Harry Houdini | offmàgia

Un altre nou llibre sobre Houdini !

Cada any surten molts llibres sobre Houdini, reedicions, biografies, llibres que va escriure ell, assajos, contes curts, novel·les gràfiques… Houdini encara ven ! Això sí que és màgic !

En aquest cas, es tracta d’una biografia que segons subratllen a la portada, és la definitiva… Escrit per Eduardo Caamano, a Almuzara Edicions. El vaig veure, l’altre dia, a La Casa del Llibre, té una part central amb cartells i fotos… Segur que aviat estarà a la meva biblioteca…

Més info a grupoalmuzara.com

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Impressionant obra poètica sobre Houdini !!!

Amplis horitzons, els il·lusionistes, tenim el deure de veure tot tipus d’expressió artística… Ahir vam tenir el plaer de veure l’espectacle “Houdini, l’art de la fugida” a la Sala Fènix de Barcelona.

L’obra que ja ha complert la seva tercera temporada, i que, mea culpa, no havia vist encara, escrita i interpretada per Felipe Cabezas, dirigida per Berty Tovías i una excel·lent compositora de la música original, que la interpreta en directe al piano, Mara Lepore

És apassionant descobrir per primera vegada, és el que em va passar ahir, vaig veure una forma de teatre gestual, teatre d’objectes, vinculat al món de les marionetes, realitzat amb màscares, màscares que cobreixen el visatge de l’actor però que també, per exemple, poden expressar fora de la cara, un diàleg entre dos personatges, mitjançant dues caretes. Màscares que cobren vida, com per art d’encantament… El mateix Felipe Cabezas, es converteix, quan es cobreix d’una màscara, com si d’una metamorfosi màgica es tractés, en una marioneta gegant, en un personatge de la història… Els seus moviments, expressió corporal, aquestes transformacions, són impressionants, sembla com si hi hagués més d’un actor a escena… No… Ho fa tot ell… I això és màgia… Màgia teatral…

La història, és una recreació de la vida de Houdini, l’escapista, i narra des de la seva infància a Budapest, amb el seu pare i la seva mare ( l’actor recrea de manera sublim els tres personatges ), la seva arribada a Nova York, com a emigrant, passant per les seves primeres feines, fins a treballar en un circ, enamorar-se de Bess, convertir-se en mag i la seva mort per culpa d’un mal cop… Per tant, he vist Houdini escena, i ha sigut emocionant…

M’ha agradat veure que es representa la màgia que el pare de Houdini fa al seu fill, com un joc de nens, aquells típics jocs gestuals on se simula robar el nas d’un nen, la màgia està en el fet senzill, és una gran idea… O també aquells moments, on uns dits es transformen, en marionetes, aparentment improvisades, amb un gran contingut poètic…

Tot això narrat com si es tractés d’una pel·lícula muda, amb bonics cartells en blanc i negre, que et presenten les escenes, amb un piano ( i també en algun moment emocionant, la flauta ), brillant Mara Lepore, que interpreta una banda sonora, de la seva creació, plena de moments intensos quan cauen bombes a Budapest, quan toca la música que interpreta en un moment màgic, de forma invisible en Felipe a escena, tot sincronitzat perfectament, gran compenetració entre músic i intèrpret. En el col·loqui posterior a l’obra, ens han explicat que tant la música com el treball escènic, han sigut fruit d’un procés d’assajos, on han anat construint l’obra, una obra que des dels seus inicis ha sofert canvis que, dia a dia, ha anat enriquint-la. Una gran feina d’interpretació i de composició musical… Quan hi ha bona feina, es nota, i és el que hem sentit, presenciant l’obra.

L’espiritisme també és present a “Houdini, l’art de la fugida”, des d’un interessant altre punt de vista, des de l’altra banda, des de la perspectiva de l’il·lusionista… Podem presenciar un Houdini que sent la veu de la seva dona, de Bess i de la mèdium, mentre reviu moments de la seva vida, un Houdini impotent, que no pot travessar el mirall… I quan ressonen les paraules en el més enllà… “No hi ha ningú al món que pugui retenir a Harry Houdini…”el cercle es tanca i ens lliuren totes les claus de la fugida…

I l’escapisme ? Sí, tota l’obra és un gran homenatge a l’escapisme, mitjançant el teatre gestual, en Felipe interpreta al protagonista dins l’aigua, traient-se cadenats, escapant de lleons… Tot gràcies a la imaginació que ens activa, sense lleons, sense cadenes, sense aigua… No cal… tot ho veus si t’hi fixes bé…

Sempre dic que és necessari, que és imprescindible, que en particular, els il·lusionistes s’enriqueixin veient tota forma d’art. Ahir vaig veure una obra sobre Houdini en el que no hi havia cap joc de mans, estrictament parlant, però on he vist molta màgia, ja que com que és obra de gest, sense text, amb màscares, l’espectador ha d’imaginar. En el fons, és una mica el mateix procés de quan hom presencia una obra d’il·lusionisme.

