2014 abril 30 | offmàgia

Alex Stone ens enganya ?

Avui us parlaré d’una novetat editorial, es tracta de “Engañar a Houdini” de Alex Stone, editat per Editorial Debate.

El llibre relata la història de l’autor, que ens explica, en primera persona, el seu recorregut iniciàtic, no sempre fàcil, pel món de l’il·lusionisme, els seus fracassos, el seu procés d’aprenentatge, la recerca d’un mestre, les seves visites a les tendes de màgia de Nova York, a les associacions màgiques nord-americanes…

Des que va caure a les meves mans, l’estic devorant, ja que qualsevol text que versi sobre il·lusionisme em fascina, els llibres ens obren les portes a altres mons, a altres vides… Per tant, des d’aquest punt de vista, el que puc explicar sobre el llibre és positiu, ja que em produeix satisfacció, m’aporta coneixement i per tant felicitat…

El que em desconcerta una mica és que, pel meu gust, potser explica massa detalls dels secrets de l’il·lusionisme, detalls que els lectors no caldria que sabessin i que potser ni els interessa…

A mi ja m’està bé, els mags ens podem sentir còmodes, en llegir el llibre, ja que relata anècdotes entretingudes, històries que ens poden resultar familiars o que, almenys, podem entendre d’alguna manera, ja que el recorregut d’un mag té molts vessants i llegir les experiències d’un altre col·lega sempre pot aportar-nos riquesa al nostre propi recorregut…

Sí, però…

És lícit utilitzar terminologia màgica secreta en un llibre pel gran públic ?

La meva resposta és no. Ja que és possible parlar de màgia sense explicar detalls, com ho faig cada setmana aquí, al “Diari d’un Mag”

El dilema ètic…

Al començar a llegir el llibre van sorgir-me els següents dubtes…

Primer… Parlo al blog d’un llibre que explica secrets ?

Segon… Que un mag el llegeixi no és un problema però… És bo que un neòfit llegeixi un llibre on s’expliquin secrets ?

Tercer… Quan escric i el text és llarg, algú arriba al final ? (riure)

Crec que el que cal, i per això en parlo avui, és que la gent sàpiga que en el llibre s’expliciten secrets. Entenc que és el principal problema, no saber que al obrir el llibre pots saber conceptes que no volies conéixer. El fet de saber el que es trobarà i a partir d’aquí, l’elecció de llegir-lo, de traspassar la frontera, és en mans del lector… Que de llibres de màgia n’hi ha molts… Que jo aprenc molt gràcies a llibres de màgia… Que els llibres són font de coneixement… Clar que aquest no seria ben bé un llibre de màgia…

Amb aquestes línies vull deixar clar que qui no vulgui saber els secrets que no llegeixi el llibre.

Sí però, com pot percebre l’obra, una novel·la amb termes màgics que revelen secrets, una persona no iniciada ?

Jo no ho puc saber, ja que ho llegeixo amb el meu bagatge i tal com he dit, no acabo de veure clar el fet que s’explicitin tants detalls tècnics i termes màgics.

El que em fa pensar és que potser la novel·la va més dirigida, en el fons, als mags ? No dic que sigui una novel·la dirigida als mags, sinó que, naturalment, a la pràctica, se l’acabin llegint i gaudint-la més els mags ? Aquest seria un tema per un altre dia, però, és possible que hi hagi espectacles de màgia, que al final tenen més públic format per mags, que de públic “no-mag” ?

Tot i que jo diria que no desvetlla màgia directament, desvetlla termes tècnics, que cal imaginar-se i no són trivials i penso que un lector neòfit en la matèria no seguirà les instruccions explicades tan fàcilment… I pot, fins i tot, desconnectar en moments del text que es tornen més complicats…

Els secrets…

Contraportada del llibre, on es pot llegir la seva sinopsi

En llegir aquestes explicacions, un espectador de màgia sabrà com són els mecanismes interns d’un joc per aconseguir saber com funciona ?

A primera vista, jo diria que no… Que l’espectador, llegint el llibre, pot intuir més coses ? Potser sí…

Però també cal que tinguem clar que, avui dia, els espectadors no són innocents i ja saben que fem “trampes”… No saben quines, però saben que la màgia no es produeix per art d’encantament i que fem maniobres secretes amb la baralla per fer-la realitat…

Que l’espectador, llegint el llibre tindrà més pistes ? Sí… Tindrà més pistes… Clar que si l’espectador va a la xarxa i busca, trobarà i potser trobarà informació desordenada, que és pitjor… A més, en aquest cas estem parlant d’un llibre, que no és tan visible que els vídeos d’internet… Qui vulgui saber sabrà…

Per tant, millor que la informació tingui una mica de cara i ulls… Per altra banda, si algú està interessat en la màgia i vol llegir llibres on li expliquin els secrets, només cal que els compri… A les llibreries genèriques hi ha llibres de màgia, a les tendes de màgia, a internet… La informació hi és si la vols saber… Però això no significa, llegint un llibre on s’expliquen els secrets, que l’il·lusionisme quedi totalment desvetllat i que quan vegi un mag en directe sàpiga com ho fa realment…

Clar que el llibre també parla de física (ja que el seu protagonista-autor és també científic)… I les novel·les sobre catedrals expliquen bases de construcció de les catedrals… Però… És el mateix explicar detalls de física quàntica que secrets de màgia ?

No…

Ja sé que normalment sóc molt dràstic amb tot intent d’explicar els secrets, i segueixo pensant el mateix, però potser si els secrets estant amagats dins un llibre no estant tant a l’abast, ja que cal fer un esforç intel·lectual per entendre els conceptes que s’hi expliquen…

Un esforç similar que potser requereix llegir aquest text llarg que estic escrivint avui (és per contestar el tercer dubte que em plantejava al principi, els dos primers ja estan contestats…)

No vull generar polèmica amb les meves opinions, simplement, si us en voleu fer una, llegiu el llibre, tothom és lliure de pensar el que vulgui i estaré encantat de sentir altres percepcions… Amb el meu text reflexiono i m’agradaria provocar reflexió…

Podeu llegir el primer capítol de “Engañar a Houdini” a la pàgina de l’editorial: www.editorialdebate.com

Un llibre polèmic entre els mags…

“Fooling Houdini”, les edicions originals de “Engañar Houdini”

Quan es va publicar, originalment a Estats Units, el llibre va ser criticat per la comunitat màgica, es discuteix el títol del llibre, ja que tot i fer referència a la famosa anècdota de Dai Vernon desafiant en Houdini (en vam parlar Aquí, fa un temps), al llibre s’esmenta l’anècdota, però segons Ricky Jay no s’explica tal com va passar.

Es critica també que tot i esmentar en Houdini en el títol, el llibre no parla del famós mag (tret de l’anècdota).

Jo penso que el fet que el títol no sigui referència directa respecte al que tracta el llibre no és un problema, ja que una obra pot tenir un títol que inspira del que tracta, aquest mateix article té un títol “Alex Stone ens enganya ?”, que és per provocar deliberadament. Un bon títol ha d’atraure l’atenció, com els jocs de mans, com en els espectacles d’il·lusionisme, com en la publicitat, que utilitza aquesta argúcia totalment lícita, segons el meu parer.

La polèmica, també ha sorgit arran d’aquesta desinhibició respecte a explicar els secrets a la que m’he referit anteriorment.

Hi ha  qui esmenta que els fets s’assimilen als escàndols que es van generar quan el mateix Houdini publicava llibres on explicava secrets màgics… Com per exemple Handcuff Secrets (1909).

El prestigiós mag Ricky Jay va fer un article al Wall Street Journal, en què diu les raons per les quals no li agrada el llibre de Alex Stone. El mag critica els errors històrics del llibre, diu que les dades no s’ajusten molt sovint a la realitat, no està d’acord amb com ho enfoca l’Stone i culpa que un mag novell escrigui un llibre. Llegint l’article, entenc el seu punt de vista…

Podeu llegir l’article de Ricky Jay: Aquí

Si el llibre desinforma, és un problema…

Però jo no li trec valor a l’habilitat de Alex Stone. Explicar la seva història, publicar-la i que arribi al gran públic és un mèrit. Puc estar d’acord o en desacord amb coses que diu en el llibre, però explicar-ho, té el seu sentit i a més, les històries que relata m’han entretingut i si s’entén com una ficció novel·lada, doncs endavant…

I si ho mirem en positiu… potser el llibre pot afavorir a fer néixer noves vocacions ?

Crec que totes aquestes polèmiques no són tan dolentes, ja que afavoreixen el fet de parlar de màgia, de reflexionar, d’equivocar-se, de popularitzar l’il·lusionisme, de llegir, d’escriure un article al “Diari d’un Mag”

Podeu consultar el web d’Alex Stone sobre el llibre, a foolinghoudini.com. Hi podreu veure les referències bibliogràfiques que ha utilitzat, és una llista molt llarga: referències bibliogràfiques.

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more