2014 novembre | offmàgia

El Circ Màgic de la Vida…

Us explicaré un secret… Quan era petit jugava a “teletransportar-me” des d’una capsa de cartró fins a sota una taula… M’havia fet un passadís de cartró que evitava que em veiessin quan, de manera “dissimulada” em volatilitzava des de la capsa de cartró (que tenia un forat per on em podia escapar), recorren el passadís, fins la taula del menjador… En aquell moment, estava fent un petit espectacle pels meus pares, potser el primer espectacle…

Potser això pot donar una idea de què significa ser mag des de petit… No és ni millor ni pitjor que els il·lusionistes que han vist néixer la seva vocació de grans, però els que des de petit tenim aquest cuquet, crec que veiem la màgia d’una altra manera… Ens estimem des de molt endins la màgia, l’art de l’espectacle… El teatre de la vida…

L’altre dia vaig pensar en aquesta anècdota personal al veure aquest moment amb mag inclòs de la pel·lícula The Circus de Charlie Chaplin… Mireu, mireu… L’efecte màgic comença al minut 2:00

http://www.youtube.com/watch?v=37ubcsgn7lo

I després de veure-ho, de seguida em va venir al cap aquest altre joc de Penn & Teller… La gràcia, com passa molt sovint amb els efectes màgics d’aquest parell de mags nord-americans és saber-ne els rerefons, és veure el ballet màgic que hi ha darrere la màgia, una mica com a la seqüència màgica de la pel·lícula de Charlie Chaplin… Mireu… Penn & Teller

http://www.youtube.com/watch?v=2H81A3bU68k

Sí !!! Així doncs, la gràcia del meu joc de teletransportació de quan era petit, no era que aconseguís “teletransportar-me” d’alguna manera més o menys afortunada… La gràcia d’aquell joc de nens, i ho he descobert avui, era com em movia per aquell camí de cartró fins a sota la taula… Era molt més divertit, tant per aquells primerencs espectadors, com per mi… I és que fer màgia pot ser moltes coses, però és molt sovint això… Divertiment, entreteniment, somriure, felicitat, innocència…

És com, quan te n’adones que assajar, el camí de l’aprenentatge, és una de les coses que més t’agraden… O si ens posem transcendents, en aquest circ màgic i una mica boig de la vida, el camí és el que importa i no pas aconseguir l’objectiu que, desenganyem-nos, segurament no existeix…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

I aquesta setmana al Teatre Màgic 2014…

Agenda Màgica

Aquesta setmana conclou el Festival Internacional Teatre Màgic 2014 de Tarragona i La Canonja.

La programació inclou un fantàstic taller de màgia amb objectes d’oficina a càrrec del Mag Gerard, l’espectacular màgia d’Antonio Díaz i un espectacle de titelles i màgia a càrrec de Teia Moner.

Podeu llegir-ne la programació detallada: Aquí.

Per il·lustrar-ho, us mostro imatges dels tres protagonistes d’aquesta última setmana…

El tràiler màgic del Mag Gerard, responsable d’aquest Teatre Màgic i que aquesta setmana oferirà un taller de màgia amb objectes d’oficina…

http://www.youtube.com/watch?v=BgRUUMiE1Qg

Una de les últimes aparicions d’Antonio Díaz a televisió, al programa “Los viernes al Show”

http://www.youtube.com/watch?v=ea3lL6WQaVM

I el tràiler de l’espectacle “Xefs” de Teia Moner que es podrà veure al Teatre Metropol de Tarragona.

http://www.youtube.com/watch?v=6Xn9oTMRZ70

Fins demà amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Els hereus de Blaine… (primera part)

Dilluns passat vaig veure una sèrie de programes de màgia al canal National Geographic… I me’n vaig adonar d’una cosa…

National Geographic, Discovery Max i History Channel tenen un comú denominador pel que fa l’il·lusionisme… Tots han emès o emeten programes sobre mags… Els mags viuen als canals temàtics científics…

A Discovery Max: El Mago Pop, Dynamo, “Detrás de la magia”, “Los reyes de la magia”, Troy… A National Geographic: Más allá de los sueños, “El rey de los naipes”, “¿Te lo crees ?”… A History Channel: Houdini” (en parlàvem fa unes setmanes Aquí…)

Segur que n’obvio algun i segur que en vindran més…

I perquè passa aquest fet ? Tots aquests canals són temàtics científics…

He reflexionat que la raó deu ser perquè el públic que veu aquests canals són persones que tenen curiositats intel·lectuals. Molt sovint dic aquí que el públic d’un espectacle de màgia ha de ser intel·ligent… Tot quadra, per això funciona la màgia en aquest tipus de canal !!!