Crec que la comunitat màgica hauria hagut de donar més suport, d’alguna manera, a aquesta obra, ja que és un gran homenatge a l’escapista més conegut i per extensió a tots els que ens dediquem, d’alguna manera a aquest art. L’art màgic és un art teatral, que per créixer, ha de beure de totes les formes de teatre…

El present text, que segurament arriba tard ( però potser mai és tard per descobrir ), per falta d’atenció meva, pretén mostrar la visió d’un mag que veu una obra vinculada al seu món i creada amb tot el respecte cap al nostre bell art… Gràcies Felipe i tots els que heu fet possible “Houdini…”

Us recomano que aneu avui, última funció a la Sala Fènix, a veure aquesta impressionant peça teatral, que segur, que seguirà tenint un llarg recorregut, allà on es representi. Tingueu en compte que fins i tot s’ha representat a Londres…

Podeu llegir-ne la informació al web de la Sala Fènix i llegir totes les bones crítiques que ha obtingut…

Mireu-ne el tràiler:

https://www.youtube.com/watch?v=vMsCFE9lBSI

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Houdini…

Apunt Màgic

Avui, nit de Halloween, de la Castanyada…

Trista efemèride, avui fa 90 anys que va morir en Houdini

I avui, a les 21h00, anirem a veure l’obra “Houdini, l’art de la fugida”, a la Sala Fènix de Barcelona…

M’han explicat, que avui, especialment, al final de l’obra, hi haurà un interessant col·loqui…

Us en parlaré, la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Superherois Màgics…

El diari del “Diari d’un Mag”…

Houdini, Superheroi

El meu amic Joan Carles del blog Friki Attack, m’avisa que s’ha publicat aquest mes un còmic que relaciona Batman i Houdini

Gràcies Joan Carles !! No deixeu de visitar el seu blog ple de referències sobre ciència ficció…

M’al·lucina pensar el gran efecte de màgia que ha aconseguit en Houdini, viatjar en el temps i ser una icona immortal convertint-se, aquest cop, en heroi de ficció… En Houdini segueix present, encara avui dia, en les reedicions dels seus llibres, en el moment més inesperat d’una conversa i en qualsevol manifestació cultural…

En Houdini és una icona pop… Li haurem de proposar a l’Antonio Díaz que vagi a conèixer-lo…

Parlant de…

El Mago Pop

Ja van dos episodis, d’aquesta nova entrega de El Mago Pop, el superheroi màgic de Discovery Max i ja és una cita obligada dels divendres a la nit veure com es va desenvolupant l’aventura que ens explica Antonio Díaz !!!

Dir que he notat entre els meus confrares mags, una enveja que tendeix a menysprear els èxits dels altres… Que voleu que us digui… La màgia es representa principalment pel públic i si als mags no els hi satisfà alguns dels jocs que realitza un mag que surt per la tele, doncs potser és, precisament, perquè aquesta màgia va dirigida al gran públic i no als entesos en la matèria. També seria interessant veure què passaria, si aquests mags, que tant critiquen, estiguessin fent un programa de televisió, amb totes les dificultats de producció que això suposa…

A mi m’agrada el programa, explica una història, la màgia és espectacular, sap comunicar i connectar amb els espectadors… És clau en l’art màgic… Emocionar al públic… Em reafirmo amb l’article que vaig fer sobre el programa, un dels aspectes de què parlava és perquè la màgia gravada no pot tenir les mateixes condicions que la màgia en directe, ho podeu llegir Aquí: El Mago Pop… Excel·lent !!!! (“Diari d’un Mag” – Novembre 2013).

I parlant de màgia a televisió…

Més màgia a televisió…

La setmana passada van aparèixer en Dani Daortiz, junt amb en Luis Piedrahita a l’Hormiguero d’Antena 3… En aquell moment em van trucar per avisar-me que “sortien uns mags per la tele”, m’agrada que m’avisin per dir-me que hi ha màgia per la tele…

Màgia amb cartes al·lucinant… Estic content que cada cop hi hagi més il·lusionisme a televisió… Fer màgia per la tele és complicat… Els mags, com a vertaders superherois, hem de treballar amb condicions molt complicades en situacions de directe… Com més mags hi hagi i més diferents siguin, més enriquidor serà el panorama màgic televisiu i això beneficiarà a tots, a mags i a espectadors… I com més mags surtin per televisió, més s’ompliran els teatres per veure màgia… espero…

https://www.youtube.com/watch?v=5Z5GHF9x1Lw

I tornant a Houdini…

“Engañar a Houdini”…

Aquesta setmana he acabat de llegir Engañar a Houdini de Alex Stone. En vaig parlar fa unes setmanes, Aquí, al “Diari d’un Mag”.

