És fàcil ser un Mag ? | offmàgia

Arxiu Entrevistes… Entrevista Ràdio Tarragona Ràdio

( Fotos extretes del vídeo de diumenge 23 de Febrer, realitzat per Àlex Azcárate)

Just abans que comencés el malson del confinament.. el 6 de Març 2020, em van entrevistar al Matí de Tarragona Ràdio per parlar de l’actuació que vaig realitzar, dos dies més tard al Teatre El Magatzem de Tarragona

A l’entrevista, parlo de com és la nova versió d’OFF MÀGIA, amb entusiasme, parlant del meu art, que sento profundament… És curiós com aquell entusiasme, aquella felicitat d’aquell moment, resultaria inèdita pocs dies després, tenint en compte tot el que ha passat…

Amb els esdeveniments dels últims mesos, no he tingut l’oportunitat de publicar-la al “Diari d’un Mag”… Per tant, és una exclusiva, si no la vas escoltar en directe, en el seu moment…

Desitjo que t’agradi i que serveixi de desig a l’univers, perquè puguem tornar a representar aquest espectacle, que és únic i que ens farà feliços a tots…

OFF MÀGIA 2020


A continuació, pots descobrir la fitxa actualitzada de l’espectacle…

________________________________________________

Fitxa de l’espectacle OFF MÀGIA

Títol Espectacle

“OFF MÀGIA”

Sinopsi de l’Espectacle

“L’espectacle de màgia on el mag us explicarà els seus secrets…”

En Daniel Arbonés us convida al seu univers màgic.

“Off Màgia” és un espectacle de creació pròpia, amb tocs de poesia escènica, màgia teatral, referents sonors i on travessar la quarta paret convida l’espectador a imaginar somnis impossibles.

“… Frases que ressonen quan menys t’ho esperes, aparicions inversemblants, secrets que no vols que t’expliqui, alliberaments desconcertants, publicitat màgica, misteris que fan somiar, cartells màgics…”

Un espectacle sorprenent, participatiu, dinàmic, poètic, irònic, divertit i màgic per a tots els públics.

Fitxa Artística

Idea, direcció, il·lusionista: Daniel Arbonés

Veus en off: Txell Huguet, Lluís Bofill

Coordinació tècnica: Cristina Huguet

Disseny de so: Daniel Arbonés

Durada Espectacle: 75 minuts

Qui és en Daniel Arbonés ?

Escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, un blog de màgia escrit en primera persona, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia), ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…

“Off Màgia” és l’obra que el defineix com a creador d’il·lusions. Un espectacle que evoluciona amb el seu autor, que funciona com un mecanisme de rellotgeria, on juga en permanència amb la seva condició d’il·lusionista, incorporant creacions màgiques inèdites a cada nova edició, amb matisos de teatre màgic escènic, genuïns i molt personals.

________________________________________________

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag” !

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Jugar sol…

A mitjans de Juliol… Vaig fer aquesta foto a una figura que va aparèixer per casa, en descobrir que era molt màgica i tot seguit… Vaig començar a escriure…

Potser el que ara diré no s’entendrà o directament és fruit del confinament o simplement sempre he sigut així i l’entorn ajuda…

No tinc imperioses ganes de quedar amb ningú, ni de socialitzar-me…

Segueixo fent teletreball i a hores lliures, la resta del temps, continuo amb el meu projecte màgic, recerca, escriure, llegir, alguna idea que sorgeix i et poses content; alguna trucada d’algun mag, família, amics, algun whatsapp i et poses content; cuinar plats preferits… truita de patates o Guacamole i et poses content; veure alguna sèrie, conviure amb la parella i et poses content…

Dormir i seguir… Esperar, paciència, resiliència, fins que vinguin temps millors, si és que venen i ens puguem reunir amb més normalitat…

Cal més ?

