Juan Tamariz | offmàgia

Juan Tamariz a Late Motiv d’Andreu Buenafuente

Apunt Màgic

Per començar el cap de setmana amb alegria, un vídeo de l’aparició de Juan Tamariz, al programa, que s’emet al Canal #0, Late Motiv d’Andreu Buenafuente. Sempre és refrescant veure en Tamariz, és emocionant sentir en Buenafuente anunciant “¡ Que entre Juan Tamariz !”.

https://www.youtube.com/watch?v=4XC_16z2klM

Bon cap de setmana !

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Un Setembre ple de màgia a Barcelona !

Aquest mes de setembre comença fort, pel que fa a espectacles de màgia a la ciutat de Barcelona.

La Gran Ilusión – Antonio Díaz

Teatre Tivoli – del 1 al 18 de Setembre

El Mago Pop, realitzarà, tal com diu el subtítol en el cartell, la seva “gran despedida” dels escenaris barcelonins. Un show màgic que ha estat rècord d’espectadors a Europa i que segueix fascinant els milers de persones que van a veure les seves representacions.

Dijous passat, Antonio Díaz va ser entrevistat per Jordi Armenteras a El Món a Rac1, i van voler sorprendre el mag, una gran idea, van portar-li un dels seus mestres, en Josep Roma. Il·lusionista que era present quan un jove Antonio Díaz va anar a la SEI de Barcelona. La conversa entre els dos mags em va agradar. És bo que als mitjans de comunicació, aparegui el costat humà i real de la màgia, el lligam entre la veterania i l’èxit actual.

Podeu escoltar tota l’entrevista a RAC1 a La Carta de dijous 1 de Setembre.

Podeu escoltar el moment en què Antonio Díaz va fer un joc a Jordi Armenteras. Una novetat que sembla que serà present al pròxim espectacle de l’artista, que encara no té data d’estrena però que esperem amb delit…

play.uwhisp.com/elmonarac1

Palabra de Mago – Jorge Blass

Teatre Poliorama – del 14 de Setembre al 16 d’Octubre

Jorge Blass representarà al Poliorama de Barcelona un espectacle, on es qüestiona si els mags són persones honestes o tramposes ?

Mireu el tràiler de l’espectacle que tenim moltes ganes de descobrir !

https://www.youtube.com/watch?v=2S6TnyG68EI

Magia Potagia y más – Juan Tamariz

Teatre Tívoli – del 22 de Setembre al 2 d’Octubre

Torna, després d’apenes mig any, en Juan Tamariz a Barcelona. Aquest cop ens proposen un “y más”… M’imagino que és una petita argúcia publicitària per aconseguir atreure el públic… Jo penso que no cal cap argúcia. Veure en Juan Tamariz sempre és un plaer i sempre proposa novetats… Ja que tornar a veure els seus jocs sempre és divertit i surts del teatre amb un somriure…

Imatges de la Sala Galileo, que vam descobrir a principis d’any i que ens remeten en l’ambient dels espectacles del mestre… Si no l’heu vist mai en directe, jo no m’ho perdria…

https://www.youtube.com/watch?v=xe2lMwGRcKE

Dimarts Màgic – Vincent Hedan

La Seca Espai Brossa – Dimarts 27 de setembre

Tornen els Dimarts Màgics de La Seca Espai Brossa. Cita ineludible per veure il·lusionistes que mai podríem gaudir, si no fos que apareguessin a l’entranyable i imprescindible sala del Born. Aquest cop, en Vincent Hedan.

Un teaser de la seva conferència, on es pot veure el dinamisme d’aquest il·lusionista, especialitzat en mentalisme, que tinc molta curiositat de veure en directe !

https://www.youtube.com/watch?v=jwQA41ebuDs

Em sembla fantàstic que Barcelona, durant uns dies es converteixi en un mini Las Vegas, on primeres figures de l’il·lusionisme ens visitin. Jo no m’oblido que, a més a més d’aquestes figures, hi ha il·lusionistes que no ompliran, que no omplirem, potser mai grans auditoris, però que treballem dia a dia per fer somiar els nostres espectadors… Ens agrada gaudir amb els grans, però penso que un petit joc de mans ben realitzat i que il·lusiona, pot tenir el mateix valor que els jocs d’una mega producció… Al “Diari d’un Mag” ens agrada parlar de tots els aspectes del nostre art, sigui quina sigui la seva aparent dimensió màgica…

Bona setmana !

Fins dimecres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”Ja hem iniciat la temporada 2016/2017, que ens té reservada moltes sorpreses…

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Tiempo de Magia (1975)

Sempre dic que, emmirallar-nos en el passat és bàsic per ser millors mags… Avui, un document excepcional de l’any 1975… Es tracta del programa pilot “Tiempo de Magia”¸ on els mags Julio Carabias i Juan Tamariz presentaven i feien màgia, en aquest programa de televisió en blanc i negre.

És possible que aquest programa no s’hagués emès mai en el seu moment, no ho sé, però segur que va ser un dels antecessors, dels que vindrien després…

Tiempo de Magia Rtve

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Tamariz… Màgia convertida en Jazz…

Ahir vam tenir la sort de tornar a veure el gran Juan Tamariz al Teatre Poliorama de Barcelona. Hi és només fins diumenge, ho sigui que si encara trobeu una entrada, no dubteu a anar a divertir-vos i il·lusionar-vos amb el més gran dels mags de la nostra època…

Tot i haver-lo vist molts cops, vist i sentit els mateixos acudits, em fa riure igual… És molt divertit… El seu humor ens fa sorgir, tal com ens comentava dimecres passat a la roda de premsa, el nostre nen interior… Ja que ell, també té la seva part innocent ben viva… Avui ho hem pogut tornar a comprovar…

I pel que fa la màgia ? Doncs, fa jocs super difícils, la majoria de la seva invenció, jocs que només ell broda tan bé. Cada un d’ells, són una obra mestra, tant pel que fa el guió, ple de matisos i moments irresistibles d’humor innocent, en els que rius amb el cor, tant per la seva tècnica impecable (em fa cosa definir, jo, la seva tècnica), tant per la seva estructura que transpua perfecció. Tot, i escolteu-me bé, tot està pensat i mil·limetrat des de la primera fins a l’última coma… Però, tot, i escolteu-me bé, sembla que és casual i improvisat… És gran… És un plaer presenciar-ho… És arquitectura màgica en estat pur… És tan impressionant… Emoció…

Platea ? Plena… És, segurament, un fenomen inèdit en els nostres teatres… Estic segur que no cal fer molta promoció, ni li cal canviar d’espectacle, ni de títol a l’espectacle. Els espectadors que l’han vist un cop, no poden parar, el volen tornar a veure. Els que no l’han vist encara en directe, potser no hi van, i no saben el que es perden…

Una frase, recordo una frase… Diu, i atents a tots els que sabeu llegir entre línies… Parla dels espectadors que triarà… Diu que no els coneix… Que si no… “Seria bajar el arte”. S’entén, oi ?

Tal com ens va comentar l’altre dia, Magia Potagia, sempre és diferent… He notat punts de diferència amb l’actuació que vaig veure, l’última vegada que va venir a Barcelona, jocs que va fer aquell dia, que avui no ha fet, jocs que va fer llavors d’una manera i avui, el guió, els passos seguits, són diferents, jocs d’inici que no estant a l’inici… Una estructura canviant, sobre la marxa, la seva màgia pròxima al jazz, un geni…

L’espectacle té dues parts… A la primera, en Tamariz juga amb una corda, sis cartes inesgotables, un espectador, una carta a la butxaca genial, una carta telefònica… També ha fet espiritisme. En aquest cas, el joc varia de com el vaig presenciar fa uns anys, m’encanta que, a vegades, ni els jocs s’assemblin, no és només l’estructura, un mateix joc pot tenir moltes interpretacions… Tots ells executats amb una impressionant perfecció, immillorable…

Aquest cop, compta amb la col·laboració de Manu Vera. I com ens té acostumats, de la seva dona, la maga Consuelo Lorgia. Ell realitza jocs visuals i ella un efecte de mentalisme, amb l’ajuda de Tamariz.

La segona part, bàsicament, és màgia de prop. En aquell moment, gràcies a una pantalla, ens transporta al Tamariz que vèiem per televisió. És un dels moments més espectaculars de l’espectacle. Fa els seus clàssics de manera brillant, és hàbil, llest i quan et sembla que tot s’ha acabat, ho torna a fer, quan et sembla que després d’un joc en vindrà un altre, no… Després d’un joc, s’encadena un altre joc que serveix per introduir un nou joc… Així és en Juan Tamariz… Quan menys t’ho esperes, tot adquireix més sentit encara… En un moment sublim, ell s’aproxima a la pantalla, i l’espectador té la baralla a la mà, lluny del mag. En aquell moment Tamariz, toca la pantalla i sorgeix, a distància, la màgia… Formant un moment poètic… Emoció…

En aquest vídeo, podeu veure el joc amb què comença el seu acte de màgia de prop. Sempre que ho veig, tot i saber-ho, gaudeixo…

https://www.youtube.com/watch?v=Z9ZFkoTTYyg

Veure en Tamariz en directe, sempre és un regal que ens ha donat la vida… Som una generació que vam créixer amb ell, veient-lo per televisió, i que tenim la sort de poder-lo veure al teatre, de tant en tant. Som uns privilegiats i segurament hi ha qui no ho valora prou… Veure en Tamariz en directe és una lliçó de màgia. Com a mag, segur que no faràs mai el mateix que ell, no li arribaràs a la sola de la sabata, però aprens… Sempre penso que vegis l’espectacle que vegis, de màgia o de teatre o de l’art que sigui, sempre aprens alguna cosa, sempre, sense adonar-te’n, t’impregnes d’aquell ambient únic… En Tamariz inspira… Inspira màgia, amistat, bon rotllo, un privilegi poder-lo veure i viure…

Tot i haver-lo vist molts cops… Sempre, sempre, sempre… Em fa riure de nou, tot i saber com conclouen els jocs, sempre, sempre, sempre… Em sorprèn… Sóc mag, tot i saber coses, quan veig en Tamariz, m’oblido de tot i gaudeixo…

Cap al final de l’espectacle, com a conclusió, en un moment donat, quan fa el seu joc més emblemàtic, em refereixo al de les coincidències. S’atura, just abans de començar i parla dels seus mestres, de Juan Antón, que ens diu que va aprendre que la màgia és l’art de comunicar, de Ascanio, que li va ensenyar que és un art molt complex, de Frakson que li va ensenyar que era l’art de l’amor, que si només vols els aplaudiments, el teu ego creix i això no és bo ( ell diu “y tu ego explota” ), però que si la màgia es converteix en un acte d’amor, en aquell moment tot té sentit… El mestre, humil, ens parla dels seus mestres, i conclou l’espectacle amb una lliçó aplicable a totes les arts de l’espectacle, demostrant-nos que el que fa cada vespre és un acte d’amor cap a nosaltres els seus espectadors… Emoció…

I per acabar l’article d’avui, us torno a mostrar el mateix vídeo que vaig descobrir, la setmana passada. Una gravació i entrevista a Juan Tamariz, unes imatges de desembre passat a la Sala Galileo de Madrid, on es respira el mateix ambient màgic i joiós, que vam poder presenciar ahir i cada dia que actua, només fins diumenge, al Teatre Poliorama de Barcelona

https://www.youtube.com/watch?v=xe2lMwGRcKE

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat


www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Tamariz, quasi es menja, cru, a un periodista !

Ahir vaig tenir el plaer d’anar a la roda de premsa que va oferir en Juan Tamariz, en l’ocasió de les representacions del seu espectacle Magia Potagia, que des d’avui, dijous 4 fins diumenge dia 7 de Febrer, es representa, al Teatre Poliorama de Barcelona.

Jugar…

Comença fent un joc de triler amb cartes gegants, joc que potser farà al teatre un d’aquests màgics vespres, jugant amb els periodistes, presents a l’escenari del teatre. Com ell ens dirà, més endavant, apel·la a jugar, a fer sorgir el nen que tots tenim dins…

Veníem convocats amb una divertida premissa, la invitació, escrita per ell mateix, per en Juan Tamariz, deia: “… Mostraré cómo me como crudo a uno de los asistentes elegido por sorteo. No te la pierdas pues, con suerte, puedes ser tú mismo el fagocitado o fagocitada. Y si se dieran las circunstancias mágicas apropiadas, incluso podría mostrarme sin gafas! (¡Channnnnnnn!)”