Em sembla un llibre sublim. Que mostra els rerefons d’aquests superherois misteriosos, que som els mags… Jo, com a mag, he devorat el llibre i m’ha interessat molt. També penso que hi ha algun detall secret d’algun joc que no hagués calgut que s’expliqués en un llibre pel gran públic, ja que segurament el relat hagués sigut igual de rodó…

Que els super poders de la màgia us acompanyin, fins la setmana que ve…

La setmana que ve un nou capítol, molt interessant, del “Realitat o Ficció ?” al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Alex Stone ens enganya ?

Avui us parlaré d’una novetat editorial, es tracta de “Engañar a Houdini” de Alex Stone, editat per Editorial Debate.

El llibre relata la història de l’autor, que ens explica, en primera persona, el seu recorregut iniciàtic, no sempre fàcil, pel món de l’il·lusionisme, els seus fracassos, el seu procés d’aprenentatge, la recerca d’un mestre, les seves visites a les tendes de màgia de Nova York, a les associacions màgiques nord-americanes…

Des que va caure a les meves mans, l’estic devorant, ja que qualsevol text que versi sobre il·lusionisme em fascina, els llibres ens obren les portes a altres mons, a altres vides… Per tant, des d’aquest punt de vista, el que puc explicar sobre el llibre és positiu, ja que em produeix satisfacció, m’aporta coneixement i per tant felicitat…

El que em desconcerta una mica és que, pel meu gust, potser explica massa detalls dels secrets de l’il·lusionisme, detalls que els lectors no caldria que sabessin i que potser ni els interessa…

A mi ja m’està bé, els mags ens podem sentir còmodes, en llegir el llibre, ja que relata anècdotes entretingudes, històries que ens poden resultar familiars o que, almenys, podem entendre d’alguna manera, ja que el recorregut d’un mag té molts vessants i llegir les experiències d’un altre col·lega sempre pot aportar-nos riquesa al nostre propi recorregut…

Sí, però…

És lícit utilitzar terminologia màgica secreta en un llibre pel gran públic ?

La meva resposta és no. Ja que és possible parlar de màgia sense explicar detalls, com ho faig cada setmana aquí, al “Diari d’un Mag”

El dilema ètic…

Al començar a llegir el llibre van sorgir-me els següents dubtes…

Primer… Parlo al blog d’un llibre que explica secrets ?

Segon… Que un mag el llegeixi no és un problema però… És bo que un neòfit llegeixi un llibre on s’expliquin secrets ?

Tercer… Quan escric i el text és llarg, algú arriba al final ? (riure)

Crec que el que cal, i per això en parlo avui, és que la gent sàpiga que en el llibre s’expliciten secrets. Entenc que és el principal problema, no saber que al obrir el llibre pots saber conceptes que no volies conéixer. El fet de saber el que es trobarà i a partir d’aquí, l’elecció de llegir-lo, de traspassar la frontera, és en mans del lector… Que de llibres de màgia n’hi ha molts… Que jo aprenc molt gràcies a llibres de màgia… Que els llibres són font de coneixement… Clar que aquest no seria ben bé un llibre de màgia…

Amb aquestes línies vull deixar clar que qui no vulgui saber els secrets que no llegeixi el llibre.

Sí però, com pot percebre l’obra, una novel·la amb termes màgics que revelen secrets, una persona no iniciada ?

Jo no ho puc saber, ja que ho llegeixo amb el meu bagatge i tal com he dit, no acabo de veure clar el fet que s’explicitin tants detalls tècnics i termes màgics.

El que em fa pensar és que potser la novel·la va més dirigida, en el fons, als mags ? No dic que sigui una novel·la dirigida als mags, sinó que, naturalment, a la pràctica, se l’acabin llegint i gaudint-la més els mags ? Aquest seria un tema per un altre dia, però, és possible que hi hagi espectacles de màgia, que al final tenen més públic format per mags, que de públic “no-mag” ?

Tot i que jo diria que no desvetlla màgia directament, desvetlla termes tècnics, que cal imaginar-se i no són trivials i penso que un lector neòfit en la matèria no seguirà les instruccions explicades tan fàcilment… I pot, fins i tot, desconnectar en moments del text que es tornen més complicats…

Els secrets…

Contraportada del llibre, on es pot llegir la seva sinopsi

En llegir aquestes explicacions, un espectador de màgia sabrà com són els mecanismes interns d’un joc per aconseguir saber com funciona ?

