2020 maig | offmàgia

Dominó

Portada del llibre “Circo Mágico” de Martin Gardner, il·lustrat amb fitxes del joc de dominó.

Descobreixo un vídeo magnífic de O Mago Antón, Antón López, que no havia vist mai i que mai havia publicat al “Diari d’un Mag”

Recordo que vaig saber d’ell, llegint el llibre “52 amantes a través del espejo” de Pepe Carroll, en els meravellosos articles “Siete Viajeros”, on es relata el viatge màgic a Estats Units, que va fer junt amb il·lusionistes com, entre altres, Juan Tamariz i Pepe Carroll

A vegades, ens enlluernem amb produccions de mags internacionals i molt sovint no ens referim a mags més pròxims… En aquest vídeo la qualitat és màxima i si parléssim d’un mag de fora, seria lloat arreu…

Es tracta de l’inici d’un programa de màgia, Onde está o Mago Antón?, que feia un recorregut per Galícia, combinat amb efectes d’il·lusionisme. O Mago Antón realitza una proesa, combinada amb la idea de l’encadenament d’accions…

Les imatges m’han deixat…

Sense paraules, efecte dominó, un homenatge a l’art màgic, enginyós, escapisme impressionant… I d’una bellesa immensa…

( Vaig descobrir el vídeo a Facebook, ressenyat per Ricardo Sánchez de Magia Estudio… )

Onde está o Mago Antón? Inicio do programa

https://www.youtube.com/watch?v=dRAEYmeqEqA

I si seguim amb el tema de l’encadenament d’accions, un vídeo que s’ha fet viral… Que no és de màgia però resulta màgic per la seva impossibilitat…

Sense paraules 2… 

The Swish Machine: 70 Step Basketball Trickshot (Rube Goldberg Machine)

https://www.youtube.com/watch?v=Ss-P4qLLUyk

A continuació un altre document en què veiem, per una banda, com unes fitxes de dominó minúscules poden moure fitxes gegants o també, l’efecte dominó més llarg i gran del món…

Sense paraules 3…

Efecto Dominó: El poder de 1 ficha minúscula

https://www.youtube.com/watch?v=zx4zNM1Y19Y

Aquest article ha començat per casualitat, veig un vídeo a Facebook i per art d’encantament de l’Efecte Dominó, escric per gaudir de la vida, la curiositat i de l’art màgic…

La setmana que ve…, publicaré podcast i article sobre el “Realitat o Ficció ?” del Mag Gerard a Tarragona Ràdio, que ens oferirà recomanacions màgiques i un joc interactiu perfecte per realitzar, aquests dies, en sessions de videoconferència…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Entrevista al Mag Reivaj al “Tot es mou” de TV3 !

Em va fer molta il·lusió veure l’entrevista, que li van fer fa unes setmanes, a l’il·lusionista Reivaj, a en Xavier Rodríguez, al programa de TV3: Tot es mou.

Va expressar-se, tal com és ell, de manera afable i explicant la seva vida, la d’un mag que a més, és capellà. Com si es tractés d’un Wenceslao Ciuró contemporani. En Reivaj té coneixements màgics vinculats a una manera d’enfocar l’art de l’il·lusionisme, molt lligada a la tradició i a les arrels. Una màgia que respecta el llegat màgic que se’ns ha lliurat des de fa segles…

A més, em va fer molta il·lusió veure que per il·lustrar l’entrevista, TV3 va mostrar algunes imatges provinents del curtmetratge que vaig gravar i produir, fa uns anys ! Mai hagués pensat que aquestes imatges sortirien per TV3, quan les estàvem gravant… Bons records que tornen de manera inesperada…

A continuació podreu veure l’entrevista, de Reivaj al Tot es mou

Reivaj al Tot es Mou – TV3 a la carta

En el seu moment, vaig publicar al “Diari d’un Mag”, el curtmetratge que vaig produir, on en Reivaj n’és el protagonista… Reprodueixo a continuació, un fragment de l’article i el curtmetratge màgic…

Curtmetratge Màgic… L’il·lusionista Reivaj…

https://www.offmagia.com/m/archives/18039

Després, vaig editar-ho, amb un Iphone. Ho explico perquè es poden fer meravelles amb resultats professionals, vídeos que es poden projectar en gran format en un teatre, amb estris que tenim, cada cop, més a mà… La inspiració, ho reconec, va ser un vídeo, que algun cop he publicat aquí, el de promoció d’una exposició sobre màgia del Museu de Ciències Naturals de Houston, que m’agradava molt. En va ser la guspira inicial però el resultat final, conceptualment és diferent. Vaig pensar que fer-ne una versió nostra seria possible i quedaria bonic projectar en un teatre una pel·lícula amb estètica de film mut… També vaig pensar en la millor manera de mostrar màgia gravada, penso que el format era adequat i teatral… El moment de la projecció va ser únic… I per art de màgia (i un tren que va arribar a temps), el seu protagonista va poder veure la projecció des de platea…  Tot va resultar rodó… Una nit inoblidable…

Sense més preàmbuls, després de demanar-li permís a en Reivaj, avui l’estrenem en línia… Us mostro el curtmetratge, penso que és molt bonic, material sensible, escolteu la música, és tot un homenatge al cinema i al nostre art màgic. De la mà d’un dels il·lusionistes que és un pou de ciència màgica, generós i que a més, realitza meravelles que ens transporten a l’il·lusionisme que es feia en una època mítica, que no hem d’oblidar per créixer com a millors il·lusionistes…

https://www.youtube.com/watch?v=FpbpcnMF3iU

Curtmetratge Concebut i Dirigit per Daniel Arbonés
Amb la Màgia de l’il·lusionista: Xavier Rodríguez (Reivaj)
Assistent Invisible: Dídac
Enregistrat al Teatre Pablo Doménech de la l’ACAI – SEI Cercle de Barcelona
Estrenat als Lluïsos Teatre el 02/12/2017 en el marc de la Gala Màgica de Guanyadors de les Olimpíades ACAI 2017
Estrena de la present publicació en línia: 07/03/2018

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Resiliència

Cartell artístic del film El Náufrago, protagonitzat per Tom Hanks. Autor del Cartell: Desconegut

Segons el diccionari, la tercera accepció del mot Resiliència és:

PSIC Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. 

Sempre explico que vaig esperar a comprar les cartes per fer el joc de triler gegant, fins que no vaig tenir clara una primera rutina i els primers passis que podia fer. Després, un cop comprat el material, vaig passar-me molt temps assajant i variant la rutina màgica, fins que un dia la vaig presentar per primera vegada davant un públic amb poca gent. Va passar anys… Vaig tenir paciència fins a esperar el moment oportú… Potser això s’assembla a la resiliència (tot i el risc segurament era subjectiu, en aquest cas)… El moment oportú per comprar, el moment oportú per pensar, el moment oportú per mostrar… Perquè segurament hi ha un moment oportú per tot…

Clar que en un món on guanya la immediatesa, en el que no ens conformem en veure un únic capítol d’una sèrie i esperar una mica a veure el següent, esperar que la maduresa de la resiliència ens marqui el compàs de la vida, és difícil…

En un món on els matisos a vegades no s’entenen i en el que tot se simplifica, és difícil…

Aquests dies reconec que estic preocupat. Sembla que hi ha la percepció generalitzada que el virus s’ha acabat. La barreja de les ganes (comprensibles) de sortir de casa, la revitalització de l’economia i la impaciència guanyen enfront del risc de rebrot i de tot el que implica… Ja no es parla de les aplicacions per fer seguiment de casos, ni dels testos generalitzats (que sí que es fan a futbolistes). Aquestes mesures, penso, donarien més confiança… Estic parlant des de Barcelona, on jo noto molt risc, al veure tanta gent, de cop, pels carrers…

I parlant de futbol, es prioritza el futbol com a catalitzador del lleure i no es dóna prou suport als teatres… Tot plegat una simplificació…

Això del risc de rebrot, no ho dic jo… Àlex Arena, que treballa en el model matemàtic de la pandèmia va fer unes declaracions, la setmana passada, a l’entrevista, a RAC1, que no ens haurien de deixar indiferents…

Sembla com si ara interessés passar pantalla ràpid, oblidar els morts que s’han reduït a números, les escenes tristes que molts, per sort, no hem viscut en directe, però que el personal dels hospitals (que ho han donat tot) expliquen amb esglai… Sembla com si ara calgués seguir de pressa, que ara toca fer vacances i anar a la platja! (això últim, suposo que queda clar que és ironia)

Tinc la sensació que ara ens fan sortir al carrer i si acabem en llits d’UCI, no li importarà a qui mou els fils… Sospito que el fet que ara ens deixin sortir és perquè els llits d’hospital es van alliberant, no perquè sigui més segur sortir… Per tant, som com titelles en mans de titellaires a qui els hi serà igual si els fils se’ns trenquen…

No me’n refio, en general, de per on ens porten…

Per tant, tal com ho veig, crec que és el moment de seguir cuidant-nos, de ser pràctics, de no córrer riscos, si no ho veiem clar… D’estar molt atents i actuar segons el que ens dicti la nostra consciència… És temps de prendre consciència de nosaltres mateixos, més que mai… De fer resiliència, com ens sigui possible i com la nostra realitat ens deixi ser-ho…

I tot això ho dic des de la meva posició súper còmode i privilegiada, fent teletreball… Segur que és més fàcil fer resiliència així… M’agradaria projectar un idíl·lic desconfinament etern, lent, fins que tinguéssim una vacuna… Ja sé que l’economia s’ha de tornar a fer funcionar i que hi ha qui ho passa molt malament en aquest sentit… Però veig molta precipitació forçada… Moltes ganes de festa quan hi ha hagut tanta tristesa, fa quatre dies…

Per tant, hem de tenir clar, que ara, com sempre, ens hi va la vida, en tots els sentits… Cuida’t…

I pel que fa a la màgia què ?

Doncs la meva resiliència vital consisteix a crear i aprendre nous jocs, recuperar llibres que fa temps que no obro, escriure nous espectacles (molts, ja us ho dic, cada dia, cada setmana surt alguna novetat de la meva ment inquieta)… Jugar fent màgia, en definitiva…

Per quan vinguin temps millors, ara, per mi, és temps de cultivar-me, temps de fer bossa, esperant millors moments on recollirem els fruits, mostrant-ho al públic…

Conscient que quan vinguin temps millors, per responsabilitat, personalment penso que haurien d’anar primers els que viuen exclusivament del nostre art i els altres, els que tenim la sort, de moment, de tenir ingressos fixos des d’altres àmbits, segurament, hauríem d’actuar més enllà en el temps… Això ho sento així, avui…

Una perspectiva, un horitzó llunyà, potser massa llunyà pel meu gust, tal com ho veig ara, però que segurament, aquest serà el camí…

Per tant, ara és temps de resiliència, de sobreviure creativament, d’explorar nous camins, d’escriure, aprendre nova màgia, sobreviure a aquests temps que ens ha tocat viure de la manera més feliç possible i desitjar que el futur, esperem que no molt llunyà, ens permeti seguir fent actuacions dalt dels escenaris, petits, grans o mitjans…

Demà publicaré un nou article al “Diari d’un Mag”… El titular seria: “Com, unes imatges que vaig gravar fa un temps, van ser emeses, fa unes setmanes, per TV3!”

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Ara és el moment d’escriure…

Ara és el moment d’escriure…

Els il·lusionistes som responsables de com reben els espectadors la nostra màgia.

Aquest estat de confinament, en el meu cas, ha multiplicat la meva creativitat, que ja de per si és alta. M’aturo sobre aquesta frase, que sembla una mica presumptuosa però que és real. Ja n’hem parlat en alguna ocasió al “Diari d’un Mag”, com més inventes, la teva ment està més atenta i produeixes més idees…

Quan ho explico a algun amic mag, molt sovint es queda astorat. Me’n recordo de quan podíem sortir lliurement… Quan ho posava en pràctica, ajudant, en algun moment de brainstorming improvisat, era divertit perquè entrava en una espiral inventiva esquivant límits. A vegades això pot ser desconcertant i sorprenent pel receptor… Això últim pot tornar a semblar una mica presumptuós per la meva part, però em passa i penso que explicar-ho pot contribuir al fet que tu, lector, siguis més creatiu… Ja que, a vegades, només cal proposar-s’ho… A vegades, l’experiència dels altres pot trencar barreres que un mateix es construeix… Si elimines límits tens un superpoder

Ara bé… El fet de tenir idees, inventar jocs, pensar solucions, maneres de presentar màgia, sense parar, pot tenir alguna vessant negativa. És positiu perquè et dóna eines constants per resoldre il·lusions màgiques. És estimulant intel·lectualment per tu mateix, per què la teva vida segurament és més feliç i afavoreix al fet que la teva màgia sigui millor. Però tens el risc d’arribar a la saturació i de no poder processar totes les idees sorgides i que es perdin, que es perdin els detalls…

Per tant, cal calibrar… Hi ha d’haver moments de pausa per poder tornar a crear de nou…

I tot i que a vegades pot semblar difícil, cal aturar per uns moments el sorgiment d’idees i començar a plasmar-les…

I llavors te n’adones que… “Ara és el moment d’escriure…” (després de 295 paraules ha aparegut el títol de l’article !)

Em va passar la setmana passada, quan vaig fer aquesta reflexió, de cop, vaig entendre que havia arribat a un estadi creatiu que havia de plasmar, per poder desenvolupar les idees correctament i arribar al detall que es mereixen… I aquesta tasca es pot fer escrivint-la o filmant-la per no oblidar-la. Cal aturar-se per deixar espai a les noves idees futures…

Escriure les idees és una etapa de la creació que és una mica més feixuga, ja que cal fer l’exercici de detallar, redactar, dibuixar, explicar coses que tu veus claríssimes però que has d’escriure, perquè potser d’aquí a mig any no les recordaràs amb tant detall…

La conclusió d’aquest article d’avui, si hi ha d’haver conclusió, és que és molt important tenir idees, ocurrències, però sense l’execució d’aquestes idees, la seva escriptura o gravació per qualsevol mitjà… No s’haurà completat el procés creatiu i seran simples idees sense tenir un lloc per ser presents i potser s’esfumaran…

Així doncs, seguiré plasmant tot el que he creat i desitjo que algun dia, t’ho pugui mostrar en els meus espectacles o en algun recull escrit de la meva màgia !

T’animo, lector, a què no perdis cap oportunitat per desenvolupar la teva creativitat i plasmar les teves idees, ja que el que tu creïs és únic i només tu pots inventar-ho…

“Les cançons no les canta ningú millor que el seu autor…”

Ho deia aquesta setmana en Santi Balmes de Love Of Lesbian, a RAC1. Van presentar junt amb Judit Neddermann, Gemma Humet i Lluís Llach la cançó “El Núvol Blanc” de Lluís Llach, que han versionat conjuntament per la campanya #JoEmCorono.

Santi Balmes va dir durant l’entrevista: “Les cançons no les canta ningú millor que el seu autor…”, referint-se a Lluís Llach cantant “El Núvol Blanc”. I llavors vaig pensar que la frase és traslladable a qualsevol art escènic i a la màgia…

Ja que per molt que un altre il·lusionista realitzi un joc de la teva autoria, mai ningú l’interpretarà millor que tu. Jo també ho penso… Perquè el joc el tens més interioritzat que ningú, ja que l’has fet néixer… Però això seria material per un altre article…

El vídeo i la cançó és una meravella…

https://www.youtube.com/watch?v=9Q4Wy4F7Wbk

Sigueu prudents, cuideu-vos !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Reflexions sobre els Vídeos On-Line dels Mags, en temps de confinament…

Els il·lusionistes som responsables de com reben els espectadors la nostra màgia.

