2016 febrer 09 | offmàgia

Què en diria el Dr Tarbell ? (dels programes de TV actuals)

A les passades festes de Nadal, es va emetre molta màgia per televisió… L’agenda del “Diari d’un Mag” ha estat tan plena, que fins avui no he decidit publicar l’article… Com sempre, l’he llegit i rellegit molts cops… Cal pensar molt quan escrius màgia…

Màgia Nadalenca Televisiva

El Mag Lari, al Concert de Sant Esteve, va acompanyar, mitjançant tocs de màgia, al que era important, al concert, a la música. Les seves aportacions al concert eren enregistrades, perquè ell no podia ser-hi, ja que en aquell moment estava al teatre fent Ozom ( article sobre Ozom, Aquí, al “Diari d’un Mag” ). Ho sigui, tot i que les seves aportacions màgiques eren gravades, la màgia que va realitzar va ser honesta, en condicions de directe. A més, també es van produir il·lusions en directe enmig dels músics, ja que membres de la coral i músics feien màgia, correctament assessorat pel Mag Lari. Per tant, professionalitat al servei del nostre art i al servei de l’esdeveniment que s’havia d’il·lustrar amb màgia.

Primera lliçó: si gravem màgia en condicions de directe, sense pervertir molt l’enfoc de la càmera, estem essent honestos…

El vídeo del concert, es pot trobar a TV3 a La Carta… El podeu veure directament, Aquí

Nit de Cap d’Any

La nit de cap d’any, l’humorista José Mota va fer un sketch que recordaré durant molt de temps. A més comptava amb l’aval, si es pot dir així, d’il·lusionistes de prestigi a televisió, ja que va reunir de nou, fent-los fer d’extres, els mags del mític Nada X Aquí, Jorge Blass, la Maga Inés, Luis Piedrahita, Jandro… Això li dóna un “pedigrí” especial al gag. M’ha fet riure molt, em sembla una gran paròdia de tot plegat, dels programes de màgia de carrer actuals i en particular del famós Dinamo

Segona lliçó: No prendre’ns tan seriosament…

Mireu el divertit Sketch

https://www.youtube.com/watch?v=VMTJKaNnBp0

Em sembla una gran ironia… Per Cap d’Any en José Mota, amb la complicitat d’uns mags que van fer televisió i en saben de fer màgia a televisió, fan paròdia del tipus de màgia, similar, al que fa Antonio Díaz, la Nit de Reis…

Nit de Reis

I precisament la Nit de Reis, em vaig desil·lusionar, sí, sí, DESil·lusionar… I em sap greu perquè m’agrada Antonio Díaz al teatre, m’agraden els seus jocs, les seves manipulacions, em va agradar molt aquell primer programa de “El Mago Pop” que tenia un fil conductor que enganxava ( vaig escriure’n un article, Aquí, al “Diari d’un Mag” ), m’agrada el to divertit i trapella que desprèn l’il·lusionista… I des del principi penso que aporta un aire fresc i a tenir en compte en el nostre art… I a més, no ens hem d’oblidar que si un il·lusionista surt a televisió, fa que el nostre art sigui tingut en compte pels grans mitjans i això és bo per l’il·lusionisme… Per tant, per tot plegat, estic a favor d’Antonio Díaz.

Però amb el títol del programa “La Gran Ilusión”, mateix nom de l’espectacle que fa, amb molt èxit, al teatre… Jo m’esperava, a l’estil dels especials del David Copperfield, que ens mostraria alguns dels números de l’espectacle que fa al teatre, per això es deia igual l’espectacle que el programa de tele no ? I perquè no, arrodonit amb alguns dels moments de màgia gravats a l’exterior, com ens té acostumats i que també són senya de la seva identitat… Al final, el programa va ser només això últim, sense cap moment del seu espectacle teatral…

I després hi ha la polèmica dels mètodes… Suposo que la televisió exigeix molt i m’agradaria saber què faríem tots plegats, si tinguéssim les mateixes oportunitats que ell… Un gran poder comporta una gran responsabilitat i no sempre déu ser fàcil… I segurament em falta informació sobre les decisions de producció, de mètodes, de presses que es prenen, quan cal estrenar… Segur que hi ha raons… O almenys, espero que n’hi hagi… Però penso que no caldria, no hi ha necessitat d’emprar uns mètodes, quan se’n poden fer servir uns altres… Tot i que si parlem de màgia a televisió, hi ha matisos i no és fàcil fer-ho bé sense trencar plats i ferir susceptibilitats dels entesos en la matèria. De la mateixa manera que no acceptem que els espectadors generalitzin en referència als mètodes que utilitzem, tampoc ho hem de fer nosaltres, els mags…

Teletransportació al London Eye

Al número final del programa, Antonio Díaz, va teletransportar-se d’una manera sorprenent, des d’una de les cabines del London Eye, a una altra de les cabines d’aquesta nòria de Londres…

Mireu com va ser, l’espectacular efecte televisiu… He posat en negreta efecte televisiu, perquè, jo diria, perquè crec, perquè suposo, perquè m’imagino, perquè entenc, que és un efecte que només es pot fer per la tele… I perquè, segurament, molts teleespectadors… No ho creuen… I creuen en aquesta màgia…

Vídeo Mago Pop London Eye

Tot s’hi val ?

Jo crec que des que en David Blaine, als anys 90, va, d’alguna manera, assentar les bases de la màgia de carrer i va construir un format sòlid, amb moments discutibles, però utilitzant trampes del mitjà només quan fos imprescindible. Ja que un dels elements del directe, quan es fa màgia per televisió, no el tenim, i cal suplir-lo d’alguna manera i no enfocar els moments delicats. I això, segons el meu punt de vista, si no se n’abusa, és acceptable…

Actualment, crec que la cosa s’ha desviat, i parlo de la gran majoria dels mags que fan màgia de carrer per televisió, tot i que hi ha excepcions, sembla que tot s’hi val i em sap greu. I això sí que no és divertit i no és un Sketch. Perquè hi ha el risc que el nostre art es desvirtuï. Per una banda que els espectadors es creguin tot el que veuen per la tele. O quan els mètodes utilitzats sí que es poden realitzar en totes les condicions, els vegin per la tele i es pensin que tot és fictici… El nostre art enganya per definició, però si hi posem una tele entremig, cal ser curosos amb com es tracta la màgia… Perquè, des del punt de vista de l’espectador o “tot el que fan per la tele és fals” o “tot el que fan per la tele és màgia de veritat”, no hi ha matisos… I cal protegir-nos, protegir la nostra màgia, perquè si no, ens passarà factura. Crec que la nostra generació d’il·lusionistes hauria de tornar cap a la màgia en directe, sense plasmes, sense vídeos, sense youtube. La màgia a televisió, si no es fa en condicions de directe, embruta el nostre noble art i ens carregarem tota una generació d’il·lusionats… Què en diria el Dr Tarbell ?

Tercera lliçó… Fem-nos aquesta pregunta… Què en diria l’il·lusionista de la història de la màgia que més respectem ?

Fa uns anys, els del Nada X Aquí van fer una gran feina, feien màgia al carrer i a plató amb espectadors, i sempre posaven una frase que indicava que tot el programa estava fet sense engany de càmera, just a l’inici. Mag Lari, Jandro, Luís Pardo i Hugo, al programa Il·lusionadors, que va emetre TV3 i re emetre fa  poc el Canal 33, també tenia una ètica en el tractament màgic. Ara, ja no cal avís inicial, ja que em dóna la sensació que tot es pot manipular, fins a punts insospitats. Ja sé que posar un avís inicial no és garantia de res, però almenys, indica un primer pacte amb l’espectador, i potser costarà més trencar aquest pacte, si ho escrivim al principi…

És esgotador el debat intern dins la comunitat màgica, sobre màgia a televisió, talls de càmera, etc… Perquè genera odis envers els il·lusionistes mediàtics… I no cal… Ja que sempre aporten alguna cosa… Estic convençut del que dic, sempre, qualsevol mag ens pot ensenyar alguna cosa als altres mags… No generalitzem… No tot és tan dolent, ni tot és tan bo… Jo quan era petit, respectava els mags que sortien per la tele… Ara tot es desvirtua… Cal més humor… Vull que la màgia a televisió torni als orígens, vull ètica, vull il·lusionisme fet amb honestedat, amb públic en directe i amb condicions de directe, que no enganyin l’espectador. Tots els de la meva generació, vam créixer amb uns altres tipus de programes d’il·lusionisme… És possible fer-ho… Demano responsabilitat… Als nens i nenes mags d’ara, quina memòria màgica televisiva els hi estem deixant ? Quins programes de màgia televisiva faran ells ? En el format que sigui… televisió, multipantalla, internet… En faran, o la màgia televisiva ja no tindrà públic ? Ja s’hauran acabat per sempre aquests programes i els que veiem són els últims, per sempre més ?

Magia Potagia

Els programes de Televisió de Juan Tamariz van ser memorables… Dissabte vaig destacar, a la crònica del seu espectacle, una frase que va dir, referint-se a què no coneixia els espectadors que triaria… Va dir: “Seria bajar el arte”… Cal dir res més ?

Magia Potagia, els programes que feia en Juan Tamariz, junt amb Pepe Carrol, René Lavand,… Encara estant ben dins nostre, de tots els que els vam viure, i que esperàvem, amb delit, el diumenge a la tarda, per veure’ls i somiar… Que reflexionin tots els que fan programes de màgia, avui en dia, i que em diguin si aquells programes no eren deliciosos… Tornar els orígens i fer màgia en directe a teatres, és la solució…

Mireu el primer dels capítols del Magia Potagia, gràcies a l’usuari Cardini Magician de Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=q-ht6vICdgI

Fins la setmana que ve, aquí al “Diari d’un Mag”

daniel.cat


www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more