És fàcil ser un Mag ? | offmàgia

Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ?

Sóc conscient que l’article d’avui no és optimista… En tot cas disculpa’m però és tal com ho veig aquesta setmana…

Serà complicat tornar, des del punt de vista escènic, a aquesta “nova normalitat” que tant pregonen i em temo que canviarà tot l’art de l’oci i el dels teatres, en particular…

Et seré franc: no ho veig. Aquests dies, ho visc amb inquietud, buscant solucions, com si es tractés d’un trencaclosques impossible…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Mascareta…

M’imagino espectadors a platea, amb mascareta… Ara bé… Tots portaran mascareta ? I tots els espectadors la mantindran durant tota l’actuació ? I si algú se la treu, en algun moment, en detriment dels que sí que ho respectin ? Els actuants també haurem d’anar amb mascareta ? Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ? Podrem mantenir la distància de seguretat ?

Una actuació en aquestes condicions pot ser més estressant que passejar per la ciutat aquests dies, veient com les mascaretes, molt sovint, s’utilitzen malament o directament no s’utilitzen… Posar-se mascareta és cuidar la salut dels altres i per tant, també de la nostra…

Tots els espectadors amb mascareta… Sense que puguem percebre expressions del públic davant el miracle màgic… Com quan anem pel carrer, vivint una vida amb mascareta, sense veure’ns, sense saber si ens somriuen… Una vida més trista… Una vida amb mascareta que ens ho canvia tot… Perdona, però segueixo sense veure-ho clar…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Art o Salut ?

Serà més complicat si l’actuació és en un recinte tancat. En canvi, en espais oberts, sempre que l’actuant mantingui, estrictament, la distància de seguretat, serà més factible… Ara bé, com podrem garantir, si actuem sense mascareta, la seguretat dels nostres espectadors ? Caldria fer tests als actuants, als il·lusionistes, abans de començar cada actuació ? Tal com es fa repetidament als futbolistes ( fet que corrobora que hi ha ciutadans de primera i de segona, els que els hi fan proves per temes econòmics i els que no…, els que no poden corre riscos i els que sí…)

Que importa més, els diners o la salut ? Assumir el risc, per un espectador, de ser més feliç, veient un espectacle, encara que hi hagi la possibilitat de posar-se malalt, i per tant, viure assumint el risc ? Art o Salut ? Vida o Art ?

Espectador… Que tries en aquesta loteria ? Ja sé que viure és assumir riscos constantment… Però és una qüestió de prioritats… Què és imprescindible a la teva vida ? No podem deixar de menjar, però podem deixar d’alimentar la nostra ànima, si veiem que hi ha risc…

Actuant… Que triem ? Si actuar és un acte d’amor cap al públic, cal preservar també, la salut dels nostres espectadors… Si no, el fet d’actuar es converteix en un acte purament egoista, quan no ho hauria de ser…

M’agrada el món de l’espectacle, de la creativitat artística, però sense salut no podrem gaudir de res…

Desescalada…

Evidentment podem imaginar que a mesura que vagi passant el temps, hi haurà qui s’ho saltarà tot, de la mateixa manera que hi ha qui passeja sense mascareta i sense mantenir distàncies, a hores d’ara… També podem imaginar que la frivolitat del món artístic ( o de la societat que en general que té tendència a saltar-s’ho tot ), comenci a posar en risc a tothom. Per tant, segueixo pensant que hi ha tants interrogants oberts, que crec que l’art màgic i totes les arts escèniques en viu, en directe, corren un cert perill… Potser no des del punt de vista de les ganes que tinguin els espectadors de veure actuacions en viu, sinó del fet que es desvirtuï l’actuació en viu… Que potser es faran nyaps sense garanties pel simple fet que els mags hauran d’actuar per viure, certes praxis podran desprestigiar la professió, hi ha qui se saltarà condicions de seguretat, etc…

Si no és segur, per exemple, un retorn a les escoles en bones condicions al setembre, com podem imaginar espectacles de màgia i teatres segurs ? Espero tenir-ho més clar en un futur pròxim…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Actuar…

Encara em ressonen ecos de les actuacions que vaig fer al Febrer i Març, a Barcelona i Tarragona… Aquesta última, just al llindar de l’inici del tancament de teatres… Penso que passarà molt temps, fins que pugui tornar a representar l’espectacle en bones condicions, el temps passa inexorablement… Tinc moltes ganes de tornar a trepitjar un escenari, de tornar a fer realitat els meus espectacles, de tornar a dirigir i presentar gales de màgia creatives… Però tal com estan les coses, ara per ara, ho veig llunyà…

Ara per ara, no em veig amb cor d’anar al teatre… Ni com a espectador… Ja sé que aquesta postura no és la que pot agradar al món de la cultura… Ara toca fer calaix, costi el que costi, fins i tot si ens hi juguem la salut… Fer-ho bé serà responsabilitat de cada teatre, de cada il·lusionista, de cada actuant… Ara més que mai, el repte de fer-ho en les millors condicions possibles, serà més gran…

A més, penso que hem d’anar amb compte, ja que un actuant o un teatre pot quedar estigmatitzat, si hi ha un rebrot… És hora de fer petites passes segures i no perdre lo guanyat…

Ja sé que el que diré és molt utòpic, però potser el nostre planeta hauria de fer un bon any sabàtic i quan estigui tot resolt, seguim… I de passada solucionar desigualtats, canvi climàtic i que no morin més migrants al mediterrani, per seguir resolent més temes que no funcionen al nostre món més pròxim…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Segundo de Chomón…

Fins que tot torni a anar millor, sempre ens quedarà veure màgia dels nostres avantpassats i retornar a aquells temps ens farà veure-ho tot amb una altra perspectiva. Els nostres temps són excepcionals, però hi ha hagut molts moments durs a la història de les arts escèniques…

10 anys abans de la grip del 1918, que m’ha servit per il·lustrar, mitjançant fotos, l’article d’avui ( fotos que no em semblen tan llunyanes, veient-ho des de la perspectiva actual ), Segundo de Chomón realitzava els seus films amb temàtica màgica a l’estil de Georges Méliès

El vídeo publicat a La Filmoteca és molt bonic… Sempre ens quedarà l’art en estat pur, per seguir il·lusionant-nos, fins que arribin temps millors…

Les cent trucs, 1906 – Segundo de Chomón

https://www.youtube.com/watch?v=pcl3jUlnyo4

Fins dijous, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Resiliència

Cartell artístic del film El Náufrago, protagonitzat per Tom Hanks. Autor del Cartell: Desconegut

Segons el diccionari, la tercera accepció del mot Resiliència és:

PSIC Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. 

Sempre explico que vaig esperar a comprar les cartes per fer el joc de triler gegant, fins que no vaig tenir clara una primera rutina i els primers passis que podia fer. Després, un cop comprat el material, vaig passar-me molt temps assajant i variant la rutina màgica, fins que un dia la vaig presentar per primera vegada davant un públic amb poca gent. Va passar anys… Vaig tenir paciència fins a esperar el moment oportú… Potser això s’assembla a la resiliència (tot i el risc segurament era subjectiu, en aquest cas)… El moment oportú per comprar, el moment oportú per pensar, el moment oportú per mostrar… Perquè segurament hi ha un moment oportú per tot…

Clar que en un món on guanya la immediatesa, en el que no ens conformem en veure un únic capítol d’una sèrie i esperar una mica a veure el següent, esperar que la maduresa de la resiliència ens marqui el compàs de la vida, és difícil…

En un món on els matisos a vegades no s’entenen i en el que tot se simplifica, és difícil…

Aquests dies reconec que estic preocupat. Sembla que hi ha la percepció generalitzada que el virus s’ha acabat. La barreja de les ganes (comprensibles) de sortir de casa, la revitalització de l’economia i la impaciència guanyen enfront del risc de rebrot i de tot el que implica… Ja no es parla de les aplicacions per fer seguiment de casos, ni dels testos generalitzats (que sí que es fan a futbolistes). Aquestes mesures, penso, donarien més confiança… Estic parlant des de Barcelona, on jo noto molt risc, al veure tanta gent, de cop, pels carrers…

I parlant de futbol, es prioritza el futbol com a catalitzador del lleure i no es dóna prou suport als teatres… Tot plegat una simplificació…

Això del risc de rebrot, no ho dic jo… Àlex Arena, que treballa en el model matemàtic de la pandèmia va fer unes declaracions, la setmana passada, a l’entrevista, a RAC1, que no ens haurien de deixar indiferents…

Sembla com si ara interessés passar pantalla ràpid, oblidar els morts que s’han reduït a números, les escenes tristes que molts, per sort, no hem viscut en directe, però que el personal dels hospitals (que ho han donat tot) expliquen amb esglai… Sembla com si ara calgués seguir de pressa, que ara toca fer vacances i anar a la platja! (això últim, suposo que queda clar que és ironia)

Tinc la sensació que ara ens fan sortir al carrer i si acabem en llits d’UCI, no li importarà a qui mou els fils… Sospito que el fet que ara ens deixin sortir és perquè els llits d’hospital es van alliberant, no perquè sigui més segur sortir… Per tant, som com titelles en mans de titellaires a qui els hi serà igual si els fils se’ns trenquen…

No me’n refio, en general, de per on ens porten…

Per tant, tal com ho veig, crec que és el moment de seguir cuidant-nos, de ser pràctics, de no córrer riscos, si no ho veiem clar… D’estar molt atents i actuar segons el que ens dicti la nostra consciència… És temps de prendre consciència de nosaltres mateixos, més que mai… De fer resiliència, com ens sigui possible i com la nostra realitat ens deixi ser-ho…

I tot això ho dic des de la meva posició súper còmode i privilegiada, fent teletreball… Segur que és més fàcil fer resiliència així… M’agradaria projectar un idíl·lic desconfinament etern, lent, fins que tinguéssim una vacuna… Ja sé que l’economia s’ha de tornar a fer funcionar i que hi ha qui ho passa molt malament en aquest sentit… Però veig molta precipitació forçada… Moltes ganes de festa quan hi ha hagut tanta tristesa, fa quatre dies…

Per tant, hem de tenir clar, que ara, com sempre, ens hi va la vida, en tots els sentits… Cuida’t…

I pel que fa a la màgia què ?

Doncs la meva resiliència vital consisteix a crear i aprendre nous jocs, recuperar llibres que fa temps que no obro, escriure nous espectacles (molts, ja us ho dic, cada dia, cada setmana surt alguna novetat de la meva ment inquieta)… Jugar fent màgia, en definitiva…

Per quan vinguin temps millors, ara, per mi, és temps de cultivar-me, temps de fer bossa, esperant millors moments on recollirem els fruits, mostrant-ho al públic…

Conscient que quan vinguin temps millors, per responsabilitat, personalment penso que haurien d’anar primers els que viuen exclusivament del nostre art i els altres, els que tenim la sort, de moment, de tenir ingressos fixos des d’altres àmbits, segurament, hauríem d’actuar més enllà en el temps… Això ho sento així, avui…

Una perspectiva, un horitzó llunyà, potser massa llunyà pel meu gust, tal com ho veig ara, però que segurament, aquest serà el camí…

Per tant, ara és temps de resiliència, de sobreviure creativament, d’explorar nous camins, d’escriure, aprendre nova màgia, sobreviure a aquests temps que ens ha tocat viure de la manera més feliç possible i desitjar que el futur, esperem que no molt llunyà, ens permeti seguir fent actuacions dalt dels escenaris, petits, grans o mitjans…

Demà publicaré un nou article al “Diari d’un Mag”… El titular seria: “Com, unes imatges que vaig gravar fa un temps, van ser emeses, fa unes setmanes, per TV3!”

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Ara és el moment d’escriure…

Ara és el moment d’escriure…

Els il·lusionistes som responsables de com reben els espectadors la nostra màgia.

Aquest estat de confinament, en el meu cas, ha multiplicat la meva creativitat, que ja de per si és alta. M’aturo sobre aquesta frase, que sembla una mica presumptuosa però que és real. Ja n’hem parlat en alguna ocasió al “Diari d’un Mag”, com més inventes, la teva ment està més atenta i produeixes més idees…

Quan ho explico a algun amic mag, molt sovint es queda astorat. Me’n recordo de quan podíem sortir lliurement… Quan ho posava en pràctica, ajudant, en algun moment de brainstorming improvisat, era divertit perquè entrava en una espiral inventiva esquivant límits. A vegades això pot ser desconcertant i sorprenent pel receptor… Això últim pot tornar a semblar una mica presumptuós per la meva part, però em passa i penso que explicar-ho pot contribuir al fet que tu, lector, siguis més creatiu… Ja que, a vegades, només cal proposar-s’ho… A vegades, l’experiència dels altres pot trencar barreres que un mateix es construeix… Si elimines límits tens un superpoder

Ara bé… El fet de tenir idees, inventar jocs, pensar solucions, maneres de presentar màgia, sense parar, pot tenir alguna vessant negativa. És positiu perquè et dóna eines constants per resoldre il·lusions màgiques. És estimulant intel·lectualment per tu mateix, per què la teva vida segurament és més feliç i afavoreix al fet que la teva màgia sigui millor. Però tens el risc d’arribar a la saturació i de no poder processar totes les idees sorgides i que es perdin, que es perdin els detalls…

Per tant, cal calibrar… Hi ha d’haver moments de pausa per poder tornar a crear de nou…

I tot i que a vegades pot semblar difícil, cal aturar per uns moments el sorgiment d’idees i començar a plasmar-les…

I llavors te n’adones que… “Ara és el moment d’escriure…” (després de 295 paraules ha aparegut el títol de l’article !)

Em va passar la setmana passada, quan vaig fer aquesta reflexió, de cop, vaig entendre que havia arribat a un estadi creatiu que havia de plasmar, per poder desenvolupar les idees correctament i arribar al detall que es mereixen… I aquesta tasca es pot fer escrivint-la o filmant-la per no oblidar-la. Cal aturar-se per deixar espai a les noves idees futures…

Escriure les idees és una etapa de la creació que és una mica més feixuga, ja que cal fer l’exercici de detallar, redactar, dibuixar, explicar coses que tu veus claríssimes però que has d’escriure, perquè potser d’aquí a mig any no les recordaràs amb tant detall…

La conclusió d’aquest article d’avui, si hi ha d’haver conclusió, és que és molt important tenir idees, ocurrències, però sense l’execució d’aquestes idees, la seva escriptura o gravació per qualsevol mitjà… No s’haurà completat el procés creatiu i seran simples idees sense tenir un lloc per ser presents i potser s’esfumaran…

Així doncs, seguiré plasmant tot el que he creat i desitjo que algun dia, t’ho pugui mostrar en els meus espectacles o en algun recull escrit de la meva màgia !

T’animo, lector, a què no perdis cap oportunitat per desenvolupar la teva creativitat i plasmar les teves idees, ja que el que tu creïs és únic i només tu pots inventar-ho…

“Les cançons no les canta ningú millor que el seu autor…”

Ho deia aquesta setmana en Santi Balmes de Love Of Lesbian, a RAC1. Van presentar junt amb Judit Neddermann, Gemma Humet i Lluís Llach la cançó “El Núvol Blanc” de Lluís Llach, que han versionat conjuntament per la campanya #JoEmCorono.

Santi Balmes va dir durant l’entrevista: “Les cançons no les canta ningú millor que el seu autor…”, referint-se a Lluís Llach cantant “El Núvol Blanc”. I llavors vaig pensar que la frase és traslladable a qualsevol art escènic i a la màgia…

Ja que per molt que un altre il·lusionista realitzi un joc de la teva autoria, mai ningú l’interpretarà millor que tu. Jo també ho penso… Perquè el joc el tens més interioritzat que ningú, ja que l’has fet néixer… Però això seria material per un altre article…

El vídeo i la cançó és una meravella…

https://www.youtube.com/watch?v=9Q4Wy4F7Wbk

Sigueu prudents, cuideu-vos !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Reflexions sobre els Vídeos On-Line dels Mags, en temps de confinament…

Els il·lusionistes som responsables de com reben els espectadors la nostra màgia.

Quan fem màgia a la tele o en un vídeo per publicar a les xarxes cal ser molt curosos…

No ens hem d’oblidar que és un art teatral, fins i tot si parlem de màgia de prop… No hem de perdre de vista que la publicació de la nostra màgia hauria de ser molt acurada en tots els detalls…

Hem de recordar que la màgia que ens agrada o agradava per la tele, era màgia ben produïda televisivament. Obres d’art com els especials de David Copperfield que tenien un tractament de la imatge propera al cinema…

NO tot s’hi val…

Però quan fas màgia des de casa, és difícil tenir les condicions òptimes per filmar-la de la millor manera… Seria ideal tenir més d’un pla, molt bona edició del vídeo, il·luminació adequada… És difícil… Cal optar per solucions imaginatives, sense deixar de banda la qualitat… Penso que no tot s’hi val…

Aquests dies, tenint en compte el context del confinament, podem veure molta màgia publicada. He vist material bo i material que, segons el meu punt de vista, no és tan bo… És la meva opinió…

Personalment, el confinament i tot el que està passant amb el coronavirus m’ha deixat amb menys ganes de publicar que mai. He treballat molt a escala interna, fent recerca màgica, inventant jocs, estudiant i escrivint, però m’he bloquejat a l’hora de publicar… Em preocupa massa el que està passant… Massa morts que són xifres i massa irresponsabilitat de molts inconscients que sortiran, sense mesura, al carrer ben aviat… Tinc la sensació que molta gent vol oblidar el que està passant i passar pantalla massa aviat, amb tots els que hem deixat pel camí…

I mentre jo m’he bloquejat, molts confrares han començat a publicar, molts, compulsivament…

Em sembla fantàstic que es pengi continguts màgics a les xarxes, benvinguts al club ! (jo fa 14 anys que publico al “Diari d’un Mag”), però agrairia qualitat, prou menjadors de casa, prou mala qualitat màgica en general, prou absència de guions, prou improvisació, prou directes a Instagram d’estar per casa, mal planificats (i fins i tot amb errors en directe, que desvetllen el truc)… Sembla que com que se suposa que és directe i per la xarxa, un espectacle no ha d’estar preparat, i com, ja he dit, sembla que tot s’hi val…

Parèntesi: Escriure un article com el que estàs llegint en aquest moment porta molta feina. Escriure, revisar, editar fotos, tornar a revisar… No és concebible, des del meu punt de vista, fer-ho, sense que hi hagi esforç darrera… Si hi ha esforç, el receptor, penso, se n’adona… És, per mi, una mostra de respecte cap a qui ho rep…

Observo que molts mags (alguns molt professionals, se suposa), estan acostumant al públic a una màgia que no funciona ! I no funciona per què la màgia en viu és millor que mal gravada… I no il·lusiona… I si no il·lusiona, no és màgia… Penso que molts, en aquests moments, estan acostumant al públic a que la màgia és on-line i no és en directe… Els espectadors tornaran al teatre, un cop hagi passat tot ? o seguiran esperant que els hi lliurin màgia gratis a casa ? I si no els hi lliuren, potser buscaran una altra cosa i no vindran als teatres… Perquè el públic, avui s’interessarà per un vídeo gratuït de màgia i demà per un vídeo gratuït per fer pa…

Si no aconseguim que la nostra màgia sigui valorada pel públic, eliminarem tota opció a mantenir el desig dels espectadors a veure-la en bones condicions, en directe…

Aquesta setmana ha sorgit la notícia que alguns teatres estan preparant sessions de teatre virtual per la temporada que ve, per anar-ho compensant amb la reducció d’aforaments… M’inquieta una mica… Jo, personalment, desconnecto ràpid quan veig teatre per la tele… No és el mateix… Sempre són millors les arts escèniques en viu. També desconnecto quan veig alguns vídeos mal fets de màgia casolana…

Tornant a les publicacions, que no m’han agradat, de mags a les xarxes, diré que ja sé que hi ha bona intenció, però no és excusa… El que ha de prevaldre és la perpetuació del nostre llegat màgic i no la seva anul·lació pel simple fet de que l’il·lusionista vulgui els seus 5 minuts de glòria constants…

Crec que tot plegat té molt a veure amb l’ego i el perquè fem màgia…

Cal fer-se preguntes… Un mag actua pels altres o pel públic ? Quan fa un vídeo en el context actual ho fa per demostrar que és bona persona ? Per tenir la consciència tranquil·la ? Com una argúcia publicitària per seguir presents ? Per afany de figurar ? Com una moda ?

O sigui, fem màgia per que ens aplaudeixin o fem màgia per que el públic gaudeixi ? Quan s’acabi tot i el negoci torni a ser possible, els mags que abans no publicaven i ara publiquen pel confinament, seguiran fent màgia gratuïta per la xarxa ?

Crec que els confinats podrien viure igual sense tants jocs de màgia gravats indiscriminadament, sense pudor, per part dels seus emissors… A més, penso que no és el mateix que visionar altres arts.

L’art de l’il·lusionisme és material sensible. Cal que es percebi l’impossible. Per tant, és millor un espectacle en viu…

He observat les següents modalitats de publicació en temps de confinament…

Espectacle per Instagram en directe (que a vegades queda publicat en permanència al compte del seu autor). Participació dels mags en festivals on-line, també en directe, per Instagram. Petites peces màgiques (la majoria de jocs amb cartes, petits paquets, transposicions, pintatges i algun grafisme vinculat amb el virus). Publicació de vídeos d’actuacions clàssiques de l’il·lusionista. Espectacles (gratuïts, o fins i tot alguns de pagament). Explicació de jocs senzills pels infants (vinculat a les manualitats), Classes, Tallers de màgia (de pagament o gratuïtes). Conferències (fins i tot algunes amb pagament lliure al final de la sessió)…

Publicacions que SÍ m’han agradat…

Destacaré publicacions que m’han agradat, per la qualitat i per què són propostes genuïnes i que mostren estima a l’art màgic…

Luis Piedrahita

Instagram Piedrahita

Luis Piedrahita publica vídeos per ensenyar als més petits i als seus pares jocs de màgia clàssics. L’edició dels vídeos és perfecta, didàctics, ben explicats, divertits…

Dominique et Alexandra Duvivier

Instagram Dominique Duvivier

Dominique et Alexandra Duvivier, pare i filla, il·lusionistes del Double Fond i Mayette, ofereixen curiositats màgiques, objectes de la història de la màgia, jocs de màgia rars (amb pocs exemplars i de la col·lecció personal de Duvivier), expliquen jocs per a nens… S’han sabut reinventar mantenint la qualitat. Publiquen cada dia a les 10h ! Sembla que es van reunir, van trobar moltes idees, van planificar i les estan realitzant… Això demostra professionalitat en qualsevol aspecte del negoci màgic…

Enric Magoo, Sergi Buka, Hausson

Instagram Sergi Buka

Instagram Enric Magoo

Instagram Hausson

Enric Magoo i Sergi Buka han recuperat vídeos d’actuacions clàssiques dels seus espectacles. M’ha encantat el vídeo d’Enric Magoo amb la capa d’invisibilitat en una escena d’un dels seus espectacles de fa uns anys i Sergi Buka mostrant la seva primera aparició televisiva a La Màgica Màgia del Màgic Andreu.

Hausson ha inaugurat Instagram publicant documents interessants vinculats a la història de la màgia, imatges d’arxiu recopilades per l’il·lusionista. Marcant la diferència amb la seva genuïna personalitat.

Mag Stigman

Instagram Mag Stigman

Una excepció al que he dit durant l’article, amb relació a fer màgia des dels menjadors de casa. Stigman fa màgia i malabars amb qualitat, sigui on sigui, amb la seva habitual alegria i desprenent sinceritat, en les seves publicacions de confinament… A Stigman me’l crec quan fa els seus vídeos.

Pep Bou

Instagram Pep Bou

Explica com poden fer bombolles a casa. És un luxe que Pep Bou t’ensenyi com fer bombolles ! Una gran idea !

Sigueu prudents, cuideu-vos !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Potser és l’oportunitat de fer un parèntesi… “Com Astronautes… #2”

Mag i Astronauta… “Com Astronautes… #2” – Foto: Daniel Arbonés

Potser és l’oportunitat de fer un parèntesi…

“Potser és l’oportunitat de fer un parèntesi, una pausa, a la teva vida i decidir com continuar, que fer, com enfocar-ho quan sortirem al carrer…” – Daniel Arbonés

Tot i que estem vivint temps durs que mai haguéssim imaginat que passarien i que hem de ser conscients que la cosa pot empitjorar… No vull ser negatiu… Segurament molt o massa realista…

Hem de ser conscients que hi ha professions, com els metges, infermeres, farmacèutics, transports, queviures… Que ho donen tot… Per tant, la nostra situació, si estem confinats, és d’un cert privilegi…

A pesar de tot i essent conscients de tot… Penso que hem d’aprofitar aquests moments per aprofundir en la nostra màgia…

Aquests dies he buscat dins capses amagades, amb jocs de màgia que mai havia fet… Que havia comprat i oblidat…

Jocs de màgia oblidats…

La immensa quantitat de material màgic que els mags acumulem és impressionant… Podríem fer molts més espectacles, molts més jocs que els que fem sempre…

I com que estic en moments de reflexió, de qüestionar-m’ho tot, ho escric i potser et serà útil aquest plantejament, lector…

Penso que si no fem els jocs que algun dia hem volgut fer, ens perdrem alguna cosa… I potser serem mags incomplets en la nostra essència…

Penso que hem de tenir temps per fer-los tots…

Tot obstacle és una oportunitat…

Aprofitem-la…

Ja veus que segueixo enfocant els articles des del confinament, com si es tractés d’un diari personal, com quan vam començar a escriure blogs…

Ara, després de parlar del confinament com a oportunitat amb la màgia, parlaré de recomanacions molt personals…

Són dies de veure molta tele, cinema, sèries i de fer tota mena d’activitats on-line…

Avui tres apunts… Uns màgics, un que em transmet la realitat, i un altre que he descobert aquests dies i que m’ha fet riure molt…

Apunt Màgic… Visita a Museu Màgic “American Museum of Magic” de Michigan i Llibre de Richard Kaufman on-line

Aquests dies podem visitar un museu sobre l’art de l’il·lusionisme, l'”American Museum of Magic” de Michigan. Pots accedir directament al següent enllaç

Enllaç directe de l’Exposició On-line… American Museum of Magic

Richard Kaufman ha posat la seva obra “CardWorks”, disponible, on-line, gratuïtament. Pots accedir-hi al següent enllaç: CardWorks by Richard Kaufman.

Apunt de Realitat… Film: “Els últims dies” de Àlex i David Pastor

Aquests dies, m’ha vingut al cap, com segurament a molts, la pel·lícula de l’any 2013 de Àlex i David Pastor, “Els últims dies”, que mostraven una Barcelona apocalíptica, amb els seus habitants confinats, no poden sortir al carrer, a causa d’una malaltia que ataca a tots els que surten… A escala simbòlica, s’assembla molt al que vivim ara… Quanta literatura, teatre, cinema, sèries sorgiran després d’aquest confinament, mostrant a tots nivells, sentimental, emotiu, realista, el que ens està passant ?

Tràiler “Els últims dies”…

https://www.youtube.com/watch?v=phx8uZwOSUI

Apunt d’Humor… Sèrie: “Paquita Salas”, de  Javier Ambrossi i Javier Calvo

Ens la va recomanar la nostra amiga Maria i ha estat un autèntic descobriment. Dins d’una aparent superficialitat, “Paquita Salas” és tendra, optimista, inspira llibertat per aconseguir el somnis de cadascú, té un aire retro que m’encanta, parla del món de la faràndula amb tot el que suposa, del món de les xarxes, “influencers”, és imaginativa, irònica, interpretacions impressionants de tots els actors, amb “cameos” estripats, una obra sincera, amb històries que segur que provenen d’experiències viscudes, inspirades, pels seus creadors… He rigut molt amb la sèrie, oblidant-me de la feixuga realitat…

La pots trobar a Netflix

I per riure una mica, “Tomas Falsas”, de la sèrie…

https://www.youtube.com/watch?v=VMdzMsm6I_A

Cuideu-vos, no sortiu de casa, ànims…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag” !

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Com astronautes en una estació espacial…

Mai ens haguérem imaginat tot el que està passant…

Ciència-ficció…

Mai…

De fet, avui, no sé si l’article serà molt màgic…

Avui faré com fèiem al principi dels blogs, explicaré tal com raja, com em sento…

El que està passant és molt trist, per totes les víctimes del virus que hi ha i hi haurà… A tots ens afectarà d’alguna manera, directament, indirectament… I com a societat, a tots ens afecta segur…

El món, mai més serà com l’hem conegut…

Per una banda, cada vegada tinc més clar que això ens canviarà a tots, i com que sóc positiu (tot i la gravetat de tot el que passa), tot i lo negatiu… penso i espero que el canvi serà cap a millor…

Que canviarà el món, que canviarem tots, les persones…

Ara us confessaré que jo ja estic canviant, que el ritme frenètic de les últimes hores, dels esdeveniments que surten a les notícies, dels que no surten però que ens passen a cadascun de nosaltres, a les nostres vides, els maldecaps generats pel confinament, els ínfims detalls que fan que tot sigui més difícil i que ens transformen…

I penso que ens estem transformant… Que redescobrim… Que ens passen i fem coses que mai havíem fet…

I pel que fa a la màgia, ahir parlava amb un company mag, i coincidíem que els que tenim una afició que ens omple tant, no tenim cap problema en estar confinats dins de casa…

