2009 febrer | offmàgia

Consells màgics

La setmana passada vaig parlar de que, qui fa màgia, és mag (mireu aquí), i avui he decidit reproduir unes lleis de màgia per qui faci d’il·lusionista en algun moment o sempre…, regles, consells, o com n’hi vulgueu dir, d’un llibre del Padre Ciuró… Feia temps que havia d’aparèixer en aquest diari… El mossen Wenceslao Ciuró va néixer l’any 1895 i fou prolífic mag i autor de múltiples llibres de màgia, inspirador de molts il·lusionistes que vam aprendre i seguim aprenent molt amb els seus escrits.
Consells Màgics
Llegiu les paraules del mestre,… m’agrada quan diu la frase: “El estar bien dispuesto en el momento de las actuaciones, con suficiente descanso, optimismo y una buena digestión”.
Els consells son molt bons, tot i que fa temps que s’han escrit, son tan entenedors, com tots els seus llibres, segueixen vigents, crec que sempre aprendràs alguna cosa nova d’un llibre del Padre Ciuró.
Llegiu, llegiu, son paraules sàvies:
Consells Màgics
Eh que guai ! Tornarem a parlar del Padre Ciuró en propers capítols d’aquest "Diari d’un Mag".

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

No trencar l’encanteri. Gràcies…

Aquesta setmana, l’artista alemany Johan Lorbee, ha estat presentant la performance Tarzan standing leg en llocs públics a Madrid (dins els actes del Festival d’Escena Contemporánea), aquesta obra consisteix en una levitació enmig dels vianants encuriosits.
Mireu fotos, de la performance en qüestió i algunes altres obres de l’artista:
Performance
M’agraden aquestes obres, i hi veig molta màgia… però…
Però el que no m’agrada és que, de la mateixa manera, que ha sortit la notícia del Johan levitant, doncs també s’ha mostrat, en algun mitjà, la solució, el secret de com ho fa…
Ell diu, ho vaig veure per casualitat al programa “España Directo”, que com que no és mag no li importa que se sàpiga el secret, que ell només vol mostrar experiències visuals, bla, bla, bla…

L’alegria i la lleugeresa amb que aquest senyor esbomba que li és igual que la gent sàpiga com ho fa, i tampoc s’amagui quan ho prepara al mig del carrer, em sembla lamentable.
Levita gràcies a unes tècniques que no hauria de desvetllar, i que, en tot cas, són propietat de la societat màgica, en el més ampli sentit del terme, i en aquell precís moment, quan interpreta la seva obra, ell ja en forma part…

Cal ser conscient de la responsabilitat envers tots els mags…
I que si ho expliques estàs perjudicant els il·lusionistes i la màgia… Ja que els secrets son patrimoni de tots els mags…
Així doncs, qui fa un joc de mans, en aquell moment, es converteix automàticament en un mag, i per tant ha de seguir les lleis de la màgia… no explicar els secrets com a ítem principal…

Evidentment, explicar el secret era massa llaminer… en el reportatge en qüestió ("España directo") es va acabar mostrant, obligant a la gent que mirava la pantalla, a saber l’explicació d’aquesta levitació, quan no feia falta…
Veuré una evolució en els mitjans audiovisuals, i en la societat en general (per dir-ho d’alguna manera), quan, enlloc de mostrar secrets, o obligar a veure secrets, es mostri il·lusió… Qui vulgui saber els secrets, que els busqui, i us asseguro que els trobarà… però obligar a saber-los, no hi estic d’acord…

Això també em recorda el que fa certa cadena de tele: encara té els drets d’emissió d’aquell programa del mag emmascarat que explica secrets i segueix emeten aquell nefast programa a les tantes de la matinada , no vull saber el dia, ni l’hora, ni res, és vergonyós…

No ho fem tan fàcil ! Que això és un atracament a la innocència voluntària ! A la que escullen aquelles persones que conscientment i lliurement no volen saber com funciona. Perquè hi ha gent, senyors!, que vol creure que els impossibles son possibles, vol il·lusionar-se tot l’any i no només quan venen els Reis o el Papa Noël, que això sí que, habitualment, la tele ho respecta (segur que trobaríem casos en el que no).
De la mateixa manera que quan una persona fa un joc de mans, ja es converteix, per uns instants en mag, un mitjà de comunicació, quan emet màgia, es converteix, per extensió, també en fabricant de somnis, i per tant, tampoc ha de trencar l’encanteri.

Recordo que fa un temps vaig veure, en un programa de TV francès, com un convidat va dir, parlant de màgia i de secrets: “Jo no vull saber els secrets, només vull que me’ls expliquin uns instants abans de morir”.

