2008 febrer | offmàgia

House (1)

Em va fer molta gràcia, i m’ho vaig passar molt bé, aquesta setmana, veient el capítol de House a la Fox, i perquè en parlo aquí?, doncs perquè el pacient és un mag… i no em puc resistir a començar-ne a parlar, sense aixafar res, no parlaré de l’argument, simplement transcriuré uns diàlegs del capítol i uns fotogrames per anar obrint boca, la setmana que ve en parlaré una mica més, ja que ja s’haurà emès a Cuatro…
Però si realment no en vols saber res… no segueixis mirant, tanca els ulls!!!, i ja ho llegiràs la setmana que ve quan hagis vist el capítol…

Ho il·lustraré amb les imatges que he capturat:
House
El diàleg que correspon a les imatges, m’ha fet gràcia:

Mag: “¿ Hacía usted magia de chico ?, diría que da el tipo: solitario, obsesivo.”
House: “Yo lo superé. ¿Y usted ?”
Mag: “Coja una carta.”
House: “Ni me molesto, ¿ Me la saco de la nariz ?”
Mag: “No soy un manta”
(en House agafa una carta)
House: ¿Si le digo como se hace se va a casa ?
(la mira)
House: Supongo que la va a hacer aparecer de pronto en mi cartera…
(el mag tira les cartes contra el vidre i el House veu que es queda enganxada una carta que no és la seva…)
House: “Es un manta”
(el que passa és que veu que n’hi ha una altra que traspassa el vidre i resulta ser la escollida pel House i se sorprèn…)
Mag: “Yo nunca la cago."
House

Ara dins el meu cap està donant voltes la següent frase: Potser sí que a vegades sóc solitari i obsessiu…, bé, obsessiu segur…

I després va haver-hi una escena molt divertida, en el que em va agafar un atac de riure que em dura encara ara…
Però us en parlaré la setmana que ve…, sobretot!, no us perdeu el capítol de House d’aquest dimarts a Cuatro (és el 8 de la quarta temporada, títol: “You Don’t Want to Know” – “No quisiera saberlo”).

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

 

read more

Steve Martin the magician…

Morto the magician

Steve Martin the magician…

Molt sovint passa que, persones que no es dediquen, a priori, a fer màgia, descobreixis, que sí, que també son mags o han tingut, en algun moment de la seva vida, una afició, una atracció per la màgia… Woody Allen, Orson Welles, … (nota mental, recopilar-ne més i escriure-ho per un proper escrit…)
La màgia és un art tan polièdric, que pot atreure tot tipus d’inquietuds (des de matemàtics que hi troben una aplicació lúdica fins a dramaturg que troben un suport de fantasia al que escriuen o artistes que juguen amb la imaginació ). Si estimen la màgia, tots són benvinguts.

Doncs, l’Steve Martin també és mag…
Resulta que va treballar en una tenda de màgia de Disneyland quan era jove, resulta que amb la seva faceta de showman ha fet sketchos fen de mag, i que l’any 2001 va concebre un dibuix animat que es diu “Morto the Magician”.
Llegeixo també que l’Steve va ser presentador del mític Saturday Night Live !!!! (sí, les exclamacions son perquè ho tinc molt mitificat). Més info a la wiki: aquí.

Mireu, mireu, el primer vídeo que us mostro, és una actuació seva, a un show televisiu, ni més ni menys que al programa del Carson!!!! (sí, també tinc molt mitificats els presentadors de late night dels Estats Units… quan sento noms com Johnny Carson, David Letterman o Jay Leno m’emociono, no em pregunteu perquè…).
Veureu com l’Steve Martin parodia els mags, es fa anomenar: Flydini. Investigant el tema veig que aquesta actuació va ser popular a Estats Units, ja que he trobat vídeos de mags emulant l’sketch de l’Steve Martin (sí en els comentaris posava Steve Martin, per relacionar-ho).
Link: http://www.youtube.com/watch?v=alD_tukE77Q

I el segon vídeo és un luxe. És el curtmetratge animat escrit per l’Steve Martin, fet en flash especialment pel web, molt divertit. L’ha dirigit en Conrad Vernon , que també ha dirigit Shrek i altres films d’animació.
És una delícia de curt, un espectacle de màgia molt divertit i emocionant…, ah!, és amb música, no us oblideu d’encendre els altaveus…, d’instal·lar-vos còmodament on estigueu i difruteu de… “Morto the Magician”.
Feu click aquí o sobre el flash següent:

Us heu fixat ?, en el fons, l’Steve Martin de carn i ossos recorda moooolt el Morto del dibuix animat, tant pel que fa la caricatura com a l’actuació.
És una paròdia d’un mag, m’agraden les paròdies de mags, perquè, a vegades els mags, tenim tics, som massa clàssics, repetim clixés, fem riure, sempre és bo riure’s d’un mateix.

