És fàcil ser un Mag ? | offmàgia

Sobre egos, mags, melics i altres dèries meves…

Il·lustració realitzada per Daniel Arbonés – 21/11/2019

Veig a les xarxes socials molts mags que només saben parlar d’ells mateixos, sense homenatjar quasi mai cap altre mag que no siguin ells, veig mags que creuen que només importa la màgia que fan els que en podríem denominar els “consolidats”, veig mags que tenen un afany a robar llocs d’actuació dels altres fins a l’infinit, veig molta política barata i jerarquització buida, veig molts mags que persegueixen premis que segurament ni mereixen (pel simple fet de buscar-los tant), veig massa premis, veig molta mediocritat…

Veig molt poc art… I massa materialisme en ampli espectre…

Vindria a ser un contrasentit, ja que la màgia hauria de ser creativitat, bones idees, altruisme cap al públic i la realitat em fa veure que no és així… En aquest cas és tracta d’un mal anomenat “art” de l’il·lusionisme, segons la meva opinió és un sac on hi imperen molts impostors que fan veure que estimen l’art, molts timadors, persones amb les quals mai series amic en un altre entorn, però com que hi comparteixes afició, hi parles

Tingueu clar, ( tots els que només parleu de vosaltres, els que només us importa la màgia dels “consolidats”, els que robeu llocs d’actuació, els que feu política barata, els que perseguiu o obteniu premis que ni mereixeu pel fet de buscar-los tant, a vosaltres, tots els mediocres… ) Tingueu clar que no em crec res del que prové de vosaltres… Déu ser l’edat… I mentre somriuré amb aparent interès mentre parlo amb vosaltres, estaré pensant en la rutina que estic creant o el llibre que estic llegint… Els vostres egos… En aquest àmbit… El que digueu… Tot m’és igual…

Aquest text no té res a veure amb res concret que m’hagi passat últimament, és un estat d’ànim, és una saturació de veure que l’ego mana massa en el nostre món màgic… Penso que un cert ego és bo per sortir a un escenari i per creure en un mateix, però amb compte… Una tècnica que vaig llegir i utilitzar un dia a classe, va ser posar una paperera a l’entrar amb un cartell que deia: “Ego” i una fletxa que indicava la paperera… No sé si es va entendre el concepte…

Crec recordar que fins i tot algun s’ho va prendre malament… Molta pell fina… Ho afegeixo a la llista entre parèntesis…

He demostrat àmpliament que parlo de tothom aquí, a les meves xarxes, etc…

A vegades tinc sensació d’incomprensió, i només confío en el món màgic d’uns quants pocs, dels mags que em crec i bàsicament, actualment, em cuido de mi i de la meva màgia, que dia a dia creo, assajo, concebo, llegeixo, frueixo feliç… Qualsevol altra cosa que no m’importi, en aquest món màgic, m’és igual…

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

3 dels meus Mètodes Màgics Creatius…

Il·lustració realitzada per Daniel Arbonés – 4/11/2019

Enèsim text de la temporada en el que parlaré del meu estat creatiu… En aquests moments, la meva vida màgica és com la d’un monjo creatiu… Aprofito totes les hores lliures que tinc per dedicar-les a creació màgica…

Em sorprèn que més d’un mag que em trobo, em pregunta “que fas ara ?” i no s’imaginen la quantitat de màgia en què treballo… Com si només es treballés màgia quan es realitzen aparicions públiques i s’anunciés a les xarxes…

I la resposta és fàcil… Treballo en el meu nou espectacle, des de fa dos anys o potser més…

L’entrellat creatiu és apassionant i de bojos, quan desitges fer alguna cosa una mica diferent i màgia original…

A continuació… 3 dels meus Mètodes Màgics Creatius… Picar Pedra, Escriure Llistes i Dormir…

1… El meu mètode ? Picar pedra…

És cert que hi ha idees que apareixen per inspiració, però també és cert que les bones idees apareixen quan fa dies, setmanes o potser mesos en què hi estàs treballant…