Quan fem màgia a la tele o en un vídeo per publicar a les xarxes cal ser molt curosos…

No ens hem d’oblidar que és un art teatral, fins i tot si parlem de màgia de prop… No hem de perdre de vista que la publicació de la nostra màgia hauria de ser molt acurada en tots els detalls…

Hem de recordar que la màgia que ens agrada o agradava per la tele, era màgia ben produïda televisivament. Obres d’art com els especials de David Copperfield que tenien un tractament de la imatge propera al cinema…

NO tot s’hi val…

Però quan fas màgia des de casa, és difícil tenir les condicions òptimes per filmar-la de la millor manera… Seria ideal tenir més d’un pla, molt bona edició del vídeo, il·luminació adequada… És difícil… Cal optar per solucions imaginatives, sense deixar de banda la qualitat… Penso que no tot s’hi val…

Aquests dies, tenint en compte el context del confinament, podem veure molta màgia publicada. He vist material bo i material que, segons el meu punt de vista, no és tan bo… És la meva opinió…

Personalment, el confinament i tot el que està passant amb el coronavirus m’ha deixat amb menys ganes de publicar que mai. He treballat molt a escala interna, fent recerca màgica, inventant jocs, estudiant i escrivint, però m’he bloquejat a l’hora de publicar… Em preocupa massa el que està passant… Massa morts que són xifres i massa irresponsabilitat de molts inconscients que sortiran, sense mesura, al carrer ben aviat… Tinc la sensació que molta gent vol oblidar el que està passant i passar pantalla massa aviat, amb tots els que hem deixat pel camí…

I mentre jo m’he bloquejat, molts confrares han començat a publicar, molts, compulsivament…

Em sembla fantàstic que es pengi continguts màgics a les xarxes, benvinguts al club ! (jo fa 14 anys que publico al “Diari d’un Mag”), però agrairia qualitat, prou menjadors de casa, prou mala qualitat màgica en general, prou absència de guions, prou improvisació, prou directes a Instagram d’estar per casa, mal planificats (i fins i tot amb errors en directe, que desvetllen el truc)… Sembla que com que se suposa que és directe i per la xarxa, un espectacle no ha d’estar preparat, i com, ja he dit, sembla que tot s’hi val…

Parèntesi: Escriure un article com el que estàs llegint en aquest moment porta molta feina. Escriure, revisar, editar fotos, tornar a revisar… No és concebible, des del meu punt de vista, fer-ho, sense que hi hagi esforç darrera… Si hi ha esforç, el receptor, penso, se n’adona… És, per mi, una mostra de respecte cap a qui ho rep…

Observo que molts mags (alguns molt professionals, se suposa), estan acostumant al públic a una màgia que no funciona ! I no funciona per què la màgia en viu és millor que mal gravada… I no il·lusiona… I si no il·lusiona, no és màgia… Penso que molts, en aquests moments, estan acostumant al públic a que la màgia és on-line i no és en directe… Els espectadors tornaran al teatre, un cop hagi passat tot ? o seguiran esperant que els hi lliurin màgia gratis a casa ? I si no els hi lliuren, potser buscaran una altra cosa i no vindran als teatres… Perquè el públic, avui s’interessarà per un vídeo gratuït de màgia i demà per un vídeo gratuït per fer pa…

Si no aconseguim que la nostra màgia sigui valorada pel públic, eliminarem tota opció a mantenir el desig dels espectadors a veure-la en bones condicions, en directe…

Aquesta setmana ha sorgit la notícia que alguns teatres estan preparant sessions de teatre virtual per la temporada que ve, per anar-ho compensant amb la reducció d’aforaments… M’inquieta una mica… Jo, personalment, desconnecto ràpid quan veig teatre per la tele… No és el mateix… Sempre són millors les arts escèniques en viu. També desconnecto quan veig alguns vídeos mal fets de màgia casolana…

Tornant a les publicacions, que no m’han agradat, de mags a les xarxes, diré que ja sé que hi ha bona intenció, però no és excusa… El que ha de prevaldre és la perpetuació del nostre llegat màgic i no la seva anul·lació pel simple fet de que l’il·lusionista vulgui els seus 5 minuts de glòria constants…

Crec que tot plegat té molt a veure amb l’ego i el perquè fem màgia…

Cal fer-se preguntes… Un mag actua pels altres o pel públic ? Quan fa un vídeo en el context actual ho fa per demostrar que és bona persona ? Per tenir la consciència tranquil·la ? Com una argúcia publicitària per seguir presents ? Per afany de figurar ? Com una moda ?

