ho recomano. És important, i alhora gratificant treballar constantment les rutines de màgia. Fins i tot quan sembla que ja estant acabades, segur que es poden millorar, fins a la sacietat…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

Mireu el tros de peli de “El Ilusionista” i la seva “màgia” virtual. Compareu-lo amb el vídeo anterior…:

read more

Pots fer desaparèixer un elefant ?

Elefant

M’agrada fer màgia, escriure sobre màgia, per què pots posar en una mateixa frase les paraules Elefant i Desaparèixer…
La setmana passada vaig veure en unes vinyetes, el Mandrake, fent un joc amb un elefant… I fa poc vaig rebre un llibre que em va sortir molt barat a l’amazon: es tracta de “Hiding the elephant” (amb els suggerent subtítol: “Com els mags van inventar allò impossible per aconseguir desaparèixer”) i com que m’agrada relacionar conceptes, avui parlaré dels elefants, o més aviat, de l’aparició i desaparició d’elefants…
L’autor del llibre és en Jim Steinmeyer, gran inventor de jocs, de grans il·lusions, la desaparició de l’estàtua de la llibertat d’en Copperfield, per exemple, és d’ell… És un llibre destinat al gran públic. Un repàs de la història de la edat d’or de la màgia partint de la desaparició d’un elefant que va fer en Houdini l’any 1918 al Hipòdrom de New York. Molt recomanable.
Mireu aquesta foto d’un diari de la època amb en Houdini i l’elefant:
Elefant

Jo de gran, m’agradaria fer desaparèixer un elefant…, però mentre això arribi us deixo amb tots els vídeos que he trobat al youtube de mags contemporanis que han fet aparèixer i desaparèixer elefants:

He trobat 3 mags (si comptem Siegfried & Roy com una unitat). Els he ordenat per ordre de preferència personal:

1) Aparició Elefant – Paul Daniels: M’agrada la màgia que fa aquest mag britànic. En aquest cas m’agrada per què utilitza una mini carpa de circ, molt adient, tenint en compte que estem parlant d’un paquiderm…

Al final d’aquest text, he penjat els altres vídeos.

Però abans us explico una cosa…
Diumenge passat vàrem anar veure l'obra: "Com pot ser que t'estimi tant" de les T de Teatre al TNC. Es tracta d'un espectacle amb molt d'il·lusionisme, sí, hi ha moments de tècnica màgica al servei d'una història de misteri, proper a la novel·la negra, amb uns decorats al·lucinants. Ara que hi penso recordo un altre muntatge del grup en el que les T de Teatre levitaven. Un espectacle molt recomanable.

Per veure els altres vídeos (Siegfried & Roy, Criss Angel, Paul Daniels) feu Click sobre (Segueix), ja veureu quina feinada us he preparat…
Daniel
www.magia.cat

read more

Mandrake

Mandrake

Mandrake i jo
Avui parlaré d’en Mandrake.
Mandrake, és un personatge de còmic molt antic (1934, creat per Lee Falk i dibuixat primer per Phil Davis, i després per Fred Fredericks), que quan era petit, a França, llegia als lliuraments setmanals d’una revista que es deia: “Le Journal de Mickey”, que era una revista de la Disney que contenia tires dels personatges de la factoria. També s’hi encabien altres clàssics, com era aquest Mandrake (evidentment jo no sabia que era un clàssic).
Reconec que seguia les aventures d’aquest mag que resolia crims, misteris, que feia de detectiu i tenia poders reals, hipnotitzava, etc…, perquè s’assemblava al mag de la meva capsa de màgia:
Mister Magie
Vaig escriure sobre la capsa de màgia que tenia quan era petit, fa un temps aquí. Recordo que em disfressava de mag: agafava la capa de vellut negre d'una disfressa de ‘El Zorro’ que tenia el folre vermell i em posava un barret de copa que havia fet de cartró…, estava fent de Mandrake…

Icona
Investigant sobre el personatge veig que ha sigut una icona, un símbol, prototip de mag clàssic, “amb frac, barret de copa, un físic característic dels mags teatrals i els latin lovers dels anys trenta, i un ofici de mag que quasi no exerceix…” (com ens indica l’interessant article aquí)
Se n’han fet sèries, merchandising, alguna peli fallida…
Veig que la figura del mag dona per molt, continuaré parlant-ne un altre dia…

A França, Gilles Arthur, mag prolífic a la tele veïna va crear l’any 1990, la gala de màgia: “Les Mandrakes d’Or”. Certamen que premia els millors mags de l’any. El premi consisteix en una figura en or del personatge de còmic.

Al 2008 està previst el rodatge d’una pel·lícula que actualitzarà el personatge i que, ben segur, el tornarà a posar de moda.

La pel·lícula
En molts llocs es comenta que el protagonista serà el mag nord-americà Criss Angel, però també veig que a altres fonts, a la productora de la peli, a l’imdb, parlen de Jonathan Rhys Meyers.
Ja ho veurem, encara falta molt per l’estrena, aquest n'és el primer cartell. L’he trobat al web de la productora:

Mandrake 

De més gran, he comprat algun còmic antic de Mandrake, me n’he mirat algun aquest cap de setmana… Veig el Mandrake fent malabars amb un elefant… Perquè els elefants tenen molta presència en la màgia de tots els temps ? d’això en parlarem un altre dia…

Aquesta setmana…
– Indignació: Els de Cuatro han eliminat directament el ‘Nada X Aquí’ d’ahir. En el seu lloc han reposat l’episodi de la nova sèrie Gominolas. El correu electrònic que vaig enviar fa unes setmanes preguntant i queixant-me per la reducció de durada del programa no han tingut resposta… Per tant, només podem esperar a veure què passa. Al web del resum del programa de la setmana, hi han deixat el genèric d’inici de temporada on hi diu encara que el fan els dissabtes a les 21h35…
– “Un Roure”: Recomano molt l’obra que fan al Capitol, es diu “Un Roure”, vam anar-hi dimecres i és molt emocionant, una gran experiència teatral, des del públic es formen uns lligams molt forts amb els actors de l’escenari.
– T de Teatre: Avui a les 18h00 anem a veure l’última obra de les T de Teatre al TNC. En tinc moltes ganes perquè m’han dit que és espectacular. Us en faig 5 cèntims la setmana que ve.

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

read more

“Por”

“Por”

“L’assaig s’havia acabat. Li encantava, durant aquella setmana, tenir el teatre a disposició de tota la companyia. Aquell teatre s’havia convertit durant aquells dies en la seva casa. Que bonic viure en un teatre!
Va obrir la porta (que el traslladaria a una altra dimensió… però ell no ho sabia encara).
Aquella porta grinyolava, necessitava oli, pensà ell, però això no el va fer desistir del seu objectiu en aquell moment de felicitat, de sentir-se l’amo del món en aquell teatre, la seva casa…
Era una porta metàl·lica, d’aquelles de cop, va encendre el llum i va anar a buscar corda, els mags sempre juguen amb cordes va pensar ell, mentre la buscava amb la mirada, no sabia on l’havia guardat…
I de cop (com la porta):
Terror.
Por.
Apagada.
Closa.
La porta tancada i tot a les fosques.
Aquella habitació que estava situada just al costat de l’escenari no tenia finestres i el fet d’haver-se quedat sense electricitat va precipitar-ho tot en la penombra.
De cop, tota la felicitat, tots els núvols que el feien caminar, tot va desaparèixer, tota aquella dolça sensació d’eternitat, es van esfumar, de la mateixa manera que ell ho feia a l’escenari cada nit (era el seu número estrella).
Estava perdut.
Calfred a l’esquena.
No trobava l’interruptor.
No recordava que li feia tanta por la foscor. Era la negror o era ell mateix ?
La porta no tenia pany a la part de dins, ell buscava la manera d’obrir-la resseguint el perfil del marc, però no hi havia manera…, hi havia una forma de fer-ho, però no a les fosques.
Les seves habilitats d’escapista, en aquell moment no li servien, els nervis el traïen…
Pànic.
Feia molta estona que hi era. De cop es va tranquil·litzar. Potser no feia tant de temps. Se’n va adonar que en la foscor, el temps s’allarga…
De cop, es va tornar a posar nerviós.
I si ningú obre la porta? I si s’hi queda tota la nit? Algú el trobaria a faltar? Sabrien on buscar-lo?”

Aquesta història real em va passar al Teatre Ateneu de Tàrrega fa uns anys. Al final me’n vaig sortir, no se com. No se si es va encendre el llum o si vaig aconseguir obrir la porta a les palpentes, no ho recordo, no importa…
Al sortir de la "cova" no ho vaig dir a ningú. No se si s'hagués entès l'esgarrifança d'aquells pocs segons (perquè va ser realment molt poca estona), aquella sensació… Suposo que molts d'ells ho descobriran avui, llegint això. Tampoc hagués sabut, en aquell moment, com explicar-ho.

“Obrint aquella porta havia entrat en una altra dimensió que el va fer tocar de peus a terra (ho necessitava), allà fora la vida seguia el seu curs i quan tot s’havia resolt, el seu món havia tornat al seu lloc.”

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

read more