Estar viu…

Ens parla de l’espectacle…

“En los espectaculos no llevo preparado un orden determinado, sinó que llevo una funda de violin. Com sabeis, toco un violin imaginario, pero llevo funda, es curioso. Y entonces, allí llevo juegos para hacer 5 o 6 horas y elijo en cada momento lo que siento… Miro al público, lo que sienta, lo que vea que ellos sienten. Trato de hacer una magia, de tipo jazzístico, con improvisación… Hay a veces que empiezo un juego y no se como voy a acabarlo ! (…) Y esto me produce estar muy vivo…”

Estar viu… Aquesta és una de les claus, un dels secrets, del mestre…

Ens explica que l’espectacle que fa, sempre és diferent: “Llevo cuasi 40 años con éste espectáculo, va cambiando continuamente. El espectador que ha venido hace dos años, no ve lo mismo…”

“Habiamos dicho que me comeria a un periodista crudo!”

I finalment arriba el moment en que Juan Tamariz diu: “habiamos dicho que me iba a comer un periodista crudo ! Me permitis que lo haga ?”

En tria un a l’atzar, treu forquilla i ganivet i… El mossega… i… Finalment, el mossega de veritat i… I resulta que el subjecte no era un periodista ! Evidentment, era una broma ! Era en Manu Vera, el mag, el seu gendre, que junt amb la seva dona Consuelo Lorgia, col·laboren en l’espectacle… Tot queda en família !

Amb aquesta petita escenificació, hem entrat dins el seu món il·lusori i una mica surrealista. En Tamariz ens demostra, que juga constantment, davant dels ulls, en un primer moment, perplexos, dels assistents…

“…Y nos lo pasamos muy bien !”

Ens explica que va deixar la tele als anys 90, perquè li agrada més fer màgia en viu, tenir contacte amb el públic. Ens parla dels seus viatges arreu del món fent màgia, impartint cursos per mags, xerrades a universitats, dels llibres que ha escrit i conclou amb una frase que ho diu tot: “y nos lo pasamos muy bien”.

Aquesta seria una de les constants de Juan Tamariz, il·lusionista d’il·lusionistes, gaudir de la màgia, gaudir de la vida… Lliçons de vida i màgia que ens regala, amb naturalitat i senzillesa pròpia dels grans…

“Cuándo veo a otros magos, normalmente no me fijo en como se hace”

Tot el que ens diu em sembla tan interessant, tots els mags hauríem de tenir sempre present les seves paraules…

“Yo tengo una enorme suerte… Yo creo, siempre lo expreso así, que la magia es un arte que busca la infancia recuperada (…) Busco sacar al niño o niña interior que todos llevamos dentro… y que muchas veces, las capas duras y queratinosas del adulto, tapan…

A mi me gusta dar golpes en la parte lógica…

En ese sentido, yo tengo la suerte de que mi niño interior… Lo tengo bastante vivo…

Cuándo veo a otros magos, normalmente no me fijo en cómo se hace… Gozo…

Y eso, lo bueno que tiene, es que si yo he sentido la admiración, lo “no és posible!, la sensación de milagro laico vivido, mañana cuándo actúe aquí, lo tengo muy reciente…”

Picasso, El Llantiol,  Joan Brossa…

I parla de comparacions, quan li pregunten si el nivell espanyol en cartomàgia és molt alt…

“Sabes que en esto del arte, yo creo que mejor y peor, nunca se puede decir… Hay mucha pasion… No hay comparación… Yo no puedo decir que Velázquez es mejor que Picasso…”

I recordant les seves actuacions a Barcelona, ens parla de Joan Brossa, que va conèixer a l’època que actuava a El Llantiol

“Me acuerdo que el me decia:

“Juan, nosotros los poetas hacemos metáforas con las palabras y los magos metáforas con los objetos”

Un acercamiento muy hermoso…”

Més informació i entrades, al web del Teatre Poliorama: teatrepoliorama.com

Juan Tamariz no és només un gran il·lusionista, que també, no és només molt divertit, que també, no és només una persona que ha sabut enfocar la màgia amb cartes d’una manera superlativa, que també… És un artista que a més de tot això, t’arriba, com ningú, en aquell indret, a vegades oblidat, a vegades menyspreat pel dia a dia, lúdic, de la innocència, que fa pensar, que et porta de la mà al seu món, que diverteix, que emociona… Perquè ell, tal com heu pogut llegir, de les seves paraules que he transcrit, és el primer que s’aplica les seves lliçons de màgia i vida. Ell segueix essent aquell nen entremaliat que xala amb el fet imprevisible, és humil, com sol passar amb els grans, és una bona persona, és únic…

Fins dissabte, amb la crònica de l’espectacle, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat


www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more