2017 desembre | offmàgia

Hausson Juga amb la Màgia… A La Seca Espai Brossa…

Sempre és un esdeveniment presenciar un nou espectacle d’en Hausson. Periòdicament, l’il·lusionista ens regala, a La Seca Espai Brossa de Barcelona, joies de màgia teatral. Des d’ahir dia 13, tretzè espectacle que estrena al teatre del Born, fins al 21 de gener, ens ofereix “Jugant amb la Màgia”. Es tracta d’una estimulant proposta escènica creada per Hausson i dirigida per Ferran Madico. A escena l’ajuden dues partenaires, interpretades per Esperança Crespi i Rosa Forteza.

Vam tenir la sort d’assistir a la primera representació… I ja sabíem que les obres màgiques de Hausson són garantia de màgia de molt alt nivell… Va ser una vetllada memorable…

Cada nit, La Seca Espai Brossa es converteix en una sala de joc màgica. L’il·lusionista ens proposa jocs clàssics, enmig de projeccions que contextualitzen els daus, la ruleta, els dòminos, les boles de billar, parxís, bingo… Jocs que en mans d’en Hausson adquireixen tocs màgics singulars. L’artista, elegant, juganer, manipula meravellosament, cartes, boles, anelles, fitxes de casino…

A més de les manipulacions impressionants, algunes de les quals són inèdites, l’artista enllaça màgia vinculada al món dels jocs d’atzar, il·lusions sorprenent, endevinacions miraculoses, enginyosos encerts, que fan que l’espectacle tingui diferents punts d’unió: manipulacions, jocs d’atzar màgics i grans il·lusions escèniques…

Un respecte absolut cap als espectadors, un dels aspectes que més agraeixo quan veig un espectacle de màgia i que, amb Hausson, sempre és marca de la casa… Sempre amb la simpatia i bona sintonia, que el caracteritza, l’il·lusionista convida al seu públic atònit, a implicar-se en els enigmes que li proposa. En un moment molt especial, tota la platea juga, amb un bonic efecte inèdit, que és vertaderament emocionant, provocant eufòria d’il·lusió a tot el públic assistent

A “Jugant amb la Màgia” també hi tenen cabuda grans il·lusions escèniques impecablement presentades… Quan tot és subtil, quan es converteix en lliçó escènica, quan menys és més i tot resulta millor… Maquillades en la temàtica juganera, de casino, que enllacen perfectament amb cada un dels jocs màgics mostrats a escena. Les grans il·lusions clàssiques transformades especialment per l’espectacle, creativament reinventades, fan que tinguin una nova vida i ni que les hagis vist algun cop, les redescobriràs en aquesta nova proposta escènica.

Les dues partenaires juguen a fer d’ajudants, realitzant divertides escenes que ironitzen, de la millor manera, amb l’estereotip del personatge que col·labora amb el mag. Fins i tot, en un moment de l’obra, escenifiquen un sketch màgic que resulta molt estimulant visualment. Tot molt ben interpretat, tot encaixa a la perfecció…

És molt gratificant veure un Hausson simbòlic, lligat a Joan Brossa, oferint moments poètics, que ens demostren que en l’art màgic, sempre hi ha formes innovadores i millors de realitzar presentacions creatives i d’arribar a l’excel·lència teatral.

Tot és fantàstic… El joc dels Cubs de Rubik és sublim, espectacular, per mi, sense cap mena de dubte, un dels molts moments més bells de l’espectacle, junt amb el joc del Parxís que és una joia, les manipulacions que emocionen, el joc col·lectiu que fa vibrar…

Hausson ens diu durant l’espectacle “La incertesa forma part del joc, tal com la màgia, de la incertesa…”, aquesta incertesa, aquest atzar, aquesta casualitat és una de les essències de “Jugant amb la Màgia” i fa que la proposta sigui molt emocionant…

L’espectacle és brillant, màgic, lúdic i estic segur que serà molt ben acollit pel públic que anirà a La Seca Espai Brossa. Aquests dies, on les festes de Nadal són ideals per anar al teatre a il·lusionar-se gaudint amb efectes màgics… Efectes màgics que aconsegueixen que durant uns moments, t’oblidis del món real, juguis i siguis molt feliç…

Que més pot demanar un espectador que va a veure una proposta de teatre màgic tan ben posada a escena, tan ben pensada, amb efectes màgics tan ben escollits i tan sorprenents ?

Mireu el bonic tràiler de “Jugant amb la màgia” (realitzat per Brenda Lucía Pinto)…

https://www.youtube.com/watch?v=ank6k4_X-9g

Més informació i entrades a laseca.cat

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Avui Hausson, estrena “Jugant amb la màgia”…

Agenda Màgica

Sempre és una gran notícia quan neix un nou espectacle de màgia. En Hausson és prolífic i ens en regala, periòdicament. Avui s’estrena Jugant amb la Màgia a La Seca Espai Brossa.

He tingut la sort de veure una funció prèvia i el nou espectacle de Hausson és brillant !

Demà, la crònica, al “Diari d’un Mag”

Més informació i entrades a laseca.cat

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Sempre he pensat que en un espectacle de màgia cal seguir les mateixes regles que en un entorn teatral… Molts il·lusionistes no tenen aquest criteri i molt sovint es comenten errors que estic convençut que un director teatral no permetria.

A continuació, reflexions sobre el que hauria de tenir en compte tot actuant a una gala màgica. Tenint en compte que és un gènere màgic que cada cop es realitza més en entorns a priori no professionals, penso que aquestes idees poden ser d’utilitat pels il·lusionistes que visitin el “Diari d’un Mag”… A mi em semblen evidents, però he comprovat que no tots els mags ho tenen en compte… Per tant, m’imagino que a algun lector, li pot servir…

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Preparació prèvia de la gala i gala en si.

Sigui en un entorn professional o amateur… Sempre cal tenir present que…

1 – Actuar és molt divertit però la preparació, els assajos, la concepció d’un espectacle és molt seria. Sempre cal planificar.

2 – Pel que fa a l’actitud personal dels actuants…

Cal respectar els companys, els seus assajos, el seu material, la seva màgia…

Cal respectar el públic que ens vindrà a veure, actuem per a ells, els actuants passen en un segon terme.

Cal disciplina i responsabilitat, en aquest sentit i en tots els sentits…

3 – Pel que fa als assajos…

Cal que només tinguin accés als assajos les persones autoritzades, ja que les distorsions afecten a tot el conjunt.

Les distraccions, bromes o comentaris que no aportin res a l’objectiu, que és que l’espectacle surti bé, no caben en l’univers de preparació i assaig d’una gala.

És preferible fer un assaig complet de cada número i per extensió, de tota la gala.

Res es pot deixar a l’atzar. Els assajos han de servir perquè tot estigui controlat.

Cal fer assajos, el més complets possibles, perquè el tècnic es faci a la idea de com volem que sigui el nostre número, durant l’actuació.

4 – Pel que fa a les escaletes i àudios…

Cal lliurar, amb dies previs a la Gala, una escaleta i àudios de cada número. És responsabilitat de l’actuant que la música surti bé. Si el tècnic no la punxa bé, hem de pensar sempre, a priori, que és culpa nostra, que no li hem sabut transmetre el que volíem… En principi, nosaltres som els únics responsables de què el nostre acte surti bé, de cara al públic.

5 – Pel que fa a la disciplina, des del punt de vista tècnic…

Cal seguir totes les instruccions indicades pel tècnic. Per exemple, en referència al fet que els micròfons estiguin sempre encesos i que ell els comanda…

6 – Pel que fa al tècnic…

Si el tècnic s’equivoca en directe, no se l’increpa durant l’actuació. Cal seguir actuant i cal confiar que ell ho reconduirà. Increpar-lo és greu i posa en perill el conjunt, ja que no sabem com es comportarà un tècnic estressat. A més, és una falta de respecte cap a la persona que hi ha darrere els controls.

No és el mateix actuar en un show unipersonal que en una gala amb més implicats. Tots els actes poden afectar els altres companys. Realitzar alguna temeritat desacredita el grup.

L’espectador no sap el que està previst. Per tant, si un tall de so no sona en el moment en què l’artista sap que ha de sonar, només ho sap l’il·lusionista i ell ho ha d’assumir i confiar en què tot sortirà bé.

En cas que un tall de so no soni quan realment cal, i això afecti el bon desenvolupament del número… Ens aturem, demanem elegantment al tècnic que ho rectifiqui o fins i tot ho intentem integrar en el guió, però mai amb crispació.

Sempre hem de pensar que hi ha una persona darrera els comandaments de la taula de so. A més, en l’àmbit dels espectadors, no sempre serà ben entès una increpació en directe del tècnic.

7 – Pel que fa a la improvisació, durant l’espectacle…

Cap actuant ha de realitzar cap acció, cap joc, que no estigui previst. No és concebible amagar a ningú, direcció o tècnics, una acció que es farà durant l’actuació. Ja que això pot afectar a la seguretat o tècnicament, al correcte desenvolupament de l’espectacle.

Si es lliura amb temps, un guió a un presentador. Cal que sigui respectat. Ja que segur que el text el beneficiarà. En tot cas, els canvis es parlen abans. No es canvia durant l’actuació, improvisadament.

8 – Pel que fa a la humilitat de l’artista…

Si ets un artista vertaderament humil, hi ha més possibilitats que la sort et somrigui… O almenys, seràs més feliç i faràs que els que treballen amb tu, també ho siguin…

9 – Pel que fa a l’experiència adquirida en una Gala…

De qualsevol experiència, després d’una gala, sigui positiva o negativa i més de les negatives… Se n’aprèn…

10 – L’única manera que tot surti bé, és que tot estigui controlat.

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Radiografia d’una intervenció televisiva màgica… (2)

Fa unes setmanes vaig començar explicant com havia preparat la meva intervenció televisiva a l’Scènik. Si no l’has llegit encara, llegeix l’anterior article, al següent enllaç, i continua amb el text que segueix…

Abans que te’n parli, mira el tràiler… I si vols veure la secció completa, trobaràs el vídeo sencer, al final d’aquest article…

https://www.youtube.com/watch?v=vCpKfpHyEc4

Una de les coses que tot creador ha de tenir clar, és que estàs sol, et poden ajudar, però la decisió última és teva i com sempre un gran poder comporta una gran responsabilitat…

Tal com vaig explicar l’altre dia, havia assajat fins diumenge 3 jocs, i 2 d’ells no em convencien… Per alguna raó tècnica, no ho veia… I això aniria en detriment de la meva intervenció televisiva…

Dilluns al matí, m’aixeco, dutxa… A la dutxa les idees, molt sovint flueixen… Vaig pensar en les paraules que havia llegit al llibre de Jandro… En aquell capítol on explica que les coses acaben sortint, que ell té una secció de màgia a El Hormiguero i que a més té un càrrec important dins el programa… Ell diu que amb la seva agenda tan plena, hi ha moments que fins a l’últim moment, encara li falta alguna cosa per la seva intervenció… I que al final… Com ell diu “siempre sale…”.

Fins a l’últim dia no has de tenir por de canviar d’idea. Pot ser esgotador però val la pena, ja que l’objectiu és el resultat final. Tot suma…

Doncs, dilluns al matí, a la dutxa, després d’haver-me anat esgotat a dormir la nit anterior… Vaig pensar que sortiria… No sabia com però resoldria els dos problemes que tenia… A vegades cal ser analític… Saps el temps que tens, saps el que et falta… Em faltava resoldre dos jocs que no veia… Vaig aprofitar el dia… Anant cap a la feina ja tenia una primera solució… A migdia ja se m’havia acudit que més podia fer… A la tarda-nit, vaig enviar vídeos que s’emetrien durant la meva intervenció, als del programa, assajar el nou guió gravant-me, imprimir Tour Eiffel i dibuixos de Cubs de Rubik per la bossa. Dormir…

L’endemà, feina tot el dia i cap a la tele…

Els jocs, el de la poma se m’havia acudit fa uns mesos. Gràcies al programa, he pensat un mínim guió i li he posat nom, l’efecte l’he batejat “Newton”. Es basa en un efecte clàssic, en faig una versió, però la versió que vaig fer a la tele és inèdita. El joc del Cub de Rubik el faig així al meu espectacle, amb aquesta presentació. Els dibuixos de Cubs de Rubik a la bossa, va ser una idea que vaig tenir dilluns… També genuïna meva. Ja que em funcionava amb el guió, parlava de dibuixos i els dibuixos incidirien en els objectes. De les idees que estic més satisfet, i que, penso, és ideal per la presentació d’aquest joc a televisió. El joc, ja el tenia assajat de fa mesos, el faig a l’espectacle. Per tant, els recursos que tens t’ajuden en anar de pressa per complir un termini… Els daus que apareixen, els feia fa molts anys, un recurs d’aquests amagats al fons de la ment, que vaig buscar dins d’una capsa perduda i que vaig agrair tenir-ne alguns que encara no havia estrenat…

Al final, la rutina, segons el meu gust, em va quedar rodona. Tots els objectes adquirien una relació entre ells mentre apareixien a pantalla. Tot lligat, nexes que em permetien seguir un fil connectat, tot connectat, tal com m’agrada… De fet, la clau és que em sembli rodó a mi per poder-ho fer bé. Així, va quedar tot molt orgànic…

Pel que fa als nervis, dimarts a la tarda estava molt nerviós. Però quan vaig entrar al plató, com que tot van ser facilitats, els nervis van desaparèixer de cop i ho vaig gaudir molt. M’ho vaig passar molt bé perquè ho tenia tot preparat, perquè havia viscut el procés creatiu a fons…

La conclusió és que he après molt. I que he adquirit eines per les pròximes ocasions. Tot es basa en treballar i en aprofitar les oportunitats, els moments, que potser mai tornaran i que cal sempre agafar al vol…

https://www.youtube.com/watch?v=MUbVrsl6FCg

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Il·lusionistes amb Turbant…

Arran del disseny que vaig concebre pel cartell de la Gala de les Olimpíades que vam realitzar el passat dissabte 2 de desembre als Lluïsos Teatre

Vaig reflexionar sobre aquesta icona, la del mag Alexander, que em va servir de model…

He trobat a la Wikipedia històries molt interessants sobre el personatge…

Claude Alexander Conlin (30 de juny de 1880 – 5 d’agost de 1954), també conegut com Alexander , C. Alexander , Alexander the Crystal Seer i Alexander the Man Who Knows , va ser un autor espiritual americà, mag de vaudeville especialitzat en mentalisme i actes de lectura psíquica, vestits amb vestits d’estil oriental i un turbant emplomat, i sovint usava una bola de cristall com a puntal. A més d’actuar, també va treballar de forma privada per als clients, donant lectures. Va ser autor de diversos llibres de psicologia , així com textos per a artistes escènics. El seu nom artístic va ser “Alexander”, i com a autor va escriure sota el nom de “C. Alexander”. ( Font: Wikipedia )

Alexander va invertir una gran quantitat de diners en la producció i impressió de bells cartells de cromolitografia per al seu espectacle. Quan es va retirar de l’escenari, va mantenir aquests en emmagatzematge i finalment va vendre els cartells no utilitzats i tots els seus equips i accessoris escènics a un comerciant màgic, Robert Nelson, a Ohio el 1944. Nelson al seu torn va vendre parts de l’espectacle i molts dels cartells a un altre mag, Leon Mandrake , que va realitzar una gira al Pacífic nord-oest durant la dècada de 1950 sota el nom d’Alexander per fer ús de la gran oferta de cartells a tot color. D’aquesta manera, els que van veure un espectacle de “Alexander” en la dècada de 1950 van ser testimonis d’un espectacle recreatiu de Mandrake. [2] [4] ( Font: Wikipedia )

A continuació, resultats de la meva recerca…

Cartells Alexander

Els cartells de l’il·lusionista són molt bonics…



Referències en llibres i cinema…

L’altre dia, a l’aparador d’una llibreria vaig veure la tapa d’un llibre, es tracta de La mona de l’assassí, de Jakob Wegelius. I em vaig adonar que veia turbants per tot arreu…

L’actor Sadakichi Hartmann, que va fer de mag de la cort, l’any 1924, al film “El lladre de Bagdad”, si t’hi fixes, s’assembla a Alexander

El llibre de David Charvet repassa les gestes d’Alexander, l’home que sap…

Alexander… Fotos de l’il·lusionista…


Carlston i El Rei de la Màgia…

Trobo a Infocirco la història de la mítica tenda barcelonina “El Rei de la Màgia”, fragments que parlen de Carles Bucheli, Carlston, que encarnava un personatge d’il·lusionista amb turbant…

En Enero de 1932 Carles Bucheli Sabater, nacido en Barcelona el 9 de abril de 1903 y cliente de Partagàs, se hace cargo de la tienda renovándola pero manteniendo su estructura inicial y el ambiente único que siempre se ha respirado. En la fachada añadió “Casa fundada en 1881” para fijar la fecha de fundación del establecimiento, al conocer el ir y venir de fechas y traslados de los primeros años.
Carlos Bucheli Sabater, cuyo nombre artístico era Carlston y su espectáculo Misterios de la India era el más exitoso de la época, es reconocido como el maestro de los ilusionistas contemporáneos de Cataluña. Tras su muerte, en 1981, su sobrina, Joana Grau Bucheli, quedó al frente de la tienda.

Icona Pop

I tornant a Alexander, és símbol del misteri i l’il·lusionisme. Tinc una baralla Ask Alexander, on ell n’és la icona principal…

Mags amb Turbant en els Còmics…

Sargon The Sorcerer i Yarko The Great, dos còmics que ens recorden un altre cop que les influències màgiques arriben a tots els racons de la cultura…


Fins divendres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more