2008 gener | offmàgia

Dijous, Divendres, Dissabte i Diumenge.

Desenfocat... St Paul´s Cathedral de fons...

Dijous
Sento en un programa de ràdio, que parlen d’un web on s’expliquen jocs de mans…
Quasi simultàniament, veig en un article d’un diari que parlen d’un altre web on també s’expliquen jocs…
I sabeu què em molesta ?
No només em posa nerviós que es divulgui gratuïtament, sense control, sense respecte, secrets de màgia.
M’irrita més encara que hi hagi mitjans de comunicació que en parlin com qui parla d’una curiositat més, que s’expliqui en un to: “jo sé una cosa que he descobert i sóc molt especial per haver-ho vist en un bloc d’internet… “, que no es respecti el qui ha tingut la idea, la feina per arribar a aquella solució, els anys de tradició, el mag que la representa, l’espectador que la rep…, la innocència…
M’inquieta que gratuïtament no es respecti la innocència.
O sigui… diria que està establert, més o menys en els mitjans, que no es pot explicar els misteris màgics de Reis i de Nadal.
Fixeu-vos com he construït la frase, intentant respectar-ho, pensant que sempre pot haver-hi roba estesa…
Doncs precisament, aquesta subtilesa és la que he trobat a faltar…
I per respecte als secrets, no diré aquí a quin programa ho vaig sentir, per no propagar la informació, ni tampoc a quin diari vaig llegir l’article…
De la mateixa manera que no he acabat enviant l’e-mail de queixa, que he redactat en calent, dirigit al programa en qüestió, perquè el millor que es pot fer quan algú desvetlla un secret es obviar-ho, oblidar-ho, no ressaltar-ho… el temps, és el nostre millor aliat… el mal ja està fet…

Recordo que fa uns anys va haver-hi un programa de tele que desvetllava jocs de mans…, un mag amb careta, sí… el millor que es podia fer en aquell cas es no parlar-ne i deixar passar el temps… per cert, el bloc que comentava l’article del diari, és un refregit de fragments d’aquell horrible programa…

Es que hi ha dies que em veig desenfocat de la resta del món… o és el món que està desenfocat respecte a mi?, ok, ja paro de donar-hi més voltes…

Divendres
I si envio el correu a la ràdio queixant-me de com han tractat el tema ?

Dissabte
Hem vist la pel·lícula "Across the Universe", als cines Icària, un musical amb cançons dels Beatles, canten molt bé, ens ha agradat.

Diumenge
Avui, m’ha alegrat el dia llegir l’article, que sempre busco cada diumenge a El Periódico, el de l’Albert Espinosa, avui té per títol: “Tria una carta mentalment”, m’ha reconciliat amb el món, llegir simpatia envers la màgia. A la Cristina li ha encertat la carta pensada!!!. Llegiu l’article Aquí.

Sí, ho acabo de decidir ara mateix, envio l'email a la ràdio…, segur que no em faran cas, però em quedaré més tranquil…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

read more

Sempre pintes el mateix quadre

Orson Welles, mag també...

Sempre pintes el mateix quadre

Alguna vegada se m'ha dit que perquè, hi ha cops, que aquí parlo d'altres temes que no són de màgia…
I jo sempre contesto que, no només de màgia viu el mag, i que per completar l'il·lusionista és bo que tingui altres estímuls, obres de teatre, pintura, cine, televisió, viatges, … tot, hi cap tot…
I com més coses posis dins la bossa millor…, ja que tot plegat t'enriqueix com a persona i pot, potencialment millorar la teva actuació, els jocs que crearàs, el guió que redactaràs…, sí, perquè escriure aquí també em serveix molt, no sabeu de quina manera…
Saps que a vegades, a la vida, fas trobades… màgiques?, doncs l’altre dia, parlant amb algú, que és pintor, que el conec de fa temps, (sí, pots fer trobades màgiques, descobertes, amb gent que coneixes de fa temps), vaig tenir un d’aquests moments molt interessants, van ser 5 minuts, però molt intensos…, vàrem parlar de que el procés creatiu, és igual per tots, tant es que siguis mag, pintor o fuster, les idees, la màgia de la creació és la mateixa.
També em va mostrar que sempre busques el mateix, que ell, en cada quadre, en cada dibuix, sempre fa el mateix, que la seva obra, en el fons, és la mateixa cerca sempre… que sempre pintes el mateix quadre, tot i ser diferent, si t’abstraus, sempre hi ha el mateix objectiu, els mateixos processos mentals creatius…
I jo, pensant en el que em passa, vaig veure que també, que cada joc, cada espectacle, en el fons, sempre busco el mateix, potser sense saber-ho, potser des de diferents punts de vista, però sempre, fins i tot quan vaig fer aquella actuació quan tenia 10 anys, i clavava uns bastons dins una capsa de cartró amb algú dins, ja llavors, feia el mateix espectacle que ara… tot i ser molt diferent que l’actual.

També em va explicar que feia classes i que fent de professor aprenia molt, que els seus alumnes l'ensenyaven a ell… el professor sempre aprèn alguna cosa de l’alumne, que gran!!! (gran, en el sentit de magnífic…)

Després, al vespre vaig veure el documental que acompanya el dvd de Mika i és el mateix, el procés creatiu com a fi de tot, la mateixa il·lusió…

I de cop, no se perquè (potser perquè acaben de fer per la tele un espot sobre fascicles de l'Orson? i se m'ha colat al subconscient), he començat a pensar en l’Orson Welles que era cineasta i també mag, algun dia en parlaré aquí, de moment en poso una foto… Suposo que l’Orson Welles sempre buscava el mateix també…

Estímuls
Divendres vam anar a veure Ruddigore o la Nissaga Maleïda de la companyia Egos Teatre, al Versus Teatre. No sé com expressar-ho… Imaginació, canten molt bé, aquells invents escenogràfics tan divertits, enginyosos moments sonors, actuen tots molt bé, és un espectacle divertit, fresc, no se perquè vam pensar en el Mikado, bé sí se perquè… és una opereta també, són gent que comença i ningú ho diria! Felicitats! Ho recomano molt !!!! Un espectacle com aquest m’estimula (efectivament, no només de màgia viu un mag). Mireu el web de l'espectacle: aquí .

I a vegades tinc aquella sensació, també comentada amb el pintor, que un cop tinguda la idea, la tinc escrita, la deixo escrita, i en vull una altra, una altra de nova,… reconec que això té components addictius… que la guspira vital és la creació, que un cop creada, vols una altre estímul per tenir-ne un altre, per tenir-ne un altre i un altre…

Fins una altra. Fins la setmana que ve.

Per cert, si passeu al carrer Montcada quan s’encreua amb el Passeig del Born, prop de la Catedral del Mar… aneu a veure els seus quadres…

Daniel
www.magia.cat

read more

T.A.R.D.I.S

La setmana passada l’article es va acabar així:
… i just a l’estació de metro que agafàvem cada dia (Earl's Court Station), vam adonar-nos que hi havia una cabina que ens resultava particularment familiar… sí, la de la foto que adjunto al principi… però això millor us ho explico la setmana que ve, perquè hi ha molt per explicar…

Seguiu llegint si voleu saber què és aquesta cabina que em resultava tan familiar…

TARDIS

Antecedents
A Londres, vagis a una tenda de joguines, vagis a una llibreria, a una tenda de discos, a un supermercat, a qualsevol lloc, sempre hi ha present merchandising d’una sèrie de TV, ni que no vulguis saber què és, ho sabràs… Es tracta de tot de productes relacionats amb la sèrie de TV britànica: “El Doctor Who”.
La sèrie de ciència ficció de major durada del món (sèrie original del 1963 a 1989, una peli per a TV l'any 1996, i la seva resurrecció l'any 2005… amb quarta temporada prevista al 2008…). Així doncs, encara existeix en l’actualitat, amb renovats actors, aquí es va emetre alguna temporada a TV3 fa molts anys, en horari infantil/juvenil…
Doncs, aquesta sèrie de ciència ficció, va d’un doctor que viatja en el temps i espai en una màquina: la TARDIS (son les sigles de: Time And Relative Dimension(s) In Space), i resulta que la TARDIS és una cabina telefònica de la policia (disseny de la dècada dels 50).
Utilitzades en el passat, aquestes cabines estaven connectades en permanència amb la policia i servien als agents per comunicar-se amb la central, també s’utilitzaven com a garjoles temporals… N’hi havia unes 700 a Londres.
La idea de la sèrie era que, com que era una màquina del temps, passaria desapercebuda si apareixia pels carrers de Londres, no seria sospitosa…
Actualment estant en desús i substituïdes per cabines més reduïdes…

Així doncs, aquella cabina que ens resultava tant familiar era la màquina del temps del Doctor Who!!!!! …allí estava, davant nostre, la màquina del temps…

