2009 agost | offmàgia

Dossier Copperfield 5: Estàtua de la Llibertat

Recordo aquells primers programes del Copperfield, encara no teníem vídeo, aquells anys de dolça innocència màgica, la primera imatge que em surt a la ment es de quan va fer desaparèixer la estàtua de la llibertat o va ser quan la muralla ?.
Eren uns programes emesos aquí per la tarda dels dissabtes, … aquella veu en castellà, amb un accent peculiar, que deia: "hoy en -la magia de david copperfield-…"
Dossiers Copperfield
En aquests dossiers, no pretenem fer un inventari exhaustiu dels shows, per això, ens n’hem saltat un, el IV, que correspon a la desaparició de l’avió…, potser algun dia el farem…

Així doncs…
Avui…
Amb tots vostès…
“The Magic of David Copperfield V – Statue of Liberty (1983)”
Dossiers Copperfield
Dossiers Copperfield
Clarament, la desaparició de l’estàtua de la llibertat (efecte creat per Jim Steinmeyer) és un joc en el que importa més és el record que en tens potser… després, quan ho tornes a veure, han passat els anys per aquelles imatges.
Però reivindico des d’aquí, el gran avenç que devia ser pel que fa a màgia televisiva aquella màgia. A més, és un joc que m’agrada molt perquè ha transcendit, ha traspassat la pantalla, ja és un tòpic, ja forma part de la història de la màgia, en un lloc més alt del rànking…
http://video.google.es/googleplayer.swf?docid=-1590223189280221898


A diferència dels anteriors que hem comentat aquí, ja no hi ha cap convidat mag, segueixen havent-hi estrelles convidades, moltes, però ja no hi ha ningú que li pugui fer ombra…
Tot just començar, la transcendència és a la ordre del dia…
Les primeres paraules són: “The illusion of the century…”. I amb aquestes paraules ja t’ho diuen tot… I tenien raó…
Imatges de l’estàtua, recorregut aeri per Nova York, Times Square, cartells, titulars de diaris, tot indica que en DC la farà grossa…
La seqüència s’acaba amb en David Copperfield, que desapareix i apareix just dalt de la torxa de l’estàtua…
I després, comença el show…
Em crida l’atenció que l’escenari ja no és un teatre, és més aviat un plató, com si fos la casa d’una comèdia de situació, d’un programa de matí o de la hipotètica casa d’en DC.
És molt divertit, al meu gust, el joc en el que converteix a un convidat en diminut, com si d’un habitant de Liliput es tractés, fa gràcia quan es mou, petit dins un sac com un cuc…
Com a estrella convidada en aquest número hi ha la Morgan Fairchild que recordo de la sèrie “Flamingo Road” i ja més cap aquí… la mare de Chandler a Friends.
Després en DC, fa un joc de prop amb cartes, un bastó que levita… que encadena amb  la levitació d’una persona amb un final de l’actuació, pràcticament, al mig del públic.
A continuació, una escena que explica una història exageradament sentimental que s’apropa a un programa de testimonis televisius, quan en DC fa aparèixer una família sencera… Perquè sembla que en DC, sempre intenta expiar els seus problemes familiars ?
En aquesta edició, hi ha menys jocs, perquè “la desaparició de l’Estàtua de la Llibertat”, té una introducció llarga (sense comptar els minuts de l’inici del show).
La desaparició es menja 14 minuts de show !!!
I tot plegat perquè els espectadors han d’estar preparats i sobretot mentalitzats…
Vist amb el temps, algunes coses de l’efecte poden semblar ridícules, però no ho son…
Tot és enginyeria de la creativitat, pensada fins a l’últim detall !
Recomano als mags que s’estudiïn al mil·límetre (com he fet jo), cada fotograma de l’efecte, i veuran que el joc i la manera com l’han encabit dins el programa és una obra mestra a tots nivells.
Molts anys després en DC, en l’especial que recopilava els seus ‘n’ anys de màgia va retallar-ho molt, val la pena veure la totalitat de l’efecte… construït d’una manera magistral…

Dir, finalment, que en aquest show, la gran il·lusió es converteix en reclam publicitari de tota l’actuació, el que fa anys havia fet en Houdini, aquí té una altra dimensió gràcies a la màgia de la televisió i a la màgia feta per televisió.
Podríem dir que en David Copperfield ja havia trobat la formula màgica que aniria explotant en els seus successius shows… Un aplaudiment !!!

