2014 febrer 19 | offmàgia

I la màgia continua…

(Carta de la baralla marca Phoenix, que representa una Au Fènix… com a símbol de renaixement, que em serveix per il·lustrar el text d’avui…)

Créixer com a mag també és adonar-se que sempre tornes a començar i que res mai és segur… Això també és aplicable a la vida…

És aprendre que els espectacles són vius…

Que són actes efímers…

I que pel fet de ser efímers només val el moment en què han existit… Un espectacle només existeix quan es representa…

Els vídeos no serveixen per mantenir-los vius… Són purs reflexes del que va ser però no són, no són: “present”, ara ja són: “passat”…

Una confessió… Els vídeos dels meus espectacles… no me’ls miro…

Els tinc allà, en un racó, en algun moment després de les actuacions potser n’he mirat alguna part, per resoldre errades, només per això… però no m’agrada mirar allò que ja he representat, per costum, només serviria per alimentar l’ego, no m’aporta res… prefereixo quedar-me amb les sensacions del públic, amb les meves sensacions…

Evidentment, no estic parlant dels vídeos dels assajos que serveixen per millorar, que són vídeos de treball… estic parlant dels vídeos de les actuacions…

És com a la vida, oi que si gravessis tota la teva vida, no rebobinaries per tornar-te a veure ? O sí ?

Els espectacles van canviant a mesura que passen els anys…, ja que fins i tot tu mateix no ets el mateix, no ets la mateixa persona que eres en aquell moment, per tant el teu espectacle no pot ser el mateix… Per tant, els espectacles evolucionen, junt amb la vida del mag…

Un cop el teló s’ha abaixat, l’espectacle s’ha acabat, ja no existeix… Només queda la felicitat, la il·lusió que hem provocat, el record… i al mag només li queda, amb sort, la sensació d’haver fet somriure, il·lusionat i fet somiar els altres…

I quan venen els moments baixos que t’afecten a tot, que sí, que també ens passa als mags, quan tens aquella sensació que mai més tornaràs a viure aquells moments tan màgics de tornar a il·lusionar des de sobre un escenari, per que per poder il·lusionar els altres t’ha de quedar il·lusió per repartir, quan tens aquella sensació que l’espectacle desapareix, que el mag que eres s’està difuminant…

El secret és tornar a començar, tornar a alimentar-te de tota la màgia possible, tornar a projectar-te, a imaginar-te en aquell escenari, treballar de nou aquell guió fantàstic i pensar que tant a la vida com en el món de l’espectacle, tot continua, la màgia continua, el show continua… cal passar pantalla, sabent el que has après, que de lo negatiu també aprens a valorar lo positiu, conscient del que has viscut i a continuar…

I és que la tasca d’il·lusionar no és sempre fàcil… però fa tanta il·lusió… I per molt que el camí tingui pedretes i entrebancs, ens en sortirem… Sempre tindrem un Jòquer en forma de Au Fènix…

Mireu aquest divertit vídeo, és bonic, ben realitzat, amb cançó màgica inclosa… Amb totes aquelles coses que als mags ens fa somriure… Mireu… Vida de mag…

El vídeo és del mag James Galea i ens el va fer descobrir el Mag Koke, que li havia enviat el Mag Thao

http://www.youtube.com/watch?v=sqdTj3n5al8

Fins aviat, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more