O sigui, fem màgia per que ens aplaudeixin o fem màgia per que el públic gaudeixi ? Quan s’acabi tot i el negoci torni a ser possible, els mags que abans no publicaven i ara publiquen pel confinament, seguiran fent màgia gratuïta per la xarxa ?

Crec que els confinats podrien viure igual sense tants jocs de màgia gravats indiscriminadament, sense pudor, per part dels seus emissors… A més, penso que no és el mateix que visionar altres arts.

L’art de l’il·lusionisme és material sensible. Cal que es percebi l’impossible. Per tant, és millor un espectacle en viu…

He observat les següents modalitats de publicació en temps de confinament…

Espectacle per Instagram en directe (que a vegades queda publicat en permanència al compte del seu autor). Participació dels mags en festivals on-line, també en directe, per Instagram. Petites peces màgiques (la majoria de jocs amb cartes, petits paquets, transposicions, pintatges i algun grafisme vinculat amb el virus). Publicació de vídeos d’actuacions clàssiques de l’il·lusionista. Espectacles (gratuïts, o fins i tot alguns de pagament). Explicació de jocs senzills pels infants (vinculat a les manualitats), Classes, Tallers de màgia (de pagament o gratuïtes). Conferències (fins i tot algunes amb pagament lliure al final de la sessió)…

Publicacions que SÍ m’han agradat…

Destacaré publicacions que m’han agradat, per la qualitat i per què són propostes genuïnes i que mostren estima a l’art màgic…

Luis Piedrahita

Instagram Piedrahita

Luis Piedrahita publica vídeos per ensenyar als més petits i als seus pares jocs de màgia clàssics. L’edició dels vídeos és perfecta, didàctics, ben explicats, divertits…

Dominique et Alexandra Duvivier

Instagram Dominique Duvivier

Dominique et Alexandra Duvivier, pare i filla, il·lusionistes del Double Fond i Mayette, ofereixen curiositats màgiques, objectes de la història de la màgia, jocs de màgia rars (amb pocs exemplars i de la col·lecció personal de Duvivier), expliquen jocs per a nens… S’han sabut reinventar mantenint la qualitat. Publiquen cada dia a les 10h ! Sembla que es van reunir, van trobar moltes idees, van planificar i les estan realitzant… Això demostra professionalitat en qualsevol aspecte del negoci màgic…

Enric Magoo, Sergi Buka, Hausson

Instagram Sergi Buka

Instagram Enric Magoo

Instagram Hausson

Enric Magoo i Sergi Buka han recuperat vídeos d’actuacions clàssiques dels seus espectacles. M’ha encantat el vídeo d’Enric Magoo amb la capa d’invisibilitat en una escena d’un dels seus espectacles de fa uns anys i Sergi Buka mostrant la seva primera aparició televisiva a La Màgica Màgia del Màgic Andreu.

Hausson ha inaugurat Instagram publicant documents interessants vinculats a la història de la màgia, imatges d’arxiu recopilades per l’il·lusionista. Marcant la diferència amb la seva genuïna personalitat.

Mag Stigman

Instagram Mag Stigman

Una excepció al que he dit durant l’article, amb relació a fer màgia des dels menjadors de casa. Stigman fa màgia i malabars amb qualitat, sigui on sigui, amb la seva habitual alegria i desprenent sinceritat, en les seves publicacions de confinament… A Stigman me’l crec quan fa els seus vídeos.

Pep Bou

Instagram Pep Bou

Explica com poden fer bombolles a casa. És un luxe que Pep Bou t’ensenyi com fer bombolles ! Una gran idea !

Sigueu prudents, cuideu-vos !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more