És fàcil ser un Mag ? | offmàgia

Hàbit Màgic Creatiu…

El procés creatiu és curiós… Encara que sembli que hagi de ser sinònim de l’aparició d’idees per inspiració divina… Molt sovint, no és així…

És cert que hi ha cops que les idees apareixen, però cada vegada tinc més clar que és arran d’haver pensat prèviament en el problema a resoldre… A vegades vas a dormir pensant en un tema i al matí ja tens una idea a la teva bústia d’idees…

De fet, reconec que ho poso en pràctica, sistemàticament… Quan tinc un problema per resoldre, una part d’aquell efecte màgic que vull crear que no sé com resoldre, me’n vaig a dormir pensant en la problemàtica, confiant que ho aconseguiré… i sol funcionar… Ben aviat, ja tinc una solució… És possible que no sigui una solució definitiva, és possible que no l’acabi utilitzant, però, és un camí de treball que potser em portarà a un altre camí que sí que tindrà sentit…

Per tant, no podem controlar quina idea tindrem, però, segons experiència pròpia, podem propiciar a què apareguin idees…

I això és com una gimnàstica mental… Com més penses, més pràctica tens en crear, i es converteix en un hàbit… Si es practica la creativitat, aquesta apareix i viure creativament és com rentar-se les dents o menjar cada dia… Crear, serà un ítem més del dia, a tenir en compte…

Aquest bon hàbit, segons el meu parer, no és només aplicable a la màgia, si som creatius, ho serem en molts àmbits de la nostra vida quotidiana…

Tornant a la màgia, convertir-se en un mag creatiu no és difícil… Només cal treballar-ho…

Recordo el primer dia que vaig crear un efecte màgic, fa molt i molts anys… Era una idea molt senzilla, que vaig començar a escriure un vespre… No vaig anar-me’n a dormir fins que ho vaig tenir tot escrit… Frenèticament, enmig d’una febre creativa… De les primeres vegades te’n recordes sempre… Allò va marcar un inici, una demostració que és possible inventar, evitant repetir els mateixos esquemes, segurament, massa vistos… Al principi, poden ser petits canvis, que poden acabar essent fruit de tot un espectacle, defugint d’esquemes preestablerts…

Un altre dels aspectes a tenir en compte és marcar-se terminis… Si et marques fites, si enfoques el projecte màgic com un projecte tècnic, això afavoreix a fer fluir la teva creativitat… Si saps què et falta, sabràs en què dedicar la teva ment i pots ser més òptim… I llavors… Serà més fàcil que la teva ment trobi un possible camí creatiu…

Crec que hem de defugir pensar que l’art només depèn de les providències, de les muses o de la improvisació… Sí que aquests aspectes hi juguen, però crec més que cal un bagatge previ, molt sovint fruit de picar pedra creativa fins a arribar a bones solucions…

El camí de la creativitat és bonic i és un dels motors que fan que la vida tingui més sentit… Siguis creatiu i viu màgicament !

Bon cap de setmana !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Espiral Creativa Màgica…

Aquests últims temps, estic imbuït en una espiral de creació que tendeix a l’infinit…

Molt sovint el moment creatiu és sinònim d’arriscar-se, sense saber si el resultat serà bo… Val la pena perquè segur que en surts més enriquit creativament… Tot i que és possible que acabis descartant moltes coses, el teu estat mental es prepara per trobar alguna cosa que si que aprofitaràs en algun moment…

Sigui ara o més tard, algun objectiu creatiu compliràs…

El fet de crear un espectacle de màgia, té un cert punt romàntic, i és molt emocionant, però cal treballar, i cal estar concentrat i molt sovint requereix vida, pràcticament, monacal i de concentració màxima…

Tot i ser lúdic, el món de la creació és seriós… Totalment contraposat a aquesta idea que el tema artístic és sinònim de viure frívolament i sense pensar…

També hi ha el risc de saturar-se un mateix, amb les pròpies idees i és bo oxigenar-se amb altres temes, quan arribes en punts d’aparentment “no sortida”, que finalment es resolen…

Un dels consells que diria a qui vol seguir camins creatius és que no defalleixi… Que per molt que a vegades sembli que no te’n surtis, sempre hi ha un moment on trobes un camí, o més d’un camí !

Com més et dediques a pensar en un objectiu, més el teu enginy conspira a favor… Si al vespre te’n vas a dormir amb un dubte, és possible que al matí, es resolgui… És un clàssic del procés creatiu… Quan descanses el teu cervell segueix treballant… A vegades són idees que no s’aprofiten, i que d’aquí a uns dies pensaràs que no et serveixen, a vegades sí i tanquen el cercle d’aquell dubte que tens…

El procés creatiu és apassionant, misteriós i màgic…

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Estat Creatiu Permanent…

Sempre he dibuixat bombetes de filament… Idees…

Mentre els que se suposa que són els millors del món estan a Corea… N’hi haurà que ho són, n’hi haurà d’altres que no… Mentre el Facebook bull amb imatges autocomplaents amb logotips de la FISM… Mentre tot sembla que gira al voltant dels mateixos, tots són temes d’estat i els melics institucionals són el centre del món… Jo penso que tot és relatiu i que hi ha mons de la màgia que no m’agraden del tot…

Mentre… Jo estic en Estat Creatiu Permanent

M’és difícil explicar-ho… Pot semblar que la inspiració ve sola, quan el tòpic és cert i realment sorgeix quan la treballes… Pot semblar que tot el que penses que funcionarà, funcionarà i no és així… A vegades funciona i a vegades has de tornar a començar… Pot semblar que la soledat del creador és sempre optimista… A vegades sí, a vegades no, i t’has d’animar tu sol… I això també forma part de l’estat creatiu… El fet de creure en un mateix…

He de reconèixer que em sorgeixen moltes idees de tot arreu, suposo que pel fet d’exercitar molt el “muscle de la creativitat”… I que a vegades penso que si aquesta font que ara sembla inesgotable, de cop desapareix, seré immensament infeliç i que no m’imagino un món personal sense crear, escriure i imaginar nous paradigmes…

Tinc l’agradable sensació, eufòrica potser, que puc fer lligar caps de qualsevol enigma creatiu… En aquests moments estic treballant en una cosa molt especial que veurà la llum a l’octubre… No puc dir res més… És Top Secret… Tinc la innocent percepció que el que estic inventant és inèdit… Segur que arreu del món, algú altre ja hi ha pensat, però crec que no de la mateixa manera que ho faré…

La identitat creativa existeix, penso… Tot i la tan sentida frase del “tot està inventat”, penso que cadascun de nosaltres podem donar un toc genuí a la màgia que creem i que la creació de nova màgia està a l’abast de tothom, només cal posar-s’hi, ser tenaç, entrar en aquest Estat Creatiu Permanent, escriure moltes idees, moltes no serviran, però enmig del garbuix sorgiran petites joies que si cuides, resultaran petites meravelles que ens faran seguir alimentant aquest “muscle creatiu” que, recursivament, ens permetrà tornar a crear, fins que la providència ho permeti…

La clau de la creativitat és alimentar-la amb més creativitat, com més inventes, més idees tindràs…

Aquesta setmana no sabia que escriuria al blog… I aquest Estat Creatiu Permanent ha fet que finalment, hagi sorgit l’article… Fins ara sempre surt… Encreuem els dits…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Tinc la sensació…

Tinc la sensació…

Tinc la sensació que hi ha precipitació… Em sap profundament greu quan un mag i el seu espectacle de màgia, que té potencial, em decep…

Tinc la sensació que la màgia show  (com l’anomenen alguns) no és màgia… És una altra cosa… I no m’agrada el que veig… Que la culpa, si alguna cosa no surt bé, la culpa és sempre dels altres, de l’espectador-víctima, del tècnic…

Tinc la sensació que no importa si un joc acaba sortint bé… que importa més el lluïment de “l’artista”.

Tinc la sensació que molts il·lusionistes diuen “aquí no utilizamos compinches”, com una targeta de presentació que indica que són els bons enfront del mag nouvingut (que ja no és tan nouvingut) que omple teatres…

Tinc la sensació que guanya l’acudit barroer envers la bona màgia…

Tinc la sensació que no hi ha cura pel guió… Que portar la màgia als teatres no és fer màgia televisiva adaptada a un escenari…

Tinc la sensació que no hi ha voluntat de canviar esquemes i evolucionar. Que si, que molt sovint cal regir-se per la comercialitat però veig que no hi ha risc, molt sovint no hi ha evolució de l’art màgic, és més fàcil fer el que és més fàcil… Penso que si al públic no li oferim més opcions, no sap que tot pot ser millor…

Tinc la sensació que les estructures dels espectacles no es cuiden.

Quan tens la sort i l’oportunitat única de presentar la teva màgia en un teatre, molts copien estructures sabudes i no innoven…

Tinc la sensació que alguns mags joves només volen fama a qualsevol preu i diners per un preu massa alt… Que copiar l’estil d’un altre no es percep com una cosa negativa…

Tinc la sensació que guanyar concursos no significa saber màgia…

Tinc la sensació que no hi ha ètica màgica…

Tinc la sensació que l’actitud “xulesca” d’algun il·lusionista a escena el delata i demostra les seves carències…

Tinc la sensació que la humilitat perd enfront de l’ego que creix…

Tinc la sensació que la història de la màgia no es valora prou i que no s’estudia els orígens, que haurien de marcar el camí…

Tinc la sensació que hem de tornar a l’essència… Que un bon il·lusionista ha de mostrar la seva destresa a l’escenari, a més d’entretenir…

Tinc la sensació que, molt sovint, aquest món màgic és tot menys màgic… Que hi ha molt engany, molta corrupció interna, molta “tonteria” i molta pugna per un poder que… això ja ho té la vida: és efímer…

Tinc la sensació que molts mags no fan màgia i no s’estimen l’art màgic… tot i que ells ho creuen, potser…

Tinc la sensació que per molt que ho digui i ho escrigui, no servirà per res…

Però tot i així… Tinc la sensació que…

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Sempre he pensat que en un espectacle de màgia cal seguir les mateixes regles que en un entorn teatral… Molts il·lusionistes no tenen aquest criteri i molt sovint es comenten errors que estic convençut que un director teatral no permetria.

A continuació, reflexions sobre el que hauria de tenir en compte tot actuant a una gala màgica. Tenint en compte que és un gènere màgic que cada cop es realitza més en entorns a priori no professionals, penso que aquestes idees poden ser d’utilitat pels il·lusionistes que visitin el “Diari d’un Mag”… A mi em semblen evidents, però he comprovat que no tots els mags ho tenen en compte… Per tant, m’imagino que a algun lector, li pot servir…

Bones pràctiques escèniques a seguir en una Gala Màgica…

Preparació prèvia de la gala i gala en si.

Sigui en un entorn professional o amateur… Sempre cal tenir present que…

1 – Actuar és molt divertit però la preparació, els assajos, la concepció d’un espectacle és molt seria. Sempre cal planificar.

2 – Pel que fa a l’actitud personal dels actuants…

Cal respectar els companys, els seus assajos, el seu material, la seva màgia…

Cal respectar el públic que ens vindrà a veure, actuem per a ells, els actuants passen en un segon terme.

Cal disciplina i responsabilitat, en aquest sentit i en tots els sentits…

3 – Pel que fa als assajos…

Cal que només tinguin accés als assajos les persones autoritzades, ja que les distorsions afecten a tot el conjunt.

Les distraccions, bromes o comentaris que no aportin res a l’objectiu, que és que l’espectacle surti bé, no caben en l’univers de preparació i assaig d’una gala.

És preferible fer un assaig complet de cada número i per extensió, de tota la gala.

Res es pot deixar a l’atzar. Els assajos han de servir perquè tot estigui controlat.

Cal fer assajos, el més complets possibles, perquè el tècnic es faci a la idea de com volem que sigui el nostre número, durant l’actuació.

4 – Pel que fa a les escaletes i àudios…

Cal lliurar, amb dies previs a la Gala, una escaleta i àudios de cada número. És responsabilitat de l’actuant que la música surti bé. Si el tècnic no la punxa bé, hem de pensar sempre, a priori, que és culpa nostra, que no li hem sabut transmetre el que volíem… En principi, nosaltres som els únics responsables de què el nostre acte surti bé, de cara al públic.

5 – Pel que fa a la disciplina, des del punt de vista tècnic…

Cal seguir totes les instruccions indicades pel tècnic. Per exemple, en referència al fet que els micròfons estiguin sempre encesos i que ell els comanda…

6 – Pel que fa al tècnic…

Si el tècnic s’equivoca en directe, no se l’increpa durant l’actuació. Cal seguir actuant i cal confiar que ell ho reconduirà. Increpar-lo és greu i posa en perill el conjunt, ja que no sabem com es comportarà un tècnic estressat. A més, és una falta de respecte cap a la persona que hi ha darrere els controls.

No és el mateix actuar en un show unipersonal que en una gala amb més implicats. Tots els actes poden afectar els altres companys. Realitzar alguna temeritat desacredita el grup.

L’espectador no sap el que està previst. Per tant, si un tall de so no sona en el moment en què l’artista sap que ha de sonar, només ho sap l’il·lusionista i ell ho ha d’assumir i confiar en què tot sortirà bé.

En cas que un tall de so no soni quan realment cal, i això afecti el bon desenvolupament del número… Ens aturem, demanem elegantment al tècnic que ho rectifiqui o fins i tot ho intentem integrar en el guió, però mai amb crispació.

Sempre hem de pensar que hi ha una persona darrera els comandaments de la taula de so. A més, en l’àmbit dels espectadors, no sempre serà ben entès una increpació en directe del tècnic.

7 – Pel que fa a la improvisació, durant l’espectacle…

Cap actuant ha de realitzar cap acció, cap joc, que no estigui previst. No és concebible amagar a ningú, direcció o tècnics, una acció que es farà durant l’actuació. Ja que això pot afectar a la seguretat o tècnicament, al correcte desenvolupament de l’espectacle.

Si es lliura amb temps, un guió a un presentador. Cal que sigui respectat. Ja que segur que el text el beneficiarà. En tot cas, els canvis es parlen abans. No es canvia durant l’actuació, improvisadament.

8 – Pel que fa a la humilitat de l’artista…

Si ets un artista vertaderament humil, hi ha més possibilitats que la sort et somrigui… O almenys, seràs més feliç i faràs que els que treballen amb tu, també ho siguin…

9 – Pel que fa a l’experiència adquirida en una Gala…

De qualsevol experiència, després d’una gala, sigui positiva o negativa i més de les negatives… Se n’aprèn…

10 – L’única manera que tot surti bé, és que tot estigui controlat.

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more