Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ? | offmàgia
Contacte

Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ?

Sóc conscient que l’article d’avui no és optimista… En tot cas disculpa’m però és tal com ho veig aquesta setmana…

Serà complicat tornar, des del punt de vista escènic, a aquesta “nova normalitat” que tant pregonen i em temo que canviarà tot l’art de l’oci i el dels teatres, en particular…

Et seré franc: no ho veig. Aquests dies, ho visc amb inquietud, buscant solucions, com si es tractés d’un trencaclosques impossible…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Mascareta…

M’imagino espectadors a platea, amb mascareta… Ara bé… Tots portaran mascareta ? I tots els espectadors la mantindran durant tota l’actuació ? I si algú se la treu, en algun moment, en detriment dels que sí que ho respectin ? Els actuants també haurem d’anar amb mascareta ? Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ? Podrem mantenir la distància de seguretat ?

Una actuació en aquestes condicions pot ser més estressant que passejar per la ciutat aquests dies, veient com les mascaretes, molt sovint, s’utilitzen malament o directament no s’utilitzen… Posar-se mascareta és cuidar la salut dels altres i per tant, també de la nostra…

Tots els espectadors amb mascareta… Sense que puguem percebre expressions del públic davant el miracle màgic… Com quan anem pel carrer, vivint una vida amb mascareta, sense veure’ns, sense saber si ens somriuen… Una vida més trista… Una vida amb mascareta que ens ho canvia tot… Perdona, però segueixo sense veure-ho clar…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Art o Salut ?

Serà més complicat si l’actuació és en un recinte tancat. En canvi, en espais oberts, sempre que l’actuant mantingui, estrictament, la distància de seguretat, serà més factible… Ara bé, com podrem garantir, si actuem sense mascareta, la seguretat dels nostres espectadors ? Caldria fer tests als actuants, als il·lusionistes, abans de començar cada actuació ? Tal com es fa repetidament als futbolistes ( fet que corrobora que hi ha ciutadans de primera i de segona, els que els hi fan proves per temes econòmics i els que no…, els que no poden corre riscos i els que sí…)

Que importa més, els diners o la salut ? Assumir el risc, per un espectador, de ser més feliç, veient un espectacle, encara que hi hagi la possibilitat de posar-se malalt, i per tant, viure assumint el risc ? Art o Salut ? Vida o Art ?

Espectador… Que tries en aquesta loteria ? Ja sé que viure és assumir riscos constantment… Però és una qüestió de prioritats… Què és imprescindible a la teva vida ? No podem deixar de menjar, però podem deixar d’alimentar la nostra ànima, si veiem que hi ha risc…

Actuant… Que triem ? Si actuar és un acte d’amor cap al públic, cal preservar també, la salut dels nostres espectadors… Si no, el fet d’actuar es converteix en un acte purament egoista, quan no ho hauria de ser…

M’agrada el món de l’espectacle, de la creativitat artística, però sense salut no podrem gaudir de res…

Desescalada…

Evidentment podem imaginar que a mesura que vagi passant el temps, hi haurà qui s’ho saltarà tot, de la mateixa manera que hi ha qui passeja sense mascareta i sense mantenir distàncies, a hores d’ara… També podem imaginar que la frivolitat del món artístic ( o de la societat que en general que té tendència a saltar-s’ho tot ), comenci a posar en risc a tothom. Per tant, segueixo pensant que hi ha tants interrogants oberts, que crec que l’art màgic i totes les arts escèniques en viu, en directe, corren un cert perill… Potser no des del punt de vista de les ganes que tinguin els espectadors de veure actuacions en viu, sinó del fet que es desvirtuï l’actuació en viu… Que potser es faran nyaps sense garanties pel simple fet que els mags hauran d’actuar per viure, certes praxis podran desprestigiar la professió, hi ha qui se saltarà condicions de seguretat, etc…

Si no és segur, per exemple, un retorn a les escoles en bones condicions al setembre, com podem imaginar espectacles de màgia i teatres segurs ? Espero tenir-ho més clar en un futur pròxim…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Actuar…

Encara em ressonen ecos de les actuacions que vaig fer al Febrer i Març, a Barcelona i Tarragona… Aquesta última, just al llindar de l’inici del tancament de teatres… Penso que passarà molt temps, fins que pugui tornar a representar l’espectacle en bones condicions, el temps passa inexorablement… Tinc moltes ganes de tornar a trepitjar un escenari, de tornar a fer realitat els meus espectacles, de tornar a dirigir i presentar gales de màgia creatives… Però tal com estan les coses, ara per ara, ho veig llunyà…

Ara per ara, no em veig amb cor d’anar al teatre… Ni com a espectador… Ja sé que aquesta postura no és la que pot agradar al món de la cultura… Ara toca fer calaix, costi el que costi, fins i tot si ens hi juguem la salut… Fer-ho bé serà responsabilitat de cada teatre, de cada il·lusionista, de cada actuant… Ara més que mai, el repte de fer-ho en les millors condicions possibles, serà més gran…

A més, penso que hem d’anar amb compte, ja que un actuant o un teatre pot quedar estigmatitzat, si hi ha un rebrot… És hora de fer petites passes segures i no perdre lo guanyat…

Ja sé que el que diré és molt utòpic, però potser el nostre planeta hauria de fer un bon any sabàtic i quan estigui tot resolt, seguim… I de passada solucionar desigualtats, canvi climàtic i que no morin més migrants al mediterrani, per seguir resolent més temes que no funcionen al nostre món més pròxim…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Segundo de Chomón…

Fins que tot torni a anar millor, sempre ens quedarà veure màgia dels nostres avantpassats i retornar a aquells temps ens farà veure-ho tot amb una altra perspectiva. Els nostres temps són excepcionals, però hi ha hagut molts moments durs a la història de les arts escèniques…

10 anys abans de la grip del 1918, que m’ha servit per il·lustrar, mitjançant fotos, l’article d’avui ( fotos que no em semblen tan llunyanes, veient-ho des de la perspectiva actual ), Segundo de Chomón realitzava els seus films amb temàtica màgica a l’estil de Georges Méliès

El vídeo publicat a La Filmoteca és molt bonic… Sempre ens quedarà l’art en estat pur, per seguir il·lusionant-nos, fins que arribin temps millors…

Les cent trucs, 1906 – Segundo de Chomón

https://www.youtube.com/watch?v=pcl3jUlnyo4

Fins dijous, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia