És fàcil ser un Mag ? | offmàgia

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Sempre he pensat que en un espectacle de màgia cal seguir les mateixes regles que en un entorn teatral… Molts il·lusionistes no tenen aquest criteri i molt sovint es comenten errors que estic convençut que un director teatral no permetria.

A continuació, reflexions sobre el que hauria de tenir en compte tot actuant a una gala màgica. Tenint en compte que és un gènere màgic que cada cop es realitza més en entorns a priori no professionals, penso que aquestes idees poden ser d’utilitat pels il·lusionistes que visitin el “Diari d’un Mag”… A mi em semblen evidents, però he comprovat que no tots els mags ho tenen en compte… Per tant, m’imagino que a algun lector, li pot servir…

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Preparació prèvia de la gala i gala en si.

Sigui en un entorn professional o amateur… Sempre cal tenir present que…

1 – Actuar és molt divertit però la preparació, els assajos, la concepció d’un espectacle és molt seria. Sempre cal planificar.

2 – Pel que fa a l’actitud personal dels actuants…

Cal respectar els companys, els seus assajos, el seu material, la seva màgia…

Cal respectar el públic que ens vindrà a veure, actuem per a ells, els actuants passen en un segon terme.

Cal disciplina i responsabilitat, en aquest sentit i en tots els sentits…

3 – Pel que fa als assajos…

Cal que només tinguin accés als assajos les persones autoritzades, ja que les distorsions afecten a tot el conjunt.

Les distraccions, bromes o comentaris que no aportin res a l’objectiu, que és que l’espectacle surti bé, no caben en l’univers de preparació i assaig d’una gala.

És preferible fer un assaig complet de cada número i per extensió, de tota la gala.

Res es pot deixar a l’atzar. Els assajos han de servir perquè tot estigui controlat.

Cal fer assajos, el més complets possibles, perquè el tècnic es faci a la idea de com volem que sigui el nostre número, durant l’actuació.

4 – Pel que fa a les escaletes i àudios…

Cal lliurar, amb dies previs a la Gala, una escaleta i àudios de cada número. És responsabilitat de l’actuant que la música surti bé. Si el tècnic no la punxa bé, hem de pensar sempre, a priori, que és culpa nostra, que no li hem sabut transmetre el que volíem… En principi, nosaltres som els únics responsables de què el nostre acte surti bé, de cara al públic.

5 – Pel que fa a la disciplina, des del punt de vista tècnic…

Cal seguir totes les instruccions indicades pel tècnic. Per exemple, en referència al fet que els micròfons estiguin sempre encesos i que ell els comanda…

6 – Pel que fa al tècnic…

Si el tècnic s’equivoca en directe, no se l’increpa durant l’actuació. Cal seguir actuant i cal confiar que ell ho reconduirà. Increpar-lo és greu i posa en perill el conjunt, ja que no sabem com es comportarà un tècnic estressat. A més, és una falta de respecte cap a la persona que hi ha darrere els controls.

No és el mateix actuar en un show unipersonal que en una gala amb més implicats. Tots els actes poden afectar els altres companys. Realitzar alguna temeritat desacredita el grup.

L’espectador no sap el que està previst. Per tant, si un tall de so no sona en el moment en què l’artista sap que ha de sonar, només ho sap l’il·lusionista i ell ho ha d’assumir i confiar en què tot sortirà bé.

En cas que un tall de so no soni quan realment cal, i això afecti el bon desenvolupament del número… Ens aturem, demanem elegantment al tècnic que ho rectifiqui o fins i tot ho intentem integrar en el guió, però mai amb crispació.

Sempre hem de pensar que hi ha una persona darrera els comandaments de la taula de so. A més, en l’àmbit dels espectadors, no sempre serà ben entès una increpació en directe del tècnic.

7 – Pel que fa a la improvisació, durant l’espectacle…

Cap actuant ha de realitzar cap acció, cap joc, que no estigui previst. No és concebible amagar a ningú, direcció o tècnics, una acció que es farà durant l’actuació. Ja que això pot afectar a la seguretat o tècnicament, al correcte desenvolupament de l’espectacle.

Si es lliura amb temps, un guió a un presentador. Cal que sigui respectat. Ja que segur que el text el beneficiarà. En tot cas, els canvis es parlen abans. No es canvia durant l’actuació, improvisadament.

8 – Pel que fa a la humilitat de l’artista…

Si ets un artista vertaderament humil, hi ha més possibilitats que la sort et somrigui… O almenys, seràs més feliç i faràs que els que treballen amb tu, també ho siguin…

9 – Pel que fa a l’experiència adquirida en una Gala…

De qualsevol experiència, després d’una gala, sigui positiva o negativa i més de les negatives… Se n’aprèn…

10 – L’única manera que tot surti bé, és que tot estigui controlat.

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Guions Màgics… Les frases clau en els jocs interactius…

Caminant pel carrer sento un senyor a una Terrassa d’un bar, parlant amb un altre, que diu… “Yo soy una mente libre, no creo en nada ni en nadie… Todo es mentira…”

He de reconèixer que em va fer gràcia sentir el “Tot és Mentida !”, una de les frases que utilitzo a la meva rutina de corda… Les frases a les rutines màgiques, tal com ho enfoco, són molt importants… Els guions poden tenir més o menys variacions, improvisacions fruit del moment, però les frases puntuals, les paraules en el moment oportú, són clau… De fet, podríem definir-les com les frases clau…

Sense les frases clau, segons la meva opinió, les rutines no tenen ànima… Són les que fan que els jocs tinguin entitat pròpia i segueixin endavant fins a l’objectiu final, el desenllaç del joc.

Llavors un guió màgic, mentalment, pot ser vist com una xarxa de punts, punts o etapes on hem de passar, per arribar al desenllaç. El que passa entremig, les frases que direm entremig, no importa tant que siguin exactes, cal tenir clar a la nostra ment, el concepte a tenir en compte en aquests moments entremitjos…

Aquest enfocament, segons el meu punt de vista, és vàlid per jocs molt interactius i amb la col·laboració del públic, el text d’enmig dels punts, molt sovint seran instruccions als espectadors, que et permetran arribar a l’etapa següent que té una frase clau, que has de dir ineludiblement perquè el joc funcioni.

Tot pot estar escrit, plasmat en un guió, però hi haurà jocs on serà millor deixar lliure una part, i no caldrà memoritzar-ho tot, només les frases dels punts claus… I tot semblarà molt fresc, arribant a un estat de quasi semiimprovisació estructurada quan parlem amb el públic…

Un exemple en un entorn no màgic, serien els acudits, en el que si no dius, en el moment adequat, la frase precisa, no fan tanta gràcia…

Bon cap de setmana ! Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb estructura creativa… (5)

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles que us lliuro en forma de fascicles setmanals… Mira els anteriors, abans de llegir el que segueix…

Siguis responsable… El tècnic t’ho agrairà…

Per què una Gala Màgica surti bé, cal que existeixi una escaleta tècnica. Per què una Gala Màgica surti bé, cal que aquesta escaleta estigui clarament definida abans de posar-se a treballar amb el tècnic de so i llums. És un acte de responsabilitat per part de l’organització de la Gala tenir-la planificada fins a l’últim detall, molt abans de començar. Durant les hores prèvies a la Gala, tenir l’escaleta escrita, facilitarà la feina al tècnic i a més ajudarà a la concepció de l’espectacle, és un doble guany… No és correcte que el tècnic hagi d’escriure des del principi, l’escaleta, unes poques hores abans que comenci l’espectacle. En aquest cas improvisar no és bo. La millor pràctica és tenir-la feta i treballar-la amb ell durant les hores prèvies. Ell hi inclourà les seves especificacions i hi aportarà els seus coneixements. Cal una col·laboració total amb ell, per part de qui organitza l’espectacle.

Cal tenir fets els deures…

Per molt que no sigui una pràctica habitual quan es realitza una gala amb mags, crec que hauríem de començar a canviar les coses. Perquè així contribuïm al fet que els espectacles surtin millors, o almenys fem tots els possibles perquè no hi hagin errades tècniques per culpa de la no planificació…

Siguis responsable… El públic t’ho agrairà…

Ja que si fas pagar una entrada, et deus al públic. Per tant, per responsabilitat, també, amb el públic, has de tenir-ho tot preparat prèviament…

Cal saber quina música sonarà…

Cal disposar de llistes de tots els talls de música, cal disposar d’aquesta música prèviament. Si, sí… Disposar de la música… Perquè tenir la música abans ? La primera raó serà pràctica… Sembla de sentit comú. Habitualment tindrem poc temps, per tant, tot el temps que es guanyi anirà a favor nostre. No és correcte, segons la meva opinió, esperar que vagin arribant els il·lusionistes i portin, cadascun en el seu format, la música en un llapis de memòria. Cal tenir-la abans. El fet que sigui una pràctica habitual no vol dir que sigui l’adequada… La segona raó és per l’homogeneïtzació de l’espectacle. Si la persona que prepara la gala ha sentit tots els talls de so prèviament, sabrà amb seguretat, de la mateixa manera que passa amb els jocs, que no es repetirà cap música. Estem fent un espectacle conjunt. Les individualitats van a favor del conjunt…

Fí de la cinquena part…

Seguiré parlant de la meva concepció de les Gales Màgiques, al sisè lliurament d’aquest article per fascicles, d’aquí a uns dies, al “Diari d’un Mag”

Fins la setmana que ve…

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Gales Màgiques amb Estructura Creativa… (4)

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles que us lliuro en forma de fascicles setmanals… Mira els anteriors, abans de llegir el que segueix…

Gales Màgiques amb premisses teatrals…

Una estructura clàssica requereix menys preparació…

Però fent-ho de manera més creativa, el resultat s’hi val… És igual que costi posar-ho a la pràctica. Prefereixo imaginar una gala dinàmica i divertida, treballar un guió, parlar amb els protagonistes abans i estalviar-me que l’espectacle resultant sembli un catàleg de números màgics… Prefereixo treballar-ho i evitar que l’espectacle no tingui ànima… A més, si la gala està treballada, el públic ho notarà i qualsevol petit error serà perdonat.

Amb l’estructura creativa, tot queda reforçat, els números màgics, en estar embolcallats per presentacions enginyoses queden millor i a més, en ser presentacions pensades i creatives no avorreixen al públic…

Podria assegurar que qualsevol elenc de mags, amb un guió que homogeneïtzi la gala fa que l’espectacle resultant sigui millor… La unió i la preparació sistemàtica de la Gala en són la força…

Estem fent espectacle ! És teatre ! Cal que el que rep l’espectador final, tingui qualitat…

I la meva sorpresa és que molts dels espectadors que van assistir a la Gala Màgica dels Lluïsos Teatre, no tenen present la feina que suposa preparar un espectacle d’aquestes característiques, perquè tot va sortir tan rodat que semblava improvisat… Més és menys… Més t’ho prepares i menys sembla preparat… La millor improvisació és la planificació…

En aquell moment me’n vaig adonar que allò només era el principi… Ja que l’estructura es pot millorar encara més… Espero tenir-ne l’oportunitat molt aviat… I que ho podeu gaudir…

La setmana que ve… “Siguis responsable… El tècnic t’ho agrairà…”

Fí de la quarta part…

Seguiré parlant de la meva concepció de les Gales Màgiques, al cinquè lliurament d’aquest article per fascicles, d’aquí a uns dies, al “Diari d’un Mag”

Fins la setmana que ve… i que tingueu un Màgic 2017 !

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Els Jocs de Màgia per nens no existeixen…

Segurament el títol de l’article d’avui no és del tot cert, però té una part de veritat…

Ho he reflexionat arran de saber que després d’una actuació meva, els meus nebots, nena i nen, de 5 i 8 anys, van confessar-me que el joc que més els hi havia agradat era el de la camisa de força…

Joc infantil… El joc de la camisa de forca !

Ho vaig trobar divertidíssim i molt interessant !

Realment, ho entenc, no hi ha res més emocionant que jugar a escapar-se… Ells ho han entès…

Fer màgia és jugar… I si el joc és molt impossible i té un component d’acció, segur que atraurà més als nens… Per tant, jo no sóc partidari de classificar tant els jocs en funció del públic a qui van dirigits… Si un joc diverteix i entreté, doncs, benvinguts siguin els ulls que el veuen, independentment de l’edat…

És possible que hi hagi nens que no entenguin, en la seva totalitat, un efecte en concret. I jo penso que no passa res. Hi haurà infants que es divertiran amb la música de l’efecte, amb el divertiment en sí i potser no entendran la carta que s’endevina, perquè no coneixen el valor de les cartes, però s’ho passaran bé, que és el que realment importa en un joc de màgia, tant és si el segueixes més o menys…

Un altre exemple, durant anys representava el joc de la guillotina, la víctima era un adult i els nens eren els primers que contestaven embogits “Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii”, quan jo preguntava si volien que accionés el mecanisme que, suposadament, tallaria l’extremitat d’aquell adult… Encantadors 😀

Per tant, un mateix joc pot tenir diferents nivells, estrats o capes de comprensió i seguir essent molt efectiu escènicament…

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more