També és impressionant comprovar que si t’ho proposes, pots… Això que pot semblar una simple frase que queda bé escrita, és una de les més grans certeses… Si t’ho proposes pots… Si lluites per aconseguir tirar endavant una idea, pots… Si tens moltes incògnites per desvetllar, vas desentrellant l’enigma fins a aconseguir una solució que et satisfà… I si no, ja en trobaràs una altra… El món de la creació és infinit… No té límits…

2… El meu mètode ? Escriure llistes per no perdre el focus…

És fer llistes de tot el que tinc pendent a resoldre… I sistemàticament, resseguir la llista… Crear efectes nous, construir-los, assajar, recorre tendes, comprar, comprar capses i més capses, mesurar, objectes, llibres, documentar-me fins a l’infinit i més enllà… És una feinada… Pot ser esgotador… Però si t’ho proposes, pots… Tot requereix planificació, tot requereix temps… I has de tenir infinita capacitat de treball, i no tenir por en tenir petits fracassos, que no aprofitaràs en aquell moment, però que ben segur et fan avançar i que potser et serviran en el futur…

Un dels més grans problemes és recorre el constant camí del detall fins a la globalitat de l’espectacle, sense perdre’m… Em refereixo a estar treballant en detalls de l’espectacle i tornar a posar el focus sobre tot l’espectacle. És complex tenint en compte que en el meu cas, la meva dedicació és fragmentada. Per aquesta raó planifico, mantinc llistes, per no perdre el focus, enmig de tanta informació…

L’altre dia vaig assistir a la presentació d’un llibre de dibuix. I l’autor va explicar que el seu mètode per fer el llibre, era mantenir una llibreta del contingut, i apuntar-hi totes les idees, despertar-se a les nits i apuntar-les… Molts assistents se sorprenien d’aquelles paraules i jo ho vaig trobar d’allò més normal…

 3… El meu mètode ? Dormir per trobar la solució…

M’apassiona veure com el cervell treballa quan dorms i que al matí es resolen els enigmes del dia anterior… M’adormo feliç pensant en petits problemes que vull resoldre… M’adormo somiant en com solucionar problemes… I normalment em desperto amb noves idees, nous camins… Al matí recullo solucions, me les apunto, camino i hi segueixo pensant… És la meva rutina diària…

L’apassionant camí de la creativitat és el millor carburant per viure la vida, dia a dia…

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Màgia Lliure ?

Vivim en una Màgia Lliure ?

Lliure de… ?

Lliure de pecat ?, si em permeteu el terme religiós…

Lliure de política ? Entenent el sentit més ampli del terme política…

Personalment, penso que l’Art de l’Il·lusionisme no és patrimoni d’uns quants escollits, ni és política, com sovint, alguns, ens volen fer creure. Jo tinc la convicció que l’Art de l’Il·lusionisme és per qui s’ho treballa a consciència, per qui s’apassiona i estudia, per qui estima… No només és un negoci… És un Art… I serveix per ser feliços i per fer feliços als altres, no per fer créixer el nostre ego… Ni per enfonsar, a costa de tot, els mags que competeixen per la suposada, “teva” part de mercat… Si parlem de mercat, no estem parlant de l’Art de l’Il·lusionisme, penso que estem parlant d’una altra cosa, molt lícita, però allunyada de la puresa teòrica a la qual, segons la meva opinió, hauríem d’aspirar… O si no, destapem-ho tot i mostreu-nos tal qual sou, davant dels espectadors…

Lliure d’opinió ?

Penso que vivim en un permanent “tornar enrere”… Si mirem revistes antigues de màgia, se’ns escapa el somriure quan llegim totes les disputes que tenien els nostres avantpassats a les associacions màgiques i resulta que ens veiem abocats a reproduir esquemes similars i aliens a l’Art de la Màgia… Tot plegat és una pena… He detectat, que segons quines opinions, que infereixen llibertat, són mal rebudes a l’associació a la qual fa poc feia d’únic professor de Màgia d’Escena… Quan defensava, per sobre de tot, els interessos i l’aprenentatge dels meus alumnes envers les institucions màgiques i la suposada jet set del negoci… Un altre cop el negoci… Potser la meva franquesa en general, i en els meus articles en particular, com aquest, no agrada, ara què hi penso… Què hi farem ! No puc deixar de ser sincer… M’ho dec a mi… M’ho dec a qui ho llegiu…

Lliure de tot el que faci olor d’antic ?

Veig que es tendeix a donar prioritat a tot el que “olori” a joventut, sense fixar-nos en si realitzen bona màgia, en si saben presentar-la correctament a escena i intentem amagar tot el que “olora” a antic, a mags vells i a màgia que sembli massa clàssica, quan els que ens han precedit tenien coneixement que hem de preservar i la màgia clàssica que realitzaven és plenament vigent, fent mínims canvis del que s’explica a la presentació, per exemple…

Penso que el gran valor del nostre art són tots els il·lusionistes que participem de l’Art… M’encanta quan un il·lusionista de 80 anys m’explica un joc que triomfava a la seva joventut. Ja sé que hi ha excepcions en ambdues bandes, en joves i grans… Però totes les facetes enriqueixen i apartar lo antic em sembla un greu error…

He comprovat ( i ho dic amb coneixement de causa, porto unes 80 classes a mags de totes les edats i experiències ), que els il·lusionistes amb poca experiència, joves, molt sovint, no saben presentar la màgia a un escenari… La raó ? Perquè normalment la presenten a una càmera, en un món on tenir possibles milions d’espectadors a Youtube, és més important que presentar correctament un efecte màgic al teu públic en directe…

A més, per molta màgia per a tauletes o màgia per mòbils que presentem, la màgia que prové directament dels coneixements clàssics, és la que fins ara, ha preservat el nostre art… El nostre art és aquí encara, en el món tecnològic actual, gràcies als clàssics, gràcies als coneixements que ens vénen dels nostres avantpassats, dels llibres que ens han lliurat… Sense ells no existiria la màgia que se suposa que és moderna i actual, sense ells, no existiria la màgia que triomfa a Youtube… Demano respecte i bona educació (que també he detectat que és una carència), respecte i bona educació… Gràcies…

Lliure de pensar, Lliure de dir…

Tinc molt clar que per molt que sigui difícil trencar esquemes preestablerts, cal expressar aquestes coses, cal actuar segons els criteris que un creu profundament, deixant la pell, si cal, en defensar el bon ofici enfront d’una suposada professionalitat (que no té per què ser sinònim de bon il·lusionisme), que trepitja l’afició ben entesa i que l’exclou.

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Misteriosament Feliç…

( Grafisme dissenyat per la classe de la setmana passada a l’ACAI )

Estat Mental Creatiu Actual en 10 punts…

Mentre escric les següents línies, escolto “Misteriosament Feliç” de Marc Parrot i tot i que el que la majoria de coses que explica la lletra no tingui res a veure amb mi ara, l’optimisme i la llibertat que se’n desprèn, m’inspira…

Mai hauria pensat que em dedicaria tant a pensar en màgia… Aquesta frase pot semblar casual, pot semblar gratuïta, pot semblar el que sembli…

Actualment…

1) En procés molt, molt, avançat, de creació i realització d’un nou espectacle teatral… Fa un any que vaig iniciar el procés creatiu… I en aquests moments, noto que tot està al seu lloc i tot està a punt per passar a la següent fase… El tinc tot assajat, integrat i dins el meu cap… I quan modifico alguna cosa, sé a quin lloc temporal incidir…

2) En procés de creació i preparació d’un espectacle conjunt amb més mags, a l’ACAI, amb músics en directe (ben aviat ho anunciarem)… Un repte que ens uneix als avantpassats il·lusionistes, que si tenien música, només podia ser en directe…

3) Les classes setmanals que realitzo, que afavoreixen l’agudització del meu enginy, per mantenir l’interès i aprendre entre tots… Dissenyar grafismes per cada classe, fer un correu intern setmanal amb fotos i resum de la classe anterior, pensar temes màgics, escoltar, dinamitzar, gestionar les col·laboracions i molt, molt més…

4) Sentir que ajudar mags en conceptes tan difícils de definir com potenciar la seva creativitat et fa feliç… Veure les millores, els canvis, la seva evolució és al·lucinant…

5) Els articles del blog que em connecten amb vosaltres… I que són columna vertebral del meu projecte màgic…

6) Pensar en plasmar-ho tot en llibres de màgia… Aquest estiu començaré… (ho penso cada estiu però, sempre, un altre projecte m’atrapa).

