2013 maig | offmàgia

Quan la Màgia era en VHS…

Aquests dies estic veient molta màgia, estic capturant de VHS, màgia que tenia oblidada en capses amagades…

A vegades, les feines que ens poden semblar més feixugues ens reserven moments únics, màgics…

Durant anys la font principal on veia màgia era la televisió i per reveure màgia era gravar-ho en cintes i mirar aquelles cintes…

Ara internet ho ha canviat tot… però no ens hem d’oblidar que a la xarxa no hi és tot i que no hem de perdre aquests petits tresors que algun dia ens van fer créixer com a mags i que potser en algun moment, voldrem consultar de nou per no oblidar-nos dels nostres orígens…

Hi ha coses que m’he gravat i que sí que ja estant a la xarxa…

En posaré algun exemple avui…

Clar que, algú em dirà… però si estan a la xarxa, perquè t’ha servit passar-los ? I jo diré… si no els hagués passat, no els hagués descobert o re-descobert i no us els podria mostrar avui… :)

Cal seguir els senyals de la providència…

“Le plus grand cabaret du monde”

Davant dels meus ulls i només per mi, com si d’un Festival de Màgia en format VHS, han passat programes com “Le plus grand cabaret du monde”, programa que encara s’està emetent en l’actualitat

Els segueixo gravant per altres mitjans, pel canal internacional, però durant una època ho feia en cintes, i en tenia una muntanya per passar…

Aquest cap de setmana és com si hagués estat immers dins un programa inacabable del “Cabaret…”, un món idíl·lic on els mags són els reis…

Uns exemple d’entre molts… M’ha fet molta gràcia, Tamaríz presentant “El cochecito” al mític programa… Que gran que és, també, parlant en francès !!!

Mireu, he trobat el vídeo a youtube…

http://www.youtube.com/watch?v=oFoJA6hu0ro

També he vist a un “Le plus grand cabaret du monde”, de l’any 2010, l’actuació poètica del Mirko

He trobat aquest vídeo de la mateixa actuació, però no és del mateix programa… El número, sí que és el mateix…

http://www.youtube.com/watch?v=eiAzZgE78OU

Capses de màgia…

Però també vídeos de capses de màgia infantils… del Màgic Andreu i dos volums de “El Mundo Mágico de Tamariz”… Els dos: magnífics vídeos d’aprenentatge…

I un vídeo estrany i espantós, que no sabia que tenia, el volum 1 de “Tele Magia de Tele Pizza”, jo que ho guardo tot pel que fa la màgia, el més bo i el més dolent… Sí, fins i tot guardo les coses més horroroses…

Es tracta d’una promoció que va fer fa uns anys la coneguda companyia de pizzes a domicili, fent una mena de club de màgia per a nens, els vídeos explicaven els jocs que regalaven amb les pizzes…

Màgic Andreu

Els mítics programes de màgia del Màgic Andreu

Als anys 90… En una època on no podies veure màgia quan volies, perquè “no existia internet”, era un gran esdeveniment que a TV3 fessin màgia… Hi podies veure artistes d’arreu del món… Els mags que ho esperàvem cada setmana, sempre hauríem d’estar agraïts, a que hagin existit aquells programes…

Doncs, durant aquesta arqueologia màgica, n’he recuperat uns quants…

No ens hem d’oblidar que primer va haver-hi un programa que es va emetre durant l’estiu, que es deia “La màgica màgia del Màgic Andreu”

Després l’“Això és massa” que, jo diria, que recuperava un format de programa de màgia similar al que feia en Paul Daniels a Gran Bretanya… Clar que això ho he reflexionat ara, en aquell moment jo no sabia ni qui era en Paul Daniels

I el programa “Màgic”, que també n’he vist algun aquest cap de setmana…

A TV3 a la Carta, hi podem trobar resums dels programes…

Observeu els títols de crèdits, que màgics !!! El contingut dels resums no fan justícia al que van ser aquests programes…

“La Màgica Màgia del Màgic Andreu”

http://www.tv3.cat/videos/398599/La-magica-magia-del-magic-Andreu

“Això és Massa !”

http://www.tv3.cat/videos/398659/Aixo-es-massa

“Màgic”

http://www.tv3.cat/videos/452569/Magic

No és que estigui nostàlgic, és que hem de valorar el passat per encarar amb força el futur màgic que ens espera…

El nostre futur pròxim és la setmana que ve…

Fins la setmana que ve…

Seguirem parlant de màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

màgia.cat
www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

El dia que un francès va fer desaparèixer la Tour Eiffel…

L’any 1994, l’il·lusionista francès Gilles Arthur va fer desaparèixer la Tour Eiffel !!!

La història és apassionant… El mag tenia un programa de màgia a la televisió, un programa que es deia “Attention Magie” i on ja havia creat grans il·lusions inèdites… Per la següent temporada que s’iniciava a l’Octubre, necessitava una gran il·lusió impactant per atreure l’atenció del públic… Va decidir, després de moltes elucubracions, fer desaparèixer la Tour Eiffel…

Aquell estiu varen emetre, al país veí, els programes del David Copperfield, i una revista va entrevistar al mag nord-americà… Ell, va llençar el titular: “Puc fer desaparèixer la Tour Eiffel…”

En Gilles Arthur va tenir un disgust !!! Ell ja havia pensat fer-ho i ja tenia el projecte en marxa, abans que el Copperfield anunciés el farol, que no deixava de ser una frase publicitària…

Al mes de Setembre, la cadena diu que el pressupost per fer desaparèixer la Tour Eiffel és massa elevat (pressupost que ja havíen acceptat) i pretén cancel·lar-ho… Al final, com que el projecte estava iniciat, accedeixen a seguir però amb un pressupost molt més baix…

Gilles Arthur que tenia pensada una solució (cara), la canvia per una solució molt més barata…

Qualsevol projecte artístic té anècdotes… alts i baixos… En aquest cas, la història va acabar bé… Van aconseguir el repte que s’havien proposat !!!

He trobat el vídeo !!!

Les imatges són en blanc i negre (crec que per la mala conversió de l’antic sistema de vídeo, el “Secam”, utilitzat a França…). Realment, es va emetre en colors…

El blanc i negre fa que encara sembli més arcaic el document… Però crec que té el seu encant i el seu valor…

Heu de mirar al minut 4:29… Mireu… i després segueixo amb les meves conclusions… Per cert, en el vídeo, hi ha un resum de les altres il·lusions que va crear pel programa… Totes molt interessants…

http://www.youtube.com/watch?v=DMl_4iGHVqk

Diré el mateix que quan algú, mira la desaparició de l’Estàtua de la Llibertat del Copperfield i opina que no n’hi ha per tant …

Hi tant que n’hi ha per tant !!!

Pel que fa el de l’Estàtua de la Llibertat… primer, cal contextualitzar el document en la època que es va emetre…

Pensar que abans no hi havia hagut tanta màgia emesa per televisió d’aquest tipus…

El programa de televisió del Copperfield en el que fa desaparèixer la Estàtua de la Llibertat és una mostra de com crear una il·lusió totalment impossible, amb la expectació que va creixent, durant tot el programa, a mesura que s’anuncia la increïble gesta…

Amb la desaparició de la Tour Eiffel hi trobo moltes coses positives també, no és la mateixa època que la seqüència de la Estàtua i sí, hi havia antecedents: els programes del Copperfield…

Però hi trobo el valor, el valor de gosar imaginar un impossible, lluitar contra tots els imperatius racionals, burocràtics, directors, productors, … i explicar-los-hi que vols fer una bogeria, que vols fer desaparèixer el monument més emblemàtic del país… Amb la possibilitat de que si surt malament, faràs que tu i la teva cadena quedi en ridícul… Aconseguir el finançament… vendre això ja és màgia…

La resolució estètica del joc, amb la pissarra, és molt visual, pràctica i fins i tot més “lògica”, al meu entendre que la de la “Estàtua”…

Ja sé que, actualment, les il·lusions massives, potser han perdut la carrera televisiva…

Els programes de televisió de màgia, ara, prefereixen mostrar màgia de prop pel carrer… Cal dir que això és més barat…

Crec que el factor innocència de la gent també és important, si fas una cosa que no s’ha fet mai, agafes a la gent desprevinguda, si el públic ja ha vist moltes grans il·lusions d’aquestes (estic parlant de grans il·lusions que impliquin edificis i monuments), l’expectació es perd… I sinó, perquè en Copperfield ja no n’ha fet més ? Segurament per moltes d’aquestes raons…

També hem de tenir en compte que avui en dia, si fessis una il·lusió tant gran, tindries molts telèfons mòbils apuntant cap al lloc i això ho complicaria molt tot…

Internet, xarxes socials, també és un altre factor… Al segon següent ja hi hauria molts llocs on s’explicaria el secret, on es farien suposicions, on tot o res quedaria al descobert…

Tot això fa que la viabilitat d’una súper massiva gran il·lusió formi part, a hores d’ara, de la història de la màgia…

Tot i que no hem de perdre l’esperança, ja que, els últims anys, David Blaine i Dynamo, han fet accions màgiques massives que s’han fet públicament, amb vianants no controlats, que en feien el seguiment… Es pot fer però d’una altra manera… El futur dirà…

Parlant de la Estàtua de la Llibertat… Descontextualitzat, i sense veure tot el programa i sense tenir la ment neta com la tenien els habitants de la terra d’aquella època, podeu veure-la tot seguit… però quan l’estigueu veient, vull que quedi molt clar tot el que he dit… Que és història de la màgia amb majúscules perquè la ment de Jim Steinmeyer (que va ser qui la va imaginar) i els que la van posar en pràctica són súper herois de la màgia moderna…

També podreu veure que les dos il·lusions la de la Estàtua i la de la Tour, tenen punts en comú, tot i que són diferents… i sé perquè ho dic… :)

http://www.youtube.com/watch?v=VAEw-gtDkO4

Fins la setmana que ve, amb una nova història, aquí al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

màgia.cat
www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Al·lucinant !!!

Apunt Màgic…

Encara estic al·lucinant pel fantàstic tràiler del nou espai de màgia, El Mago Pop, que estrenarà Discovery Max !!! En Antonio Díaz ha fitxat per la cadena per fer uns programes de màgia que després de veure’n el tràiler tinc moltes ganes de que s’estreni… El seguirem des d’aquí, des del “Diari d’un Mag”

Quins 20 segons més emocionants !!!!

Mireu, mireu…

http://www.youtube.com/watch?v=sebHCs0jqWc

Per cert… Ni idea… No sé el secret del joc i no em fa vergonya admetre-ho… De fet estic content… A vegades, els mags necessitem no saber com funciona un joc, per posar-nos en el lloc dels espectadors que il·lusionem… Per tant, seguir essent una mica innocents, de tant en quant, ens fa ser millors mags ? Sí… Crec que sí…

Felicitats Mago Pop !!! Esperem amb gran expectació el nou programa !!!

Podeu llegir-ne més informació… Aquí:

El Periodico

El País

Fins dijous…

daniel.cat

Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia

read more

La essència de la màgia…

A vegades, els mags hauríem de fer d’espectadors per saber com fer de mags i com tractar els espectadors…

La única persona responsable de que el joc de mans surti bé i que l’espectador surti content és el mag.

És com convidar algú a la teva taula… oi que el tractes bé ?

Un mag no s’ha de sentir superior… Ni està per sobre de ningú…

Un mag genera il·lusió, diverteix, es riu pot riure d’ell mateix però mai del públic…

És possible que l’espectador tingui mal dia… i per tant el mag ha de tenir prou psicologia per suplir totes les errades a l’hora d’indicar les instruccions que ha de seguir l’espectador i mai fer-ne burla…

Aquestes instruccions hauríen de ser clares, fàcils i sense grans complicacions…

Hauríen de ser divertides i aportar alguna cosa a l’espectador que el fa… És un joc… Fem-ne un joc de tot…

Hi ha d’haver premi pel que t’ajuda… Pot ser un premi material, un regal que es pot endur a casa, una prova de la màgia que acaba de presenciar o un premi intangible… Un petit miracle a les seves mans… Emoció…

Crec que els mags hem de ser bones persones i semblar bones persones, no hem de ser egocèntrics i hem de fer feliços al altres…

La màgia serveix per això…

El mag ha de viure per entretenir no per que els altres alimentin el seu ego…

Entenc aquells espectadors que tenen por que l’il·lusionista els faci sortir a ajudar a escena, ja que massa sovint, això és un càstig, enlloc d’una sort… Això ha de canviar…

L’altre dia, quan vaig veure el curtmetratge “The Magic Box” de Paul Wilson, que ha donat moltes voltes pels blogs de màgia de mig món… Em vaig emocionar…

Jo crec que no ens hem d’oblidar mai, que la màgia ha de servir per il·lusionar als altres… Un acte màxim de generositat… El curtmetratge parla de connexions entre generacions, connexions entre persones… La màgia és el fil conductor que ens pot fer més feliços a tots…

Ah! Si quan veus el vídeo se t’escapa una llàgrima… és que ho has entès…

The Magic Box – Paul Wilson

http://www.youtube.com/watch?v=DyfM7oLIlp0

En Paul Wilson és un mag britànic, assessor de màgia i ha fet programes de màgia per televisió… Un altre dia en parlem…

Podeu saber com en Paul Wilson va concebre el seu curtmetratge, al seu blog:

http://machinebreak.blogspot.com.es

No deixeu mai d’il·lusionar-vos i d’il·lusionar els altres…

Fins la setmana que ve, amb més il·lusió… Aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

màgia.cat
www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

El fantàstic món màgic d’en Xevi

No fa gaire temps, he descobert un llibre fantàstic de màgia…

Es tracta de “El meu món màgic” d’en Xevi. (edicions Marré. Xavier Sala “Xevi”, 1988)

Jo el primer, molt sovint, parlo de mags internacionals i em descuido dels mags que tenim aquí, però avui hi posaré remei…

Pels qui no ho sàpiguen, Xevi és un mag nascut a Santa Cristina d’Aro, l’any 1943. Des de ben petit s’aficiona a l’Il·lusionisme i com veurem a continuació, tot el que ha fet per la màgia, s’ha d’explicar a tothom… ja que ha elevat fins a alts nivells el nostre fantàstic art…

Ah! En Xevi ha actuat arreu del món… És Internacional…

El Llibre…

El llibre és una vertadera meravella… És un ric document històric d’una època i d’un gran emprenedor, època en que no s’emprava aquesta paraula…

Llegint el llibre tinc nostàlgia, nostàlgia de no haver viscut el que llegeixo (per ser massa petit, per no ser en el lloc idoni en el moment adequat…) tot i que sóc feliç perquè el que veig és tan ric màgicament…

Foto de xevi-ilusionista.com

En el llibre hi trobem història de la màgia, biografia màgica d’en Xevi, cartells, art i dibuixos màgics que li han dedicat artistes gràfics, divertides vinyetes humorístiques envers el món de l’il·lusionisme, els seus jocs de mans que l’han definit com a mag, descripció dels programes de televisió on ha participat, el seu programa de ràdio “La màgia en llibertat”, la seva faceta d’actor de cine…

Després d’una primera part molt interessant on explica la seva vida com a mag, continua amb la descripció de jocs de mans del seu repertori… Els jocs, que normalment el mag improvisa en les seves actuacions informals, son fantàstics, molt ben il·lustrats, son tots boníssims, amb molt bones idees, molt ben explicats, una meravella de llibre de màgia, el primer que es va fer en català…

El llibre segueix amb biografies de mags internacionals que ha conegut durant la seva carrera, enmig de cada retrat, es descriu jocs proposats per cada un d’aquests mags, mags com Paul Daniels, Fantasio, Pavel, Gaetan Bloom,…

El relat conclou amb fotos d’en Xevi amb mags d’arreu del món, un capítol que descriu la seva relació amb Dalí, i un completíssim glossari dels mags catalans fins llavors, els mítics Abracadra, Wenceslao Ciuró, Alfred Florensa,… una rica informació per la nostra història de la màgia recent…

La Guillotina…

Una anècdota que em crida l’atenció: Ell acostuma a fer el joc de la Guillotina a famosos… Al programa “Tot i més” de TVE, li va fer a la presentadora del programa, la Silvia Tortosa… En aquell moment van fer una broma… El gag consistia en fer creure que alguna cosa havia anat malament: un cop tallat el cap… es van apagar les llums… I els teleespectadors van començar a trucar a Televisió espantants, preguntant si li havia passat alguna cosa a la presentadora … No us recorda un episodi similar que va passar l’any passat a l’Hormiguero ? No dic que se n’inspiressin… Simplement això demostra que està tot inventat i no ens hauríem de sentir tan originals a vegades…