Els que des de petits estem acostumats a jugar sols, perquè, en el meu cas, la germana era molt més gran, tenim una vida interior molt rica (o l’omplim com podem, partint de la imaginació, la ment sempre troba una solució per evadir-se quan hi ha necessitat de sobreviure) i suposo que el confinament i post confinament l’hem viscut millor ( amb consciència de la gravetat de la situació), potser una mica millor que els expansius que necessiten socialització constant… a mi, a vegades, la socialització em suposa un esforç… i ara per ara, tenint en compte tot el que s’ha de tenir en compte, no ho veig clar…

Tot és comprensible, puc entendre els que necessiten socialització constant, però jo també m’entenc…

Jugar amb la meva màgia, crear nous jocs i projectar un futur possible o impossible, utòpic potser, tal com està el panorama ara, on poder mostrar la meva màgia en cinc espectacles diferents que estic creant en simultani, és el motor que em manté despert per no caure en la rutina…

La creativitat és tan estimulant… Pot ser un motor vital… Pot omplir-ho tot…

Estic molt acostumat a espavilar-me, algú dirà que el que estic explicant és semblant a egoisme, potser si, jo crec que és supervivència i assumir la pròpia realitat…

A vegades pot semblar dur… I segurament per molts és desconcertant…

Estic molt acostumat a espavilar-me… Crec que és sinònim de llibertat… d’intentar ser conscients, cada cop més, que només som mestres de la nostra realitat individual, personal… i assumir-ho amb valentia…

Te n’adones que qualsevol repte és possible quan jugues sol…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

5 Fonts de Coneixement Màgic per a “Temps Moderns”…

Charlie Chaplin – “Modern Times” – 1936

Recursos per crear i aprendre màgia, molt ràpid, en aquests Temps Moderns…

Actualment, tenim recursos, pel que fa a la màgia, que ens poden fer adquirir coneixement, molt ràpid, molt més ràpid que els nostres avantpassats mags, no cal anar molt lluny enrere per saber que fa 20 anys, no teníem tantes eines, tants continguts…

I que fa més de 60 anys els llibres i els secrets no proliferaven entre els mags…

A continuació, us desvetllaré, algunes de les petites astúcies que utilitzo, quan, per casualitat o premeditadament, m’obsessiono amb un joc, una tècnica, i vull “saber-ho tot” d’un concepte…

El meu procés de recerca consisteix a buscar tot el que trobi, fins que arriba un moment en què m’aturo i ja noto que tinc tota la informació que volia… Cal acotar perquè el món màgic és infinit, però sempre aprenc més del que utilitzaré…

Fins a resoldre l’enigma i sortir-ne guanyador, amb un joc que potser podré integrar al meu espectacle… He comprovat que qualsevol aventura de recerca et fa créixer, en surts millor i fins i tot si no acabes realitzant l’efecte que busques, et servirà per millorar, en sentit global, la teva formació com a il·lusionista…

Segons el meu parer, els llibres de màgia són el més important per aprendre màgia i documentar-se, però cal saber quins ens poden interessar, cal saber quins consultar, cal multiplicar les fonts de coneixement, cal aprofitar vídeos i totes les eines que tinguem a l’abast…

5 Recursos Màgics que et poden ser útils…

En pocs clics puc saber l’origen d’un joc, qui el va inventar, trobar-ne referències, saber a quins llibres o notes de conferència ha estat publicat, si se’n ven una versió a una casa de subhastes o a una tenda de màgia, o si el puc veure realitzat en viu, en un vídeo, per un altre il·lusionista… Els temps en què vivim són fantàstics, des d’aquest punt de vista. Tinc amics mags grans que quan van començar a fer màgia només tenien pocs llibres i els secrets no es difonien entre la comunitat màgica… D’aquesta manera, l’art màgic no evolucionava… Avui, hi ha moltes possibilitats, que un aprenent de mag, tots som aprenents, pugui construir el seu camí creatiu, amb una mica d’ajuda i els recursos que ens lliuren els temps moderns

Conjuring Archive

conjuringarchive.com

Web imprescindible, on pots trobar referències dels jocs que potser tens als llibres de la teva biblioteca i no ho saps o que pots descobrir, per ampliar els teus coneixements i decidir quins llibres, notes de conferència, jocs… necessites, per complir el teu objectiu de desig de coneixement…

The Magic Cafe

themagiccafe.com

Al fòrum The Magic Cafe, hi trobaràs tot…

És la sensació que tinc quan el visito, buscant informació màgica… Moltes de les meves cerques han anat per camins imprevisibles i molt constructives, quan l’he visitat.

Webs de tendes de màgia de tot el món

A més dels jocs, podràs adquirir conferències i vídeos online que et poden ensenyar l’efecte màgic que busques… Als webs de les tendes de màgia també pots trobar idees que et poden inspirar per incorporar nous efectes als teus espectacles. Tot i que segurament aquest no seria l’objectiu d’una tenda de màgia, però cal pensar que, clàssicament, les tendes de màgia han estat una font de coneixement pel mag i per tant, les bones webs de tendes de màgia segueixen aquesta tradició…

Youtube

youtube.com

No només hi ha màgia de mala qualitat a youtube… Hi ha també demostracions de jocs, algunes descripcions d’efectes ben explicats, documents d’aparicions televisives de mags que segurament mai haguéssim tingut oportunitat de veure…

Clar que, per saber discernir si un vídeo d’aprenentatge és bo o dolent, cal tenir un cert bagatge i experiència. Un novell necessitarà el suport d’algun il·lusionista amb més experiència que el pugui guiar, ja que a youtube també s’hi troben moltes barbaritats, però també s’hi descobreixen, a vegades, joies molt interessants…

Lybrary.com

lybrary.com

EBooks de llibres antics, notes de conferència, a preus baixos…

Per tancar el cercle que hem començat amb Conjuring Archive, a lybrary.com, pots trobar llibres clàssics, referències que has descobert a Conjuring Archive i adquirir-les en format e-book a aquest web que està ple de referències molt interessants…

Amb aquests i altres recursos que puguis trobar a la xarxa, pots, en molt poc temps, fer-te un “expert” en un tema màgic concret, per escollir el camí que vulguis i fer el joc que més t’agradi i s’adeqüi a la teva personalitat, sempre aportant un punt únic, el teu…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ?

Sóc conscient que l’article d’avui no és optimista… En tot cas disculpa’m però és tal com ho veig aquesta setmana…

Serà complicat tornar, des del punt de vista escènic, a aquesta “nova normalitat” que tant pregonen i em temo que canviarà tot l’art de l’oci i el dels teatres, en particular…

Et seré franc: no ho veig. Aquests dies, ho visc amb inquietud, buscant solucions, com si es tractés d’un trencaclosques impossible…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Mascareta…

M’imagino espectadors a platea, amb mascareta… Ara bé… Tots portaran mascareta ? I tots els espectadors la mantindran durant tota l’actuació ? I si algú se la treu, en algun moment, en detriment dels que sí que ho respectin ? Els actuants també haurem d’anar amb mascareta ? Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ? Podrem mantenir la distància de seguretat ?

Una actuació en aquestes condicions pot ser més estressant que passejar per la ciutat aquests dies, veient com les mascaretes, molt sovint, s’utilitzen malament o directament no s’utilitzen… Posar-se mascareta és cuidar la salut dels altres i per tant, també de la nostra…

Tots els espectadors amb mascareta… Sense que puguem percebre expressions del públic davant el miracle màgic… Com quan anem pel carrer, vivint una vida amb mascareta, sense veure’ns, sense saber si ens somriuen… Una vida més trista… Una vida amb mascareta que ens ho canvia tot… Perdona, però segueixo sense veure-ho clar…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Art o Salut ?

Serà més complicat si l’actuació és en un recinte tancat. En canvi, en espais oberts, sempre que l’actuant mantingui, estrictament, la distància de seguretat, serà més factible… Ara bé, com podrem garantir, si actuem sense mascareta, la seguretat dels nostres espectadors ? Caldria fer tests als actuants, als il·lusionistes, abans de començar cada actuació ? Tal com es fa repetidament als futbolistes ( fet que corrobora que hi ha ciutadans de primera i de segona, els que els hi fan proves per temes econòmics i els que no…, els que no poden corre riscos i els que sí…)

Que importa més, els diners o la salut ? Assumir el risc, per un espectador, de ser més feliç, veient un espectacle, encara que hi hagi la possibilitat de posar-se malalt, i per tant, viure assumint el risc ? Art o Salut ? Vida o Art ?

Espectador… Que tries en aquesta loteria ? Ja sé que viure és assumir riscos constantment… Però és una qüestió de prioritats… Què és imprescindible a la teva vida ? No podem deixar de menjar, però podem deixar d’alimentar la nostra ànima, si veiem que hi ha risc…

Actuant… Que triem ? Si actuar és un acte d’amor cap al públic, cal preservar també, la salut dels nostres espectadors… Si no, el fet d’actuar es converteix en un acte purament egoista, quan no ho hauria de ser…

M’agrada el món de l’espectacle, de la creativitat artística, però sense salut no podrem gaudir de res…