7) Tenir clar que si m’ho demanen, podria fer una conferència per a mags…

8) Tenir un nou espectacle pensat que se’m va acudir fa unes setmanes (que començaré a escriure quan el del punt 1 estigui… ja resolt).

9) Pensar que crear és viure i que viure creativament m’ho aporta tot… I fa que, a més, la meva faceta no màgica de la vida, també en surti reforçada…

10) Pensar que necessito més temps per fer-ho tot i aprofitar cada minut en pro de tots els objectius màgics… I tampoc tenir clar que si tingués més temps, faria més coses…

… Misteriosament Feliç…

( Grafisme dissenyat per la classe de la setmana que ve )

https://www.youtube.com/embed/jmqQNsuMxI0

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Hàbit Màgic Creatiu…

El procés creatiu és curiós… Encara que sembli que hagi de ser sinònim de l’aparició d’idees per inspiració divina… Molt sovint, no és així…

És cert que hi ha cops que les idees apareixen, però cada vegada tinc més clar que és arran d’haver pensat prèviament en el problema a resoldre… A vegades vas a dormir pensant en un tema i al matí ja tens una idea a la teva bústia d’idees…

De fet, reconec que ho poso en pràctica, sistemàticament… Quan tinc un problema per resoldre, una part d’aquell efecte màgic que vull crear que no sé com resoldre, me’n vaig a dormir pensant en la problemàtica, confiant que ho aconseguiré… i sol funcionar… Ben aviat, ja tinc una solució… És possible que no sigui una solució definitiva, és possible que no l’acabi utilitzant, però, és un camí de treball que potser em portarà a un altre camí que sí que tindrà sentit…

Per tant, no podem controlar quina idea tindrem, però, segons experiència pròpia, podem propiciar a què apareguin idees…

I això és com una gimnàstica mental… Com més penses, més pràctica tens en crear, i es converteix en un hàbit… Si es practica la creativitat, aquesta apareix i viure creativament és com rentar-se les dents o menjar cada dia… Crear, serà un ítem més del dia, a tenir en compte…

Aquest bon hàbit, segons el meu parer, no és només aplicable a la màgia, si som creatius, ho serem en molts àmbits de la nostra vida quotidiana…

Tornant a la màgia, convertir-se en un mag creatiu no és difícil… Només cal treballar-ho…

Recordo el primer dia que vaig crear un efecte màgic, fa molt i molts anys… Era una idea molt senzilla, que vaig començar a escriure un vespre… No vaig anar-me’n a dormir fins que ho vaig tenir tot escrit… Frenèticament, enmig d’una febre creativa… De les primeres vegades te’n recordes sempre… Allò va marcar un inici, una demostració que és possible inventar, evitant repetir els mateixos esquemes, segurament, massa vistos… Al principi, poden ser petits canvis, que poden acabar essent fruit de tot un espectacle, defugint d’esquemes preestablerts…

Un altre dels aspectes a tenir en compte és marcar-se terminis… Si et marques fites, si enfoques el projecte màgic com un projecte tècnic, això afavoreix a fer fluir la teva creativitat… Si saps què et falta, sabràs en què dedicar la teva ment i pots ser més òptim… I llavors… Serà més fàcil que la teva ment trobi un possible camí creatiu…

Crec que hem de defugir pensar que l’art només depèn de les providències, de les muses o de la improvisació… Sí que aquests aspectes hi juguen, però crec més que cal un bagatge previ, molt sovint fruit de picar pedra creativa fins a arribar a bones solucions…

El camí de la creativitat és bonic i és un dels motors que fan que la vida tingui més sentit… Siguis creatiu i viu màgicament !