A primera vista, jo diria que no… Que l’espectador, llegint el llibre, pot intuir més coses ? Potser sí…

Però també cal que tinguem clar que, avui dia, els espectadors no són innocents i ja saben que fem “trampes”… No saben quines, però saben que la màgia no es produeix per art d’encantament i que fem maniobres secretes amb la baralla per fer-la realitat…

Que l’espectador, llegint el llibre tindrà més pistes ? Sí… Tindrà més pistes… Clar que si l’espectador va a la xarxa i busca, trobarà i potser trobarà informació desordenada, que és pitjor… A més, en aquest cas estem parlant d’un llibre, que no és tan visible que els vídeos d’internet… Qui vulgui saber sabrà…

Per tant, millor que la informació tingui una mica de cara i ulls… Per altra banda, si algú està interessat en la màgia i vol llegir llibres on li expliquin els secrets, només cal que els compri… A les llibreries genèriques hi ha llibres de màgia, a les tendes de màgia, a internet… La informació hi és si la vols saber… Però això no significa, llegint un llibre on s’expliquen els secrets, que l’il·lusionisme quedi totalment desvetllat i que quan vegi un mag en directe sàpiga com ho fa realment…

Clar que el llibre també parla de física (ja que el seu protagonista-autor és també científic)… I les novel·les sobre catedrals expliquen bases de construcció de les catedrals… Però… És el mateix explicar detalls de física quàntica que secrets de màgia ?

No…

Ja sé que normalment sóc molt dràstic amb tot intent d’explicar els secrets, i segueixo pensant el mateix, però potser si els secrets estant amagats dins un llibre no estant tant a l’abast, ja que cal fer un esforç intel·lectual per entendre els conceptes que s’hi expliquen…

Un esforç similar que potser requereix llegir aquest text llarg que estic escrivint avui (és per contestar el tercer dubte que em plantejava al principi, els dos primers ja estan contestats…)

No vull generar polèmica amb les meves opinions, simplement, si us en voleu fer una, llegiu el llibre, tothom és lliure de pensar el que vulgui i estaré encantat de sentir altres percepcions… Amb el meu text reflexiono i m’agradaria provocar reflexió…

Podeu llegir el primer capítol de “Engañar a Houdini” a la pàgina de l’editorial: www.editorialdebate.com

Un llibre polèmic entre els mags…

“Fooling Houdini”, les edicions originals de “Engañar Houdini”

Quan es va publicar, originalment a Estats Units, el llibre va ser criticat per la comunitat màgica, es discuteix el títol del llibre, ja que tot i fer referència a la famosa anècdota de Dai Vernon desafiant en Houdini (en vam parlar Aquí, fa un temps), al llibre s’esmenta l’anècdota, però segons Ricky Jay no s’explica tal com va passar.

Es critica també que tot i esmentar en Houdini en el títol, el llibre no parla del famós mag (tret de l’anècdota).

Jo penso que el fet que el títol no sigui referència directa respecte al que tracta el llibre no és un problema, ja que una obra pot tenir un títol que inspira del que tracta, aquest mateix article té un títol “Alex Stone ens enganya ?”, que és per provocar deliberadament. Un bon títol ha d’atraure l’atenció, com els jocs de mans, com en els espectacles d’il·lusionisme, com en la publicitat, que utilitza aquesta argúcia totalment lícita, segons el meu parer.

La polèmica, també ha sorgit arran d’aquesta desinhibició respecte a explicar els secrets a la que m’he referit anteriorment.

Hi ha  qui esmenta que els fets s’assimilen als escàndols que es van generar quan el mateix Houdini publicava llibres on explicava secrets màgics… Com per exemple Handcuff Secrets (1909).

El prestigiós mag Ricky Jay va fer un article al Wall Street Journal, en què diu les raons per les quals no li agrada el llibre de Alex Stone. El mag critica els errors històrics del llibre, diu que les dades no s’ajusten molt sovint a la realitat, no està d’acord amb com ho enfoca l’Stone i culpa que un mag novell escrigui un llibre. Llegint l’article, entenc el seu punt de vista…

Podeu llegir l’article de Ricky Jay: Aquí

Si el llibre desinforma, és un problema…

Però jo no li trec valor a l’habilitat de Alex Stone. Explicar la seva història, publicar-la i que arribi al gran públic és un mèrit. Puc estar d’acord o en desacord amb coses que diu en el llibre, però explicar-ho, té el seu sentit i a més, les històries que relata m’han entretingut i si s’entén com una ficció novel·lada, doncs endavant…

I si ho mirem en positiu… potser el llibre pot afavorir a fer néixer noves vocacions ?

Crec que totes aquestes polèmiques no són tan dolentes, ja que afavoreixen el fet de parlar de màgia, de reflexionar, d’equivocar-se, de popularitzar l’il·lusionisme, de llegir, d’escriure un article al “Diari d’un Mag”

Podeu consultar el web d’Alex Stone sobre el llibre, a foolinghoudini.com. Hi podreu veure les referències bibliogràfiques que ha utilitzat, és una llista molt llarga: referències bibliogràfiques.

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more