Mireu… He trobat aquest troç de programació del dilluns 18 d’Octubre de 1982… Em fa gràcia el to humorístic en com s’esmenta la Guillotina a la Silvia Tortosa… tot estava previst…

Hemeroteca La Vanguardia – 18 d’Octubre 1982

El Rècord del Món…

L’abril de l’any 1969 va aconseguir el rècord del món gràcies al seu recorregut conduint un cotxe amb els ulls tapats des de Montserrat fins al Saló Internacional de l’Automòbil.

Després va repetir l’experiment un cop a Barcelona i un altre a Murcia…

He trobat aquest retall de diari de quan va fer la gesta des de plaça Sant Jaume fins a Martorell…

Hemeroteca La Vanguardia – 26 d’Octubre 1969

En el llibre explica que la gesta de Montserrat va ser finançada per ell, ell es va pagar la gasolina, l’allotjament, ell va aconseguir els permisos…

En Xevi és un emprenedor màgic…

La prova d’això és la seva campanya de màgia per les escoles, el repte de Montserrat pagat de la seva butxaca, la màgia pels pobles (que feia a canvi d’un pa amb tomàquet…), la creació de “La Casa Màgica”, el primer museu de màgia de tot l’estat i considerat un dels més importants del món, la organització de “Les Trobades Màgiques Internacionals de la Costa Brava”, primeres fires màgiques d’aquestes característiques, ara molts pobles tenen festivals de màgia i congressos de mags, cal recordar que ell va ser el primer a fer aquest tipus de certàmens aquí…

Hemeroteca La Vanguardia – 26 d’Agost 1981

Hemeroteca La Vanguardia – 24 de Maig 1985

Xevi a l’Identitats…

He trobat un document televisiu d’en Xevi, es tracta del programa “Identitats” de TV3, que li va dedicar en Josep Maria Espinàs, el 29 de juny del 1986…

Jo era fan del programa “Identitats”…

Vist ara, el programa és un vertader tresor de la televisió… Crec que la espontaneïtat que es percep, d’una tele sense guió aparent, em sembla que caldria aprendre’n en l’actualitat…

La conversa entre el presentador i director de l’espai i en Xevi, és una gran lliçó de màgia, parlen de màgia de manera sensata i clara, avui dia no es parla de màgia així a la tele, ni enlloc… Parlen de la importància d’aquells jocs de mans petits, de que és millor no saber el secret d’un joc, de que el públic a vegades vol traspassar aquella barrera sense adonar-se’n que la desil·lusió pot ser pitjor, que els grans mags sempre repeteixen el mateix espectacle, el seu diploma de pertinença al “Magic Circle” anglès…

Es dedueix de les paraules del mag, la realitat de com vivia un mag als anys 80 (i anys anteriors), aquí a Catalunya, amb una societat amb poca cultura màgica (clar que no sé si ara estem millor), diu que quan va començar li deien “bruixot”, un mag emprenedor, un mag que s’ha buscat la vida i que a l’hora ha trobat la manera de fer feliços als altres… Un mag que amb “L’il·lusionisme a les escoles” (anys 1984 i 1985) a volgut formar noves generacions d’espectadors de màgia i potser d’aficionats al nostre art… Popularitzar l’il·lusionisme… Gràcies Xevi !!!

Una època on les facilitats per aprendre màgia no eren les mateixes com ara a la era d’internet, una època on la màgia no estava tant de moda a Catalunya, aquest pioner, en Xevi, va fer màgia en català i va portar-la arreu del món i a qualsevol racó de Catalunya, perquè ell volia…

Molt interessant quan relata l’aventura de la conducció cega des de Montserrat, divertit pensar en l’examen que li va fer el Cap de la Direcció General de Tràfic per concedir-li els permisos!!! Mireu el programa per saber-ne els detalls…

Fa jocs de mans durant el programa, amb un cub de rubik, clips, didal, bitllets, papers, monedes i la guillotina…

