Malalt de tele

Aquesta setmana he estat malalt (sembla la típica redacció de quan era petit, després d’una setmana de grip), doncs això…, mal de coll… i he mirat molt la tele:
He vist un programa que es diu Tvist, que és publicitat diària de la programació de tv3 (presentat per la perpètua Mari Pau), l’inevitable Gran Hermano (amb concursants més obsessionats pel sexe que mai), el programa d’Ana Rosa (on ella surt cada cop menys en pantalla, sí, sí, de veritat!!), l’Arucitys (algú em pot dir perquè no parlen i només fan cares i riuen les bessones?), el nou episodi de “Porca Miseria”, el Matí del Cuní i la Melero, va ser en aquest programa que vaig saber que existeix una conspiració mundial que es diu “Club Bilderberg” i que hi ha gent que fa llibres parlant d’aquest gran secret…, tan que en parlen, ja deu tenir un altre nom, a hores d’ara, la conspiració mundial…
També he vist el “magazin” de BTV: “La tarda”, molt amè.
Ja sóc persona, sé calcular la meva massa corporal arrel de la passarel·la Cibeles, no sé com havia pogut viure fins ara sense saber-ho calcular…, per cert… podria participar-hi… D’això me n’he assabentat a molts programes, a tots en parlaven.
Es veu que a la Passarel·la Barcelona-Gaudí ja havien instaurat fa uns anys, una mesura similar, sense fer-ne tanta propaganda.
He vist una entrevista fantàstica al actor, escriptor, guionista, director, persona fantàstica, Albert Espinosa al Club.
També m’he indignat, m’he indignat perquè avui faran la sèrie 24 a les 0h15 de la nit per contraprogramar (o jo que se perquè) amb Tele5 (fan el debate de G.H). Fins ara la feien a les 22h00…
També eliminen de la programació la sèrie 4400, que feien dimarts i que ves a saber on la posaran i no sabem a hores d’ara quan l’emetran, si la faran, i si la podrem seguir veient…
I ara mentre escric aquestes línies, estic veient el refrescant programa d’en Pablo Motos (El Hormiguero a Cuatro, diumenges a les 16h15).

També he mirat coses gravades: Una peli de l’Orson Welles sobre màgia, un dia d’aquests us en parlo…
I la joia: Episodis de la primera temporada del Muppet Show, i entre mocs i esternuts, he comprovat que encara em fan riure…
Per uns moments el temps s’ha aturat.
Genial Jim Henson.

Ja estic millor, ja no tinc febre…, però seguiré mirant la tele…

Fins la setmana que ve.

Daniel
diaridaniel@offmagia.com
www.offmagia.com

La meva fira de teatre…

Com cada any vam anar a la Fira del Teatre de Tàrrega.
Us parlaré de tres dels espectacles que vàrem veure, que no son de màgia, però que tenen quelcom il·lusori, màgia en el fons.

CLAK, de la companyia “Capa i Espasa”
Es tracta d’un espectacle d’humor envers el món del cinema. Veient els dos germans Amieva, quan fan les seves paròdies, podem veure com els nostres records cinematogràfics d’infantesa es barregen amb els records de pel·lícules més actuals. Refrescant i divertit. Actuaran a Barcelona al Teatre Club Capitol.
http://www.clak.info/

CIRCO DE LA SOMBRA de la companyia “Circo de la Sombra”
Injustament hi havia un racó de la fira, l’espai 23arts, que no estava molt concorregut (almenys els dos o tres cops que vàrem anar-hi). I dic que injustament, perquè hi havia vàries companyies de circ, circ acrobàtic molt professional.
L’espectacle que destaco, es tracta de “Circo de la Sombra” (en contraposició al Cirque du Soleil ?¿?¿), vaig fer una foto al cartell que em va agradar, era circ ubicat en un escenari antic, de fusta, amb un regust encantador que transportava a un passat no viscut, de circ tradicional, molt ben fet i emocionant. Us felicito…
Miro als buscadors i tot el que trobo son elogis pel “Circo de la Sombra”, sisplau…, feu un web…

“CLIFFHANGER!” de la companyia: Bash Street Company
Han obtingut el premi Caixa Catalunya, i no n’hi ha per menys, aquests anglesos, em van agradar molt (gràcies Miquel per recomanar-me’ls ).
Escenificant una pel·lícula antiga davant dels nostres ulls, un heroi, un dolent, una “lady”, un pianista en directe molt divertit, integrat dins la trama, partícip de l’historia, una camisa de força, una sorpresa final impecable. Màgia, teatre, cinema…, molt bé!!!! Very Good !!! (és per si em llegeixen…)
http://www.bashstreet.co.uk

A tots tres, felicitats.

Vaig anar a veure ahir l’espectacle del Musical més petit (EM+P) al Villarroel de Bcn…, l’espectacle es diu “MERRILY WE ROLL ALONG” i és fantàstic… http://www.elmusicalmespetit.com

Fins la setmana que ve

Daniel
diaridaniel@offmagia.com
www.offmagia.com

Dos pelis de mags: The Prestige i The Illusionist

Des de fa uns mesos vivim un moment curiós pel que fa a l’aparició de la màgia a la televisió: Il·lusionadors a tv3, Shalakabula a TeleMadrid, NadaXAqui a Cuatro (tornen a partir del 30 de Setembre), Tamariz al programa Carta Blanca…

I en cinema ens espera una temporada amb pel·lícules sobre mags:
El mes passat vaig parlar de dos pel·lícules: ‘The Great Buck Howard’ i The Prestige.
‘The Great Buck Howard’ està encara en fase de preparació.

The Prestige
The Prestige ja té data d’estrena (a Estats Units, el 30 d’Octubre). La pàgina
http://www.lashorasperdidas.com/noticias/003195.htm
ens mostra el cartell, que tal com es destaca, no sembla reflectir el tràiler que vàrem veure al Juliol (veure post), dóna la sensació d’una pel·lícula situada en la època actual i no pas ambientada en el segle XIX que és el que és…
Tinc moltes ganes de veure aquesta pel·lícula.

The Illusionist
A les dos anteriors s’afegeix també una estrena imminent, la pel·lícula The Illusionist http://www.theillusionist.com/ protagonitzada per l’Edward Norton.
Recordo un anunci d’un whisky, on l’Edward Norton apareixia amb unes manilles a l’estil d’un escapista.

Les aniré a veure i en parlarem…

Fins la setmana que ve.

Daniel
diaridaniel@offmagia.com
www.offmagia.com

NO us explicaré els secrets (ni els meus ni els dels altres)

NO us explicaré els secrets (ni els meus ni els dels altres)

I ara em direu que m’he tornat boig, que escric un títol totalment contrari al “Us explicaré els meus secrets”, lema de l’espectacle… Doncs avui prescindiré de metàfores i diré el que penso respecte als secrets, més aviat respecte a lo imprescindible que és NO dir mai el secret d’un joc de mans.

NO s’ha de dir mai el secret d’un joc de mans.

Des que vaig començar en això de la màgia, sempre hi ha hagut una constant…, la gent vol saber els secrets, i al principi, és dur, perquè als inicis no saps gestionar el privilegi de saber un truc i de no haver-lo de dir, amb el temps aprens, com amb moltes altres coses a la vida, a base de pals…, que no s’ha d’explicar el mètode, el truc, el secret, mai a NINGÚ.
Evidentment que tothom té dret a saber el secret d’un joc, que jo el sàpiga no vol dir que tingui un privilegi especial respecte als altres humans, però també és cert que si tothom sabés tots els secrets de tots els jocs de màgia, ja no tindria sentit fer màgia, i ja podria acabar aquest escrit aquí i dedicar-me al macramé o a fer encaje de bolillos, que sempre m’ha semblat fascinant i incomprensible…

Voler saber un joc perquè sí, per satisfer la curiositat, no té gràcia i és un crim…

Meditant-ho ara, el joc que em va copsar en edat adulta, fa molt temps, el vaig veure en aquell fantàstic programa del Tamariz, que es deia Magia Potagia. Doncs aquell joc, l’he investigat des de llavors, al principi amb ingenuïtat, després amb por, i amb respecte, estudiant-lo, me l’he anat trobant durant la vida, com una constant… i ara l’assajo, cada dia en sé una mica més, i quan el tingui prou assumit, prou après, us el faré en públic… La màgia és això a vegades, hi ha jocs que requereixen molta feina, jocs que requereixen una maduresa que no tenia fa uns anys, tot al seu temps…, hi ha jocs que requereixen tota una vida ?
Segurament hi haurà jocs de mans que faré del tot correctament d’aquí a 10 anys, o jocs que no sabré fer mai… I com més avances més t’adones que en saps menys de tot…
Tot això ho explico perquè vull que us adoneu que un truc, un secret no té valor si no es treballa, ha de costar…, les coses valuoses, a la vida, costen feina, i quan mires el camí recorregut, has d’estar satisfet: reculls el premi. El joc més petit s’ha de tractar amb molt de respecte…, igual que el secret… Respecte pel joc, pel seu creador, pels mags que l’han presentat, que el fan ara, pels que el presentaran en el futur, un joc és una responsabilitat que cal saber administrar…

Respectar els mags del passat, els del present i els del futur

Crec que l’accés als secrets de la màgia ha de ser per la via de l’esforç, el treball o la passió: estimar la màgia. Al principi pot ser degut a la curiositat, la curiositat no és dolenta, però hauria d’evolucionar cap a un gran respecte, un respecte a l’art, un respecte als altres mags, un respecte als nostres avantpassats, als mags del passat que ens han mostrat el camí d’avui.

I que passa si algú vol saber un secret d’un joc? , doncs el meu consell es que es compri una capsa de màgia, o que vagi a una tenda de màgia, que compri un llibre d’iniciació, un joc per començar, que vagi a un taller de màgia…, i comenci a poc a poc a estimar la màgia… i els secrets?, els secrets, QUE NO SÓN LO IMPORTANT, a poc a poc, li seran desvetllats…

Vull oblidar els secrets…

Recordo quan vaig a anar a les trobades màgiques de Vitoria, un mag argentí, en Henry Evans, ens va explicar que va tenir una crisi existencial en un moment donat, ja que per ell la màgia no l’emocionava, sabia els trucs, res era nou per a ell… Va tornar a trobar el camí per una altra via: un mag ha de saber veure la màgia des d’un altre prisma, diferent que la sorpresa de lo desconegut, ha de saber valorar altres coses d’un acte màgic. Per això saber els secrets és tan delicat, perquè és una pèrdua de la innocència…
Sort que em sorprenent molts jocs encara, que no els sé tots… Hi ha cops que miro una actuació d’un mag amb ulls d’espectador, cada cop en sé més… Saber retornar a la innocència per uns instants, aquest és l’autèntic SECRET, la autèntica màgia…, crec que això també és aplicable a les coses de la vida…
Per això, a vegades, penso que estaria bé per uns moments, tornar a la innocència de no saber cap secret… per sentir el mateix que vosaltres, els espectadors…

Veieu com és millor no saber els secrets?

Doncs fins aquí el primer article (molt llarg i reflexiu, sí !!!), la meva primera redacció de després de vacances… que torna a iniciar la temporada del Diari d’un mag …Naturalment, espero els vostres comentaris oberts o directament al meu emai: diaridaniel@offmagia.com

Fins la setmana que ve…

Daniel
diaridaniel@offmagia.com
www.offmagia.com