2014 abril | offmàgia

Alex Stone ens enganya ?

Avui us parlaré d’una novetat editorial, es tracta de “Engañar a Houdini” de Alex Stone, editat per Editorial Debate.

El llibre relata la història de l’autor, que ens explica, en primera persona, el seu recorregut iniciàtic, no sempre fàcil, pel món de l’il·lusionisme, els seus fracassos, el seu procés d’aprenentatge, la recerca d’un mestre, les seves visites a les tendes de màgia de Nova York, a les associacions màgiques nord-americanes…

Des que va caure a les meves mans, l’estic devorant, ja que qualsevol text que versi sobre il·lusionisme em fascina, els llibres ens obren les portes a altres mons, a altres vides… Per tant, des d’aquest punt de vista, el que puc explicar sobre el llibre és positiu, ja que em produeix satisfacció, m’aporta coneixement i per tant felicitat…

El que em desconcerta una mica és que, pel meu gust, potser explica massa detalls dels secrets de l’il·lusionisme, detalls que els lectors no caldria que sabessin i que potser ni els interessa…

A mi ja m’està bé, els mags ens podem sentir còmodes, en llegir el llibre, ja que relata anècdotes entretingudes, històries que ens poden resultar familiars o que, almenys, podem entendre d’alguna manera, ja que el recorregut d’un mag té molts vessants i llegir les experiències d’un altre col·lega sempre pot aportar-nos riquesa al nostre propi recorregut…

Sí, però…

És lícit utilitzar terminologia màgica secreta en un llibre pel gran públic ?

La meva resposta és no. Ja que és possible parlar de màgia sense explicar detalls, com ho faig cada setmana aquí, al “Diari d’un Mag”

El dilema ètic…

Al començar a llegir el llibre van sorgir-me els següents dubtes…

Primer… Parlo al blog d’un llibre que explica secrets ?

Segon… Que un mag el llegeixi no és un problema però… És bo que un neòfit llegeixi un llibre on s’expliquin secrets ?

Tercer… Quan escric i el text és llarg, algú arriba al final ? (riure)

Crec que el que cal, i per això en parlo avui, és que la gent sàpiga que en el llibre s’expliciten secrets. Entenc que és el principal problema, no saber que al obrir el llibre pots saber conceptes que no volies conéixer. El fet de saber el que es trobarà i a partir d’aquí, l’elecció de llegir-lo, de traspassar la frontera, és en mans del lector… Que de llibres de màgia n’hi ha molts… Que jo aprenc molt gràcies a llibres de màgia… Que els llibres són font de coneixement… Clar que aquest no seria ben bé un llibre de màgia…

Amb aquestes línies vull deixar clar que qui no vulgui saber els secrets que no llegeixi el llibre.

Sí però, com pot percebre l’obra, una novel·la amb termes màgics que revelen secrets, una persona no iniciada ?

Jo no ho puc saber, ja que ho llegeixo amb el meu bagatge i tal com he dit, no acabo de veure clar el fet que s’explicitin tants detalls tècnics i termes màgics.

El que em fa pensar és que potser la novel·la va més dirigida, en el fons, als mags ? No dic que sigui una novel·la dirigida als mags, sinó que, naturalment, a la pràctica, se l’acabin llegint i gaudint-la més els mags ? Aquest seria un tema per un altre dia, però, és possible que hi hagi espectacles de màgia, que al final tenen més públic format per mags, que de públic “no-mag” ?

Tot i que jo diria que no desvetlla màgia directament, desvetlla termes tècnics, que cal imaginar-se i no són trivials i penso que un lector neòfit en la matèria no seguirà les instruccions explicades tan fàcilment… I pot, fins i tot, desconnectar en moments del text que es tornen més complicats…

Els secrets…

Contraportada del llibre, on es pot llegir la seva sinopsi

En llegir aquestes explicacions, un espectador de màgia sabrà com són els mecanismes interns d’un joc per aconseguir saber com funciona ?

A primera vista, jo diria que no… Que l’espectador, llegint el llibre, pot intuir més coses ? Potser sí…

Però també cal que tinguem clar que, avui dia, els espectadors no són innocents i ja saben que fem “trampes”… No saben quines, però saben que la màgia no es produeix per art d’encantament i que fem maniobres secretes amb la baralla per fer-la realitat…

Que l’espectador, llegint el llibre tindrà més pistes ? Sí… Tindrà més pistes… Clar que si l’espectador va a la xarxa i busca, trobarà i potser trobarà informació desordenada, que és pitjor… A més, en aquest cas estem parlant d’un llibre, que no és tan visible que els vídeos d’internet… Qui vulgui saber sabrà…

Per tant, millor que la informació tingui una mica de cara i ulls… Per altra banda, si algú està interessat en la màgia i vol llegir llibres on li expliquin els secrets, només cal que els compri… A les llibreries genèriques hi ha llibres de màgia, a les tendes de màgia, a internet… La informació hi és si la vols saber… Però això no significa, llegint un llibre on s’expliquen els secrets, que l’il·lusionisme quedi totalment desvetllat i que quan vegi un mag en directe sàpiga com ho fa realment…

Clar que el llibre també parla de física (ja que el seu protagonista-autor és també científic)… I les novel·les sobre catedrals expliquen bases de construcció de les catedrals… Però… És el mateix explicar detalls de física quàntica que secrets de màgia ?

No…

Ja sé que normalment sóc molt dràstic amb tot intent d’explicar els secrets, i segueixo pensant el mateix, però potser si els secrets estant amagats dins un llibre no estant tant a l’abast, ja que cal fer un esforç intel·lectual per entendre els conceptes que s’hi expliquen…

Un esforç similar que potser requereix llegir aquest text llarg que estic escrivint avui (és per contestar el tercer dubte que em plantejava al principi, els dos primers ja estan contestats…)

No vull generar polèmica amb les meves opinions, simplement, si us en voleu fer una, llegiu el llibre, tothom és lliure de pensar el que vulgui i estaré encantat de sentir altres percepcions… Amb el meu text reflexiono i m’agradaria provocar reflexió…

Podeu llegir el primer capítol de “Engañar a Houdini” a la pàgina de l’editorial: www.editorialdebate.com

Un llibre polèmic entre els mags…

“Fooling Houdini”, les edicions originals de “Engañar Houdini”

Quan es va publicar, originalment a Estats Units, el llibre va ser criticat per la comunitat màgica, es discuteix el títol del llibre, ja que tot i fer referència a la famosa anècdota de Dai Vernon desafiant en Houdini (en vam parlar Aquí, fa un temps), al llibre s’esmenta l’anècdota, però segons Ricky Jay no s’explica tal com va passar.

Es critica també que tot i esmentar en Houdini en el títol, el llibre no parla del famós mag (tret de l’anècdota).

Jo penso que el fet que el títol no sigui referència directa respecte al que tracta el llibre no és un problema, ja que una obra pot tenir un títol que inspira del que tracta, aquest mateix article té un títol “Alex Stone ens enganya ?”, que és per provocar deliberadament. Un bon títol ha d’atraure l’atenció, com els jocs de mans, com en els espectacles d’il·lusionisme, com en la publicitat, que utilitza aquesta argúcia totalment lícita, segons el meu parer.

La polèmica, també ha sorgit arran d’aquesta desinhibició respecte a explicar els secrets a la que m’he referit anteriorment.

Hi ha  qui esmenta que els fets s’assimilen als escàndols que es van generar quan el mateix Houdini publicava llibres on explicava secrets màgics… Com per exemple Handcuff Secrets (1909).

El prestigiós mag Ricky Jay va fer un article al Wall Street Journal, en què diu les raons per les quals no li agrada el llibre de Alex Stone. El mag critica els errors històrics del llibre, diu que les dades no s’ajusten molt sovint a la realitat, no està d’acord amb com ho enfoca l’Stone i culpa que un mag novell escrigui un llibre. Llegint l’article, entenc el seu punt de vista…

Podeu llegir l’article de Ricky Jay: Aquí

Si el llibre desinforma, és un problema…

Però jo no li trec valor a l’habilitat de Alex Stone. Explicar la seva història, publicar-la i que arribi al gran públic és un mèrit. Puc estar d’acord o en desacord amb coses que diu en el llibre, però explicar-ho, té el seu sentit i a més, les històries que relata m’han entretingut i si s’entén com una ficció novel·lada, doncs endavant…

I si ho mirem en positiu… potser el llibre pot afavorir a fer néixer noves vocacions ?

Crec que totes aquestes polèmiques no són tan dolentes, ja que afavoreixen el fet de parlar de màgia, de reflexionar, d’equivocar-se, de popularitzar l’il·lusionisme, de llegir, d’escriure un article al “Diari d’un Mag”

Podeu consultar el web d’Alex Stone sobre el llibre, a foolinghoudini.com. Hi podreu veure les referències bibliogràfiques que ha utilitzat, és una llista molt llarga: referències bibliogràfiques.

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Xevi rep un premi FISM !!!

Apunt Màgic

La setmana passada ens vam assabentar de la gran notícia que la FISM (Fédération Internationale des Sociétés Magiques) va guardonar el mag Xevi amb un premi pels seus 55 anys de carrera. Felicitats Xevi !!!

Més informació:

Diari de Girona

bonart.cat

ara.cat

Article “El fantàstic món màgic d’en Xevi” al “Diari d’un Mag”

Bon cap de setmana !!!

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Llibres Màgics per Sant Jordi !!!

M’agrada molt el Dia de Sant Jordi, ja que a més dels llibres acaba convertint-se en la gran festa de la cultura, en totes les seves vessants…

Avui us recomano tres llibres màgics…

“Prácticamente Magia” del Mag Gerard

És un llibre fantàstic, és una de les grans novetats màgiques d’aquest any. El llibre explica jocs de mans originals dirigits a mags aficionats i professionals, jocs que formen part del repertori del Mag Gerard, aquest emprenedor màgic que sempre ens sorprèn amb projectes sobre il·lusionisme, festivals de màgia internacionals, llibre, ràdio, conferència per a mags, el seu espectacle de màgia “El Xarlatà Màgic”

El llibre té un molt interessant apartat dedicat a la teoria de la màgia amb col·laboracions estel·lars, com Brando y Silvana, Aldo Colombini o Jaime Figueroa entre molts altres…

Més informació sobre el llibre, editat a: Edicions Marré.

“Traficantes de milagros y sus métodos” de Harry Houdini

Es tracta d’una novetat editorial de fa un mes, de la que vaig saber-ne la seva existència gràcies a un mailing enviat per en Koke.

No l’he llegit encara, però em sembla un llibre que m’atrau molt.

Es tracta d’un text clàssic de Harry Houdini amb il·lustracions de Iban Barrenetxea i traduït per Alicia Frieyro.

Més informació: Nórdica Libros.

Mireu el tràiler del llibre, on es poden veure les boniques il·lustracions de l’obra…

http://www.youtube.com/watch?v=60okQweOfRE

“Pensar la magia”… una idea de Joshua Jay

És una gran iniciativa de l’Editorial Páginas, que publica des d’inicis d’aquest any, d’una manera impecable, lliurant a la comunitat màgica un llibre gratuït en fascicles mensuals, en format pdf…

Es tracta d’una obra, sota la iniciativa de Joshua Jay, que ja va ser editada en anglès i que conté articles seleccionats de mags, com per exemple: Tommy Wonder, John Carney, Simon Aronson, Juan Tamariz i molts més…

El llibre parla de teoria de la màgia i és molt, molt recomanable…

El podeu descarregar, previ registre a: Editorial Páginas.

Que tingueu un Molt Bon Sant Jordi !!!

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Paciència Màgica…

Practiques un joc, no surt… el deixes estar… i al cap d’un temps ho tornes a intentar i és com si el teu cos, la teva ment, haguessin madurat i ara, incomprensiblement, quan hi tornes, ara et surt…

Fa uns dies em vaig marcar un repte que ja havia intentat altres cops… I ho estic aconseguint… La manipulació de cartes requereix molta tenacitat i no desistir… Costa altes dosis d’esforç, de dolor muscular (que després desapareix per art de màgia) … però el premi és major… Serà que si t’ho proposes, amb el temps i quan sigui el moment, tot és possible ?

Penso que la nostra ment és molt sàvia, i que, com en qualsevol aprenentatge, quan estàs preparat, obtindràs aquell coneixement…

També interpreto que els altres jocs que has practicat, que has après, durant aquell temps, t’han preparat pel següent nivell, nivell que intentaves accedir sense haver après alguns altres conceptes…

Aprendre màgia (que mai s’acaba), molt sovint és això, marcar-se reptes que semblen impossibles i assolir-los… i així, aconseguir alts graus de satisfacció…

En màgia i en moltes altres activitats, és clau tenir paciència, davant, molt sovint, de la perplexitat de l’entorn més proper (que no entén el perquè cal esperar tant) … És molt important no precipitar-se, esperar fins que estiguis plenament preparat per presentar un joc de mans… Practicar, practicar, practicar i practicar… I en aquell moment, quan estiguis a punt, tota l’experiència adquirida conspirarà a favor teu…

Una mica com la paciència, per aconseguir posar en pràctica una idea, que té el protagonista del nou vídeo de Coldplay… Té temàtica màgica i l’he descobert gràcies al blog Pastomagic.

El vídeo té ingredients que a mi m’agraden, sap crear una atmosfera màgica, conté il·lusionisme, imita les pel·lícules de l’època del cinema mut, en blanc i negre, nostàlgia, màgia, circ…

http://www.youtube.com/watch?v=Qtb11P1FWnc

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Assajar amb els ulls tancats…

Si saps fer màgia amb els ulls tancats, ho podràs fer millor davant del públic…

Sí, sí … Us deixo tornar a llegir la frase…

(…)

Això, que pot semblar una anada d’olla, és una tècnica que faig servir per estar del tot segur que he après una rutina màgica, per estar tranquil…

I funciona !!!

És una manera de concentrar-se, de recordar els moviments, de pensar que si ho pots fer amb els ulls tancats segur que funcionarà quan els tinguis oberts, és una manera d’adquirir seguretat…

També utilitzo un altre recurs similar i que potser a algú li sorprendrà també, es tracta d’assajar davant de la televisió, quan facin un programa que no us interessi gents o tot el contrari… potser un programa que us interessi molt… Així, ens acostumem a seguir la rutina màgica fins i tot si hi ha interrupcions, en aquest cas, la televisió ens serveix de simulació d’un públic que potser parla, que pot, en algun moment, desconcentrar-nos… Així també adquirim confiança amb el que fem…

I no m’estic referint al fet de practicar manipulacions d’una manera més o menys atzarosa davant de la televisió, instal·lats al sofà… Parlo d’unes condicions simulades reals d’una actuació…

Un altre recurs “especial” que utilitzo és assajar sense estris… Imaginant… Ja que els assajos que fem, normalment són sense públic, normalment te l’imagines, doncs, perquè no imaginar-nos que tenim una baralla de cartes a la mà ? O que les anelles hi són realment ? Doncs jo ho faig a vegades, repasso tots els moviments, tot el text, tot… sense res a les mans… em serveix aquest cop, per desprendre’m del fet material i poder-me concentrar en la presentació, en pensar el que faré…

També és interessant assajar sense estris davant la televisió… tot a l’hora…

Amics mags… Espero que aquests consells pràctics, humils, que utilitzo regularment us puguin servir d’ajuda…

Ah!… I si algú us interromp assajant amb els ulls tancats, manipulant cartes que no existeixen o mirant la televisió, és possible que no us entengui… Però no passa res, ho podem afegir a la llarga llista d’excentricitats que se’ns atribueixen als mags… :)

Si no ets mag i ho estàs llegint… potser aquest text contribuirà a que ens entenguis una mica més…

Fins la setmana que ve…

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more