llibre | offmàgia

Novetat Editorial… “Màgia amb Aliments” del Mag Gerard !

“Màgia amb aliments”

La novetat editorial màgica d’aquest mes és “Màgia amb aliments” (ed.Cossetània) (disponible en versió catalana i castellana), el nou llibre del Mag Gerard, amb il·lustracions de Raquel Gu. Sempre és una gran notícia quan neix un llibre de màgia.

El podeu adquirir a qualsevol llibreria. Es tracta d’un llibre per a tots els públics, que segur que també agradarà als il·lusionistes…

Idees enginyoses…

És un llibre excel·lent, amb idees enginyoses i petites joies que, fins i tot els il·lusionistes experimentats podran aprofitar per incorporar al seu repertori.

Molts dels jocs de l’obra són creacions de l’autor mesclades amb efectes clàssics renovats, portats als nostres temps. M’encanta el joc dels caramels, m’agrada molt el de la tassa i el dels sucs de fruita, m’ha semblat molt interessant el del batut, divertit el del bastonet de pa, m’ha despertat la curiositat el que il·lustra la portada… Els jocs són molt imaginatius, això s’agraeix i no és habitual en aquest tipus d’obra dirigida al gran públic, per aquesta raó també el fa interessant pels mags…

Els efectes, amb molt bona solució, directa i pràctica, per fer realitat els miracles culinaris, secrets que són, en principi, senzills d’aprendre pel neòfit, però això no vol dir que no puguin il·lusionar tot tipus d’espectadors. Els dibuixos il·lustren molt bé cada proposta màgica, les explicacions són clares, les introduccions de cada joc sempre ensenyen algun aspecte interessant, són pedagògiques, les “Recomanacions Màgiques” i els “Top Secret” són un encert… Un llibre de màgia molt didàctic i pensat, on els jocs funcionen i que tothom, nens i grans, entendran perfectament…

Un caramel màgic, fa més il·lusió encara…

Es tracta d’una aposta totalment innovadora, ja que no són habituals, pel gran públic, els llibres de màgia temàtics. En aquest cas, els jocs es fan amb aliments, contribuint al fet que l’efecte màgic sigui doble, si quan et regalen un caramel et fa il·lusió, si aquest caramel està embolcallat de màgia, encara fa més il·lusió…

Els llibres de màgia m’aporten moments de felicitat… És el que m’ha passat en llegir les pàgines del nou llibre, amb molts colors i optimista, del Mag Gerard

És un llibre dinàmic que se m’ha fet curt… Demanes més màgia quan arribes a l’última pàgina… Com passa amb els bons espectacles de màgia…

El Mag Gerard el presentarà al Memorial Li Chang, demà dia 16 de Febrer a les 18h30, a l’Espai Betúlia de Badalona

Mira un dels jocs explicat en el llibre, realitzat pel Mag Gerard !

https://www.youtube.com/watch?v=8YQJH21AI1M

Els Llibres Màgics generen felicitat…

Sense llibres de màgia no existiria l’art que fa somiar. I això és vàlid per llibres de tots els nivells màgics, des dels que serveixen per crear afició fins als llibres per a professionals.

El Mag Gerard ha escrit un llibre de màgia, cada any, des de fa 4 anys ! I això és molt lloable, és una proesa diria jo… Necessitem il·lusionistes com ell que facin créixer l’art màgic. “Màgia amb aliments”, segur que afavorirà noves vocacions màgiques o almenys provocarà que el gran públic senti curiositat per aquest art que genera moments de felicitat únics…

Informació ampliada “Màgia amb aliments”…

Pots fullejar un extracte de “Màgia amb aliments” en el següent enllaç de Cossetània Edicions

La sinopsi del llibre…

Més informació al web de Cossetània Edicions

Fins divendres, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Un altre nou llibre sobre Houdini !

Cada any surten molts llibres sobre Houdini, reedicions, biografies, llibres que va escriure ell, assajos, contes curts, novel·les gràfiques… Houdini encara ven ! Això sí que és màgic !

En aquest cas, es tracta d’una biografia que segons subratllen a la portada, és la definitiva… Escrit per Eduardo Caamano, a Almuzara Edicions. El vaig veure, l’altre dia, a La Casa del Llibre, té una part central amb cartells i fotos… Segur que aviat estarà a la meva biblioteca…

Més info a grupoalmuzara.com

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Alex Stone ens enganya ?

Avui us parlaré d’una novetat editorial, es tracta de “Engañar a Houdini” de Alex Stone, editat per Editorial Debate.

El llibre relata la història de l’autor, que ens explica, en primera persona, el seu recorregut iniciàtic, no sempre fàcil, pel món de l’il·lusionisme, els seus fracassos, el seu procés d’aprenentatge, la recerca d’un mestre, les seves visites a les tendes de màgia de Nova York, a les associacions màgiques nord-americanes…

Des que va caure a les meves mans, l’estic devorant, ja que qualsevol text que versi sobre il·lusionisme em fascina, els llibres ens obren les portes a altres mons, a altres vides… Per tant, des d’aquest punt de vista, el que puc explicar sobre el llibre és positiu, ja que em produeix satisfacció, m’aporta coneixement i per tant felicitat…

El que em desconcerta una mica és que, pel meu gust, potser explica massa detalls dels secrets de l’il·lusionisme, detalls que els lectors no caldria que sabessin i que potser ni els interessa…

A mi ja m’està bé, els mags ens podem sentir còmodes, en llegir el llibre, ja que relata anècdotes entretingudes, històries que ens poden resultar familiars o que, almenys, podem entendre d’alguna manera, ja que el recorregut d’un mag té molts vessants i llegir les experiències d’un altre col·lega sempre pot aportar-nos riquesa al nostre propi recorregut…

Sí, però…

És lícit utilitzar terminologia màgica secreta en un llibre pel gran públic ?

La meva resposta és no. Ja que és possible parlar de màgia sense explicar detalls, com ho faig cada setmana aquí, al “Diari d’un Mag”

El dilema ètic…

Al començar a llegir el llibre van sorgir-me els següents dubtes…

Primer… Parlo al blog d’un llibre que explica secrets ?

Segon… Que un mag el llegeixi no és un problema però… És bo que un neòfit llegeixi un llibre on s’expliquin secrets ?

Tercer… Quan escric i el text és llarg, algú arriba al final ? (riure)

Crec que el que cal, i per això en parlo avui, és que la gent sàpiga que en el llibre s’expliciten secrets. Entenc que és el principal problema, no saber que al obrir el llibre pots saber conceptes que no volies conéixer. El fet de saber el que es trobarà i a partir d’aquí, l’elecció de llegir-lo, de traspassar la frontera, és en mans del lector… Que de llibres de màgia n’hi ha molts… Que jo aprenc molt gràcies a llibres de màgia… Que els llibres són font de coneixement… Clar que aquest no seria ben bé un llibre de màgia…

Amb aquestes línies vull deixar clar que qui no vulgui saber els secrets que no llegeixi el llibre.

Sí però, com pot percebre l’obra, una novel·la amb termes màgics que revelen secrets, una persona no iniciada ?

Jo no ho puc saber, ja que ho llegeixo amb el meu bagatge i tal com he dit, no acabo de veure clar el fet que s’explicitin tants detalls tècnics i termes màgics.

El que em fa pensar és que potser la novel·la va més dirigida, en el fons, als mags ? No dic que sigui una novel·la dirigida als mags, sinó que, naturalment, a la pràctica, se l’acabin llegint i gaudint-la més els mags ? Aquest seria un tema per un altre dia, però, és possible que hi hagi espectacles de màgia, que al final tenen més públic format per mags, que de públic “no-mag” ?

Tot i que jo diria que no desvetlla màgia directament, desvetlla termes tècnics, que cal imaginar-se i no són trivials i penso que un lector neòfit en la matèria no seguirà les instruccions explicades tan fàcilment… I pot, fins i tot, desconnectar en moments del text que es tornen més complicats…

Els secrets…

Contraportada del llibre, on es pot llegir la seva sinopsi

En llegir aquestes explicacions, un espectador de màgia sabrà com són els mecanismes interns d’un joc per aconseguir saber com funciona ?

A primera vista, jo diria que no… Que l’espectador, llegint el llibre, pot intuir més coses ? Potser sí…

Però també cal que tinguem clar que, avui dia, els espectadors no són innocents i ja saben que fem “trampes”… No saben quines, però saben que la màgia no es produeix per art d’encantament i que fem maniobres secretes amb la baralla per fer-la realitat…

Que l’espectador, llegint el llibre tindrà més pistes ? Sí… Tindrà més pistes… Clar que si l’espectador va a la xarxa i busca, trobarà i potser trobarà informació desordenada, que és pitjor… A més, en aquest cas estem parlant d’un llibre, que no és tan visible que els vídeos d’internet… Qui vulgui saber sabrà…

Per tant, millor que la informació tingui una mica de cara i ulls… Per altra banda, si algú està interessat en la màgia i vol llegir llibres on li expliquin els secrets, només cal que els compri… A les llibreries genèriques hi ha llibres de màgia, a les tendes de màgia, a internet… La informació hi és si la vols saber… Però això no significa, llegint un llibre on s’expliquen els secrets, que l’il·lusionisme quedi totalment desvetllat i que quan vegi un mag en directe sàpiga com ho fa realment…

Clar que el llibre també parla de física (ja que el seu protagonista-autor és també científic)… I les novel·les sobre catedrals expliquen bases de construcció de les catedrals… Però… És el mateix explicar detalls de física quàntica que secrets de màgia ?

No…

Ja sé que normalment sóc molt dràstic amb tot intent d’explicar els secrets, i segueixo pensant el mateix, però potser si els secrets estant amagats dins un llibre no estant tant a l’abast, ja que cal fer un esforç intel·lectual per entendre els conceptes que s’hi expliquen…

Un esforç similar que potser requereix llegir aquest text llarg que estic escrivint avui (és per contestar el tercer dubte que em plantejava al principi, els dos primers ja estan contestats…)

No vull generar polèmica amb les meves opinions, simplement, si us en voleu fer una, llegiu el llibre, tothom és lliure de pensar el que vulgui i estaré encantat de sentir altres percepcions… Amb el meu text reflexiono i m’agradaria provocar reflexió…

Podeu llegir el primer capítol de “Engañar a Houdini” a la pàgina de l’editorial: www.editorialdebate.com

Un llibre polèmic entre els mags…

“Fooling Houdini”, les edicions originals de “Engañar Houdini”

Quan es va publicar, originalment a Estats Units, el llibre va ser criticat per la comunitat màgica, es discuteix el títol del llibre, ja que tot i fer referència a la famosa anècdota de Dai Vernon desafiant en Houdini (en vam parlar Aquí, fa un temps), al llibre s’esmenta l’anècdota, però segons Ricky Jay no s’explica tal com va passar.

Es critica també que tot i esmentar en Houdini en el títol, el llibre no parla del famós mag (tret de l’anècdota).

Jo penso que el fet que el títol no sigui referència directa respecte al que tracta el llibre no és un problema, ja que una obra pot tenir un títol que inspira del que tracta, aquest mateix article té un títol “Alex Stone ens enganya ?”, que és per provocar deliberadament. Un bon títol ha d’atraure l’atenció, com els jocs de mans, com en els espectacles d’il·lusionisme, com en la publicitat, que utilitza aquesta argúcia totalment lícita, segons el meu parer.

La polèmica, també ha sorgit arran d’aquesta desinhibició respecte a explicar els secrets a la que m’he referit anteriorment.

Hi ha  qui esmenta que els fets s’assimilen als escàndols que es van generar quan el mateix Houdini publicava llibres on explicava secrets màgics… Com per exemple Handcuff Secrets (1909).

El prestigiós mag Ricky Jay va fer un article al Wall Street Journal, en què diu les raons per les quals no li agrada el llibre de Alex Stone. El mag critica els errors històrics del llibre, diu que les dades no s’ajusten molt sovint a la realitat, no està d’acord amb com ho enfoca l’Stone i culpa que un mag novell escrigui un llibre. Llegint l’article, entenc el seu punt de vista…

Podeu llegir l’article de Ricky Jay: Aquí

Si el llibre desinforma, és un problema…

Però jo no li trec valor a l’habilitat de Alex Stone. Explicar la seva història, publicar-la i que arribi al gran públic és un mèrit. Puc estar d’acord o en desacord amb coses que diu en el llibre, però explicar-ho, té el seu sentit i a més, les històries que relata m’han entretingut i si s’entén com una ficció novel·lada, doncs endavant…

I si ho mirem en positiu… potser el llibre pot afavorir a fer néixer noves vocacions ?

Crec que totes aquestes polèmiques no són tan dolentes, ja que afavoreixen el fet de parlar de màgia, de reflexionar, d’equivocar-se, de popularitzar l’il·lusionisme, de llegir, d’escriure un article al “Diari d’un Mag”

Podeu consultar el web d’Alex Stone sobre el llibre, a foolinghoudini.com. Hi podreu veure les referències bibliogràfiques que ha utilitzat, és una llista molt llarga: referències bibliogràfiques.

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

El primer diccionari d’il·lusionisme !!!

El Primer Diccionari d’Il·lusionisme !!!!

Divendres passat es va presentar el “Primer Diccionari d’Il·lusionisme” ( Edicions Marré ), un interessant treball de Ferran Homar Toboso. L’autor és mestre diplomat en filologia i mag.

És una gran notícia pel món de la màgia que neixi un nou llibre màgic en català.

L’obra inclou uns molt interessants, pròlegs a càrrec de Màrius Serra i Toni Cachadiña.

Es tracta d’un diccionari bilingüe català-castellà d’il·lusionisme, amb la correspondència dels termes i les definicions en els dos idiomes, una obra molt meditada, un estudi seriós del tema. Conté definicions de conceptes de teoria màgica, accessoris màgics, jocs clàssics, tècniques, fonts bibliogràfiques on referir-se per estudiar algunes de les tècniques descrites…

També hi ha taules de referències on s’indica l’equivalència a l’anglès i al francès d’alguns conceptes tècnics descrits en el diccionari.

Un somni fet realitat…

Crec que el món de la màgia està ple de mags que treballen a casa seva, assajant, escrivint, mags que segurament no tenen moltes oportunitats de fer públic el seu treball, reconec que jo sóc un d’ells… I segurament es perd molta màgia, moltes bones idees que potser mai veuran la llum, ni en forma de llibre ni sobre els escenaris…

Crec que hi hauríem de posar remei, no sé com, hi pensaré…

En els agraïments que fa l’autor, al principi del llibre, ens explica com, dia a dia, ha tingut el suport de la seva dona, de quan caçava noves paraules per incloure al seu diccionari, d’aquest objectiu que podia semblar impossible, d’aquest somni que ara és realitat, la màgia és aconseguir impossibles, i el que segurament semblava una utopia ara ja està a les nostres mans i me n’alegro molt…

Dir que tenen molt de mèrit les famílies dels mags, la comprensió i la paciència que a vegades han de tenir envers una afició tan especial, on els secrets formen part inherent del nostre art…

Jugar amb les paraules, jugar amb el llibre…

M’entusiasma aquesta obra !!!

Amb el diccionari a les mans, començo a jugar a un joc, ja que de seguida me n’adono que un diccionari també pot servir de font d’inspiració…

Barrejo les seves pàgines com si es tractés d’una baralla de cartes i…

M’aturo a la A que assenyala l’As de la baralla, a continuació veig abracadabra, després veig caixa d’espases i tot tipus de caixes… i entretenidor, el presentador que també actua… i la capa clàssica del mag i més enllà tot tipus de màgia, infantil, humorística, familiar… de cop, m’aturo en una pàgina i llegeixo: pompons xinesos i també jocs de passa-passa… totes les baralles una rere l’altra… i xerrameca ! sí ! la “charla” que jo mai sabia com dir-li… i a la Z hi veig zig-zag, el conegut efecte màgic tan ben definit en aquest diccionari…

Un diccionari que, a priori, podria semblar un llibre avorrit, és una vertadera joia, per nosaltres els mags !!!

