2008 novembre | offmàgia

Els mags que enganyen…

Aquest quadre de El Bosco ho mostra clarament, mentre un mag fa el seu espectacle, un lladre amic seu, roba als espectadors…
Diguem-ho clar: la màgia ha estat sempre lligada a l’estafa.
I des d’aquí reclamo que no m’agrada que els dos móns, el de l’estafa i el de la màgia, estiguin encara molt lligats i com que el món de l’estafa no va amb mi i ja fa temps que constato que hi ha mags i gent vinculada a la màgia, que viuen de robar i enganyar, aquest text va per ells…
Necessitava deixar-ho clar algun dia, des d’aquí…, aquest dia ja ha arribat… parlaré clar…
 
I també va per aquells que en algun moment han volgut censurar el que escric des d’aquest Diari… precisament un d’aquests “mags que enganyen”. Ja sé que us pot semblar increïble, però ho han intentat…

'El prestidigitador', El Bosco

Abans de dir el que ve a continuació… vull que quedi clar que hi ha bones persones i que no tot és el que ara descriuré… i segurament a totes les disciplines professionals hi ha gent poc honesta, però aquesta fauna prolifera massa en el món màgic i segurament a tot el món de la faràndula, potser perquè es juga amb material més sensible. El nostre món de fantasia i il·lusió és molt propici a que caradures de tota mena enredin a la gent.

Odio els mags que enganyen…
Ja sé que alguns direu que l’engany està inclòs a la condició d’il·lusionista, però no parlo del mateix tipus d’engany. Els mags que enganyen son aquells mags que roben, roben als espectadors, roben als propis mags, roben a qui poden, venen fum fora de l’escenari. Són dropos que no han treballat en la seva vida, i que saben que l’art de timar a la gent, funciona, els hi funciona… l’únic talent que tenen és aconseguir diners a costa dels altres… No fan cap favor als principis d’il·lusió i somni que hauria de ser regla bàsica. Són impostors.
Són persones que tot i exercir un dels més bonics oficis, fer somiar els altres, il·lusionar-los, són tot el contrari… estant podrits per dins…

Em fa molta ràbia que hi hagi alguns mags, alguns managers de mags, alguns aprofitats, alguns productors de mags que segurament et diran que són grans aficionats a la màgia, que amb l’excusa de vendre il·lusió, il·lusió als nens, il·lusió als avis, il·lusió als adults… siguin males persones i poc honestos, enganyen als mags i al propi públic… venguin màgia mal entesa, i facin aquella cara de mag trilero característica, tot fals, aquell humor carca i masclista, ridiculitzant als espectadors que col·laboren, aquella gràcia que no fa gràcia … no sé… són d’una manera… això no és màgia senyors!… això és robar!! I fa mal a la màgia ben entesa…
El problema es que hi ha molt públic que creu que la màgia és això… i molts mags d’aquests, que els hi convé que sigui així… Senyors!! no vull jugar a aquest joc d’aquesta manera!!!

Així doncs, quedeu avisats… si veieu un mag així, allunyeu-vos-en el més aviat possible, és perillós…

També odio a aquells comerços màgics que, per sistema, et fan mala cara quan vas a comprar, i que et tracten com un imbècil, que sembla que hagis de pagar per entrar a la seva tenda, que es pensen que són superiors a tu, que a sobre, et venen el producte a preus exorbitants,… Senyors!, això s’està acabant… internet fa que no ens faci cap por encomanar a preus més assequibles, on sigui de l’estat, al Japó o a Estats Units… i vosaltres haureu de rebaixar aquests fums i també els preus perquè sinó …

Ah!, també hi ha el prototipus mag que fabrica un joc ja existent, inventa un joc, que potser és un trosset de cartró merdós o unes notes de conferència sobrevalorades i ho ven als seus col·legues (col·legues ?), a preus altíssims, sí… els mags som els primers en ser enganyats… sí, ningú se’n salva… mags timats per mags…

Reflexionant-hi … tot això que he escrit avui no té res a veure amb la màgia… i les persones de les que he parlat tampoc són mags… són lladres…

Crec que m’he desfogat prou per avui… fa anys que he anat acumulant tot això i algun dia ho havia de dir, per treure-m’ho de sobre… no és bo que les coses es quedin dins…

Per cert, s’accepten opinions de mags, espectadors i de tothom.

Crec que ens mereixem que ens tractin millor a tots plegats.

Ah!, i que quedi clar, que en el meu diari opino del que vull amb els coneixements de causa i raons que tinc i sobretot amb sinceritat, honestedat… I no accepto que se m’insinuï del que puc o no puc parlar… Que això se’n diu censura i en vaig veure l’ombra fa unes setmanes i ho havia de dir aquí…

No sempre tot pot ser de color de rosa…
Sigueu Feliços.

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

dies… connectats… (ciència, tecnologia i màgia)

Nature...
dissabte passat, la revista “Estilos de la vanguardia” va publicar un article basat ell mateix, en un altre article de la revista “Nature Reviews Neuroscience”…  he vist en alguns blogs d’aquí, que parlaven de l’article de La Vanguardia… però el que no he vist (que igual algú ho ha publicat… però jo no ho he vist), no he vist referència a l’article original de “Nature…” i vaig decidir buscar-lo…  i l’he trobat! té paràgrafs calcats però és més complert… seguiu l’enllaç: aquí.
dimecres veig que s’ha apuntat un nou fan d’argentina a la meva pàgina facebook!!!, que petit és el món gràcies a la xarxa,… ah!!! i m’ha arribat el nou mòbil d’última generació… i reflexiono… internet… ens en recordem de quan no hi havia internet ?… internet que ens ho soluciona tot… que fa que tot sigui tant diferent…  dimarts llegeixo en una revista que fan la mateixa reflexió… i  divendres veig en un diari gratuït que fan una ressenya d’un llibre (“el mundo en 2030”), on parlen del futur i de com serà el món d’aquí a 30 anys…  no m’acabo de creure algunes coses que diu l’article… però si hi penses fredament, fa 30 anys no sé si m’hagués pensat que internet i la tecnologia propera a la màgia… del meu nou mòbil hagués estat possible… ara veig un altre article que en parla també… i aquest em convenç més, i me’n adono que el món que tenim ara ja té coses d’aquest futur que ens prediuen (predicció, endevinar el futur també és màgia, tanco parèntesi) … mireu aquí l’article: aquí.
I curiosament… dijous… quan, escoltant el programa d’en Basté a “El Món a Rac1” comenten una nova aplicació de l’i-phone (ah!… el meu mòbil no és un iphone, tot i ser fantàstic també…), el nou programa reconeix de quina cançó es tracta si l’apropes a un altaveu… l’aparell diabòlic es connecta a internet i et mostra la caràtula del disc, la cançó comença a sonar, et proposa un vídeo del youtube i si vols compres la cançó… en Basté diu algo així com: “és el model Tamaríz”… realment tot plegat s’apropa a la màgia… però això ha estat sempre així… quan el cinema era una atracció de fira propera a la màgia… o quan l’electricitat es venia com un gran espectacle… la tècnica i ara la tecnologia s’apropen també a l’entreteniment, als poders de predicció, als jocs il·lusoris…
diumenge, acabo d’ordenar aquestes idees i les publico aquí… i penso que no m’hauria d’estranyar tant tot plegat… jo que em dedico també a això de la tecnologia… cosa que em reafirma en que són dos móns que tampoc estant tant allunyats… i que formen part de mi… i que això no és casualitat… el que em passa es que normalment, amb les coses noves, acostumo a mirar-les en un bon principi amb ulls d’innocència, cosa bàsica per crear il·lusions, penso…
i dilluns ? televisió és tecnologia… doncs espero el dilluns perquè fan 2 de les sèries que més m’agraden de la televisió d’ara… "Medium" i "The Office"… els dilluns no són tant dolents si hi penses en el fons… setmana…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Màgia… res és el que sembla… (Fotos de vacances-2-)

Segona edició de fotos que m’inspiren màgia d’aquestes vacances…

Fotos de 3 tendes de màgia: Angoulême, Rennes i Paris… La primera estava tancada, m’hagués agradat entrar-hi… des de fora donava ganes de traspassar el vidre…, a la segona ens van tractar molt bé i hi vaig comprar un joc molt guai (que feia dies que perseguia) i la tercera, que és també un museu, és una passada, hi vaig sempre i sempre hi vull tornar…
fotos de vacances 2

Una foto, que NO és d’una tenda de màgia, de Paris… i que té un nom ("Juste une illusion"-"Només una il·lusió")… que m’inspira màgia… sí… perquè tot plegat… només és una il·lusió… la màgia i la vida potser també ?

fotos de vacances 2

I aquest bar de Paris també… "Le Caveau des Oubliettes" amb el subtítol: La Guillotine Pub…
Guillotina màgica que es pot trobar a qualsevol tenda de màgia… Ja he tancat el cercle…

fotos de vacances 2

Em reafirmo amb el que vaig dir aquí fa uns dies, la màgia està per tot arreu… només cal mirar amb ulls… màgics…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Tamariz a Lleida, al TN de TV3

Aquest cap de setmana passat, el Tamariz va anar a Lleida.

Em va saber greu no poder ser-hi… va ser per una bona causa… màgia…

Diumenge vaig veure al TN de TV3 que en van fer crònica.
Podeu veure al vídeo, els mags de Lleida fent màgia per l’eix comercial: Raksor, Reivax, Quim Màgic…
I el gran mestre Tamariz al Teatre Principal de Lleida.

Mireu les imatges:
http://www.tv3.cat/videos/813399

Tamariz al TN de TV3

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Les idees que tens i que no fas realitat és com si no les haguessis tingut…

Reines...

Fa unes setmanes vaig fer referència al naixement d’un nou número màgic, i que això era un esdeveniment per mi… (llegiu aquí i aquí )
La realització d’una nova idea, i en particular d’aquesta, que va sorgir els últims dies de desembre de l’any passat, demostren que per molt que tinguis una idea feliç, després, cal treballar-s’ho… sí… allò tant dit, que la inspiració t’ha d’enxampar treballant… i que cal, amb feina, tirar-la endavant… que la idea, per si sola no és res.
I amb tot això, el que importa realment és fer realitat la pensada.
Així que, m’he adonat que totes les idees que he escrit en paperets i que no han vist la llum és com si no les hagués tingut mai… és una mica trist, però és així… potser la única raó de ser de les idees perdudes és que agilitzen la ment, i permeten que en neixin altres que sí veuran la llum…

Estic molt content perquè aquest cop sóc plenament conscient de la creació des de zero d’una escena màgica.
Podria parlar del moment en el que vaig tenir la idea, del moment en que vaig canviar d’idea, del moment en que vaig intentar unir-ho a dos idees anteriors, del moment que vaig gravar el so, i que un cop acabat me’n vaig adonar que no m’agradava, del moment que ho vaig tornar a canviar tot, del moment que em vaig desesperar, i del moment que vaig tornar a somriure…

Ahir vaig fer una actuació en una festa privada, i vaig fer-los-hi un regal que no sospiten, vaig estrenar dos jocs nous en públic (2, perquè paral·lelament n’estava treballant un altre també), sí, perquè en el procés de creació i realització d’un joc, d’un número màgic, hi ha d’haver passis amb públic, perquè la màgia només existeix quan hi ha públic.
Ahir, com una part més del procés creatiu, vaig presentar-los al  públic. I el resultat em va satisfer molt, i crec que a ells també.
L’altre dia vaig dir que havia nascut un nou número màgic… en realitat va néixer ahir, amb públic…

Perseguiu els vostres somnis, i quan els tingueu ben atrapats, feu-los néixer, picant i treballant fins que surtin, sospito que aquí rau la vertadera màgia…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more