Desescalada…

Evidentment podem imaginar que a mesura que vagi passant el temps, hi haurà qui s’ho saltarà tot, de la mateixa manera que hi ha qui passeja sense mascareta i sense mantenir distàncies, a hores d’ara… També podem imaginar que la frivolitat del món artístic ( o de la societat que en general que té tendència a saltar-s’ho tot ), comenci a posar en risc a tothom. Per tant, segueixo pensant que hi ha tants interrogants oberts, que crec que l’art màgic i totes les arts escèniques en viu, en directe, corren un cert perill… Potser no des del punt de vista de les ganes que tinguin els espectadors de veure actuacions en viu, sinó del fet que es desvirtuï l’actuació en viu… Que potser es faran nyaps sense garanties pel simple fet que els mags hauran d’actuar per viure, certes praxis podran desprestigiar la professió, hi ha qui se saltarà condicions de seguretat, etc…

Si no és segur, per exemple, un retorn a les escoles en bones condicions al setembre, com podem imaginar espectacles de màgia i teatres segurs ? Espero tenir-ho més clar en un futur pròxim…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Actuar…

Encara em ressonen ecos de les actuacions que vaig fer al Febrer i Març, a Barcelona i Tarragona… Aquesta última, just al llindar de l’inici del tancament de teatres… Penso que passarà molt temps, fins que pugui tornar a representar l’espectacle en bones condicions, el temps passa inexorablement… Tinc moltes ganes de tornar a trepitjar un escenari, de tornar a fer realitat els meus espectacles, de tornar a dirigir i presentar gales de màgia creatives… Però tal com estan les coses, ara per ara, ho veig llunyà…

Ara per ara, no em veig amb cor d’anar al teatre… Ni com a espectador… Ja sé que aquesta postura no és la que pot agradar al món de la cultura… Ara toca fer calaix, costi el que costi, fins i tot si ens hi juguem la salut… Fer-ho bé serà responsabilitat de cada teatre, de cada il·lusionista, de cada actuant… Ara més que mai, el repte de fer-ho en les millors condicions possibles, serà més gran…

A més, penso que hem d’anar amb compte, ja que un actuant o un teatre pot quedar estigmatitzat, si hi ha un rebrot… És hora de fer petites passes segures i no perdre lo guanyat…

Ja sé que el que diré és molt utòpic, però potser el nostre planeta hauria de fer un bon any sabàtic i quan estigui tot resolt, seguim… I de passada solucionar desigualtats, canvi climàtic i que no morin més migrants al mediterrani, per seguir resolent més temes que no funcionen al nostre món més pròxim…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Segundo de Chomón…

Fins que tot torni a anar millor, sempre ens quedarà veure màgia dels nostres avantpassats i retornar a aquells temps ens farà veure-ho tot amb una altra perspectiva. Els nostres temps són excepcionals, però hi ha hagut molts moments durs a la història de les arts escèniques…

10 anys abans de la grip del 1918, que m’ha servit per il·lustrar, mitjançant fotos, l’article d’avui ( fotos que no em semblen tan llunyanes, veient-ho des de la perspectiva actual ), Segundo de Chomón realitzava els seus films amb temàtica màgica a l’estil de Georges Méliès

El vídeo publicat a La Filmoteca és molt bonic… Sempre ens quedarà l’art en estat pur, per seguir il·lusionant-nos, fins que arribin temps millors…

Les cent trucs, 1906 – Segundo de Chomón

https://www.youtube.com/watch?v=pcl3jUlnyo4

Fins dijous, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Resiliència

Cartell artístic del film El Náufrago, protagonitzat per Tom Hanks. Autor del Cartell: Desconegut

Segons el diccionari, la tercera accepció del mot Resiliència és:

PSIC Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. 

Sempre explico que vaig esperar a comprar les cartes per fer el joc de triler gegant, fins que no vaig tenir clara una primera rutina i els primers passis que podia fer. Després, un cop comprat el material, vaig passar-me molt temps assajant i variant la rutina màgica, fins que un dia la vaig presentar per primera vegada davant un públic amb poca gent. Va passar anys… Vaig tenir paciència fins a esperar el moment oportú… Potser això s’assembla a la resiliència (tot i el risc segurament era subjectiu, en aquest cas)… El moment oportú per comprar, el moment oportú per pensar, el moment oportú per mostrar… Perquè segurament hi ha un moment oportú per tot…

Clar que en un món on guanya la immediatesa, en el que no ens conformem en veure un únic capítol d’una sèrie i esperar una mica a veure el següent, esperar que la maduresa de la resiliència ens marqui el compàs de la vida, és difícil…

En un món on els matisos a vegades no s’entenen i en el que tot se simplifica, és difícil…

Aquests dies reconec que estic preocupat. Sembla que hi ha la percepció generalitzada que el virus s’ha acabat. La barreja de les ganes (comprensibles) de sortir de casa, la revitalització de l’economia i la impaciència guanyen enfront del risc de rebrot i de tot el que implica… Ja no es parla de les aplicacions per fer seguiment de casos, ni dels testos generalitzats (que sí que es fan a futbolistes). Aquestes mesures, penso, donarien més confiança… Estic parlant des de Barcelona, on jo noto molt risc, al veure tanta gent, de cop, pels carrers…

I parlant de futbol, es prioritza el futbol com a catalitzador del lleure i no es dóna prou suport als teatres… Tot plegat una simplificació…

Això del risc de rebrot, no ho dic jo… Àlex Arena, que treballa en el model matemàtic de la pandèmia va fer unes declaracions, la setmana passada, a l’entrevista, a RAC1, que no ens haurien de deixar indiferents…

Sembla com si ara interessés passar pantalla ràpid, oblidar els morts que s’han reduït a números, les escenes tristes que molts, per sort, no hem viscut en directe, però que el personal dels hospitals (que ho han donat tot) expliquen amb esglai… Sembla com si ara calgués seguir de pressa, que ara toca fer vacances i anar a la platja! (això últim, suposo que queda clar que és ironia)

Tinc la sensació que ara ens fan sortir al carrer i si acabem en llits d’UCI, no li importarà a qui mou els fils… Sospito que el fet que ara ens deixin sortir és perquè els llits d’hospital es van alliberant, no perquè sigui més segur sortir… Per tant, som com titelles en mans de titellaires a qui els hi serà igual si els fils se’ns trenquen…

No me’n refio, en general, de per on ens porten…

Per tant, tal com ho veig, crec que és el moment de seguir cuidant-nos, de ser pràctics, de no córrer riscos, si no ho veiem clar… D’estar molt atents i actuar segons el que ens dicti la nostra consciència… És temps de prendre consciència de nosaltres mateixos, més que mai… De fer resiliència, com ens sigui possible i com la nostra realitat ens deixi ser-ho…

I tot això ho dic des de la meva posició súper còmode i privilegiada, fent teletreball… Segur que és més fàcil fer resiliència així… M’agradaria projectar un idíl·lic desconfinament etern, lent, fins que tinguéssim una vacuna… Ja sé que l’economia s’ha de tornar a fer funcionar i que hi ha qui ho passa molt malament en aquest sentit… Però veig molta precipitació forçada… Moltes ganes de festa quan hi ha hagut tanta tristesa, fa quatre dies…

Per tant, hem de tenir clar, que ara, com sempre, ens hi va la vida, en tots els sentits… Cuida’t…

I pel que fa a la màgia què ?

Doncs la meva resiliència vital consisteix a crear i aprendre nous jocs, recuperar llibres que fa temps que no obro, escriure nous espectacles (molts, ja us ho dic, cada dia, cada setmana surt alguna novetat de la meva ment inquieta)… Jugar fent màgia, en definitiva…

Per quan vinguin temps millors, ara, per mi, és temps de cultivar-me, temps de fer bossa, esperant millors moments on recollirem els fruits, mostrant-ho al públic…

Conscient que quan vinguin temps millors, per responsabilitat, personalment penso que haurien d’anar primers els que viuen exclusivament del nostre art i els altres, els que tenim la sort, de moment, de tenir ingressos fixos des d’altres àmbits, segurament, hauríem d’actuar més enllà en el temps… Això ho sento així, avui…

Una perspectiva, un horitzó llunyà, potser massa llunyà pel meu gust, tal com ho veig ara, però que segurament, aquest serà el camí…

Per tant, ara és temps de resiliència, de sobreviure creativament, d’explorar nous camins, d’escriure, aprendre nova màgia, sobreviure a aquests temps que ens ha tocat viure de la manera més feliç possible i desitjar que el futur, esperem que no molt llunyà, ens permeti seguir fent actuacions dalt dels escenaris, petits, grans o mitjans…

Demà publicaré un nou article al “Diari d’un Mag”… El titular seria: “Com, unes imatges que vaig gravar fa un temps, van ser emeses, fa unes setmanes, per TV3!”

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more