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Dibuixant un nou joc d’anelles… (I)

Fa temps que faig el joc de les anelles xineses, em funciona i m’hi sento còmode, però vull saber-ne més… per això aquesta setmana…
Anelles xineses
Aquesta setmana he estat jugant, assajant, provant nous moviments amb les anelles. Tot i haver presentat molt cops un joc, un dia te’l tornes a qüestionar, l’has de revisar, és la manera de créixer…
Suposo que aprofundir forma part del procés per millorar, en tot a la vida, segurament, a més, en aquest cas, la màgia en sortirà afavorida…, segur…, ja ho veureu…
I he tornat a comprovar que no me’n canso, que com més assajo, més aprenc nous passis, més practico amb les anelles, més bé m’ho passo, i més m’adono que em falta molt per aprendre i això, a la vegada, és un incentiu. Llavors aquelles anelles de sempre, sembla que siguin noves, sembla que les hagués comprat ahir…

Obro parèntesi…
Ho poso en groc, en deferència al món de l’Albert.
A la secció “La culpa és del guionista”, que normalment no em perdo, de l’
Albert Espinosa a BTV, al programa “La Tarda” , d’aquesta setmana … Va parlar del curtmetratge “La ruta natural” de Alex Pastor i de la relació de l’argument amb la peli que s’acaba d’estrenar “El curioso caso de Benjamin Button” i també la coincidència de la idea amb un text del Woody Allen… Mireu la secció del programa de BTV, molt guai el que s’exposa, mireu aquí (feu click sobre l’icona del minut 1:08:43) i torneu després per veure com ho lligo amb el meu tema de la setmana, les anelles… Ara que hi penso, també podeu seguir llegint i després mireu el vídeo :)

M’agrada el que va comentar, que tot i que les idees siguin coincidents, sempre hi ha una manera de plasmar-les de manera diferent… aquesta lliçó és molt gran, i t’alleugereix en la tasca de creació…, ja no hi ha límits…, ja no hi ha la frontera del “he tingut una idea … i… es que això ja ho han fet i per tant no la poso en pràctica….”,… Nooooo !!!, tot pot ser genuí, només cal trobar la manera… Donar-li la volta. I fins i tot aquesta recerca fa que la idea s’enriqueixi encara més… és laboriós però segur que és molt satisfactori…

Llavors m’adono que ho puc aplicar al meu procés creatiu en general i aquesta setmana, al joc de les anelles en concret.

I és llavors quan comences a créixer i veus que tot i que la idea sigui la mateixa i que s’hagi fet moltes vegades, enllaçar i desenllaçar anelles, la manera de dur-la a terme té tants matisos…
Només cal que trobi el meu nou matís… Quan el trobi us ho faig saber… 

Se m’acudeixen tantes coses… en seguiré parlant un altre dia…

Ah!, dijous vaig veure el "Saturday Night Live" a Cuatro… mooooolt bé… molt divertit… tot en directe…, l’essència de l’espectacle… una delícia… mireu, vídeos del programa: Aquí
Em va fer esclafir de riure al sofà aquest sketch, restaurant italià: Aquí

Ah!, Mireu el curt “La ruta natural”… m’agrada perquè és rodó, perfecte, màgic… mireu:
http://www.youtube.com/watch?v=JtykW5VtUWs

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Factor Sorpresa

Daniel Làser...
L’altre dia, quan vaig trobar aquell vídeo de cubilets del Jason Latimer (veure post anterior aquí ), també vaig trobar un número que encara no havia vist i em va agradar molt !!, la qualitat de gravació no és molt bona, però l’important és la màgia… mireu, és aquest:


http://www.youtube.com/watch?v=T-XoN1Ts6Wg
Que bonic no ? i que diferent de tot el que hem vist…
D’aquest joc m’agrada tot…, m’agrada la novetat, i m’agrada perquè en aquests minuts que dura el número, existeix la màgia, en aquells instants et creus que el làser pot aguantar una anella… Aquesta és la gràcia de la màgia… que és efímera, que només existeix en aquell moment… i que te’n oblides, t’oblides de preguntar-te com funciona… En aquell moment ho has aconseguit… T’has il·lusionat…
I llavors he recordat que el Copperfield tenia un número amb un làser també… I el que m’agrada, és que el joc és totalment diferent, mireu, mireu:


http://www.youtube.com/watch?v=fXB1mI1jlp8
Heu vist?, un altre làser, un joc diferent, l’il·lusionisme és creació i té l’avantatge que tot és interpretable, que un mateix concepte pot tenir un resultat final que no tingui res a veure…
De fet, quan vaig començar a veure el del Latimer em pensava que seria com el del Copperfield, que ja coneixia…
Recordo que el làser del Copperfield, el vaig descobrir per primer cop, en directe, quan el Copperfield va venir a Barcelona. Aquest joc no s’havia emès en els shows televisius, i va ser una gran sorpresa per mi, veure un joc que no havia vist…
De la mateixa manera que m’ha sorprès gratament el làser d’en Latimer…

La màgia és més gran quan existeix el factor sorpresa, quan no t’esperes el que vindrà després…
La màgia és sorpresa.

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

Us ha agradat la foto del principi ?, la que he posat per il·lustrar el text d’avui ?, es que no he trobat cap foto que m’hagi fet gràcia, relacionada amb els làsers dels mags en qüestió i finalment he pensat en aquesta meva, que, fa uns dies, vaig posar al flickr offmàgia i vaig “electritzar” com si hi haguessin làsers,… us ha sorprès ?

read more