Per cert…
Per cert… tinc més coses per explicar de Londres i això de que “la màgia em persegueix”, un altre dia en seguirem parlant…

Per cert… dedueixo que ja s'ha acabat Nada X Aquí…, sí…, en el programa especial de Nadal (titulat: Magia X Aquí), en Blass va dir un adéu que vaig entendre que s'havia acabat, però no ho va dir explícitament, no va dir: "aquí termina la tercera temporada de Nada x aquí" …No sé, m'ha agradat la temporada, però m'ha decebut el tracte que li ha donat la cadena, reduint la durada dels lliuraments a mitja hora de mala manera (tallant-ho a saco), ja ho vam comentar aquí… al web del programa no s'esmenta res sobre continuïtat o sobre si realment s'ha acabat…

Seguiu llegint que tinc més rotllo: feu click a (Segueix)… i si no … fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

read more

Cervell de vacances ?

Londres

Cervell de vacances ?
Noooooooooooooooo…

Una nova idea…
Sí…, una nova idea (de les moltes que em passen pel cap cada dia i que he atrapat i elaborat durant aquests dies).
Parèntesi: (
Reflexió interna meva: quan dic que tinc moltes idees, em faig massa el xulo?
… bé, no sé… escric al meu bloc, i tampoc m’he de justificar per tot…
Tancar parèntesi. )
Com anava dient: un nou joc…, les idees apareixen quan menys t’ho esperes… i després a poc a poc, van prenent forma… com si fos plastilina que va transformant-se en un conill, com el de l’anunci de la TV de teles…
Doncs sí, va començar just abans de Nadal i fins ara…, el procés creatiu segueix, és curiós això de les idees, neixen i van madurant a poc a poc, a foc lent, a la dutxa, caminant pel carrer, al metro, abans d’anar a dormir, quan et rentes les dents, en aquells moments en que el cervell descansa però no descansa…

La màgia em persegueix…
Com (sempre que podem), hem tornat a anar a Londres aquests dies nadalencs…
Direu, que pesat aquest Daniel, que sempre us explica que ha anat a Londres…
Doncs, Londres és una altre dels “items” que m'apassionen… (que pompós que estic…)
He arribat a la conclusió que la màgia em persegueix vagi allà on vagi… (o potser hi és sempre i sóc jo que ho miro amb ulls de mag ?)
Doncs aquell dissabte, pel canal britànic ITV, a l’hotel, esgotats de voltar per tot Londres, per totes les tendes, feien un programa de màgia! el NadaXAquí britànic ?, no… més aviat un show especial d’un mag Irlandès. Es deia “The Escape Live”, i el mag: Keith Barry. Els jocs molt ben construïts, mentalisme, cartes, molt bona presentació, imaginatiu i al final, en directe, amb públic, un “escape” de dins una cabana de fusta, que explota amb el mag dins, focs d’artifici, espectacular. Nota mental: algun dia m’agradaria fer alguna cosa així, espectacular… estic preparat per quan arribi l'ocasió…
Em va agradar, no era el típic programa amb màgia de carrer a l’estil David Blaine (que no dic que siguin dolents els programes de Street Magic, simplement que s’han popularitzat tant que perden la frescor del primer dia), era més britànic potser ?, amb jocs fets a espectadors concrets, normalment de dos en dos, en un bar, una sessió d’espiritisme, en platós diferents, escenografies diferents… molt treballat, molt bé. Investigaré més sobre Keith Barry, un altre dia us ho explico…

Reis…
Ahir vàrem anar al TNC a veure “La plaça del diamant”: espectacular, l’escenografia, gran, carrers de gràcia reproduïts en un escenari immens, tot molt recomanable…
Acabo de veure a el Periódico el següent article que parla de màgia: Aquí
Em temo que ens queda molt per fer, als mags, pel que fa a pedagogia als no iniciats… segurament la culpa és nostra…

La foto…
… i just a l’estació de metro que agafàvem cada dia (Earl's Court Station), vam adonar-nos que hi havia una cabina que ens resultava particularment familiar… sí, la de la foto que adjunto al principi… però això millor us ho explico la setmana que ve, perquè hi ha molt per explicar…

Ah!, i Bon Any!!!! … s'han acabat les festes i ha deixat de nevar a màgia.cat… Però si voleu veure-hi nevar, sempre podreu accedir-hi des d'aquí, tot l’any, perquè a màgia.cat la màgia de l’il·lusió mai s’atura…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

read more