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Espiral Creativa Màgica…

Aquests últims temps, estic imbuït en una espiral de creació que tendeix a l’infinit…

Molt sovint el moment creatiu és sinònim d’arriscar-se, sense saber si el resultat serà bo… Val la pena perquè segur que en surts més enriquit creativament… Tot i que és possible que acabis descartant moltes coses, el teu estat mental es prepara per trobar alguna cosa que si que aprofitaràs en algun moment…

Sigui ara o més tard, algun objectiu creatiu compliràs…

El fet de crear un espectacle de màgia, té un cert punt romàntic, i és molt emocionant, però cal treballar, i cal estar concentrat i molt sovint requereix vida, pràcticament, monacal i de concentració màxima…

Tot i ser lúdic, el món de la creació és seriós… Totalment contraposat a aquesta idea que el tema artístic és sinònim de viure frívolament i sense pensar…

També hi ha el risc de saturar-se un mateix, amb les pròpies idees i és bo oxigenar-se amb altres temes, quan arribes en punts d’aparentment “no sortida”, que finalment es resolen…

Un dels consells que diria a qui vol seguir camins creatius és que no defalleixi… Que per molt que a vegades sembli que no te’n surtis, sempre hi ha un moment on trobes un camí, o més d’un camí !

Com més et dediques a pensar en un objectiu, més el teu enginy conspira a favor… Si al vespre te’n vas a dormir amb un dubte, és possible que al matí, es resolgui… És un clàssic del procés creatiu… Quan descanses el teu cervell segueix treballant… A vegades són idees que no s’aprofiten, i que d’aquí a uns dies pensaràs que no et serveixen, a vegades sí i tanquen el cercle d’aquell dubte que tens…

El procés creatiu és apassionant, misteriós i màgic…

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Estat Creatiu Permanent…

Sempre he dibuixat bombetes de filament… Idees…

Mentre els que se suposa que són els millors del món estan a Corea… N’hi haurà que ho són, n’hi haurà d’altres que no… Mentre el Facebook bull amb imatges autocomplaents amb logotips de la FISM… Mentre tot sembla que gira al voltant dels mateixos, tots són temes d’estat i els melics institucionals són el centre del món… Jo penso que tot és relatiu i que hi ha mons de la màgia que no m’agraden del tot…

Mentre… Jo estic en Estat Creatiu Permanent

M’és difícil explicar-ho… Pot semblar que la inspiració ve sola, quan el tòpic és cert i realment sorgeix quan la treballes… Pot semblar que tot el que penses que funcionarà, funcionarà i no és així… A vegades funciona i a vegades has de tornar a començar… Pot semblar que la soledat del creador és sempre optimista… A vegades sí, a vegades no, i t’has d’animar tu sol… I això també forma part de l’estat creatiu… El fet de creure en un mateix…

He de reconèixer que em sorgeixen moltes idees de tot arreu, suposo que pel fet d’exercitar molt el “muscle de la creativitat”… I que a vegades penso que si aquesta font que ara sembla inesgotable, de cop desapareix, seré immensament infeliç i que no m’imagino un món personal sense crear, escriure i imaginar nous paradigmes…

Tinc l’agradable sensació, eufòrica potser, que puc fer lligar caps de qualsevol enigma creatiu… En aquests moments estic treballant en una cosa molt especial que veurà la llum a l’octubre… No puc dir res més… És Top Secret… Tinc la innocent percepció que el que estic inventant és inèdit… Segur que arreu del món, algú altre ja hi ha pensat, però crec que no de la mateixa manera que ho faré…

La identitat creativa existeix, penso… Tot i la tan sentida frase del “tot està inventat”, penso que cadascun de nosaltres podem donar un toc genuí a la màgia que creem i que la creació de nova màgia està a l’abast de tothom, només cal posar-s’hi, ser tenaç, entrar en aquest Estat Creatiu Permanent, escriure moltes idees, moltes no serviran, però enmig del garbuix sorgiran petites joies que si cuides, resultaran petites meravelles que ens faran seguir alimentant aquest “muscle creatiu” que, recursivament, ens permetrà tornar a crear, fins que la providència ho permeti…

La clau de la creativitat és alimentar-la amb més creativitat, com més inventes, més idees tindràs…

Aquesta setmana no sabia que escriuria al blog… I aquest Estat Creatiu Permanent ha fet que finalment, hagi sorgit l’article… Fins ara sempre surt… Encreuem els dits…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Tinc la sensació…

Tinc la sensació…

Tinc la sensació que hi ha precipitació… Em sap profundament greu quan un mag i el seu espectacle de màgia, que té potencial, em decep…

Tinc la sensació que la màgia show  (com l’anomenen alguns) no és màgia… És una altra cosa… I no m’agrada el que veig… Que la culpa, si alguna cosa no surt bé, la culpa és sempre dels altres, de l’espectador-víctima, del tècnic…

Tinc la sensació que no importa si un joc acaba sortint bé… que importa més el lluïment de “l’artista”.

Tinc la sensació que molts il·lusionistes diuen “aquí no utilizamos compinches”, com una targeta de presentació que indica que són els bons enfront del mag nouvingut (que ja no és tan nouvingut) que omple teatres…

Tinc la sensació que guanya l’acudit barroer envers la bona màgia…

Tinc la sensació que no hi ha cura pel guió… Que portar la màgia als teatres no és fer màgia televisiva adaptada a un escenari…

Tinc la sensació que no hi ha voluntat de canviar esquemes i evolucionar. Que si, que molt sovint cal regir-se per la comercialitat però veig que no hi ha risc, molt sovint no hi ha evolució de l’art màgic, és més fàcil fer el que és més fàcil… Penso que si al públic no li oferim més opcions, no sap que tot pot ser millor…

Tinc la sensació que les estructures dels espectacles no es cuiden.

Quan tens la sort i l’oportunitat única de presentar la teva màgia en un teatre, molts copien estructures sabudes i no innoven…

Tinc la sensació que alguns mags joves només volen fama a qualsevol preu i diners per un preu massa alt… Que copiar l’estil d’un altre no es percep com una cosa negativa…

Tinc la sensació que guanyar concursos no significa saber màgia…

Tinc la sensació que no hi ha ètica màgica…

Tinc la sensació que l’actitud “xulesca” d’algun il·lusionista a escena el delata i demostra les seves carències…

Tinc la sensació que la humilitat perd enfront de l’ego que creix…

Tinc la sensació que la història de la màgia no es valora prou i que no s’estudia els orígens, que haurien de marcar el camí…

Tinc la sensació que hem de tornar a l’essència… Que un bon il·lusionista ha de mostrar la seva destresa a l’escenari, a més d’entretenir…

Tinc la sensació que, molt sovint, aquest món màgic és tot menys màgic… Que hi ha molt engany, molta corrupció interna, molta “tonteria” i molta pugna per un poder que… això ja ho té la vida: és efímer…

Tinc la sensació que molts mags no fan màgia i no s’estimen l’art màgic… tot i que ells ho creuen, potser…

Tinc la sensació que per molt que ho digui i ho escrigui, no servirà per res…

Però tot i així… Tinc la sensació que…

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Sempre he pensat que en un espectacle de màgia cal seguir les mateixes regles que en un entorn teatral… Molts il·lusionistes no tenen aquest criteri i molt sovint es comenten errors que estic convençut que un director teatral no permetria.

A continuació, reflexions sobre el que hauria de tenir en compte tot actuant a una gala màgica. Tenint en compte que és un gènere màgic que cada cop es realitza més en entorns a priori no professionals, penso que aquestes idees poden ser d’utilitat pels il·lusionistes que visitin el “Diari d’un Mag”… A mi em semblen evidents, però he comprovat que no tots els mags ho tenen en compte… Per tant, m’imagino que a algun lector, li pot servir…

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Preparació prèvia de la gala i gala en si.

Sigui en un entorn professional o amateur… Sempre cal tenir present que…

1 – Actuar és molt divertit però la preparació, els assajos, la concepció d’un espectacle és molt seria. Sempre cal planificar.

2 – Pel que fa a l’actitud personal dels actuants…

Cal respectar els companys, els seus assajos, el seu material, la seva màgia…

Cal respectar el públic que ens vindrà a veure, actuem per a ells, els actuants passen en un segon terme.

Cal disciplina i responsabilitat, en aquest sentit i en tots els sentits…

3 – Pel que fa als assajos…

Cal que només tinguin accés als assajos les persones autoritzades, ja que les distorsions afecten a tot el conjunt.

Les distraccions, bromes o comentaris que no aportin res a l’objectiu, que és que l’espectacle surti bé, no caben en l’univers de preparació i assaig d’una gala.

És preferible fer un assaig complet de cada número i per extensió, de tota la gala.

Res es pot deixar a l’atzar. Els assajos han de servir perquè tot estigui controlat.

Cal fer assajos, el més complets possibles, perquè el tècnic es faci a la idea de com volem que sigui el nostre número, durant l’actuació.

4 – Pel que fa a les escaletes i àudios…

Cal lliurar, amb dies previs a la Gala, una escaleta i àudios de cada número. És responsabilitat de l’actuant que la música surti bé. Si el tècnic no la punxa bé, hem de pensar sempre, a priori, que és culpa nostra, que no li hem sabut transmetre el que volíem… En principi, nosaltres som els únics responsables de què el nostre acte surti bé, de cara al públic.

5 – Pel que fa a la disciplina, des del punt de vista tècnic…

Cal seguir totes les instruccions indicades pel tècnic. Per exemple, en referència al fet que els micròfons estiguin sempre encesos i que ell els comanda…

6 – Pel que fa al tècnic…

Si el tècnic s’equivoca en directe, no se l’increpa durant l’actuació. Cal seguir actuant i cal confiar que ell ho reconduirà. Increpar-lo és greu i posa en perill el conjunt, ja que no sabem com es comportarà un tècnic estressat. A més, és una falta de respecte cap a la persona que hi ha darrere els controls.

No és el mateix actuar en un show unipersonal que en una gala amb més implicats. Tots els actes poden afectar els altres companys. Realitzar alguna temeritat desacredita el grup.

L’espectador no sap el que està previst. Per tant, si un tall de so no sona en el moment en què l’artista sap que ha de sonar, només ho sap l’il·lusionista i ell ho ha d’assumir i confiar en què tot sortirà bé.

En cas que un tall de so no soni quan realment cal, i això afecti el bon desenvolupament del número… Ens aturem, demanem elegantment al tècnic que ho rectifiqui o fins i tot ho intentem integrar en el guió, però mai amb crispació.

Sempre hem de pensar que hi ha una persona darrera els comandaments de la taula de so. A més, en l’àmbit dels espectadors, no sempre serà ben entès una increpació en directe del tècnic.

7 – Pel que fa a la improvisació, durant l’espectacle…

Cap actuant ha de realitzar cap acció, cap joc, que no estigui previst. No és concebible amagar a ningú, direcció o tècnics, una acció que es farà durant l’actuació. Ja que això pot afectar a la seguretat o tècnicament, al correcte desenvolupament de l’espectacle.

Si es lliura amb temps, un guió a un presentador. Cal que sigui respectat. Ja que segur que el text el beneficiarà. En tot cas, els canvis es parlen abans. No es canvia durant l’actuació, improvisadament.

8 – Pel que fa a la humilitat de l’artista…

Si ets un artista vertaderament humil, hi ha més possibilitats que la sort et somrigui… O almenys, seràs més feliç i faràs que els que treballen amb tu, també ho siguin…

9 – Pel que fa a l’experiència adquirida en una Gala…

De qualsevol experiència, després d’una gala, sigui positiva o negativa i més de les negatives… Se n’aprèn…

10 – L’única manera que tot surti bé, és que tot estigui controlat.

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Radiografia d’una intervenció televisiva màgica… (2)

Fa unes setmanes vaig començar explicant com havia preparat la meva intervenció televisiva a l’Scènik. Si no l’has llegit encara, llegeix l’anterior article, al següent enllaç, i continua amb el text que segueix…

Abans que te’n parli, mira el tràiler… I si vols veure la secció completa, trobaràs el vídeo sencer, al final d’aquest article…

https://www.youtube.com/watch?v=vCpKfpHyEc4

Una de les coses que tot creador ha de tenir clar, és que estàs sol, et poden ajudar, però la decisió última és teva i com sempre un gran poder comporta una gran responsabilitat…

Tal com vaig explicar l’altre dia, havia assajat fins diumenge 3 jocs, i 2 d’ells no em convencien… Per alguna raó tècnica, no ho veia… I això aniria en detriment de la meva intervenció televisiva…

Dilluns al matí, m’aixeco, dutxa… A la dutxa les idees, molt sovint flueixen… Vaig pensar en les paraules que havia llegit al llibre de Jandro… En aquell capítol on explica que les coses acaben sortint, que ell té una secció de màgia a El Hormiguero i que a més té un càrrec important dins el programa… Ell diu que amb la seva agenda tan plena, hi ha moments que fins a l’últim moment, encara li falta alguna cosa per la seva intervenció… I que al final… Com ell diu “siempre sale…”.

Fins a l’últim dia no has de tenir por de canviar d’idea. Pot ser esgotador però val la pena, ja que l’objectiu és el resultat final. Tot suma…

Doncs, dilluns al matí, a la dutxa, després d’haver-me anat esgotat a dormir la nit anterior… Vaig pensar que sortiria… No sabia com però resoldria els dos problemes que tenia… A vegades cal ser analític… Saps el temps que tens, saps el que et falta… Em faltava resoldre dos jocs que no veia… Vaig aprofitar el dia… Anant cap a la feina ja tenia una primera solució… A migdia ja se m’havia acudit que més podia fer… A la tarda-nit, vaig enviar vídeos que s’emetrien durant la meva intervenció, als del programa, assajar el nou guió gravant-me, imprimir Tour Eiffel i dibuixos de Cubs de Rubik per la bossa. Dormir…

L’endemà, feina tot el dia i cap a la tele…

Els jocs, el de la poma se m’havia acudit fa uns mesos. Gràcies al programa, he pensat un mínim guió i li he posat nom, l’efecte l’he batejat “Newton”. Es basa en un efecte clàssic, en faig una versió, però la versió que vaig fer a la tele és inèdita. El joc del Cub de Rubik el faig així al meu espectacle, amb aquesta presentació. Els dibuixos de Cubs de Rubik a la bossa, va ser una idea que vaig tenir dilluns… També genuïna meva. Ja que em funcionava amb el guió, parlava de dibuixos i els dibuixos incidirien en els objectes. De les idees que estic més satisfet, i que, penso, és ideal per la presentació d’aquest joc a televisió. El joc, ja el tenia assajat de fa mesos, el faig a l’espectacle. Per tant, els recursos que tens t’ajuden en anar de pressa per complir un termini… Els daus que apareixen, els feia fa molts anys, un recurs d’aquests amagats al fons de la ment, que vaig buscar dins d’una capsa perduda i que vaig agrair tenir-ne alguns que encara no havia estrenat…

Al final, la rutina, segons el meu gust, em va quedar rodona. Tots els objectes adquirien una relació entre ells mentre apareixien a pantalla. Tot lligat, nexes que em permetien seguir un fil connectat, tot connectat, tal com m’agrada… De fet, la clau és que em sembli rodó a mi per poder-ho fer bé. Així, va quedar tot molt orgànic…

Pel que fa als nervis, dimarts a la tarda estava molt nerviós. Però quan vaig entrar al plató, com que tot van ser facilitats, els nervis van desaparèixer de cop i ho vaig gaudir molt. M’ho vaig passar molt bé perquè ho tenia tot preparat, perquè havia viscut el procés creatiu a fons…

La conclusió és que he après molt. I que he adquirit eines per les pròximes ocasions. Tot es basa en treballar i en aprofitar les oportunitats, els moments, que potser mai tornaran i que cal sempre agafar al vol…

https://www.youtube.com/watch?v=MUbVrsl6FCg

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more