Jo no t’he tallat el cap… | offmàgia
Contacte

Jo no t’he tallat el cap…

Marca de cervesa belga: La Guillotine

És curiós com, a vegades, la memòria ens juga males passades…

És curiós com això ens afavoreix, als mags…

Fa un temps em vaig trobar uns amics… Us en parlo de memòria… :)

Ella em va recordar que fa molts anys “li havia tallat el cap” en una de les meves actuacions…

I de cop me n’adono que no…

Que no va ser el cap…

El diàleg segueix d’una manera divertida, jo li dic que “no va ser el cap, que va ser el braç…”

Ella, convençuda que li “havia tallat el cap…”

Si algú ens sentia, es devia pensar que ens havíem begut l’enteniment !!!

A més, jo li vaig dir que “era impossible, perquè quan vaig fer aquella actuació, no tenia encara la guillotina de cap que em va construir el meu pare un any més tard…”

A més, jo recordava que no només “li havia tallat el braç”, sinó que també “li havia tallat el dit”… Sí… Feia el joc de la guillotina amb dues guillotines, la de dit i la de braç…

Crec que en el fons… Ella no va creure el que jo li vaig explicar… Que la memòria que recordem és més potent que les paraules… Més potent del que ens puguin dir… Quines coses !!! Misteris de la nostra ment…

Penseu que la guillotina de cap que tinc és tan gran que te n’has de recordar per força que has passat per aquest tràngul !!! Doncs en aquest cas, la suggestió era tant forta que només havent-li tallat braç i dit, ella seguia pensant que era el cap !!! Màgia !!!

Clar que hi ha un altre factor, popularment, una guillotina talla caps i això que talli braços o dits no estaria tan present a la ment de l’espectador… Ho sigui que aquest seria un altre factor a tenir en compte: els tòpics que ja estan a la ment de l’espectador…

Aquesta anècdota m’ha tornat a fer reflexionar sobre el fet ja sabut i ja llegit, que la memòria, que és selectiva, ens deixa recordar moments passats a vegades d’una manera totalment diferent de com els vam viure… I potser més excepcionals encara que com van passar en realitat…

Per tant, això té una gran aplicació positiva en màgia… Si deixem una bona impressió, a priori, amb el pas del temps, el record encara serà més bo…

Moltes vegades, hi ha gent que m’explica que el Copperfield fa coses tant excepcionals que jo ni recordo que fa… Potser no les ha arribat a fer mai, però l’aurèola màgica del David Copperfield és tan impressionant, que la gent es pensa que és capaç de tot, fins i tot de prodigis que no ha realitzat mai…

Aquesta distorsió de la realitat que ens afavoreix als mags, també ajuda a relativitzar-ho tot.

Un altre exemple, a l’inrevés… La percepció subjectiva de com ha resultat un joc, per part del mag, a vegades pot semblar pitjor de com l’ha vist el públic… I potser els espectadors no ho hauran viscut tan malament com el mag…

En màgia, com a la vida, també, tot és relatiu… No hem de ser tan transcendents i sobretot no us oblideu, públic, de creure-us tot el que recordeu !!! Ja que si us en recordeu… És que ha passat… No ?

Fins la setmana, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia