Quan siguis popular… Els altres mags et criticaran… | offmàgia
Contacte

Quan siguis popular… Els altres mags et criticaran…

És normal que un mag, quan veu un company il·lusionista que té més èxit, es dediqui a criticar la màgia que fa ?

Ja us ho contesto jo… Evidentment, no…

Us explico…

Desmitificant una mica el món que envolta l’il·lusionisme i tot això que molt sovint els mags reivindiquen com que a la màgia hi ha molts amics i tot és bon rotllo… doncs… em sap greu explicar-vos que no és del tot així…

Resulta que al món de la màgia, sí, s’hi fan amics, sí, hi ha molt bon rotllo a vegades, però també hi ha molts punts foscos…

D’aquesta vessant fosca de mags respecte a altres mags fa molt temps que en volia parlar aquí i avui tractaré una de les seves facetes…

Me n’he adonat que, quan un mag és conegut, bàsicament en l’àmbit televisiu, quan un mag es fa popular, en aquell moment, automàticament, per art de màgia, diria, molts mags comencen a criticar-lo, en el moment en què la popularitat creix, el reconeixement per part dels altres mags baixa… I aquesta gràfica és l’oposada al que opina el públic, el públic, reconeix els mags populars com a vertaders mags i els aclama i omplen teatres…

Perquè passa ?

A mi no m’agrada que passi això i us en dono el meu punt de vista…

Fer màgia a televisió…

Per una banda els mags populars, gràcies a la televisió, han de prendre decisions tècniques relatives a com fer la seva màgia en un mitjà que té les seves regles i que no tenen per què ser les regles dels espectacles en directe, perquè la televisió ha de ser més ràpida i conclusiva. Això seria vàlid tant pel que fa als programes televisius de màgia, com a les col·laboracions en magazins televisius que obliguen el mag a ser efectiu i ha haver de lidiar amb els convidats, presentadors estrella, llums de plató, tenir controlades on són les càmeres… Ho sigui, han de fer programes competitius, aconseguint que la gent no canviï de canal, programes que en l’època d’internet, puguin ser consumits ràpidament, també per internet, amb pocs temps introductoris, imatges atractives… Així són els temps en què estem vivim, tot va molt ràpid…

I a partir d’aquí el mag popular té una responsabilitat extrema, ha de ser aquell superhome que tots somiem i llavors això l’obliga a utilitzar mètodes més segurs, sistemes, criteris, que potser el mag que no és famós no comparteix perquè les circumstàncies en què habitualment fa màgia és diferent. Els seus espectacles teatrals també han de ser competitius, tot ha d’estar mil·limetrat…

Tots els mètodes formen part de l’art màgic i jo penso que són igualment lícits per crear il·lusions, que és del que es tracta…

Jo penso que mentre guanyi la màgia, m’és igual els mètodes, jo, la màgia, l’enfoco com un espectacle teatral… Si el públic ho passa bé i somia despert mentre dura la il·lusió em sembla fantàstic… Desenganyem-nos, segons el meu parer, fem màgia pel públic en general, no exclusivament pels altres mags… i el públic sap que la màgia no existeix, però en aquell moment hi creu i això és el que compta…

L’enveja…

També crec que hi ha un component d’enveja. I ho dic de bon rotllo, perquè és un sentiment humà… Hi ha molts mags, és una afició que té molts adeptes, moltes opinions, molts criteris, hi ha molts egos, a vegades s’entén el que fem d’una forma egoista… Jo faig màgia perquè m’agrada, perquè m’agrada el món dels enginys, de les idees, de la creativitat… Hi ha un punt d’egoisme ben entès, un interès propi, però també hi ha un component altruista, fer feliços els altres mitjançant les il·lusions… Però hi ha mags que tenen l’ego pels núvols i això no és bo per l’il·lusionisme, jo penso que va en detriment del nostre art… Normalment, els que tenen molt ego acostumen a criticar molt els mags populars…

Crec que l’objectiu d’un mag no ha de ser fer-se famós fent màgia… L’objectiu hauria de ser fer màgia i si reps el reconeixement popular, benvingut sigui, però la fama per la fama no hauria de ser el camí de la nostra màgia… L’estudi de l’il·lusionisme, el fet de gaudir creant i oferint màgia haurien de ser els nostres objectius… No és l’objectiu fer-se famós, però si es produeix el miracle no hauria de ser un problema…

Per evitar suspicàcies… És aplicable a tots aquells il·lusionistes contemporanis, que en algun moment han estat en boca de tots… I estic segur que Houdini va tenir molts mags detractors en el seu moment també…

Els que tenen el mèrit d’haver transcendit han afavorit la popularització del nostre art…

El reconeixement…

Després de molt pensar-hi, crec que hem de respectar els que aconsegueixen altes quotes de popularitat per moltes raons, perquè fan visible la màgia, gràcies a ells es programa més màgia, més actuacions, la màgia es posa de moda… Les seves aparicions a televisió ens permeten reflexionar, fins i tot si hi ha jocs que no ens agraden com els presenten els mags famosos, potser això ens fa créixer com a mags com a exemple negatiu, de tot se n’aprèn, de veure jocs que ja no es presentaven i que tornen a popularitzar-se, que després et poden provocar idees que potser faran que facis nous jocs.

Quan s’han emès nous programes de màgia a televisió, això ha fet que neixin noves vocacions màgiques, també permet que altres mags tinguin oportunitat de mostrar-se en mitjans de masses. Que es publiquin capses de màgia, llibres… Em direu, capses que són per a nens… Sí… Però jo, com que també trobo estimulant intel·lectualment els productes d’iniciació…

Tot això ho dic amb ànims de créixer…

I no vull que sembli que jo no ho he fet mai… Sí, ho he fet… Però quan he pres consciencia que no es pot simplificar, hi he guanyat d’alguna manera, m’he reconciliat amb tots els moments que m’han servit per enriquir-me pel que fa a coneixements màgics…

No dic que no es pugui criticar qui sigui, si la crítica està fonamentada i segons l’opinió de cadascú, el que no entenc és que quan està de moda ficar-se amb un mag, la comunitat màgica s’hi llença en ple, i crec que molt sovint no és reflexiva o és signe de poca maduresa… No destria el gra de la palla, una decisió tècnica màgica dubtosa, discutible, fa que tots els mags tirin per terra la qualitat màgica del mag en qüestió sense adonar-se que indirectament, aquell mag els beneficiarà… Es tracta d’una cosa tan bàsica com el reconeixement cap als que en algun moment ens han fet créixer, sigui com sigui, com a mags…

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia