És fàcil ser un Mag ? | offmàgia

Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ?

Sóc conscient que l’article d’avui no és optimista… En tot cas disculpa’m però és tal com ho veig aquesta setmana…

Serà complicat tornar, des del punt de vista escènic, a aquesta “nova normalitat” que tant pregonen i em temo que canviarà tot l’art de l’oci i el dels teatres, en particular…

Et seré franc: no ho veig. Aquests dies, ho visc amb inquietud, buscant solucions, com si es tractés d’un trencaclosques impossible…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Mascareta…

M’imagino espectadors a platea, amb mascareta… Ara bé… Tots portaran mascareta ? I tots els espectadors la mantindran durant tota l’actuació ? I si algú se la treu, en algun moment, en detriment dels que sí que ho respectin ? Els actuants també haurem d’anar amb mascareta ? Podrem escollir un espectador i fer-li triar una carta ? Podrem mantenir la distància de seguretat ?

Una actuació en aquestes condicions pot ser més estressant que passejar per la ciutat aquests dies, veient com les mascaretes, molt sovint, s’utilitzen malament o directament no s’utilitzen… Posar-se mascareta és cuidar la salut dels altres i per tant, també de la nostra…

Tots els espectadors amb mascareta… Sense que puguem percebre expressions del públic davant el miracle màgic… Com quan anem pel carrer, vivint una vida amb mascareta, sense veure’ns, sense saber si ens somriuen… Una vida més trista… Una vida amb mascareta que ens ho canvia tot… Perdona, però segueixo sense veure-ho clar…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Art o Salut ?

Serà més complicat si l’actuació és en un recinte tancat. En canvi, en espais oberts, sempre que l’actuant mantingui, estrictament, la distància de seguretat, serà més factible… Ara bé, com podrem garantir, si actuem sense mascareta, la seguretat dels nostres espectadors ? Caldria fer tests als actuants, als il·lusionistes, abans de començar cada actuació ? Tal com es fa repetidament als futbolistes ( fet que corrobora que hi ha ciutadans de primera i de segona, els que els hi fan proves per temes econòmics i els que no…, els que no poden corre riscos i els que sí…)

Que importa més, els diners o la salut ? Assumir el risc, per un espectador, de ser més feliç, veient un espectacle, encara que hi hagi la possibilitat de posar-se malalt, i per tant, viure assumint el risc ? Art o Salut ? Vida o Art ?

Espectador… Que tries en aquesta loteria ? Ja sé que viure és assumir riscos constantment… Però és una qüestió de prioritats… Què és imprescindible a la teva vida ? No podem deixar de menjar, però podem deixar d’alimentar la nostra ànima, si veiem que hi ha risc…

Actuant… Que triem ? Si actuar és un acte d’amor cap al públic, cal preservar també, la salut dels nostres espectadors… Si no, el fet d’actuar es converteix en un acte purament egoista, quan no ho hauria de ser…

M’agrada el món de l’espectacle, de la creativitat artística, però sense salut no podrem gaudir de res…

Desescalada…

Evidentment podem imaginar que a mesura que vagi passant el temps, hi haurà qui s’ho saltarà tot, de la mateixa manera que hi ha qui passeja sense mascareta i sense mantenir distàncies, a hores d’ara… També podem imaginar que la frivolitat del món artístic ( o de la societat que en general que té tendència a saltar-s’ho tot ), comenci a posar en risc a tothom. Per tant, segueixo pensant que hi ha tants interrogants oberts, que crec que l’art màgic i totes les arts escèniques en viu, en directe, corren un cert perill… Potser no des del punt de vista de les ganes que tinguin els espectadors de veure actuacions en viu, sinó del fet que es desvirtuï l’actuació en viu… Que potser es faran nyaps sense garanties pel simple fet que els mags hauran d’actuar per viure, certes praxis podran desprestigiar la professió, hi ha qui se saltarà condicions de seguretat, etc…

Si no és segur, per exemple, un retorn a les escoles en bones condicions al setembre, com podem imaginar espectacles de màgia i teatres segurs ? Espero tenir-ho més clar en un futur pròxim…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Actuar…

Encara em ressonen ecos de les actuacions que vaig fer al Febrer i Març, a Barcelona i Tarragona… Aquesta última, just al llindar de l’inici del tancament de teatres… Penso que passarà molt temps, fins que pugui tornar a representar l’espectacle en bones condicions, el temps passa inexorablement… Tinc moltes ganes de tornar a trepitjar un escenari, de tornar a fer realitat els meus espectacles, de tornar a dirigir i presentar gales de màgia creatives… Però tal com estan les coses, ara per ara, ho veig llunyà…

Ara per ara, no em veig amb cor d’anar al teatre… Ni com a espectador… Ja sé que aquesta postura no és la que pot agradar al món de la cultura… Ara toca fer calaix, costi el que costi, fins i tot si ens hi juguem la salut… Fer-ho bé serà responsabilitat de cada teatre, de cada il·lusionista, de cada actuant… Ara més que mai, el repte de fer-ho en les millors condicions possibles, serà més gran…

A més, penso que hem d’anar amb compte, ja que un actuant o un teatre pot quedar estigmatitzat, si hi ha un rebrot… És hora de fer petites passes segures i no perdre lo guanyat…

Ja sé que el que diré és molt utòpic, però potser el nostre planeta hauria de fer un bon any sabàtic i quan estigui tot resolt, seguim… I de passada solucionar desigualtats, canvi climàtic i que no morin més migrants al mediterrani, per seguir resolent més temes que no funcionen al nostre món més pròxim…

Imatges vinculades a la pandèmia de la grip de l’any 1918

Segundo de Chomón…

Fins que tot torni a anar millor, sempre ens quedarà veure màgia dels nostres avantpassats i retornar a aquells temps ens farà veure-ho tot amb una altra perspectiva. Els nostres temps són excepcionals, però hi ha hagut molts moments durs a la història de les arts escèniques…

10 anys abans de la grip del 1918, que m’ha servit per il·lustrar, mitjançant fotos, l’article d’avui ( fotos que no em semblen tan llunyanes, veient-ho des de la perspectiva actual ), Segundo de Chomón realitzava els seus films amb temàtica màgica a l’estil de Georges Méliès

El vídeo publicat a La Filmoteca és molt bonic… Sempre ens quedarà l’art en estat pur, per seguir il·lusionant-nos, fins que arribin temps millors…

Les cent trucs, 1906 – Segundo de Chomón

https://www.youtube.com/watch?v=pcl3jUlnyo4

Fins dijous, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Resiliència

Cartell artístic del film El Náufrago, protagonitzat per Tom Hanks. Autor del Cartell: Desconegut

Segons el diccionari, la tercera accepció del mot Resiliència és:

PSIC Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. 

Sempre explico que vaig esperar a comprar les cartes per fer el joc de triler gegant, fins que no vaig tenir clara una primera rutina i els primers passis que podia fer. Després, un cop comprat el material, vaig passar-me molt temps assajant i variant la rutina màgica, fins que un dia la vaig presentar per primera vegada davant un públic amb poca gent. Va passar anys… Vaig tenir paciència fins a esperar el moment oportú… Potser això s’assembla a la resiliència (tot i el risc segurament era subjectiu, en aquest cas)… El moment oportú per comprar, el moment oportú per pensar, el moment oportú per mostrar… Perquè segurament hi ha un moment oportú per tot…

Clar que en un món on guanya la immediatesa, en el que no ens conformem en veure un únic capítol d’una sèrie i esperar una mica a veure el següent, esperar que la maduresa de la resiliència ens marqui el compàs de la vida, és difícil…

En un món on els matisos a vegades no s’entenen i en el que tot se simplifica, és difícil…

Aquests dies reconec que estic preocupat. Sembla que hi ha la percepció generalitzada que el virus s’ha acabat. La barreja de les ganes (comprensibles) de sortir de casa, la revitalització de l’economia i la impaciència guanyen enfront del risc de rebrot i de tot el que implica… Ja no es parla de les aplicacions per fer seguiment de casos, ni dels testos generalitzats (que sí que es fan a futbolistes). Aquestes mesures, penso, donarien més confiança… Estic parlant des de Barcelona, on jo noto molt risc, al veure tanta gent, de cop, pels carrers…

I parlant de futbol, es prioritza el futbol com a catalitzador del lleure i no es dóna prou suport als teatres… Tot plegat una simplificació…

Això del risc de rebrot, no ho dic jo… Àlex Arena, que treballa en el model matemàtic de la pandèmia va fer unes declaracions, la setmana passada, a l’entrevista, a RAC1, que no ens haurien de deixar indiferents…

Sembla com si ara interessés passar pantalla ràpid, oblidar els morts que s’han reduït a números, les escenes tristes que molts, per sort, no hem viscut en directe, però que el personal dels hospitals (que ho han donat tot) expliquen amb esglai… Sembla com si ara calgués seguir de pressa, que ara toca fer vacances i anar a la platja! (això últim, suposo que queda clar que és ironia)

Tinc la sensació que ara ens fan sortir al carrer i si acabem en llits d’UCI, no li importarà a qui mou els fils… Sospito que el fet que ara ens deixin sortir és perquè els llits d’hospital es van alliberant, no perquè sigui més segur sortir… Per tant, som com titelles en mans de titellaires a qui els hi serà igual si els fils se’ns trenquen…

No me’n refio, en general, de per on ens porten…

Per tant, tal com ho veig, crec que és el moment de seguir cuidant-nos, de ser pràctics, de no córrer riscos, si no ho veiem clar… D’estar molt atents i actuar segons el que ens dicti la nostra consciència… És temps de prendre consciència de nosaltres mateixos, més que mai… De fer resiliència, com ens sigui possible i com la nostra realitat ens deixi ser-ho…

I tot això ho dic des de la meva posició súper còmode i privilegiada, fent teletreball… Segur que és més fàcil fer resiliència així… M’agradaria projectar un idíl·lic desconfinament etern, lent, fins que tinguéssim una vacuna… Ja sé que l’economia s’ha de tornar a fer funcionar i que hi ha qui ho passa molt malament en aquest sentit… Però veig molta precipitació forçada… Moltes ganes de festa quan hi ha hagut tanta tristesa, fa quatre dies…

Per tant, hem de tenir clar, que ara, com sempre, ens hi va la vida, en tots els sentits… Cuida’t…

I pel que fa a la màgia què ?

Doncs la meva resiliència vital consisteix a crear i aprendre nous jocs, recuperar llibres que fa temps que no obro, escriure nous espectacles (molts, ja us ho dic, cada dia, cada setmana surt alguna novetat de la meva ment inquieta)… Jugar fent màgia, en definitiva…

Per quan vinguin temps millors, ara, per mi, és temps de cultivar-me, temps de fer bossa, esperant millors moments on recollirem els fruits, mostrant-ho al públic…

Conscient que quan vinguin temps millors, per responsabilitat, personalment penso que haurien d’anar primers els que viuen exclusivament del nostre art i els altres, els que tenim la sort, de moment, de tenir ingressos fixos des d’altres àmbits, segurament, hauríem d’actuar més enllà en el temps… Això ho sento així, avui…

Una perspectiva, un horitzó llunyà, potser massa llunyà pel meu gust, tal com ho veig ara, però que segurament, aquest serà el camí…

Per tant, ara és temps de resiliència, de sobreviure creativament, d’explorar nous camins, d’escriure, aprendre nova màgia, sobreviure a aquests temps que ens ha tocat viure de la manera més feliç possible i desitjar que el futur, esperem que no molt llunyà, ens permeti seguir fent actuacions dalt dels escenaris, petits, grans o mitjans…

Demà publicaré un nou article al “Diari d’un Mag”… El titular seria: “Com, unes imatges que vaig gravar fa un temps, van ser emeses, fa unes setmanes, per TV3!”

Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Ara és el moment d’escriure…

Ara és el moment d’escriure…

Els il·lusionistes som responsables de com reben els espectadors la nostra màgia.

Aquest estat de confinament, en el meu cas, ha multiplicat la meva creativitat, que ja de per si és alta. M’aturo sobre aquesta frase, que sembla una mica presumptuosa però que és real. Ja n’hem parlat en alguna ocasió al “Diari d’un Mag”, com més inventes, la teva ment està més atenta i produeixes més idees…

Quan ho explico a algun amic mag, molt sovint es queda astorat. Me’n recordo de quan podíem sortir lliurement… Quan ho posava en pràctica, ajudant, en algun moment de brainstorming improvisat, era divertit perquè entrava en una espiral inventiva esquivant límits. A vegades això pot ser desconcertant i sorprenent pel receptor… Això últim pot tornar a semblar una mica presumptuós per la meva part, però em passa i penso que explicar-ho pot contribuir al fet que tu, lector, siguis més creatiu… Ja que, a vegades, només cal proposar-s’ho… A vegades, l’experiència dels altres pot trencar barreres que un mateix es construeix… Si elimines límits tens un superpoder

Ara bé… El fet de tenir idees, inventar jocs, pensar solucions, maneres de presentar màgia, sense parar, pot tenir alguna vessant negativa. És positiu perquè et dóna eines constants per resoldre il·lusions màgiques. És estimulant intel·lectualment per tu mateix, per què la teva vida segurament és més feliç i afavoreix al fet que la teva màgia sigui millor. Però tens el risc d’arribar a la saturació i de no poder processar totes les idees sorgides i que es perdin, que es perdin els detalls…

Per tant, cal calibrar… Hi ha d’haver moments de pausa per poder tornar a crear de nou…

I tot i que a vegades pot semblar difícil, cal aturar per uns moments el sorgiment d’idees i començar a plasmar-les…

I llavors te n’adones que… “Ara és el moment d’escriure…” (després de 295 paraules ha aparegut el títol de l’article !)

Em va passar la setmana passada, quan vaig fer aquesta reflexió, de cop, vaig entendre que havia arribat a un estadi creatiu que havia de plasmar, per poder desenvolupar les idees correctament i arribar al detall que es mereixen… I aquesta tasca es pot fer escrivint-la o filmant-la per no oblidar-la. Cal aturar-se per deixar espai a les noves idees futures…

Escriure les idees és una etapa de la creació que és una mica més feixuga, ja que cal fer l’exercici de detallar, redactar, dibuixar, explicar coses que tu veus claríssimes però que has d’escriure, perquè potser d’aquí a mig any no les recordaràs amb tant detall…

La conclusió d’aquest article d’avui, si hi ha d’haver conclusió, és que és molt important tenir idees, ocurrències, però sense l’execució d’aquestes idees, la seva escriptura o gravació per qualsevol mitjà… No s’haurà completat el procés creatiu i seran simples idees sense tenir un lloc per ser presents i potser s’esfumaran…

Així doncs, seguiré plasmant tot el que he creat i desitjo que algun dia, t’ho pugui mostrar en els meus espectacles o en algun recull escrit de la meva màgia !

T’animo, lector, a què no perdis cap oportunitat per desenvolupar la teva creativitat i plasmar les teves idees, ja que el que tu creïs és únic i només tu pots inventar-ho…

“Les cançons no les canta ningú millor que el seu autor…”

Ho deia aquesta setmana en Santi Balmes de Love Of Lesbian, a RAC1. Van presentar junt amb Judit Neddermann, Gemma Humet i Lluís Llach la cançó “El Núvol Blanc” de Lluís Llach, que han versionat conjuntament per la campanya #JoEmCorono.

Santi Balmes va dir durant l’entrevista: “Les cançons no les canta ningú millor que el seu autor…”, referint-se a Lluís Llach cantant “El Núvol Blanc”. I llavors vaig pensar que la frase és traslladable a qualsevol art escènic i a la màgia…

Ja que per molt que un altre il·lusionista realitzi un joc de la teva autoria, mai ningú l’interpretarà millor que tu. Jo també ho penso… Perquè el joc el tens més interioritzat que ningú, ja que l’has fet néixer… Però això seria material per un altre article…

El vídeo i la cançó és una meravella…

https://www.youtube.com/watch?v=9Q4Wy4F7Wbk

Sigueu prudents, cuideu-vos !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Reflexions sobre els Vídeos On-Line dels Mags, en temps de confinament…

Els il·lusionistes som responsables de com reben els espectadors la nostra màgia.

Quan fem màgia a la tele o en un vídeo per publicar a les xarxes cal ser molt curosos…

No ens hem d’oblidar que és un art teatral, fins i tot si parlem de màgia de prop… No hem de perdre de vista que la publicació de la nostra màgia hauria de ser molt acurada en tots els detalls…

Hem de recordar que la màgia que ens agrada o agradava per la tele, era màgia ben produïda televisivament. Obres d’art com els especials de David Copperfield que tenien un tractament de la imatge propera al cinema…

NO tot s’hi val…

Però quan fas màgia des de casa, és difícil tenir les condicions òptimes per filmar-la de la millor manera… Seria ideal tenir més d’un pla, molt bona edició del vídeo, il·luminació adequada… És difícil… Cal optar per solucions imaginatives, sense deixar de banda la qualitat… Penso que no tot s’hi val…

Aquests dies, tenint en compte el context del confinament, podem veure molta màgia publicada. He vist material bo i material que, segons el meu punt de vista, no és tan bo… És la meva opinió…

Personalment, el confinament i tot el que està passant amb el coronavirus m’ha deixat amb menys ganes de publicar que mai. He treballat molt a escala interna, fent recerca màgica, inventant jocs, estudiant i escrivint, però m’he bloquejat a l’hora de publicar… Em preocupa massa el que està passant… Massa morts que són xifres i massa irresponsabilitat de molts inconscients que sortiran, sense mesura, al carrer ben aviat… Tinc la sensació que molta gent vol oblidar el que està passant i passar pantalla massa aviat, amb tots els que hem deixat pel camí…

I mentre jo m’he bloquejat, molts confrares han començat a publicar, molts, compulsivament…

Em sembla fantàstic que es pengi continguts màgics a les xarxes, benvinguts al club ! (jo fa 14 anys que publico al “Diari d’un Mag”), però agrairia qualitat, prou menjadors de casa, prou mala qualitat màgica en general, prou absència de guions, prou improvisació, prou directes a Instagram d’estar per casa, mal planificats (i fins i tot amb errors en directe, que desvetllen el truc)… Sembla que com que se suposa que és directe i per la xarxa, un espectacle no ha d’estar preparat, i com, ja he dit, sembla que tot s’hi val…

Parèntesi: Escriure un article com el que estàs llegint en aquest moment porta molta feina. Escriure, revisar, editar fotos, tornar a revisar… No és concebible, des del meu punt de vista, fer-ho, sense que hi hagi esforç darrera… Si hi ha esforç, el receptor, penso, se n’adona… És, per mi, una mostra de respecte cap a qui ho rep…

Observo que molts mags (alguns molt professionals, se suposa), estan acostumant al públic a una màgia que no funciona ! I no funciona per què la màgia en viu és millor que mal gravada… I no il·lusiona… I si no il·lusiona, no és màgia… Penso que molts, en aquests moments, estan acostumant al públic a que la màgia és on-line i no és en directe… Els espectadors tornaran al teatre, un cop hagi passat tot ? o seguiran esperant que els hi lliurin màgia gratis a casa ? I si no els hi lliuren, potser buscaran una altra cosa i no vindran als teatres… Perquè el públic, avui s’interessarà per un vídeo gratuït de màgia i demà per un vídeo gratuït per fer pa…

Si no aconseguim que la nostra màgia sigui valorada pel públic, eliminarem tota opció a mantenir el desig dels espectadors a veure-la en bones condicions, en directe…

Aquesta setmana ha sorgit la notícia que alguns teatres estan preparant sessions de teatre virtual per la temporada que ve, per anar-ho compensant amb la reducció d’aforaments… M’inquieta una mica… Jo, personalment, desconnecto ràpid quan veig teatre per la tele… No és el mateix… Sempre són millors les arts escèniques en viu. També desconnecto quan veig alguns vídeos mal fets de màgia casolana…

Tornant a les publicacions, que no m’han agradat, de mags a les xarxes, diré que ja sé que hi ha bona intenció, però no és excusa… El que ha de prevaldre és la perpetuació del nostre llegat màgic i no la seva anul·lació pel simple fet de que l’il·lusionista vulgui els seus 5 minuts de glòria constants…

Crec que tot plegat té molt a veure amb l’ego i el perquè fem màgia…

Cal fer-se preguntes… Un mag actua pels altres o pel públic ? Quan fa un vídeo en el context actual ho fa per demostrar que és bona persona ? Per tenir la consciència tranquil·la ? Com una argúcia publicitària per seguir presents ? Per afany de figurar ? Com una moda ?

O sigui, fem màgia per que ens aplaudeixin o fem màgia per que el públic gaudeixi ? Quan s’acabi tot i el negoci torni a ser possible, els mags que abans no publicaven i ara publiquen pel confinament, seguiran fent màgia gratuïta per la xarxa ?

Crec que els confinats podrien viure igual sense tants jocs de màgia gravats indiscriminadament, sense pudor, per part dels seus emissors… A més, penso que no és el mateix que visionar altres arts.

L’art de l’il·lusionisme és material sensible. Cal que es percebi l’impossible. Per tant, és millor un espectacle en viu…

He observat les següents modalitats de publicació en temps de confinament…

Espectacle per Instagram en directe (que a vegades queda publicat en permanència al compte del seu autor). Participació dels mags en festivals on-line, també en directe, per Instagram. Petites peces màgiques (la majoria de jocs amb cartes, petits paquets, transposicions, pintatges i algun grafisme vinculat amb el virus). Publicació de vídeos d’actuacions clàssiques de l’il·lusionista. Espectacles (gratuïts, o fins i tot alguns de pagament). Explicació de jocs senzills pels infants (vinculat a les manualitats), Classes, Tallers de màgia (de pagament o gratuïtes). Conferències (fins i tot algunes amb pagament lliure al final de la sessió)…

Publicacions que SÍ m’han agradat…

Destacaré publicacions que m’han agradat, per la qualitat i per què són propostes genuïnes i que mostren estima a l’art màgic…

Luis Piedrahita

Instagram Piedrahita

Luis Piedrahita publica vídeos per ensenyar als més petits i als seus pares jocs de màgia clàssics. L’edició dels vídeos és perfecta, didàctics, ben explicats, divertits…

Dominique et Alexandra Duvivier

Instagram Dominique Duvivier

Dominique et Alexandra Duvivier, pare i filla, il·lusionistes del Double Fond i Mayette, ofereixen curiositats màgiques, objectes de la història de la màgia, jocs de màgia rars (amb pocs exemplars i de la col·lecció personal de Duvivier), expliquen jocs per a nens… S’han sabut reinventar mantenint la qualitat. Publiquen cada dia a les 10h ! Sembla que es van reunir, van trobar moltes idees, van planificar i les estan realitzant… Això demostra professionalitat en qualsevol aspecte del negoci màgic…

Enric Magoo, Sergi Buka, Hausson

Instagram Sergi Buka

Instagram Enric Magoo

Instagram Hausson

Enric Magoo i Sergi Buka han recuperat vídeos d’actuacions clàssiques dels seus espectacles. M’ha encantat el vídeo d’Enric Magoo amb la capa d’invisibilitat en una escena d’un dels seus espectacles de fa uns anys i Sergi Buka mostrant la seva primera aparició televisiva a La Màgica Màgia del Màgic Andreu.

Hausson ha inaugurat Instagram publicant documents interessants vinculats a la història de la màgia, imatges d’arxiu recopilades per l’il·lusionista. Marcant la diferència amb la seva genuïna personalitat.

Mag Stigman

Instagram Mag Stigman

Una excepció al que he dit durant l’article, amb relació a fer màgia des dels menjadors de casa. Stigman fa màgia i malabars amb qualitat, sigui on sigui, amb la seva habitual alegria i desprenent sinceritat, en les seves publicacions de confinament… A Stigman me’l crec quan fa els seus vídeos.

Pep Bou

Instagram Pep Bou

Explica com poden fer bombolles a casa. És un luxe que Pep Bou t’ensenyi com fer bombolles ! Una gran idea !

Sigueu prudents, cuideu-vos !

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more

Potser és l’oportunitat de fer un parèntesi… “Com Astronautes… #2”

Mag i Astronauta… “Com Astronautes… #2” – Foto: Daniel Arbonés

Potser és l’oportunitat de fer un parèntesi…

“Potser és l’oportunitat de fer un parèntesi, una pausa, a la teva vida i decidir com continuar, que fer, com enfocar-ho quan sortirem al carrer…” – Daniel Arbonés

Tot i que estem vivint temps durs que mai haguéssim imaginat que passarien i que hem de ser conscients que la cosa pot empitjorar… No vull ser negatiu… Segurament molt o massa realista…

Hem de ser conscients que hi ha professions, com els metges, infermeres, farmacèutics, transports, queviures… Que ho donen tot… Per tant, la nostra situació, si estem confinats, és d’un cert privilegi…

A pesar de tot i essent conscients de tot… Penso que hem d’aprofitar aquests moments per aprofundir en la nostra màgia…

Aquests dies he buscat dins capses amagades, amb jocs de màgia que mai havia fet… Que havia comprat i oblidat…

Jocs de màgia oblidats…

La immensa quantitat de material màgic que els mags acumulem és impressionant… Podríem fer molts més espectacles, molts més jocs que els que fem sempre…

I com que estic en moments de reflexió, de qüestionar-m’ho tot, ho escric i potser et serà útil aquest plantejament, lector…

Penso que si no fem els jocs que algun dia hem volgut fer, ens perdrem alguna cosa… I potser serem mags incomplets en la nostra essència…

Penso que hem de tenir temps per fer-los tots…

Tot obstacle és una oportunitat…

Aprofitem-la…

Ja veus que segueixo enfocant els articles des del confinament, com si es tractés d’un diari personal, com quan vam començar a escriure blogs…

Ara, després de parlar del confinament com a oportunitat amb la màgia, parlaré de recomanacions molt personals…

Són dies de veure molta tele, cinema, sèries i de fer tota mena d’activitats on-line…

Avui tres apunts… Uns màgics, un que em transmet la realitat, i un altre que he descobert aquests dies i que m’ha fet riure molt…

Apunt Màgic… Visita a Museu Màgic “American Museum of Magic” de Michigan i Llibre de Richard Kaufman on-line

Aquests dies podem visitar un museu sobre l’art de l’il·lusionisme, l'”American Museum of Magic” de Michigan. Pots accedir directament al següent enllaç

Enllaç directe de l’Exposició On-line… American Museum of Magic

Richard Kaufman ha posat la seva obra “CardWorks”, disponible, on-line, gratuïtament. Pots accedir-hi al següent enllaç: CardWorks by Richard Kaufman.

Apunt de Realitat… Film: “Els últims dies” de Àlex i David Pastor

Aquests dies, m’ha vingut al cap, com segurament a molts, la pel·lícula de l’any 2013 de Àlex i David Pastor, “Els últims dies”, que mostraven una Barcelona apocalíptica, amb els seus habitants confinats, no poden sortir al carrer, a causa d’una malaltia que ataca a tots els que surten… A escala simbòlica, s’assembla molt al que vivim ara… Quanta literatura, teatre, cinema, sèries sorgiran després d’aquest confinament, mostrant a tots nivells, sentimental, emotiu, realista, el que ens està passant ?

Tràiler “Els últims dies”…

https://www.youtube.com/watch?v=phx8uZwOSUI

Apunt d’Humor… Sèrie: “Paquita Salas”, de  Javier Ambrossi i Javier Calvo

Ens la va recomanar la nostra amiga Maria i ha estat un autèntic descobriment. Dins d’una aparent superficialitat, “Paquita Salas” és tendra, optimista, inspira llibertat per aconseguir el somnis de cadascú, té un aire retro que m’encanta, parla del món de la faràndula amb tot el que suposa, del món de les xarxes, “influencers”, és imaginativa, irònica, interpretacions impressionants de tots els actors, amb “cameos” estripats, una obra sincera, amb històries que segur que provenen d’experiències viscudes, inspirades, pels seus creadors… He rigut molt amb la sèrie, oblidant-me de la feixuga realitat…

La pots trobar a Netflix

I per riure una mica, “Tomas Falsas”, de la sèrie…

https://www.youtube.com/watch?v=VMdzMsm6I_A

Cuideu-vos, no sortiu de casa, ànims…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag” !

Daniel Arbonés

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

read more