Llavors he recordat quin és el model que segueixen aquests tipus de programa, a excepció de Houdini de History Channel, que seria un documental de ficció, tots són similars als mítics programes especials de David Blaine, en aquests programes, el mag també feia màgia pel carrer i es donava molta importància a la reacció del públic sorprès pels jocs del mag.

Els seus dos primers especials van tenir una gran repercussió… Estem parlant dels anys 1996 i 1998. Un mag havia aconseguit transcendir en l’àmbit televisiu, com ho havia fet, abans, en David Copperfield… I ho feia d’una manera totalment diferent, màgia de prop i un efecte de levitació, que amb la reacció dels assistents es magnificava… Tot això gràcies a la màgia de la televisió, del documental, de la manera de narrar-ho…

En David Blaine, seguint en aquest aspecte en Copperfield, fa programes especials, programes que es converteixen en esdeveniments, ja que s’entreguen en compta gotes (cada any o dos anys) i la producció és molt bona. Actualment, els programes de màgia de carrer es fan en sèrie, això, segurament, respon a regles comercials…

L’any passat, en David Blaine va tornar a fer un especial on, amb més èmfasi feia màgia a famosos. Aquesta seria una altra característica d’alguns dels programes actuals de màgia, fer màgia als famosos… És com si en David Blaine hagués reivindicat el seu format, revisitant-lo i incorporant-hi més, aquest fet (tot i que ja havia fet màgia a famosos…).

També me n’he adonat que des dels programes originals de Blaine han passat molts anys fins que els seus hereus hagin fet programes, és curiós, no van sortir “competidors” que jo sàpiga, de seguida, a posteriori…

S’ha produït un buit temporal, enfront del “boom” actual d’aquests programes… Tampoc entenc que els programes de David Copperfield no provoquessin que hi hagués més programes com els seus. No dic que no hi hagi hagut programes, que sí que se n’han produït (a França en Gilles Arthur va fer programes molt ambiciosos i genuïns), però el format de Copperfield potser era tan únic i personal que les imitacions no han transcendit o no han sigut tan nombroses… Cal dir que és més barata la producció del format de màgia de carrer que altres tipus de programa de màgia… Aquesta seria una altra raó…

Aquí, una idea brillant… El “Nada X Aquí” de Jorge Blass, Luís Piedrahita, Inés, Jandro i Yunke van fer un còctel que va funcionar, màgia de carrer, càmeres ocultes, màgia de prop en plató ( recollint l’herència dels programes de Juan Tamaríz ), màgia d’escenari a plató i fins i tot grans il·lusions espectaculars finals, molt sovint fora del plató… Una mena de compendi, tot en un, de programes tipus Copperfield, Paul Daniels, Tamaríz, Blaine, “Magic Circus” de Mark Wilson

I ara et passeges pels canals temàtics científics i trobes programes de màgia en format de documental, per tot arreu…

Jo no sóc detractor d’aquests programes, alguns em poden avorrir més o menys, però tal com vaig comentar la setmana passada en referència als il·lusionistes famosos, popularitzen el nostre art i poden donar idees als mags i afavorir que l’art de l’il·lusionisme avanci…

Durant les pròximes setmanes, començaré una sèrie d’articles sobre cada un d’aquests programes, faré un repàs, d’aquestes estrelles de la màgia a la televisió actual…

Mireu, en David Blaine en dos dels seus especials, el de 1998 i el de 2013…

Penseu que això (en el cas de Magic Man de 1998) es va fer molt abans de tots els programes de màgia que envaeixen les televisions en l’actualitat i s’assembla tant al que es fa ara… Son imatges de fa més de 10 anys que tenen el mateix atractiu que aleshores…

“Magic Man” (1998)

http://www.youtube.com/watch?v=jmco_vURHXo

“Real or Magic” (2013)

http://www.youtube.com/watch?v=lmoqQrxrhsw

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Aquesta setmana al Teatre Màgic 2014…

Agenda Màgica

Aquesta setmana a la Vuitena Edició del Teatre Màgic de Tarragona i La Canonja

A partir de dijous 20 de Novembre i durant tot el cap de setmana, molta màgia amb Nano Márquez, Jean Philippe, Mag Gerard i la Cia Tuijo Clown

Podeu consultar tota la informació detallada a la Programació del Teatre Màgic: Aquí

En Nano Márquez representarà el seu espectacle “Mentirijillas”, en Jean Philippe és un il·lusionista francès que representarà el seu espectacle de màgia feta amb globus, el Mag Gerard actuarà dos cops: “Cabaret Màgic” conjuntament amb en Jean Philippe i amb l’espectacle “Una tarda de somnis amb el Mag Gerard”. I la Cia Tuijo Clown representarà el seu espectacle “Veus”.

Mireu imatges del Festival Teatre Màgic que han aparegut a XipTV el passat cap de setmana…

Em fa particularment feliç veure aquesta informació sobre la màgia als busos, que ha inaugurat el Festival d’enguany. Per dues raons: veig que un dels col·laboradors que han promogut la màgia als busos, no podia ser altra persona que l’il·lusionista i conductor de busos, en David Garcia, mag que vaig conèixer a Tarragona, quan vaig actuar al Festival Teatre Màgic i que també vam poder saludar l’any passat… Em consta que ell és lector del “Diari d’un Mag” i em fa il·lusió que hi pugui aparèixer, gràcies a aquesta petita entrevista que li han fet a XipTV

També em fa il·lusió veure al vídeo, el mag Isaac Jurado, que vaig conèixer a Les 12 Hores de Màgia

http://tac12.xiptv.cat/tac-tarragona/capitol/el-mago-pop-plat-fort-de-la-vuitena-edicio-del-teatre-magic

http://tac12.xiptv.cat/tac-tarragona/capitol/els-busos-municipals-protagonistes-de-l-x27-inici-del-festival-teatre-magic

Fins demà amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Quan siguis popular… Els altres mags et criticaran…

És normal que un mag, quan veu un company il·lusionista que té més èxit, es dediqui a criticar la màgia que fa ?

Ja us ho contesto jo… Evidentment, no…

Us explico…

Desmitificant una mica el món que envolta l’il·lusionisme i tot això que molt sovint els mags reivindiquen com que a la màgia hi ha molts amics i tot és bon rotllo… doncs… em sap greu explicar-vos que no és del tot així…

Resulta que al món de la màgia, sí, s’hi fan amics, sí, hi ha molt bon rotllo a vegades, però també hi ha molts punts foscos…

D’aquesta vessant fosca de mags respecte a altres mags fa molt temps que en volia parlar aquí i avui tractaré una de les seves facetes…

Me n’he adonat que, quan un mag és conegut, bàsicament en l’àmbit televisiu, quan un mag es fa popular, en aquell moment, automàticament, per art de màgia, diria, molts mags comencen a criticar-lo, en el moment en què la popularitat creix, el reconeixement per part dels altres mags baixa… I aquesta gràfica és l’oposada al que opina el públic, el públic, reconeix els mags populars com a vertaders mags i els aclama i omplen teatres…

Perquè passa ?

A mi no m’agrada que passi això i us en dono el meu punt de vista…

Fer màgia a televisió…

Per una banda els mags populars, gràcies a la televisió, han de prendre decisions tècniques relatives a com fer la seva màgia en un mitjà que té les seves regles i que no tenen per què ser les regles dels espectacles en directe, perquè la televisió ha de ser més ràpida i conclusiva. Això seria vàlid tant pel que fa als programes televisius de màgia, com a les col·laboracions en magazins televisius que obliguen el mag a ser efectiu i ha haver de lidiar amb els convidats, presentadors estrella, llums de plató, tenir controlades on són les càmeres… Ho sigui, han de fer programes competitius, aconseguint que la gent no canviï de canal, programes que en l’època d’internet, puguin ser consumits ràpidament, també per internet, amb pocs temps introductoris, imatges atractives… Així són els temps en què estem vivim, tot va molt ràpid…

I a partir d’aquí el mag popular té una responsabilitat extrema, ha de ser aquell superhome que tots somiem i llavors això l’obliga a utilitzar mètodes més segurs, sistemes, criteris, que potser el mag que no és famós no comparteix perquè les circumstàncies en què habitualment fa màgia és diferent. Els seus espectacles teatrals també han de ser competitius, tot ha d’estar mil·limetrat…

Tots els mètodes formen part de l’art màgic i jo penso que són igualment lícits per crear il·lusions, que és del que es tracta…

Jo penso que mentre guanyi la màgia, m’és igual els mètodes, jo, la màgia, l’enfoco com un espectacle teatral… Si el públic ho passa bé i somia despert mentre dura la il·lusió em sembla fantàstic… Desenganyem-nos, segons el meu parer, fem màgia pel públic en general, no exclusivament pels altres mags… i el públic sap que la màgia no existeix, però en aquell moment hi creu i això és el que compta…

L’enveja…

També crec que hi ha un component d’enveja. I ho dic de bon rotllo, perquè és un sentiment humà… Hi ha molts mags, és una afició que té molts adeptes, moltes opinions, molts criteris, hi ha molts egos, a vegades s’entén el que fem d’una forma egoista… Jo faig màgia perquè m’agrada, perquè m’agrada el món dels enginys, de les idees, de la creativitat… Hi ha un punt d’egoisme ben entès, un interès propi, però també hi ha un component altruista, fer feliços els altres mitjançant les il·lusions… Però hi ha mags que tenen l’ego pels núvols i això no és bo per l’il·lusionisme, jo penso que va en detriment del nostre art… Normalment, els que tenen molt ego acostumen a criticar molt els mags populars…

Crec que l’objectiu d’un mag no ha de ser fer-se famós fent màgia… L’objectiu hauria de ser fer màgia i si reps el reconeixement popular, benvingut sigui, però la fama per la fama no hauria de ser el camí de la nostra màgia… L’estudi de l’il·lusionisme, el fet de gaudir creant i oferint màgia haurien de ser els nostres objectius… No és l’objectiu fer-se famós, però si es produeix el miracle no hauria de ser un problema…

Per evitar suspicàcies… És aplicable a tots aquells il·lusionistes contemporanis, que en algun moment han estat en boca de tots… I estic segur que Houdini va tenir molts mags detractors en el seu moment també…

Els que tenen el mèrit d’haver transcendit han afavorit la popularització del nostre art…

El reconeixement…

Després de molt pensar-hi, crec que hem de respectar els que aconsegueixen altes quotes de popularitat per moltes raons, perquè fan visible la màgia, gràcies a ells es programa més màgia, més actuacions, la màgia es posa de moda… Les seves aparicions a televisió ens permeten reflexionar, fins i tot si hi ha jocs que no ens agraden com els presenten els mags famosos, potser això ens fa créixer com a mags com a exemple negatiu, de tot se n’aprèn, de veure jocs que ja no es presentaven i que tornen a popularitzar-se, que després et poden provocar idees que potser faran que facis nous jocs.

Quan s’han emès nous programes de màgia a televisió, això ha fet que neixin noves vocacions màgiques, també permet que altres mags tinguin oportunitat de mostrar-se en mitjans de masses. Que es publiquin capses de màgia, llibres… Em direu, capses que són per a nens… Sí… Però jo, com que també trobo estimulant intel·lectualment els productes d’iniciació…

Tot això ho dic amb ànims de créixer…

I no vull que sembli que jo no ho he fet mai… Sí, ho he fet… Però quan he pres consciencia que no es pot simplificar, hi he guanyat d’alguna manera, m’he reconciliat amb tots els moments que m’han servit per enriquir-me pel que fa a coneixements màgics…

No dic que no es pugui criticar qui sigui, si la crítica està fonamentada i segons l’opinió de cadascú, el que no entenc és que quan està de moda ficar-se amb un mag, la comunitat màgica s’hi llença en ple, i crec que molt sovint no és reflexiva o és signe de poca maduresa… No destria el gra de la palla, una decisió tècnica màgica dubtosa, discutible, fa que tots els mags tirin per terra la qualitat màgica del mag en qüestió sense adonar-se que indirectament, aquell mag els beneficiarà… Es tracta d’una cosa tan bàsica com el reconeixement cap als que en algun moment ens han fet créixer, sigui com sigui, com a mags…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more