Boscos Endins
Aquest dijous vam veure "Boscos Endins"(música i lletra: Stephen Sondheim, llibret: James Lapine), el nou musical de Dagoll Dagom. Sempre m’ha agradat quan es juga amb el món dels contes infantils i m’agrada quan se’ls hi dona la volta, i aquesta obra és una joia. El tema de l’obra: Fer-se gran. Que bo!, una obra sobre contes infantils que va sobre fer-se gran, em sembla una idea genial… Mireu el web aquí… la cançó que sona, vaig despertar-me el dia següent tararejant-la…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

read more

Street Magic. La màgia em persegueix (3)

Street Magic

Hi ha un lloc de Londres on sempre m’agrada anar, un lloc on em faig petit de cop, i on segur que de petit m’hi hagués perdut…. a Hamleys.
És una tenda de joguines, grandiosa, de molts pisos, situada a Regent Street, amb demostracions del funcionament de les joguines en directe, amb joguines que aquí no veuràs mai(o potser mai totes juntes), idees…, com a mag em nodreixo d’idees…

A Hamleys s’hi venen també jocs de mans, hi ha un estand de la marca Marvin’s Magic, jocs de mans a l’abast del gran públic. Els jocs de Marvin’s que es venen a l’actualitat son els mateixos jocs de sempre que ha comercialitzat aquesta marca, però any rera any, canvien les capses, l’embolcall, ara les fan de llauna o hi escriuen la paraula “Street” i sembla renovat. Fins i tot ho acompanyen de dvd’s dignes del mateix David Blane. Sí, al món anglosaxó, vens més si dius que fas “Street Magic”, quan en realitat son els mateixos jocs fets al carrer… sí, fer “Street Magic” és fer jocs a la intempèrie…
O sigui, els artistes medievals que feien jocs amb cubilets al carrer, feien “Street Magic”… i ara ens ho venen com a cosa nova… No dic que no estigui bé, però és una argúcia publicitària… Últimament això també passa amb el món de Harry Potter i es comercialitzen jocs de mans amb grafismes de nens mags amb ulleres…

Fa molts anys vaig comprar-ne una capsa a una tenda desapareguda de Barcelona, era una tenda de jocs, puzzles, que hi havia al final de Rambla Catalunya; doncs el mateix contingut d’aquella capsa existeix encara amb un altre embolcall, street màgic…

I a Londres, just abans de marxar, vaig trobar, en una botiga de roba, on hi havia una secció de gadgets, colònies i altres joguines…, al mig d’aquell batibull, unes capses de Marvin’s molt rebaixades… originalment valien 17 lliures, rebaixat a 7… i no vaig poder evitar comprar-ho, (sí, als mags, quan veiem una capsa amb la paraula “Màgia” sobreimpresa, ens agafa un “no se que” irrefrenable…), aquella capsa metàl·lica, un dvd, un secret, tot molt ben preparat pel senyor Marvin Berglas (sí, sí, existeix…), tenia curiositat…, volia saber el què hi havia dins aquella capsa…
Tots els venedors de màgia saben que la millor manera de vendre un joc és fer-lo atractiu, això passa amb tot ara que hi penso, el problema és que amb màgia et pots trobar una capsa quasi buida, això em fa pensar en les desil·lusions que provoquen algunes capses de màgia per a nens…

Ja està, ja no he trobat res més a la meva llibreteta de Londres… per cert, a la fotocomposició que he fet avui també hi he afegit un llibre que vaig comprar fa uns anys a londres, que es diu: “Street Magic”.

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

read more

La màgia em persegueix… (2)

Fa unes setmanes, arrel de la visita a Londres per Cap d’Any, ja vaig dir que la màgia em perseguia…
Doncs un dilluns al matí, quan estàvem a punt d’anar a esmorzar vàrem veure que feien un programa al canal britànic BBC ONE, es tractava de:The Sorcerer's Apprentice 

The sorcerer’s apprentice
És un reality on els protagonistes són nens i nenes pre-adolescents amb vocació de Harry Potter que assisteixen a una escola de màgia.
Un professor anglès amb barret de copa i unes ulleretes d’intel·lectual, una escola britànica que sembla una mansió, uns nens que semblen sortits directament de Hogwarts, amb tasques de neteja matinals, tasques de granja,…, i classes de màgia, sí, els hi ensenyen a teletransportar objectes, fer desaparèixer mocadors, …, utilitzant tècniques de prestidigitació…

He trobat un tràiler del programa, mireu:

Realment, tot plegat queda molt autèntic…

Pot ser que algun dia l’intentin fer aquí, però no serà el mateix…, tinc la sospita que cal ser britànic, que cal que tot sembli estil escola anglesa per què funcioni.

La idea és bona (deixant de banda lo discutible que és fer tele-realitat i fer aquest tipus de programa amb nens). Us semblarà mentida…, però quan varen fer el primer OT, vaig pensar que seria una bona idea fer una escola de màgia, un reality d’aprenents de mags…
Sempre he pensat que quan algú té una idea en algun lloc del món, aquesta mateixa idea també li passa pel cap a molta més gent, en llocs remots del planeta, és màgic tot plegat.

ah!
Dijous va ser Sant Joan Bosco, patró dels mags, de la formació professional, cineastes… Parlant de cineastes… l’Albert Espinosa (que ha realitzat fa molt poc la seva primera pel·lícula com a director, encara no estrenada)  ha estat premiat aquesta setmana a Madrid amb un premi de teatre. Ho varen comentar a la secció de cine molt interessant que fa, ell mateix, a La Tarda a BTV(en principi cada dimecres), la secció es diu: “La culpa és del guionista”. Felicitats!. Mireu el seu web aquí. El seu lema, que podreu llegir si mireu la intro del web, és: “si creus en els somnis, ells es crearan”… totalment d’acord…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

 

read more