màgia | offmàgia

Films Màgics dels Pioners…

Georges Méliès i Thomas Alva Edison

Tot comença quan trobo per casualitat aquest curt de Thomas A. Edison sobre un il·lusionista. Es diu The Magician i es va rodar l’any 1900….

Recordo amb carinyo la meva devoció, quan era petit, per l’inventor Thomas A. Edison. M’apassionava… Tenia fitxes d’ell, m’encantava el món dels inventors… Em semblava curiós que el seu nom fos compost i tan llarg… I no m’hi cabia com a títol… Coses meves…

En aquest document veiem un il·lusionista clàssic que gràcies a la màgia del cinema i dels efectes especials, similars als que feia Georges Méliès, realitza els seus prodigis…

https://www.youtube.com/watch?v=ViOp0JTZoI8

També es titulava The Magician, Le Magicien, el següent curt de Georges Méliès de l’any 1898, mateix títol i amb data dos anys abans de l’anterior.

En aquest cas, a la pel·lícula de Georges Méliès, l’il·lusionista que hi apareix està més lligat a la fantasia.

https://www.youtube.com/watch?v=PlsWesjhNWw

En el següent film, Hooligan Assists the Magician (1900), en aquest cas produït per Edison i dirigit per J. Stuart Blackton, també ens remet a un món de fantasia…

Podem veure una situació amb comicitat i propera al teatre, amb uns il·lusionistes que realitzen una sèrie de teletransports entre dos barrils.

La imaginació que se’n desprèn, simplement jugant amb els efectes especials, retallant i enganxant, resulta fascinant…

https://www.youtube.com/watch?v=ryGonV01AMg

I finalment, a Excelsior! Prince of Magicians (1901) de Georges Méliès, un film on ell mateix fa el paper d’un il·lusionista, realitzant prodigis amb aigua, aparicions, abundància, transformacions de persones, viatges impossibles, molt imaginatiu i on es pot veure la inventiva d’aquest pioner…

Es nota que Méliès era il·lusionista, ja que els efectes són propis del nostre art…

https://www.youtube.com/watch?v=oXyXw_FuQ1E

Fins demà, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Tiempo de Magia (1975)

Sempre dic que, emmirallar-nos en el passat és bàsic per ser millors mags… Avui, un document excepcional de l’any 1975… Es tracta del programa pilot “Tiempo de Magia”¸ on els mags Julio Carabias i Juan Tamariz presentaven i feien màgia, en aquest programa de televisió en blanc i negre.

És possible que aquest programa no s’hagués emès mai en el seu moment, no ho sé, però segur que va ser un dels antecessors, dels que vindrien després…

Tiempo de Magia Rtve

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

“Ahora me ves 2″… Anàlisi Màgica del film…

Dilluns passat, vam tenir l’oportunitat, gràcies a SensaCine, d’anar a la preestrena en exclusiva, de la pel·lícula “Ahora me ves 2”.

Avui s’estrena al cinema i avui us en parlo al “Diari d’un Mag”.

L’acte va començar amb l’actuació d’Antonio Díaz, que ens va oferir el seu número de manipulació, el seu divertit acte màgic que fa amb en Siri i finalment, el joc on es teletransporta al passat. O sigui, la seva versió de El Portal de David Copperfield, que precisament, és un joc que apareixia, clarament, referenciat a la primera pel·lícula de la saga… David Copperfield, que precisament és coproductor de “Ahora me ves 2”.

Presenciar la màgia d’Antonio Díaz sempre és un privilegi… Només cal que fem un viatge en el temps, fins quan érem infants, quan no sabíem molts dels secrets de la vida i (per als mags) de la màgia… I segur que ho gaudirem com el primer dia…

Avui s’ha estrenat a Discovery Max un anunci amb imatges de l’acte on vàrem assistir… Quin muntatge més dinàmic del vídeo !

https://www.youtube.com/watch?v=RCg4aiy-s-8

A continuació va començar la projecció de la pel·lícula… Us recordo que fa unes setmanes, vaig fer una comparativa entre els pòsters amb inspiració vintage, que han creat, expressament pel film i els originals, que provenen de grans il·lusionistes com Houdini, Kellar, Karlini o Zang Zig. Podeu llegir l’article Aquí.

Quan escric el que esteu llegint, tot just fa unes hores que he vist el film… I he arribat a la conclusió que sempre tindré una mena de relació amor i odi amb aquesta nissaga… Ja que, segurament, hi haurà “Ahora me ves 3” i tindré temps d’acabar concloent quin dels 3 films m’agrada més… Ja que en el seu moment, la 1 no em va agradar massa… Podeu recuperar l’article Aquí

La segona entrega, que en anglès es diu: “Now you see me: The second act”, en l’àmbit de com es tracta l’il·lusionisme, que és una de les coses que més em van desagradar de la primera part… Doncs, aquest cop… M’agrada…

És una pel·lícula dirida per Jon M. Chu, amb guió de Ed Solomon i Peter Chiarelli. Repeteixen bona part dels actors de la primera part, Jesse Eisenberg, Mark Ruffalo, Woody Harrelson, Dave Franco, Michael Caine i Morgan Freeman… I se n’afegeixen altres de nous com Daniel Radcliffe o Lizzy Caplan.

Els assessors màgics del film són: Andrei Jikh, Blake Vogt, David Copperfield i Keith Barry.

Analitzaré el film només des del punt de vista del mag que sóc, ja que des del punt cinematogràfic, hi ha gent que en sap més que jo !

Sí… Repassaré les referències al món de l’il·lusionisme de la pel·lícula, que han fet que somrigui i m’emocioni… Un planol inicial sobre Nova York, amb, visiblement, l’Estàtua de la Llibertat… No em puc creure que sigui casualitat, la mà de David Copperfield com a productor es nota… Les decoracions amb cartells de Houdini, estris màgics, són recurrents a totes les escenes que transcorren en habitatges dels mags de la pel·lícula. Fins i tot quan no hi ha màgia explícitament, es produeixen coreografies que semblen extretes d’un espectacle de màgia, com per exemple quan un dels protagonistes es canvia de roba, just quan passa un carro, sembla una gran il·lusió de transformació, d’aquelles amb panells…

Una de les referències més interessants, és quant els protagonistes es teletransporten de Nova York a Macao, ciutat presentada com un Las Vegas Xinès… Las Vegas, una altra referència màgica per excel·lència… Dir que aquesta teletransportació em segueix recordant El Portal de David Copperfield, però amb una diferència, en aquest cas la teletransportació no és virtual… En aquesta pel·lícula, es varia el punt de vista dels jocs de màgia presentats, en tornarem a parlar, en la referència final, en aquest article…

A Macao, els nostres protagonistes estan molt contents, ja que van a una tenda de màgia històrica, es tracta de Iong’s Magic Shop. Si mireu al Google Maps, la veureu… Existeix, no déu ser tan encantadora com al film, però és una referència real…

L’escena de la tenda de màgia, és una de les més entranyables, m’he passat aquells minuts, mirant que tenien a les estanteries, a veure què hi podria comprar, si hi fos realment… En un altre moment del film, podem veure el magatzem de la tenda, i hi llegeixo un cartell amb la inscripció “Dante”

A Macao, al pis del personatge de Daniel Radcliffe, Walter Mabry, té objectes de la història de la màgia, es pot veure, per uns instants, una rèplica del Taronger de Robert Houdin. Es nota que l’assessorament del film està fet a consciència… Als mags ens agrada descobrir aquests detalls…

Les referències sobre màgia, es complementen amb referències “al mag que hi ha darrere la cortina”, d’”Alícia al País de les Meravelles”… Una inspiració màgica per excel·lència…

En un altre moment del film, les manipulacions de cartes serveixen per cometre un robatori, com si fossin coreografies perfectament assajades. “Los Jinetes”, així s’anomenen aquest grup de mags, fan coses impossibles, és potser el moment del film més inversemblant, però té punts enginyosos…

Referències a escapismes com el de Houdini, dins una capsa, llençat al riu. La seqüència del mercat amb persecucions, desaparicions, foc, que no són màgia però són inspirats, directament del món de l’il·lusionisme, com si fossin els números màgics amb espases, de Lance Burton… Com a primera referència, gents meditada, que se m’acut…

El final de la pel·lícula transcorre a Londres… La ciutat de nit, màgia al Tàmesi, imatges que ens pot referir als especials de televisió de David Blaine o Dynamo… També hi podem veure un clar homenatge a la màgia de carrer que hi ha sempre a Covent Garden, amb un triler gegant que m’encanta i que s’inspira dels clàssics de les grans il·lusions.

Un efecte amb pluja i llum estroboscòpica, que primer penses que seria impossible i que acabes tenint clar que potser sí… Aquest efecte és inspiració directa d’un joc que veu un dels protagonistes a la tenda de màgia, durant el film… Les desaparicions, enmig de pluja de cartes, de pluja d’aigua, de coloms, són inspiradores… El personatge de la Lula, interpretat per Lizzy Caplan, en aquell moment del film, em recorda al personatge de còmic Zatanna… Només dic que m’ho recorda, potser no és la intenció dels creadors de l’obra, és una reflexió personal…

La gran il·lusió final, com en els especials de David Copperfield, és espectacular… I m’agrada molt, com a il·lusionista… No us la desvetllaré, però que us donaré pistes… A mi m’ha recordat la desaparició de l’avió de David Copperfield, en un dels seus especials… Però, com us deia a l’inici de l’article, en aquest cas, la il·lusió, passa dins de l’avió ! I la seqüència final, al mig del Tàmesi, és, visualment, per tots els amants de l’il·lusionisme, un dels grans moments del film… Segur, que com el moment Estàtua de la Llibertat inicial, o com la referència al Portal, en David Copperfield hi ha tingut a veure…

Mireu, com va fer desaparèixer en David Copperfield, un avió, a un dels seus mítics especials per a televisió…

https://www.youtube.com/watch?v=p3w-sAlQt98

Com a conclusió, en l’àmbit màgic, m’ha omplert, vaig tenir la mateixa sensació, com a mag, de no sentir-me defraudat, com em va passar, amb la pel·lícula L’increible Burt Wonderstone, que vaig destacar, fa uns anys, Aquí, al “Diari d’un Mag”

En canvi, a argumentalment, és una pel·lícula senzilla, amb l’única pretensió de passar un bon moment al cinema… Cal dir que, tenint en compte la vida diària, també s’agraeix…

Mireu el tràiler del film…

https://www.youtube.com/watch?v=NCB2C2Ij-Xg

Més informació sobre “Ahora me ves 2” a Sensacine i al web oficial de la pel·lícula: nowyouseeme.com

Pels qui no coneguin el número del Portal de David Copperfield

https://www.youtube.com/watch?v=ETW5S9kuiDU

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Els cartells clàssics de “Ahora me ves 2”…

La pel·lícula “Ahora me ves 2” (Now you see me: The second act), s’estrenarà el pròxim 22 de Juliol. A més dels cartells “moderns”, pel que fa a la promoció, també han realitzat cartells amb inspiració clàssica.

Avui, he jugat a comparar, visualment, els cartells clàssics originals en què es basen…

Com podeu observar, han agafat de model cartells de Houdini, de Kellar, Karlini i Zan Zig… És curiosa la transformació que han realitzat els dissenyadors…

Ha estat molt interessant descobrir els originals. Houdini i Kellar han sigut evidents… Karlini, tinc un llibre d’història d’il·lusionisme, que el té com a il·lustració de portada i Zan Zig, una casualitat, però trobar-lo ha estat emocionant !

Quan es va estrenar la primera part, vaig ser molt crític, tot i que estava frisós per què s’estrenés… Aquest any, tot i que no vull que em passi el mateix, no puc evitar tenir ganes de veure-la… És el que passa amb les expectatives, amb la màgia de la promoció ben feta, amb aquest gegantí joc de màgia que és aquesta nissaga de pel·lícules que tenen com a fil conductor l’art de l’il·lusionisme…

Una mostra… Un dels tràilers…

https://www.youtube.com/watch?v=5Ko6cIwCQlU

En seguirem parlant, les pròximes setmanes, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Què en diria el Dr Tarbell ? (dels programes de TV actuals)

A les passades festes de Nadal, es va emetre molta màgia per televisió… L’agenda del “Diari d’un Mag” ha estat tan plena, que fins avui no he decidit publicar l’article… Com sempre, l’he llegit i rellegit molts cops… Cal pensar molt quan escrius màgia…

Màgia Nadalenca Televisiva

El Mag Lari, al Concert de Sant Esteve, va acompanyar, mitjançant tocs de màgia, al que era important, al concert, a la música. Les seves aportacions al concert eren enregistrades, perquè ell no podia ser-hi, ja que en aquell moment estava al teatre fent Ozom ( article sobre Ozom, Aquí, al “Diari d’un Mag” ). Ho sigui, tot i que les seves aportacions màgiques eren gravades, la màgia que va realitzar va ser honesta, en condicions de directe. A més, també es van produir il·lusions en directe enmig dels músics, ja que membres de la coral i músics feien màgia, correctament assessorat pel Mag Lari. Per tant, professionalitat al servei del nostre art i al servei de l’esdeveniment que s’havia d’il·lustrar amb màgia.

Primera lliçó: si gravem màgia en condicions de directe, sense pervertir molt l’enfoc de la càmera, estem essent honestos…

El vídeo del concert, es pot trobar a TV3 a La Carta… El podeu veure directament, Aquí

Nit de Cap d’Any

La nit de cap d’any, l’humorista José Mota va fer un sketch que recordaré durant molt de temps. A més comptava amb l’aval, si es pot dir així, d’il·lusionistes de prestigi a televisió, ja que va reunir de nou, fent-los fer d’extres, els mags del mític Nada X Aquí, Jorge Blass, la Maga Inés, Luis Piedrahita, Jandro… Això li dóna un “pedigrí” especial al gag. M’ha fet riure molt, em sembla una gran paròdia de tot plegat, dels programes de màgia de carrer actuals i en particular del famós Dinamo

Segona lliçó: No prendre’ns tan seriosament…

Mireu el divertit Sketch

https://www.youtube.com/watch?v=VMTJKaNnBp0

Em sembla una gran ironia… Per Cap d’Any en José Mota, amb la complicitat d’uns mags que van fer televisió i en saben de fer màgia a televisió, fan paròdia del tipus de màgia, similar, al que fa Antonio Díaz, la Nit de Reis…

Nit de Reis

I precisament la Nit de Reis, em vaig desil·lusionar, sí, sí, DESil·lusionar… I em sap greu perquè m’agrada Antonio Díaz al teatre, m’agraden els seus jocs, les seves manipulacions, em va agradar molt aquell primer programa de “El Mago Pop” que tenia un fil conductor que enganxava ( vaig escriure’n un article, Aquí, al “Diari d’un Mag” ), m’agrada el to divertit i trapella que desprèn l’il·lusionista… I des del principi penso que aporta un aire fresc i a tenir en compte en el nostre art… I a més, no ens hem d’oblidar que si un il·lusionista surt a televisió, fa que el nostre art sigui tingut en compte pels grans mitjans i això és bo per l’il·lusionisme… Per tant, per tot plegat, estic a favor d’Antonio Díaz.

Però amb el títol del programa “La Gran Ilusión”, mateix nom de l’espectacle que fa, amb molt èxit, al teatre… Jo m’esperava, a l’estil dels especials del David Copperfield, que ens mostraria alguns dels números de l’espectacle que fa al teatre, per això es deia igual l’espectacle que el programa de tele no ? I perquè no, arrodonit amb alguns dels moments de màgia gravats a l’exterior, com ens té acostumats i que també són senya de la seva identitat… Al final, el programa va ser només això últim, sense cap moment del seu espectacle teatral…

I després hi ha la polèmica dels mètodes… Suposo que la televisió exigeix molt i m’agradaria saber què faríem tots plegats, si tinguéssim les mateixes oportunitats que ell… Un gran poder comporta una gran responsabilitat i no sempre déu ser fàcil… I segurament em falta informació sobre les decisions de producció, de mètodes, de presses que es prenen, quan cal estrenar… Segur que hi ha raons… O almenys, espero que n’hi hagi… Però penso que no caldria, no hi ha necessitat d’emprar uns mètodes, quan se’n poden fer servir uns altres… Tot i que si parlem de màgia a televisió, hi ha matisos i no és fàcil fer-ho bé sense trencar plats i ferir susceptibilitats dels entesos en la matèria. De la mateixa manera que no acceptem que els espectadors generalitzin en referència als mètodes que utilitzem, tampoc ho hem de fer nosaltres, els mags…

Teletransportació al London Eye

Al número final del programa, Antonio Díaz, va teletransportar-se d’una manera sorprenent, des d’una de les cabines del London Eye, a una altra de les cabines d’aquesta nòria de Londres…

Mireu com va ser, l’espectacular efecte televisiu… He posat en negreta efecte televisiu, perquè, jo diria, perquè crec, perquè suposo, perquè m’imagino, perquè entenc, que és un efecte que només es pot fer per la tele… I perquè, segurament, molts teleespectadors… No ho creuen… I creuen en aquesta màgia…

Vídeo Mago Pop London Eye

Tot s’hi val ?