Amb tots vosaltres “Identitats”… El recomano molt… No podeu deixar de veure el programa…

http://www.tv3.cat/videos/2771850

El Mag, la Persona…

Veient les imatges, llegint el llibre, destacaria la gran humanitat que es desprèn, personalitat afable, honest, proper, no és el prototip de mag egocèntric a la que massa cops estem acostumats, m’agrada que sigui aquesta la imatge d’un mag… Sempre he cregut que els mags haurien de ser així…

Jo el veig com un heroi romàntic de la màgia… I tinc la sensació, que ara, hem perdut aquest esperit, potser perquè son altres temps o potser perquè ens hem tornat d’una altra manera… més materialistes, menys somiadors… potser hem perdut el nord, l’objectiu… el fer feliços i il·lusionar als altres…

D’això n’hem aprendre tots i em de canviar-ho… Ara més que mai…

Si fóssim a Gran Bretanya, en Xevi seria tant conegut com en Paul Daniels… Clar que jo no se si ara en Paul Daniels és tant respectat com quan feia el seu programa periòdic a la BBC…

Em sap greu que el pas del temps i les modes, esborrin les grans figures, els grans mags… o que, pel que sigui, s’hagin fet molt famosos uns i altres no tant… O per aquesta ximpleria dels mitjans que hi ha d’haver una única figura referent, un especialista de capçalera…

Jo mateix em sento una mica culpable de no haver-ne parlat fins ara al “Diari d’un Mag”, del que suposa en Xevi per la nostra cultura màgica, d’haver descobert potser tard aquest llibre, tot i que millor ara que mai… Amb aquest text d’avui espero haver-hi posat remei d’alguna manera…

En Xevi és un savi… ell mateix ho escriu en el llibre…

“Si sents la professió, no és cap esforç, ser esclau del públic, aquest públic que amb sort et pot pujar a dalt de tot, encara que més tard et baixarà a baix de tot. Veiem a artistes que foren figures estel·lars de l’espectacle que viuen oblidats, ignorats”

Aquest fragment correspon al capítol “La sal, el pebre i el vinagre”, pàgines 38 a 41 del llibre. I és una reflexió sobre el que suposa ser il·lusionista… Sobre les coses bones i les coses més dures…

Recomano molt la seva lectura…

Foto de xevi-ilusionista.com

Recordo que el vaig veure actuar en el Congrés Francès d’Il·lusionisme en que vaig assistir a Perpinyà, va fer el seu joc amb penjadors, en Xevi ha actuat a molts països del món és un dels nostres mags més internacionals…

Actualment en Xevi segueix en actiu, fa màgia, cursos de màgia, crea i organitza certàmens màgics, presenta gales de màgia, té el seu museu…

Tot i que no el conec personalment i que després de tot això que he escrit, reconec que m’agradaria molt coneixe’l, m’imagino que segueix essent aquell emprenedor màgic que vol il·lusionar a tothom…

Miro a la meva biblioteca màgica i trobo un llibre de la Pilarín Bayés, que relata la Gran Història d’en Xevi… L’havia tingut allà tot aquest temps i ho havia oblidat… El llibre de la Pilarín és fantàstic també… Es diu: “La petita història de Xevi”.

Content d’haver escrit aquest text avui, que m’ha permès aprofundir en un dels mags més internacionals del nostre país i que ha fet molt per fer créixer el nostre art.

En Xevi hauria de ser mirall de noves generacions, que quedi escrit i que l’oblit no ens envaeixi i puguem dia a dia créixer com a mags sense oblidar els nostres mestres…

Podeu trobar molta informació al web d’en Xevi, amb tota la informació sobre ell i sobre el seu museu: La Casa Màgica

http://www.xevi-ilusionista.com

La biografia completa i actualitzada fins avui:

http://www.xevi-ilusionista.com/xevi/curriculumcat.htm

La seva extensa trajectòria:

http://www.xevi-ilusionista.com/xevi/historiasp.htm

No em canso de trobar retalls de diari…

Tot seguit i per acabar…

Una petita entrevista a en Xevi, arrel de la segona Trobada Màgica…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Hemeroteca La Vanguardia – 18 de Setembre 1982

daniel.cat

màgia.cat
www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more