Fins la setmana que ve…
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Dossier Copperfield 4: Ferrari

Dossiers Copperfield
Aquest estiu és l’Estiu Copperfield al Diari d’un Mag

“The Magic of David Copperfield III – Ferrari Levitation (1980)”
Dossiers Copperfield
Dossiers Copperfield
Si decidiu mirar sencer tot el show, veureu que es nota la evolució del primer fins aquest…, hi ha més humor, per exemple…
En aquesta edició la gran il·lusió anunciada, la “Levitació del Ferrari”, passa just a l’inici del show…
Arribarà un moment que els meus comentaris perdran el seu sentit… potser millor mireu, mireu, està tot tant ben fet…
http://video.google.es/googleplayer.swf?docid=8352442374516393823


"El cotxe va en 2 direccions, cap endavant i cap endarrera… aquesta nit el farem anar cap a una direcció que no ha anat mai… cap amunt…”
Aquesta brillant frase, en boca de DC, introdueix la “Levitació del Ferrari”.
La següent seqüència correspon a una escena de parella, ella vol marxar i fa les maletes, i ell fa màgia perquè no marxi… Hi ha humor, un tren, decorats que pugen i baixen, gran producció…
A continuació un homenatge a James Bond, una intro molt treballada, una tele-transportació molt visual, un dolent de pel·lícula amb un riure exagerat, un temible raig làser, molt molt treballat…, molt divertit, un encadenament de màgia que dura molt però que és molt entretinguda, formant una mini pel·lícula de James Bond…
Després d’aquesta explosió d’efectes, el joc de les anelles ambientat en una sala d’art abstracte, fabulosament realitzats…
I a continuació una altra escena teatral… Un DC petit, que fa màgia, que es transforma en el gran (com feia en el Snow) i que després va a la ciutat a fer de mag… Tot el conjunt és en realitat un homenatge als seus pares.

Conclusió… Tot és esplèndid, tot molt treballat, el Copperfield és el Copperfield per tot això… L’única pega que hi veig i que m’imagino que és un tema relacionat amb la època es que veig una tendència excessiva, més que en els anteriors espectacles, a "demostrar" que té nòvies… per dir-ho d’alguna manera…, hi ha algun petó…, etc… I penso… cal ?
I ja està….

Fins la setmana que ve…
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Dossier Copperfield 3: Sorpresa, Sorpresa !

Dossiers Copperfield
He pensat que seria una bona idea, relacionar els vídeos dels espectacles clàssics del Copperfield, amb altres vídeos, del personatge, per fer que els Dossiers Copperfield siguin més polièdrics…
Així doncs, avui, deixem de banda això de mostrar i parlar de un show sencer, per una altra cosa…, la setmana que ve continuarem mostrant espectacles…
Així doncs… avui…

“Sorpresa, sorpresa !" (1998)
Aquell any, era el primer que en Copperfield venia a l’estat, i com que ho patrocinava Antena3 havia d’anar a fer promoció a un programa de la casa…
I ja és mala sort que l’únic programa familiar amb bona quota de pantalla i on hi tingués cabuda, fos el “Sorpresa Sorpresa” de la Isabel Gemio…
I en Copperfield va fer el joc de la sabateta que havia popularitzat en un dels seus shows televisius, màgia interactiva amb el públic que fa quan fa promoció, va parlar del seu “projecte màgia” per ajudar a persones amb problemes.
Va ser una mica decebedor perquè no es va arriscar, penso jo, no va fer cap gran il·lusió… no fos cas que no l’haguessin tractat bé a nivell d’imatge…
Com a mag d’aquí, hi ha en Màgic Andreu, que li fa un joc…
Tampoc sé si tots plegats sabien on es ficaven…

Però abans… he trobat l’anunci televisiu que es va emetre per promocionar l’espectacle:

I ara… el Copperfield al “Sorpresa Sorpresa”… és una mica insuportable, ho entendré si no ho mireu… però té el seu valor documental…




Bé, aquest és el document… no molt interessant vist ara… però tot i així, quan ho veig recordo lo content que estava, per això de que vingués en Copperfield aquí, va ser genial, hi vaig anar 2 cops aquesta vegada…

Fins la setmana que ve…
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Dossier Copperfield 2: The Jewellery

Dossiers Copperfield
Aquest estiu és l’Estiu Copperfield al Diari d’un Mag

 “The Magic of David Copperfield II – The Jewellery (1979)”
Dossiers Copperfield
Dossiers Copperfield
En aquest nou lliurament, també passava a l’espectacle anterior, no hi ha, com passaria en els següents, una gran il·lusió anunciada “a bombo y platillo”, però el que sí hi ha és un tema…, “The Jewellery”, la Joieria… tot, tot en aquest show, és una joia…
http://video.google.es/googleplayer.swf?docid=-8619480140251881970


Aquesta vegada seguim amb el mateix aire pop, balls, …
En el primer joc, el del mocador volador, em crida l’atenció els moviments de la camera mostrant el voltant de la caixa sobre-elevada, aquesta visió subjectiva, com si hi hagués un espectador donant voltes a l’escenari mirant la capsa està molt ben pensada, i jo diria que hi ha un abans i un després…
Estic descobrint que aquests primers shows marquen les regles del que seran els següents shows d’en DC, com fer màgia per televisió de manera convincent…
En el següent joc, el de la bola de miralls, m’agrada quan atura el temps i tots els presents al ball s’aturen, paralitzats, aquí veiem doncs, màgia en tota l’actuació a part del joc en sí, tots sabem que ell no pot paralitzar el temps, però el fer-ho contribueix a la il·lusió de que tot és possible. El joc és emocionant, perfectament executat, i m’adono que tot és coreografia, no hi ha trucs de camera, però els plans estant segurament molt ben estudiats, per fer que tot quedi molt bonic, i ho aconsegueixen… m’agrada particularment el pla del mag al fons i la bola en primer pla… En la màgia de DC molt sovint passa, al finalitzar el joc tot s’atura…
Després hi ha un “divertimento” amb l’actriu Loni Anderson (sí, la Jennifer Marlowe a la sèrie Ràdio Cincinnati), al ser una actriu que es va popularitzar sortint als pòsters el joc que fa en DC és molt adient, i té tot el sentit.
A continuació l’actuació que dóna nom al show, “La Joieria”…
Com ens diuen a la introducció, s’inspira de la pel·lícula d’Alfred Hitchcock “To Catch a Thief “(1955), aquí es va dir “Atrapa a un ladrón”.
El joc és com una petita història, una joieria, coreografia, anys daurats de Hol·lywood, en DC encarna un “lladre de guant blanc”, hi han aparicions, desaparicions de joies i persones… Molt bonic tot…
Després màgia de prop al mig del públic amb un anell, una moneda, una cigarreta… Ara hi estem acostumats, però segurament es de les primeres vegades que es feia…, resulta modern veure-ho, tot i ser cosa de fa anys…
A continuació, un número que comença a ritme de rock’n roll, un altre amb una taronja, una llimona, un ou i un ocell (un clàssic)
I després un joc que em recorda molt un altre que va fer en un show posterior, on es recorda d’una noia… hi unes golfes,… una taula…, etc… és pràcticament el mateix joc…, rectifico: és el mateix…
I per acabar…
En DC fa una altra mini-pel·lícula clàssica, al més pur estil cinema negre, Humphrey Bogart, perfecta ambientació…, m’ha fet il·lusió veure aquesta escena màgica ja que n’havia vist algun tros fa temps i no l’havia vist sencer …

En resum, continuïtat respecte a l’anterior show i indicis d’un futur prometedor…

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more

Dossier Copperfield 1: Orson Welles

Dossiers Copperfield
Aquest estiu… els Dossiers Copperfield…
Perquè revisar la feina d’altres mags sempre és bo, constructiu i divertit, siguis mag o no ho siguis, perquè tenim la sort de tenir imatges dels seus shows televisius que són espectacles sencers de màgia, perquè veient aquestes petites joies veureu jocs que ara els realitzen molts mags i us semblen nous, quan en realitat ja els va fer el Copperfield fa molts anys ( i segurament molt més ben desenvolupats i executats…)
Per totes aquestes raons i perquè sí… doncs, aquest estiu és l’Estiu Copperfield al Diari d’un Mag
Se’m va acudir fer aquest dossier, perquè un dia, a les tantes, i quasi per casualitat, quan buscava una altra cosa (això passa a vegades a la vida), vaig descobrir que al google video algú havia penjat els primers programes del Copperfield, sencers, sí, sí!, sencers!, programes que tampoc havia vist, que no sé si s’han arribat a emetre mai aquí, i que podreu veure ara…

Sense més preludis… el primer… bé, el primer va ser l’any 1977 però no he trobat el show sencer… així doncs… el segon…

"The Magic of David Copperfield I – Orson Welles (1978)"
Dossiers Copperfield
Dossiers Copperfield
En aquest espectacle, el convidat d’honor és l’Orson Welles, quin luxe…mireu, mireu…
http://video.google.es/googleplayer.swf?docid=6154070980598233906


D’aquest programa, m’ha fet molta gràcia l’homenatge als musicals que s’acaba quan el DC talla la partenaire per la meitat, cantant, de manera molt divertida.
Mirant-ho, penso el gran valor a nivell d’història de la màgia… que tenen aquestes imatges…
M’ha fet riure molt el mag Carl Ballantine, convidat, que fa màgia còmica… m’ha fet gràcia quan ha dit "ara faré desaparèixer l’audiència… i es posa una vena als ulls…"
El moment Psicosis, ens demostra que una escena màgica pot ser breu i tenir un gran efecte, i ric quan veig la silueta del Hitchcock aparèixer per allà…
Les manipulacions de cartes del D.Copperfield, l’estètica pop que ho envolta tot, el joc de mentalisme de l’Orson Welles, que també és mag…
I al final un número, on en DC, acompanya una cantant, i balla …
Que diferent tot, aquestes coreografies ja no s’estilen i xoquen si només tens la imatge més estàtica i potser menys divertida i a vegades massa transcendent del Copperfield més actual… Aquest últim número i tot el show també, resulta molt fresc…
Però si hi penses, en el fons, ja es podia intuir, en aquests espectacles, com seria el futur d’aquell mag molt jove, amb nom de novel·la de Dickens, ja que es veuen les ganes d’innovar (un show amb clares referències cinematogràfiques, Welles, Hichcock, els musicals…), exigència tècnica i de manipulació… tot quadra a la perfecció…

Aquest vídeo iniciarà el nostre Dossier d’Estiu dedicat al David Copperfield.
La setmana que ve, en posaré un altre, ja sé que els podeu veure tots si us ho proposeu, però deixeu-me ser romàntic, i pensar que us poso el vídeo i que us en faig un comentari, faig un mosaic amb fotos,… el Diari d’un Mag de sempre…

Fins la setmana que ve…
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia

read more