Jo crec que des que en David Blaine, als anys 90, va, d’alguna manera, assentar les bases de la màgia de carrer i va construir un format sòlid, amb moments discutibles, però utilitzant trampes del mitjà només quan fos imprescindible. Ja que un dels elements del directe, quan es fa màgia per televisió, no el tenim, i cal suplir-lo d’alguna manera i no enfocar els moments delicats. I això, segons el meu punt de vista, si no se n’abusa, és acceptable…

Actualment, crec que la cosa s’ha desviat, i parlo de la gran majoria dels mags que fan màgia de carrer per televisió, tot i que hi ha excepcions, sembla que tot s’hi val i em sap greu. I això sí que no és divertit i no és un Sketch. Perquè hi ha el risc que el nostre art es desvirtuï. Per una banda que els espectadors es creguin tot el que veuen per la tele. O quan els mètodes utilitzats sí que es poden realitzar en totes les condicions, els vegin per la tele i es pensin que tot és fictici… El nostre art enganya per definició, però si hi posem una tele entremig, cal ser curosos amb com es tracta la màgia… Perquè, des del punt de vista de l’espectador o “tot el que fan per la tele és fals” o “tot el que fan per la tele és màgia de veritat”, no hi ha matisos… I cal protegir-nos, protegir la nostra màgia, perquè si no, ens passarà factura. Crec que la nostra generació d’il·lusionistes hauria de tornar cap a la màgia en directe, sense plasmes, sense vídeos, sense youtube. La màgia a televisió, si no es fa en condicions de directe, embruta el nostre noble art i ens carregarem tota una generació d’il·lusionats… Què en diria el Dr Tarbell ?

Tercera lliçó… Fem-nos aquesta pregunta… Què en diria l’il·lusionista de la història de la màgia que més respectem ?

Fa uns anys, els del Nada X Aquí van fer una gran feina, feien màgia al carrer i a plató amb espectadors, i sempre posaven una frase que indicava que tot el programa estava fet sense engany de càmera, just a l’inici. Mag Lari, Jandro, Luís Pardo i Hugo, al programa Il·lusionadors, que va emetre TV3 i re emetre fa  poc el Canal 33, també tenia una ètica en el tractament màgic. Ara, ja no cal avís inicial, ja que em dóna la sensació que tot es pot manipular, fins a punts insospitats. Ja sé que posar un avís inicial no és garantia de res, però almenys, indica un primer pacte amb l’espectador, i potser costarà més trencar aquest pacte, si ho escrivim al principi…

És esgotador el debat intern dins la comunitat màgica, sobre màgia a televisió, talls de càmera, etc… Perquè genera odis envers els il·lusionistes mediàtics… I no cal… Ja que sempre aporten alguna cosa… Estic convençut del que dic, sempre, qualsevol mag ens pot ensenyar alguna cosa als altres mags… No generalitzem… No tot és tan dolent, ni tot és tan bo… Jo quan era petit, respectava els mags que sortien per la tele… Ara tot es desvirtua… Cal més humor… Vull que la màgia a televisió torni als orígens, vull ètica, vull il·lusionisme fet amb honestedat, amb públic en directe i amb condicions de directe, que no enganyin l’espectador. Tots els de la meva generació, vam créixer amb uns altres tipus de programes d’il·lusionisme… És possible fer-ho… Demano responsabilitat… Als nens i nenes mags d’ara, quina memòria màgica televisiva els hi estem deixant ? Quins programes de màgia televisiva faran ells ? En el format que sigui… televisió, multipantalla, internet… En faran, o la màgia televisiva ja no tindrà públic ? Ja s’hauran acabat per sempre aquests programes i els que veiem són els últims, per sempre més ?

Magia Potagia

Els programes de Televisió de Juan Tamariz van ser memorables… Dissabte vaig destacar, a la crònica del seu espectacle, una frase que va dir, referint-se a què no coneixia els espectadors que triaria… Va dir: “Seria bajar el arte”… Cal dir res més ?

Magia Potagia, els programes que feia en Juan Tamariz, junt amb Pepe Carrol, René Lavand,… Encara estant ben dins nostre, de tots els que els vam viure, i que esperàvem, amb delit, el diumenge a la tarda, per veure’ls i somiar… Que reflexionin tots els que fan programes de màgia, avui en dia, i que em diguin si aquells programes no eren deliciosos… Tornar els orígens i fer màgia en directe a teatres, és la solució…

Mireu el primer dels capítols del Magia Potagia, gràcies a l’usuari Cardini Magician de Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=q-ht6vICdgI

Fins la setmana que ve, aquí al “Diari d’un Mag”

daniel.cat


www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more