2007 desembre | offmàgia

Bones Festes a Tots!!!!

Dedico els meus millors desitjos nadalencs de felicitat a tots els que llegiu aquest diari habitualment, als que per casualitat passeu per aquí, als que serà la primera vegada, als que sempre em doneu suport incondicional…
Aquest any he rebut missatges de suport que m'indiquen que hi ha gent aquí fora, llegint aquest diari… A tots vosaltres, moltes gràcies per fer-m'ho saber, pels ànims i per ser-hi…

La setmana que ve, … potser hi haurà post…, o potser no… (potser l'actualitat o alguna cosa que em passi pel cap farà que no pugui evitar escriure alguna cosa la setmana que ve), en tot cas, tornaré, el dia 6 de Gener…

Fins l'any que ve!!!! Molt Bon Any a tots plegats!!!! Sigueu Feliços!!!!
Daniel
www.magia.cat

read more

Una setmana màgica…

Houdini al pont de Boston

El meu sant…
Aquesta setmana ha sigut el meu sant i m’han regalat (gràcies Cristina! la meva Bess…) una novel·la gràfica molt interessant: “Houdini, El Rey de las esposas” (Jason Lutes & Nick Bertozzi, Ed: Astiberri).
La novel·la relata un episodi èpic de la vida d’en Houdini, quan va saltar al pont Harvard de Boston (que passa per sobre del Charles River). Ja me l’he llegit, és apassionant, explica: el que envoltava, les seves argúcies publicitàries, com vivia els moments anteriors al salt… Us el recomano, està a la venda a qualsevol llibreria. Conté una introducció que està molt bé d’en Glen David Gold, autor d’un llibre que també tinc a la tauleta de llit: Carter
He trobat una foto real del moment en que va saltar en aquell pont, i hi he enganxat la tapa del llibre per poder comparar… m’ha fet gràcia poder trobar una foto amb l’angle similar de la que il·lustra la tapa de llibre, segurament és la que va servir d’inspiració al dibuixant.

Actuació…
Ahir vaig actuar a una festa privada, m’ho vaig passar molt bé, i al vespre… el que sempre em passa després d’actuar, una legió d’idees de màgia assalten el meu cap. Nota mental: actuar em proporciona noves idees, idees que reciclo per tornar a actuar… és un cercle… un cercle màgic que em fa créixer artísticament sempre…
El millor regal que em van fer ahir a l'actuació va ser sentir, quan ja s'havia acabat, un nen dir-li al seu pare: "Papa! Jo vull ser mag!"… no us podeu imaginar lo emocionat que estic…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

read more

Mandrake 2: Quan la màgia de la vida real es barreja amb la ficció…

Fa unes setmanes vaig parlar d’en Mandrake, l’heroi de còmic (podeu llegir-ho aquí).
Resulta que el personatge dóna per molt, avui parlaré de…
El vertader Mandrake !!!
Leon Mandrake

Doncs resulta que Mandrake va existir de veritat!!!!
Era canadenc i es feia anomenar Leon Mandrake, i que va tenir molt èxit a nord-amèrica entre els anys 1930 i 1980. Sembla ser que l’autor del còmic, en Lee Falk no n’havia sentit a parlar, i que va optar per posar el mateix nom al seu heroi: Mandrake, perquè en anglès significa Mandràgora, que és una planta a que se li atribueixen poders, per tant semblava un nom idoni per un mag.
Després d’haver-se adonat de la coincidència, en Phil Davis (un dels dos il·lustradors que va tenir el còmic), va trobar-se amb en Leon Mandrake i va modificar, una mica, el dibuix del seu personatge de tal manera que s’assemblés al de carn i ossos.
A posteriori, l’esposa d’en Leon Mandrake es feia anomenar Narda, que era un dels personatges del còmic. Interessant… el mag de carn i ossos aprofita l'heroi de ficció per, a la vegada, crear-se un personatge de ficció? real?

Sí, a vegades la màgia de la vida real es barreja amb la ficció…

Mandrake

Després, es va divorciar de la seva esposa, i es va casar amb una antiga ajudant d’en Harry Blacksone (un mag d’aquella època, molt famós). Varen tenir un nen, que més tard faria de mag, amb el nom de Lon Mandrake, sense la E de lEon…
Assistents de mags que es casen amb altres mags… Sí, això em recorda la peli: The Prestige, …

Sí, a vegades la ficció màgica es mescla amb la vida real…

He vist que hi ha més coses curioses relatives al personatge de còmic…, un altre dia en tornaré a parlar…
En aquest punt a mig camí del no res, en que la realitat s’entrellaça amb la ficció, en parlarem aquí, com cada setmana… al… Diari d’un Mag!!!

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

Pàgines:
Wikipedia fr
Leon Mandrake
Lon Mandrake

read more

Jocs en família (i no Secrets de família, que era una sèrie de tv…)

Pluja de cartes

“El sabater és el que va més mal calçat”, “En casa de herrero cuchillo de palo”, bla, bla, bla…
Ser mag vol dir que no faràs tots els jocs de mans que voldries als membres de la teva família, per què?, doncs per no saturar, per què si ets mag, si tens amor a la màgia pots veure màgia, fer màgia 24 hores al dia sense avorrir-la, però els que no tenen aquesta vocació, no necessàriament ho veuran de la mateixa manera.

El que faig (és una decisió personal, si algun mag te una altra experiència, opinió…, que m’ho digui), doncs és dosificar-ho, no fer-los-hi tots els jocs que voldria sempre, i ho reconec, a vegades sap greu perquè em faria il·lusió fer-ne més, perquè als teus, t’agrada il·lusionar-los sempre…
Però no, prefereixo reservar-me només per ocasions molt especials. Perquè fer màgia és una festa, i per tant cal ser conseqüent…
Cal reconèixer que el nostre art és fràgil i pot arribar a esdevenir banal si no es mostra amb mesura.

Perquè arriba un punt, que els propers d’un mag, acaben acompanyant-lo a espectacles propis, a actuacions d’altres mags, veuen màgia per la tele que veu el mag, o sigui: comencen a familiaritzar-se amb els jocs, amb les bromes dels mags (massa repetitives, massa coincidents, crec jo, a vegades), i tot plegat fa que si no tenen la mateixa passió per l’il·lusionisme puguin arribar a avorrir-lo. Per això dic que es preferible que consumeixin màgia amb moderació. Perquè, molt sovint, acaben essent, per la quantitat de màgia que veuen: mags sense voler, mags accidentals… o més aviat espectadors de molta màgia i cal protegir-los, en el bon sentit, mantenir-los, com sigui, aquella innocència que els hi queda, ja que perilla tot, perilla la capacitat de sorpresa (ànima del nostre art) i per tant aquella il·lusió que et provoca un joc, que els mags hem après a recordar i que seguim valorant…

Per tant, el paper del mag, ha de ser, més encara en aquest cas, molt pedagògic, i mostrar sempre el camí de la il·lusió, evitant explicar secrets, tot plegat pel seu bé… Se que és complicat, però cal tenir-ho sempre present.
La fascinació que sentim, aquell cuquet, aquesta il·lusió d’infantesa al descobrir un nou joc, aquells nervis de nit de reis, no ho hem d’oblidar mai, hem de fer autocrítica sempre, això ens passa a nosaltres… Els espectadors, tenen unes altres percepcions, igual o més fascinants, però que no son les mateixes que els mags.

Bé, fins la setmana que ve… vaig a fer-li un joc de mans a la Cristina!
Daniel
www.magia.cat

read more