Veure aquestes paraules com a protagonistes d’un diccionari, m’omple d’emoció…

Fer màgia en català…

El “Primer Diccionari d’Il·lusionisme” és una obra màgica feta des d’aquí que al ser en català i en castellà pot ser consultada des de la resta de terres on només es parla castellà.

Em sembla molt lògic, ja que la tradició màgica, tot i passar actualment molt per termes anglesos, ha estat molt influenciada per la màgia escrita i dita en castellà. Amb el “Primer Diccionari…”, si dèiem aquella paraula en castellà, de seguida sabrem la seva equivalència…

Els mitjans, la televisió concretament, ha ajudat a normalitzar, com a tantes coses, la màgia feta en català. Podem recordar els primers programes de televisió… en Xevi a la 2 de Televisió Espanyola (vaig fer un article sobre en Xevi i el seu llibre, que és el primer llibre de màgia fet en català… Aquí ), molt més tard el Màgic Andreu a TV3 i ja més cap aquí, consolidant-ho: el Mag Lari.

Ells són els exponents, d’aquest “únic mag que hi ha en cada època mediàtica” (cosa que, dit de passada, caldria que els mitjans comencessin a replantejar-se i obrir el ventall a més icones, això és vàlid pels mags, però també passa amb altres professions especialistes que col·laboren en els mitjans, tanco parèntesi).

Els mags que van començar a actuar en català i els mags mediàtics han hagut d’inventar-se, molt sovint, conceptes, traduïts de l’anglès o del castellà, ells han fet història, i el seu mèrit és indubtable, ja que, de sempre, els pioners no ho tenen fàcil…

La importància d’un lèxic, que cal dir diamants i no “rombos”, que barrejar és també remenar i també és mesclar, que “misdirection” es pot dir… no us dic la paraula emprada per designar aquest concepte… millor que ho descobriu vosaltres mateixos dins el diccionari… és sorprenent i m’ha agradat…

Per això és molt important que tinguem un diccionari on poder consultar com hem de parlar quan fem màgia en català o com hem d’anomenar els conceptes màgics quan parlem entre mags…

Fins i tot diria que si no hi ha llibres de màgia en català, la màgia feta en el nostre idioma no serà presa seriosament. Ja sé que la raó per la qual no hi ha tants llibres de màgia en català és per raons comercials, però caldria arriscar-se i és el que ha fet en Ferran publicant el seu diccionari…

Qualsevol llengua és bona per fer màgia… he escrit guions i actuat, també, en francès i segurament, tampoc diré que no si em demanen una col·laboració en castellà, si m’engresca prou…

Tot i que com que m’hi sento més còmode i em surt millor així, concebo, principalment, la meva màgia en català, escric els meus guions, aquest blog, parlo, somio en català i aquest diccionari per mi és un tresor…

Un llibre màgic…

M’atreveixo a dir que el “Primer Diccionari d’Il·lusionisme” pot ser una veritable font d’inspiració a l’hora de fer màgia… Que passejar-se per les seves pàgines pot fer-te recordar jocs de mans, tècniques i potser encendre la necessitat de fer un joc que si no haguessis obert en aquell moment el llibre no hauries pensat que existia…

És doncs un llibre màgic… en molts més sentits que pel que, a priori, ha estat concebut, que és en un primer terme, definir conceptes màgics…

Recomano l’imaginatiu blog de l’autor del “Primer Diccionari d’Il·lusionisme”, de Ferran Homar: http://fhomarcsm.wordpress.com

Aviat es vendrà en tendes de màgia. De moment, si el voleu adquirir, us podeu posar en contacte amb l’autor, més informació: Revista Misdirection

Gràcies Ferran per la teva dedicació, pel teu amor envers la màgia i per la teva generositat envers tots els que tindrem la sort de poder llegir el teu magnífic Diccionari…

Seguirem parlant de màgia la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

Bon cap de setmana !

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

El Gran Carter

Apunt Màgic…

Fins dimecres…

daniel.cat

Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia

read more