Parèntesi… Des d’ahir estic pensant que som com astronautes, dins d’una estació espacial…

Tornant a la màgia…

Com a persona metòdica que sóc, tinc una llista on he planificat tot el que vull fer, amb tot el temps que tinc…

És el millor, segons el meu punt de vista, per aprofitar tot el temps… Tot i que reconec que he estat jugant amb jocs de màgia sense cap objectiu, que he trobat dins capses amagades, sense rumb… Jugar… Aquesta és la gran paraula… Com si tornéssim a ser nens i el nostre univers fos la nostra casa… Com astronautes…

Capses on tinc jocs que no he tingut mai temps d’assajar i que sembla que hagin aparegut per art d’encantament en llocs mig oblidats de casa. Guions que vull prendre el temps d’escriure. Idees que podré finalment provar. Avui he “inventat” una rutina que fa molts anys que hi donava voltes, i avui l’he vist clara ! He trobat la solució !

I mentre ho provava, m’he passat la tarda posant una cançó que vaig recuperar, que apareix a un capítol d’una sèrie de Netflix basada en un còmic (“Esta mierda me supera” – “I amb not okay with this”), que vaig veure ahir i que he descobert que escoltant la cançó em poso de bon humor…

Us la regalo, a veure si us alegra la vida, com m’alegra a mi dins la meva bombolla màgica, dins l’estació espacial, desconcertats…

The King of Rock’n Roll – Prefab Sprout

https://www.youtube.com/watch?v=4T6e3GJCjow

Cuideu-vos, no sortiu de casa, ànims…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag” !

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Idees sobre el procés creatiu… OFF MÀGIA 2020…

Cartells de l’espectacle, disposats de forma artística

20/02/2020 (avui data amb 2 i 0’s)

Quan escric aquestes paraules falta pocs dies per l’estrena d’OFF MÀGIA 2020 a Cincómonos Espai d’Art de Barcelona

🎟Reserva d’Entrades 📣 Envía’m un missatge instagram ✉️ o un e-mail a magia@magia.cat per reservar les teves entrades amb descompte: 10 €

Reserva d’Entrades també disponibles a Atrapalo ! Atrapalo Off Màgia a l’Espai d’Art Cincómonos

________

Aquests dies, a més d’assajar, preparar els nous efectes, tenir a punt tota la banda sonora polint-la fins a l’infinit… També m’he dedicat a apuntar pensaments sobre el treball creatiu i he documentat tot el que he anat fent, frenèticament… Qui sap, potser ho aprofitaré per realitzar una xerrada per a mags o pel meu llibre…

A continuació, us transcric algunes idees. Algunes les ampliaré avui, algunes, en futurs articles, algunes potser mai…

________

“La importància d’haver realitzat i de seguir realitzant totes les fases d’un projecte màgic és bàsic…”

Quan vam fer el primer espectacle teatral a Tàrrega, fa més de 20 anys, recordo com vam empaperar la ciutat amb cartells de l’espectacle, cartells, que evidentment havíem fet nosaltres i que ens encarregàvem d’anar a fer imprimir, etc… Eren impresos en blanc i negre sobre fulls de colors sèpia…

Per tant, el fet d’haver passat i de seguir passant per totes les fases d’un projecte escènic màgic és bàsic…

Aquestes últimes setmanes, per l’actuació a Cincómonos Espai d’Art, he seguit enganxant cartells en llocs puntuals de Barcelona, no cal dir que me’ls faig jo des de sempre. I que si deixem de banda els cartells, pel que fa a la gestió, he mantingut la llista de reserves de la companyia. I si parlem de l’obra en si, la banda sonora tota dissenyada per mi, l’escaleta feta i revisada fins a l’últim detall, els talls de so seqüenciats degudament, el guió, la concepció de l’escenografia (que per molt que sigui minimalista, per ser pràctics, existeix i té un perquè), la creació de jocs específics per l’espectacle, tot… És el que té ser un mag del renaixement (gag).

Segurament, si tingués un equip de 100 persones, només hauria de preocupar-me per actuar i potser totes les altres fases les farien grups de treball impecables…

Penso que la part artesanal de crear un espectacle des de zero, passant per totes les seves fases és clau per comprendre que significa, quina feina suposa, quin valor té… Et dóna bagatge professional… Molt depèn de tu… Et dóna confiança… Saps el preu que té fer realitat els teus somnis…

________

“L’emocionant equilibri entre els assajos diaris continus imprescindibles i les tasques obligatòries a realitzar en la preparació d’un espectacle…”

En les setmanes prèvies a l’estrena, segons el meu punt de vista, cal assajar periòdicament. A mi em serveix per anar sobre segur, per estar tranquil, per anar a dormir cada dia amb la sensació de no haver perdut el temps.

Però a part dels assajos, hi ha altres tasques lligades al projecte escènic, com la preparació del material per la pròxima funció o pels successius assajos… I a més, si es tracta d’un espectacle d’autor, com és el cas d’OFF MÀGIA, hi ha altres tasques auxiliars, com la personalització i fins i tot la creació des de zero del material que es veurà a escena, la preparació de la música, el retoc continu de les escaletes tècniques i un llarg etcètera…

Personalment, aquestes tasques auxiliars, les realitzo fins just l’últim dia abans de l’estrena, a causa de la gran quantitat de detalls que he de tenir presents… I en principi, de major a menor prioritat, si és possible… Fins a l’últim moment, perquè sempre falta temps per tots, la vida diària ens esclavitza, tasques “mundanes”, també cal anar al Súper a comprar…

Aquestes altres tasques de l’espectacle, cal fer-les, jo mantinc cada dia, llistes que em permeten fer seguiment del projecte, però no han d’entorpir el desenvolupament dels assajos que són l’eix principal, sense assajos disciplinadament portats, segons el meu punt de vista, no hi ha espectacle…

________

“La complicadíssima problemàtica de la disposició dels objectes durant un espectacle…”

El mal de cap de l’escenografia en un espectacle màgic donaria per un llibre… Aconseguir la solució òptima m’omple de satisfacció, quan trobo la manera de tenir a mà el pròxim objecte màgic que necessitaré en la pròxima escena…

Però és un trencaclosques que a vegades és difícil de resoldre…

Cal aconseguir simplicitat, economia de moviments, trobar les millors solucions per “agafar objectes de llocs” i “tornar-los a deixar a llocs” sense que aquestes accions t’impedeixin “agafar el pròxim objecte”.

En aquest aspecte, cada il·lusionista tindrà els seus hàbits i penso que el temps i l’experiència et fan créixer… Cadascú trobarà la seva millor solució…

El que sempre cal tenir molt clar, segons el meu punt de vista, és d’on recollirem els objectes (sembla evident però cal dir-ho) i on els deixarem… I cal tenir-ho completament “coreografiat”… Això ajudarà l’actuant en la perfecta seqüenciació dels efectes màgics de l’espectacle…

________

En pròximes setmanes, potser parlaré de…

– “Poder compartir el petit miracle de la descoberta en el mateix instant és pràcticament impossible, ja que t’obligaria a desvelar secrets…”

– “El plaer immens de tenir una idea, plasmar-la i veure-la feta realitat…”

Moltes Gràcies !

Ens veiem diumenge 23 de Febrer a Cincómonos Espai d’Art per descobrir la versió 2020 d’OFF MÀGIA !

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag” !

La setmana que ve, “Realitat o Ficció ?” i anunciaré la pròxima actuació d’OFF MÀGIA al Teatre El Magatzem de Tarragona !

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Sobre egos, mags, melics i altres dèries meves…

Il·lustració realitzada per Daniel Arbonés – 21/11/2019

Veig a les xarxes socials molts mags que només saben parlar d’ells mateixos, sense homenatjar quasi mai cap altre mag que no siguin ells, veig mags que creuen que només importa la màgia que fan els que en podríem denominar els “consolidats”, veig mags que tenen un afany a robar llocs d’actuació dels altres fins a l’infinit, veig molta política barata i jerarquització buida, veig molts mags que persegueixen premis que segurament ni mereixen (pel simple fet de buscar-los tant), veig massa premis, veig molta mediocritat…

Veig molt poc art… I massa materialisme en ampli espectre…

Vindria a ser un contrasentit, ja que la màgia hauria de ser creativitat, bones idees, altruisme cap al públic i la realitat em fa veure que no és així… En aquest cas és tracta d’un mal anomenat “art” de l’il·lusionisme, segons la meva opinió és un sac on hi imperen molts impostors que fan veure que estimen l’art, molts timadors, persones amb les quals mai series amic en un altre entorn, però com que hi comparteixes afició, hi parles

Tingueu clar, ( tots els que només parleu de vosaltres, els que només us importa la màgia dels “consolidats”, els que robeu llocs d’actuació, els que feu política barata, els que perseguiu o obteniu premis que ni mereixeu pel fet de buscar-los tant, a vosaltres, tots els mediocres… ) Tingueu clar que no em crec res del que prové de vosaltres… Déu ser l’edat… I mentre somriuré amb aparent interès mentre parlo amb vosaltres, estaré pensant en la rutina que estic creant o el llibre que estic llegint… Els vostres egos… En aquest àmbit… El que digueu… Tot m’és igual…

Aquest text no té res a veure amb res concret que m’hagi passat últimament, és un estat d’ànim, és una saturació de veure que l’ego mana massa en el nostre món màgic… Penso que un cert ego és bo per sortir a un escenari i per creure en un mateix, però amb compte… Una tècnica que vaig llegir i utilitzar un dia a classe, va ser posar una paperera a l’entrar amb un cartell que deia: “Ego” i una fletxa que indicava la paperera… No sé si es va entendre el concepte…

Crec recordar que fins i tot algun s’ho va prendre malament… Molta pell fina… Ho afegeixo a la llista entre parèntesis…

He demostrat àmpliament que parlo de tothom aquí, a les meves xarxes, etc…

A vegades tinc sensació d’incomprensió, i només confío en el món màgic d’uns quants pocs, dels mags que em crec i bàsicament, actualment, em cuido de mi i de la meva màgia, que dia a dia creo, assajo, concebo, llegeixo, frueixo feliç… Qualsevol altra cosa que no m’importi, en aquest món màgic, m’és igual…

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

3 dels meus Mètodes Màgics Creatius…

Il·lustració realitzada per Daniel Arbonés – 4/11/2019

Enèsim text de la temporada en el que parlaré del meu estat creatiu… En aquests moments, la meva vida màgica és com la d’un monjo creatiu… Aprofito totes les hores lliures que tinc per dedicar-les a creació màgica…

Em sorprèn que més d’un mag que em trobo, em pregunta “que fas ara ?” i no s’imaginen la quantitat de màgia en què treballo… Com si només es treballés màgia quan es realitzen aparicions públiques i s’anunciés a les xarxes…

I la resposta és fàcil… Treballo en el meu nou espectacle, des de fa dos anys o potser més…

L’entrellat creatiu és apassionant i de bojos, quan desitges fer alguna cosa una mica diferent i màgia original…

A continuació… 3 dels meus Mètodes Màgics Creatius… Picar Pedra, Escriure Llistes i Dormir…

1… El meu mètode ? Picar pedra…

És cert que hi ha idees que apareixen per inspiració, però també és cert que les bones idees apareixen quan fa dies, setmanes o potser mesos en què hi estàs treballant…

També és impressionant comprovar que si t’ho proposes, pots… Això que pot semblar una simple frase que queda bé escrita, és una de les més grans certeses… Si t’ho proposes pots… Si lluites per aconseguir tirar endavant una idea, pots… Si tens moltes incògnites per desvetllar, vas desentrellant l’enigma fins a aconseguir una solució que et satisfà… I si no, ja en trobaràs una altra… El món de la creació és infinit… No té límits…

2… El meu mètode ? Escriure llistes per no perdre el focus…

És fer llistes de tot el que tinc pendent a resoldre… I sistemàticament, resseguir la llista… Crear efectes nous, construir-los, assajar, recorre tendes, comprar, comprar capses i més capses, mesurar, objectes, llibres, documentar-me fins a l’infinit i més enllà… És una feinada… Pot ser esgotador… Però si t’ho proposes, pots… Tot requereix planificació, tot requereix temps… I has de tenir infinita capacitat de treball, i no tenir por en tenir petits fracassos, que no aprofitaràs en aquell moment, però que ben segur et fan avançar i que potser et serviran en el futur…

Un dels més grans problemes és recorre el constant camí del detall fins a la globalitat de l’espectacle, sense perdre’m… Em refereixo a estar treballant en detalls de l’espectacle i tornar a posar el focus sobre tot l’espectacle. És complex tenint en compte que en el meu cas, la meva dedicació és fragmentada. Per aquesta raó planifico, mantinc llistes, per no perdre el focus, enmig de tanta informació…

L’altre dia vaig assistir a la presentació d’un llibre de dibuix. I l’autor va explicar que el seu mètode per fer el llibre, era mantenir una llibreta del contingut, i apuntar-hi totes les idees, despertar-se a les nits i apuntar-les… Molts assistents se sorprenien d’aquelles paraules i jo ho vaig trobar d’allò més normal…

 3… El meu mètode ? Dormir per trobar la solució…

M’apassiona veure com el cervell treballa quan dorms i que al matí es resolen els enigmes del dia anterior… M’adormo feliç pensant en petits problemes que vull resoldre… M’adormo somiant en com solucionar problemes… I normalment em desperto amb noves idees, nous camins… Al matí recullo solucions, me les apunto, camino i hi segueixo pensant… És la meva rutina diària…

L’apassionant camí de la creativitat és el millor carburant per viure la vida, dia a dia…

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Màgia Lliure ?

Vivim en una Màgia Lliure ?

Lliure de… ?

Lliure de pecat ?, si em permeteu el terme religiós…

Lliure de política ? Entenent el sentit més ampli del terme política…

Personalment, penso que l’Art de l’Il·lusionisme no és patrimoni d’uns quants escollits, ni és política, com sovint, alguns, ens volen fer creure. Jo tinc la convicció que l’Art de l’Il·lusionisme és per qui s’ho treballa a consciència, per qui s’apassiona i estudia, per qui estima… No només és un negoci… És un Art… I serveix per ser feliços i per fer feliços als altres, no per fer créixer el nostre ego… Ni per enfonsar, a costa de tot, els mags que competeixen per la suposada, “teva” part de mercat… Si parlem de mercat, no estem parlant de l’Art de l’Il·lusionisme, penso que estem parlant d’una altra cosa, molt lícita, però allunyada de la puresa teòrica a la qual, segons la meva opinió, hauríem d’aspirar… O si no, destapem-ho tot i mostreu-nos tal qual sou, davant dels espectadors…

Lliure d’opinió ?

Penso que vivim en un permanent “tornar enrere”… Si mirem revistes antigues de màgia, se’ns escapa el somriure quan llegim totes les disputes que tenien els nostres avantpassats a les associacions màgiques i resulta que ens veiem abocats a reproduir esquemes similars i aliens a l’Art de la Màgia… Tot plegat és una pena… He detectat, que segons quines opinions, que infereixen llibertat, són mal rebudes a l’associació a la qual fa poc feia d’únic professor de Màgia d’Escena… Quan defensava, per sobre de tot, els interessos i l’aprenentatge dels meus alumnes envers les institucions màgiques i la suposada jet set del negoci… Un altre cop el negoci… Potser la meva franquesa en general, i en els meus articles en particular, com aquest, no agrada, ara què hi penso… Què hi farem ! No puc deixar de ser sincer… M’ho dec a mi… M’ho dec a qui ho llegiu…

Lliure de tot el que faci olor d’antic ?

Veig que es tendeix a donar prioritat a tot el que “olori” a joventut, sense fixar-nos en si realitzen bona màgia, en si saben presentar-la correctament a escena i intentem amagar tot el que “olora” a antic, a mags vells i a màgia que sembli massa clàssica, quan els que ens han precedit tenien coneixement que hem de preservar i la màgia clàssica que realitzaven és plenament vigent, fent mínims canvis del que s’explica a la presentació, per exemple…

Penso que el gran valor del nostre art són tots els il·lusionistes que participem de l’Art… M’encanta quan un il·lusionista de 80 anys m’explica un joc que triomfava a la seva joventut. Ja sé que hi ha excepcions en ambdues bandes, en joves i grans… Però totes les facetes enriqueixen i apartar lo antic em sembla un greu error…

He comprovat ( i ho dic amb coneixement de causa, porto unes 80 classes a mags de totes les edats i experiències ), que els il·lusionistes amb poca experiència, joves, molt sovint, no saben presentar la màgia a un escenari… La raó ? Perquè normalment la presenten a una càmera, en un món on tenir possibles milions d’espectadors a Youtube, és més important que presentar correctament un efecte màgic al teu públic en directe…

A més, per molta màgia per a tauletes o màgia per mòbils que presentem, la màgia que prové directament dels coneixements clàssics, és la que fins ara, ha preservat el nostre art… El nostre art és aquí encara, en el món tecnològic actual, gràcies als clàssics, gràcies als coneixements que ens vénen dels nostres avantpassats, dels llibres que ens han lliurat… Sense ells no existiria la màgia que se suposa que és moderna i actual, sense ells, no existiria la màgia que triomfa a Youtube… Demano respecte i bona educació (que també he detectat que és una carència), respecte i bona educació… Gràcies…

Lliure de pensar, Lliure de dir…

Tinc molt clar que per molt que sigui difícil trencar esquemes preestablerts, cal expressar aquestes coses, cal actuar segons els criteris que un creu profundament, deixant la pell, si cal, en defensar el bon ofici enfront d’una suposada professionalitat (que no té per què ser sinònim de bon il·lusionisme), que trepitja l’afició ben entesa i que l’exclou.

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more