2017 agost | offmàgia

La inconsciència tecnològicament màgica…

Aquest estiu, a París, encuriosits, vam assistir a un espectacle de màgia… Es tracta de Miracles, del mag Moulla. A la nit, no vaig poder evitar esbossar el següent text, fruit de la meva indignació… Que consti que a França es fa molt bona màgia i que vaig triar malament… Però, com dic en el text, de tot se n’aprèn…

Tot i ser París i en un teatre, tot i que el tràiler era interessant, ha resultat ser decebedor…

Mireu el tràiler…

https://www.youtube.com/watch?v=myuJ38bd9RA

De qualsevol experiència màgica se n’aprèn… I encara diria més, se n’aprèn més de les males experiències… Com és aquest cas…

La premissa inicial era interessant, mescla de tecnologia i màgia. Tema molt “a la mode”, com dirien a França…

Un mag jove, ens prometen història de la màgia mesclada amb tecnologia i realitat augmentada…

I que ens trobem a l’espectacle del “Palais des Glaces” ? Doncs, una pantalla amb projeccions, un renegar de la màgia clàssica des de l’inici de la funció, una demostració d’incultura màgica i immaduresa, per exemple: escriuen malament Garcimore com a Garcy More, en una projecció i l’actuant en fa mofa,  quan es tracta d’un dels mags més mediàtics, que ha tingut el país veí. Un mag que ha estat estimat per moltes generacions i entenc que caldria tenir-li un respecte. Caldria veure si en Moulla, serà tan conegut i estimat com ell…

Hi ha bones intencions, com la d’explicar l’història de la màgia amb imatges, es parla de la màgia medieval, demostrada amb un joc molt modern com són les boles d’esponja (és ironia). El que m’indigna és que l’il·lusionista renega dels clàssics a l’inici però utilitza mètodes clàssics durant tot l’espectacle. En fa burla realitzant jocs amb mocadors, barret, conill, corda, cartes i llums que sorgeixen de la punta dels dits… Jocs que funcionen en el seu públic, per cert, tot i estar realitzats de forma no molt depurada.

El problema és que si en renegues, has de saber superar-ho… O no renegar-ne i respectar-ho, que seria la millor opció. Ja que sense tots aquells jocs que consideres menors, tu no estaries en un teatre, fent màgia que creus que és millor…

El triler fet a un infant és interessant. Tot i que fa aparèixer caramels amb la cassola més clàssica del món… A mi em sembla bé el joc, però on està la modernitat constantment recordada ?

Mostra imatges de David Copperfield, la desaparició del vagó de tren, i diu que els mags dels anys 80 feien il·lusions fora dels teatres, com si tot això fos passat i ell ho revolucionarà… No s’hi compara directament, però…

A la publicitat de l’espectacle, d’un cartell que ens trobem penjat per tota la ciutat, hi ha una frase d’un mitjà que compara el mag en qüestió, com el nou David Copperfield. El del mitjà no en té ni idea de màgia, però el nostre mag protagonista no hauria de permetre que es posi aquesta frase al tríptic… Resulta insultant i enganyós…

El joc amb paraigües que apareixen des de la pantalla està molt bé, però no és nou. Evidentment, si el discurs de tot l’espectacle fos un altre, m’hagués agradat més el número en qüestió. Si ens fixem amb els detalls, molts il·lusionistes han materialitzat objectes des d’una pantalla, molt abans que naixés el nostre protagonista d’avui. Si vols ser un pioner, has de respectar els antecessors, si no, no deixes de semblar un inexpert una mica insolent, segons el meu punt de vista. Segur que els assistents que no eren mags, s’ho van passar bé i no van percebre el que estic escrivint…

Després, un casc de realitat virtual que gaudeix una espectadora i que els altres veiem a la pantalla. Una carta virtual girada al revés al mig de les altres… L’espectadora pensa en una carta… Les cartes reals estant en una capsa… I la carta al revés és la que ha pensat l’espectadora… Us sona ? Un altre cop un clàssic (executat de la forma més maldestre tècnicament, per cert), que és de l’època de Dai Vernon i que fem tots els mags en l’actualitat… Ah ! Ja ho entenc, fer màgia del segle XXI consisteix a fer clàssics en una pantalla i fer creure als espectadors que no és màgia clàssica !

A continuació, una bola amb una llum dins (la innovació, déu ser la llum de dins) volta pel públic i els espectadors pensen conceptes, el mag els dibuixa maldestrament en una Tauleta (com que és amb una Tauleta fa modern, encara que els dibuixos resultin poc estètics i els mots mal escrits, amb lletra infantil). I al final, dins un sobre apareix la predicció escrita… Ui que modern ! Per cert, la predicció surt escrita en un paper, massa clàssic potser, no ? Per un mag del segle XXI ?

I per ser modern, has de fer màgia amb mòbils… Després d’un sobre penjat, aquest cop una capsa penjada…

Un mòbil d’un espectador dins un globus, trinxat… De veritat, a l’alçada de la pel·lícula, un espectador del segle XXI, pensa que un mag li destrossarà expressament el seu mòbil ? Si aquest fet és casual, crec que seria més efectiu, si no, els espectadors, penso, entren en el joc, fan veure que s’ho creuen i no hi ha emoció…

Després de filigranes amb la pantalla, el mòbil, embolicat dins del globus, apareix dins la capsa… Sóc jo o a nivell estructura de l’espectacle, fer dos jocs seguits on fas aparèixer dos ítems seguits dins quelcom penjat no és bona idea ?

Per altra banda, aquest joc és un clàssic, si canviem el mòbil per un anell deixat per un espectador, seria el mateix…

Com a conclusió, cal respectar els clàssics, cal saber-ne molt per gosar dir que alguna cosa és pitjor i que tu innoves, quan no innoves realment.

Compte amb la màgia tecnològica… Fer màgia innovadora no vol dir només utilitzar pantalles, Tauletes o mòbils. Caldria que aquesta suposada modernitat transcendís més, penso…

Sinó, no deixa de ser màgia clàssica on hem substituït les pissarres de guix per pantalles, que ja són màgiques de per si, en mans de tots els espectadors, i per això no cal que els mags vinguin a fer màgia amb elles…

Un exemple de màgia multimèdia amb més entitat, segons el meu punt de vista, és la de l’il·lusionista japonés Hiroki Hara

https://www.youtube.com/watch?v=G4hmELQSr70

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Espai de Màgia Temàtica – Ferran Homar – Màgia i Cinema al Caixaforum

Agenda Màgica



Fins dimecres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

read more

Cartells Clàssics Impressionants…

No em canso de descobrir cartells de màgia clàssics… L’altre dia vaig trobar aquest web que en desglossa alguns… Alguns, no sóc conscient d’haver-los vist mai… Són joies de la nostra història… He fet un mosaic que els engloba tots… Podeu accedir al web mashable.com per veure’ls en gran…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

18a Nit d’il·lusió

Agenda Màgica

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more